El valencianisme envers el referèndum

Compromís i l’1-O: una qüestió de democràcia

La coalició afronta el referèndum català amb distància i dividit pels matisos en el suport a la votació. Totes les seues formacions, en canvi, coincideixen que l’1-O mostra l’esgotament del model territorial, censuren la repressió policial de l’Estat i la manca d’acció de Mariano Rajoy. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si el fred haguera congelat els vells somnis nacionals, l’Eliana (Camp de Túria) va viure el desembre de 1996 un soterrar traumàtic. La formació senyera del nacionalisme valencià, Unitat del Poble Valencià (UPV), desava a la nevera les tesis fusterianes per aixoplugar el valencianisme que apostava per la tercera via. Amb el paraigua d’una nova marca, denominada el Bloc, es pretenia accedir d’una vegada per totes a les Corts Valencianes. El sacrifici autoinfligit era assumir els símbols imposats des de la dreta durant la violenta batalla de València. 

Amb el marc nacional dels Països Catalans relegat només a la cultura, el Bloc encara va tardar una dècada a entrar amb pes al Parlament valencià. Només quan va aliar-se amb una escissió d’Esquerra Unida que comptava amb una de les polítiques amb més projecció, Mónica Oltra, i amb els Verds va aconseguir el seu objectiu. Concorrent amb el nom de Compromís, el nacionalisme valencià va poder irrompre amb força a les institucions l’any 2011 per convertir-se en l’actor central del canvi polític l’any 2015. 

L’existència de tres ànimes en Compromís —la nacional del Bloc, la més d’esquerres amb Iniciativa i l’ecologista amb Verds-Equo— i la mateixa evolució del nacionalisme autòcton encarnat pel Bloc ha propiciat que la formació d’obediència valenciana haja mirat des de la distància el referèndum català del pròxim 1 d’octubre. Altres qüestions, com ara resoldre el maltractament fiscal de l’Estat al País Valencià, han estat més prioritàries per a la coalició. I més amb el parany de PP i Ciutadans, que han convertit l’anticatalanisme, per l’estat en ebullició del procés, en l’única arma d’oposició contra el Consell, que comparteixen PSPV i Compromís. 

Tot i passar de puntetes per aquesta qüestió, des de l’ute electoral no s’han quedat callats pel terratrèmol polític i el sotrac a les plaques tectòniques de l’organització de l’Estat que suposa. I amb més o menys matisos entre les tres sensibilitats de la coalició —amb distintes tonalitats, al seu torn, en cadascuna d’elles—, han encarat el referèndum com un assumpte democràtic de poder decidir o no, de manca de diàleg de l’Executiu de Mariano Rajoy i d’evidència de l’esgotament de l’actual model territorial. Un discurs, al remat, més similar al dels comuns a Catalunya que no al de Més per Mallorca, la formació germana de Compromís a les Illes, tot i no haver-hi grans diferències. 

“La situació de Catalunya és d’autèntic atzucac per la manca d’acció política i l’ús electoralista que n’ha fet el PP”, critica Àgueda Micó, coportaveu de la coalició valencianista. “En Compromís, ho hem debatut i ho tenim claríssim: apostem per una solució dialogada entre el Govern de Rajoy i el català. Una solució que demana un referèndum pactat amb l’Estat”, afirma la també secretària general del Bloc. La qual apunta: “Sense el PP al poder, estic segura que s’hauria donat una solució dialogada”. 

La coordinadora nacional del Bloc i coportaveu de Compromís, Àgueda Micó.

Micó, però, va més enllà. “Partint de la base que el referèndum de l’1 d’octubre no és el que desitjaven els catalans, perquè en volien un de pactat amb l’Estat, entenc que, per tal de desbloquejar una qüestió, es tire endavant”, en al·lusió a la llei de desconnexió aprovada pel Parlament de Catalunya, tret de sortida de la votació unilateral de l’1 d’octubre. 

Des del sector crític del Bloc, Jordi Sebastià, ex-diputat a Brussel·les i ara assessor al Parlament europeu, no articula cap discurs diferent del de Micó: “Compromís té una postura clara: caldria realitzar un referèndum pactat com va fer-se a Escòcia o el Quebec. És un assumpte de democràcia”, explica. Sebastià, junt amb el corrent disconforme amb la direcció actual del Bloc anomenat Bloc i País, ha firmat el manifest “Va de democràcia”, a favor del dret a decidir i que han impulsat diverses personalitats del País Valencià, entre les quals hi ha l’editor Eliseu Climent. 

Paco Garcia Latorre, diputat de Compromís a les Corts Valencianes i coportaveu d’Iniciativa, matisa el posicionament del Bloc. Tot i que comparteix que s’ha produït “un xoc de trens a causa del conservadorisme i la inacció de Rajoy”, aposta per “una solució política i dialogada”. Ara bé, sense deixar clar el seu suport a una votació, ni que siga acordada amb l’Estat espanyol. L’interès d’Iniciativa amb el referèndum és limitat, tal com va expressar Oltra: “Fa tres setmanes que em pregunten per la independència i realment el que em preocupa i m’ocupa és la dependència [Oltra és consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives]”. 

