10-N

Más País-Compromís, una aliança per reforçar electoralment els valencianistes

La clatellada electoral de Compromís als passats comicis espanyols a causa del vot dual al PSOE i a Unides Podem ha capgirat l'estratègia de presentar-se en solitari. Amb la intenció de no repetir aquella patacada a les urnes, la coalició valencianista ha firmat una entesa amb Más País, la plataforma política impulsada per l'exmorat Íñigo Errejón. Una jugada que, a parer dels analistes consultats per EL TEMPS, reforçarà la presència de la cooperativa política a Madrid. Assenyalen que el matrimoni per al 10-N té més punts positius que negatius.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les cares de Joan Baldoví i Mónica Oltra evidenciaven la nit agredolça de Compromís. Mentre a la candidatura autonòmica regnava la satisfacció continguda, el cap de llista de la coalició valencianista al Congrés dels Diputats havia perdut el somriure característic de la marca progressista. La doble batalla electoral del passat 28 d'abril havia deixat sensacions oposades a la plaça del Pilar, ubicació de la caserna general dels valencianistes. Si a l'urna valenciana havien recol·lectat 439.459 sufragis que els permetien consolidar-se amb 17 escons, a l'estatal les paperetes acumulades havien sigut sensiblement menors. Baldoví, en un escenari complicat per la concentració del vot als socialistes i un cert renaixement d'Unides Podem, havia retingut 172.751 sufragis. Els suficients per mantenir la representació parlamentària a Madrid amb un diputat.

Tot i resistir mínimament en un escenari electoral hostil per als interessos de Compromís, les reflexions respecte a la conveniència de concórrer plegats amb una força de rellevància estatal van emergir aquella mateixa nit. Una discussió que, a parer de la plana major valencianista, encara tardaria a produir-se. Les urnes espanyoles possibilitaven la conformació d'un govern d'esquerres a l'Estat espanyol. I des de Compromís, hi havia l'esperança i la convicció que el PSOE i Unides Podem bastirien un pacte per engegar una legislatura de progrès. Res més lluny de la realitat: les negociacions entre els socialistes i els morats s'enquistarien. El botó electoral del 10 de novembre s'havia activat.

La confirmació d'una nova cita a les urnes va provocar que diferents veus de Compromís mostraren les seues estratègies electorals. Àgueda Micó, coordinadora nacional del Bloc i coportaveu dels valencianistes, van mostrar les seues preferències per teixir una entesa amb Más Madrid, la plataforma política de l'exdirigent morat Íñigo Errejón. Una tàctica que trobaria més complicitats al si de la coalició progressista, com ara la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, o el mateix Baldoví. La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i referent absolut de la cooperativa política Mónica Oltra, en canvi, defensava una candidatura àmplia d'esquerres, amb incidència especial en presentar-se junt amb Unides Podem. Al remat, l'opció guanyadora per unanimitat a l'executiva del passat dilluns fou la defensava per Micó, Baldoví o Mollà. O dit d'una altra manera: aliar-se amb Errejón.

Avalada per la militància en una consulta amb només un 42% de participació respecte del cens total, la candidatura que conformaran Más País -nom amb el qual ha rebatejat la plataforma inicialment només d'àmbit madrileny- i Compromís s'ha convertit en una incògnita a causa del complex escenari polític actual. Amb l'electorat progressista desencantat i amb l'existència de tres formacions als dos espectres ideològics, EL TEMPS analitza de la mà dels experts la conveniència o no de l'elecció presa pels valencianistes.

«Compromís va adonar-se que no havia sigut una opció útil ni rellevant per als votants en els comicis estatals del 28 d'abril», introdueix Francesc Miralles, assessor de la consultoria política Atzuvieta. «La coalició s'havia vist diluïda en les anteriors confluències amb Podem i arran d'aquesta sensació van decidir concórrer per solitari. Els resultats a les urnes van mostrar que necessitaven una aliança amb una força d'abast estatal per poder mantenir influència», assenyala. I afirma: «Amb Podem mancat d'oferir-los pràcticament res rendible en termes polítics, han optat per la nova marca d'Errejón, la qual els permetia copar totes les llistes i aspirar a incrementar la seua representació i influència al Congrés dels Diputats».

La nit electoral del 28 d'abril Compromís va mostrar les dues cares: satisfacció a la llista autonòmica i sensació negativa per només treure un diputat al Congrés| EL TEMPS

Guillermo López, analista polític a diversos mitjans de comunicació, hi coincideix. «El 28 d'abril va demostrar que si Compromís vol tenir múscul a Madrid, necessita la irradiació d'una força nacional, tal com va ocórrer en 2015 i 2016. En aquelles aliances, però, no estigueren còmodes per la vocació hegemònica de Podem, qui va arraconar els seus socis per adoptar-ne tot el protagonisme», explica. I continua: «La debilitat actual de Podem per no acceptar l'oferta de coalició del PSOE i la irrupció d'Errejón ha comportat que la coalició s'estime concórrer amb un partit que atorga protagonisme a formacions autonòmiques». «De fet, la fórmula de coalició implementada els permet tenir possibilitats d'augmentar la seua influència a Madrid sense renunciar a llocs d'eixida i evitant un paper subaltern», indica.

«L'opció de Más Madrid és força interessant per a Compromís», ratifica Paola Cannata, politòloga i consultora en comunicació i assumptes públics. «La coalició valencianista va ser víctima en les eleccions generals d'abril del vot dual: mentre a l'urna autonòmica el votant introduïa la papereta de Compromís, a l'estatal hi havia un gran percentatge que canviava el seu vot en direcció cap al PSOE o Unides Podem», analitza. «El malestar per la manca d'entesa entre el PSOE i Unides Podem obria una finestra d'oportunitat per a Compromís en aquestes noves eleccions. No debades, podia canalitzar el vot progressista desencantat. Fins i tot, presentant-se per solitari. Aliant-se amb Más País, incrementa les seues possibilitats perquè se situa de ple en el focus mediàtic nacional», observa.

Per a Aida Vizcaíno, professora de Ciència Polítiques a la Universitat de València, sociòloga i amb experiència d'assessoria a dirigents valencians, «la coalició amb Más Madrid és estratègicament molt interessant». «A l'electorat progressista, hi ha una gran apatia perquè ni el PSOE ni Unides Podem han aconseguit posar-se d'acord per pactar un govern d'esquerres. Un context que ha propiciat la irrupció d'Errejón a l'escena estatal, el qual no acumula el desgast de Pablo Iglesias, es presenta com a una persona que facilitarà els pactes i genera una il·lusió renovada a l'escena política. D'aquesta manera, pot captar una part dels electors flotants que hi ha entre el PSOE i Unides Podem. La jugada de Compromís és a priori intel·ligent», desgrana.

Vizcaíno, tanmateix, detecta escletxes en la maniobra dels valencianistes. «Caldrà calibrar-ho, però la poca participació en la consulta telemàtica a la militància mostra un cert rebuig dels afiliats i del votant més nacionalista per l'entesa amb un partit que es diu Más Madrid i és d'àmbit madrileny», adverteix. «Crec que aquesta bossa de vots és imperceptible. El possible elector de Compromís, aquell que li ha permès aconseguir grans resultats, està allunyat d'aquestes coordenades», contraposa Miralles.

«Hi ha una determinada oposició per ser una plataforma madrilenya, tot i que el desgast electoral serà testimonial», pronostica López. «És cert, a més, que aquesta decisió pot afectar a les relacions amb els socis del Consell i que hi ha el risc d'importar les batalles caïnites de l'esquerra madrilenya a la Comunitat Valenciana. Ara bé, considere que no passarà perquè seria soterrar les seues possibilitats d'èxit a les urnes», apunta. «Encara més, crec que aquesta entesa possibilitarà que Compromís puga obtenir un escó més per València i lluite per traure'n un a Alacant. No augmentar en escons seria un autèntic fracàs», alerta.

Íñigo Errejón ha emergit al tauler polític estatal amb la intenció de captar el vot abstencionista de l'esquerra| Más País

El matrimoni electoral entre la formació verda i els valencianistes, de fet, «possibilita lluitar pel primer escó de la circumscripció d'Alacant», segons Cannata. «L'aliança amb Más País és un al·licient per seduir els votants descontents de l'esquerra i per trencar els problemes que ostenta Compromís al sud de la Comunitat Valenciana», manifesta. «Al Baix Segura i altres comarques valencianes d'Alacant, s'ha instal·lat un rebuig contra Compromís, el qual és percebut com molt nacionalista. Per se, l'aliança amb Errejón no elimina aquesta hostilitat. Només una potenciació del discurs d'Errejón i un aparcament del de Compromís ho possibilitaria. Amb tot, la consolidació de la relació amb Más País pot erosionar aquesta identificació amb el temps», replica. «De totes maneres, una unió electoral entre Compromís i Errejón té prou força per captar votants amb els quals treure un diputat per Alacant», assegura.

«Aquest matrimoni electoral ostenta una gran potencialitat per obtenir un bon resultat al 10 de novembre. Cal tenir en compte que tenen el relat de la seua banda. Ni Errejón, ni Compromís són assenyalats com a culpables de la repetició electoral. No debades, se situen al marge del foc creuat que hi ha entre els acèrrims del PSOE i els d'Unides Podem. I més quan Errejón es presenta com a la solució per desbloquejar la política estatal», ressalta Miralles. «És la seua principal arma per arrossegar votants del PSOE i d'Unides Podem cap a la seua candidatura», corrobora Vizcaíno.

Llums llargues

L'analista política identifica, a més, una estratègia a llarg termini per part dels valencianistes. Per a la professora de Ciències Polítiques a la Universitat de València, «l'entesa de Compromís amb Más País respon també a un intent d'erigir-se en la força hegemònica de l'esquerra al País Valencià». «Amb el PSOE en posicions centristes, busquen a través del pacte amb Errejón augmentar la seua base electoral en detriment d'un Podem a la baixa», detalla. «Compromís està bastint aquesta candidatura mirant de reüll en com convertir-se en hegemònic a l'esquerra del PSOE. I per aconseguir-ho, necessita socis a escala nacional», agrega Cannata.

«El moviment de Compromís té, òbviament, una lectura a escala autonòmica. La coalició busca estendre els seus tentacles electorals. Però no ho fa per captar sufragis d'Unides Podem, la qual té un mínim greix i ha tocat ós. La mirada de Compromís, i més aliant-se amb una força més moderada com Más Madrid, és recollir votants del PSPV», defensa Miralles. «Es tracta d'una lluita per aquesta mena d'electorat progressista», ressalta. Una bossa de paperetes, ubicades a cavall entre els socialistes i els morats, que la cooperativa valencianista anhela en atreure amb el fixatge d'Errejón el pròxim 10 de novembre. Les urnes dictaran si la jugada per reforçar-se electoralment a l'Estat espanyol -i més endavant al País Valencià- ha sigut encertada.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.