La rama verda de la coalició es troba, amb tot, més prop del Bloc que d’Iniciativa. “Cal una situació política per a Catalunya, és a dir, la celebració d’un referèndum pactat amb l’Estat, que compte amb totes les garanties legals possibles”, defensa Julià Álvaro, coportaveu de Verds-Equo i, al seu torn, secretari autonòmic de Medi Ambient. 

Model territorial esgotat

El sisme del referèndum no és sols una qüestió entre el Principat i la resta de l’Estat, té rèpliques sobre el model territorial espanyol. Un sistema que totes les ànimes de Compromís qualifiquen “d’esgotat”. “La crisi a Catalunya no és exclusiva d’aquest territori. És la demostració més clara de la fallida del model territorial que va edificar el règim del 78”, assenyala Garcia. I afegeix: “Aquest sistema esgotat, per tant, també afecta el País Valencià i la resta d’autonomies. El problema valencià amb l’infrafinançament és una altra evidència”. “El sotrac de Catalunya mostra que cal revisar el sistema territorial espanyol. És necessari establir un sistema que respecte millor la plurinacionalitat de l’Estat i que resolga equitativament la qüestió del finançament, que als valencians tant ens perjudica. No és només una qüestió d’autodeterminació dels pobles, com passa a Catalunya”, agrega Álvaro. 

Representants de l'esquerra sobiranista firmen la Declaració de Menorca. Mentxu Balaguer, representant del Bloc, situada la segona començant per la dreta.

Seguint la filosofia de respectar les accions de cada partit, sempre dintre d’uns mínims comuns, el Bloc va sumar-se a la iniciativa que va proposar-li Més per Menorca de firmar el passat 16 de setembre un manifest de bracet d’EH Bildu, ERC, BNG i Més per Mallorca, que també qualificava l’actual model territorial “d’esgotat” i ressaltava el “fracàs de l’Estat espanyol”. Ara bé, la denominada Declaració de Menorca feia un pas més i defensava “la plena sobirania dels nostres pobles, els quals tenen dret a decidir sobre el model econòmic, polític i social en què es constitueixen, així com la seua relació amb la comunitat internacional”.  

De la reunió, a més, va néixer el compromís de celebrar reunions periòdiques per abordar diverses temàtiques de forma conjunta i de crear una espècie de fòrum de l’esquerra sobiranista. Per part del Bloc hi va acudir Mentxu Balaguer, responsable de Comunicació i del sector crític. Amb tot, aquesta vegada el detall fou casual: tot el partit hi estava d’acord. 

Aquesta declaració, però, ha tingut una recepció diferent en les altres dues ànimes de Compromís. Mentre des d’Iniciativa respecten la decisió del Bloc, Álvaro, de Verds-Equo, afirma: “És un plantejament legítim i compartit. El dret a decidir dels pobles és innegable”.

Un drac taronja de dos caps

La distància de Compromís davant l’1-O, tot i la Declaració de Menorca, va trencar-se quan la Guàrdia Civil va detenir aquesta setmana diversos alts càrrecs de la Conselleria d’Economia. “L’acció repressiva i autoritària del Govern de Rajoy farà que els demòcrates catalans i de l’Estat donen suport massiu al Referèndum”, va piular Enric Morera, del Bloc i president de les Corts Valencianes. El síndic de Compromís al Parlament valencià, Fran Ferri (Bloc), va escriure a Twitter: “Defensar la democràcia i els drets civils és cosa de tots. La repressió és la resposta dels inútils. Prou de detencions polítiques”. Micó era més clara: “Fer detencions sense ordre judicial = presos polítics i estat policial”. 

La gravetat dels esdeveniments va fer que Compromís reaccionara. Joan Baldoví, portaveu al Congrés, del Bloc i que havia manifestat que, si fos català, acudiria a votar l’1 d’octubre, i Oltra van censurar, de manera conjunta, que s’estava “vulnerant la Constitució amb la repressió a Catalunya”. “Una involució democràtica”, critica Josep Ruiz, de Verds-Equo. “Un atemptat a la mateixa democràcia, impropi d’un Estat plurinacional”, remata Garcia, d'Iniciativa.

Ara bé, de la condemna conjunta va passar-se a les escletxes. Va esborrar-se un fil a Twitter contra la repressió de l’Estat —tot i que fonts de la coalició afirmen que fou una errada personal el fet que es publicara— i no va quallar l’elaboració d’un manifest conjunt durant la vesprada. També els comptes de Twitter oficials i dels dirigents del Bloc, de Joves País Valencià —l’organització juvenil del Bloc—i, en una altra mesura, de Verds-Equo, cridaven a assistir a la concentració que va celebrar-se el aquest dimecres a la Delegació del Govern espanyol a València contra els fets ocorreguts a Catalunya. “Calia manifestar-se pel dret del poble català a expressar-se”, defensa Víctor Medina, portaveu de Joves-PV.  L’activitat digital d’Iniciativa sobre la qüestió, que no va convocar per les xarxes en favor de la concentració, era més baixa i el to utilitzat, menys dur. 

Tot i que Micó va situar-se en la pancarta oficial, a l’acte massiu van assistir alts càrrecs del Bloc com ara Ferri;  de Verds-Equo, com ara Ruiz i Àlvaro, i d’Iniciativa, com ara el secretari autonòmic d’Inclusió, Alberto Ibáñez, i el cap de gabinet d’Oltra, Miquel Real. Compromís, després de la diferència de duresa a les xarxes, no mostrava fractures. Es tractava, en aquest cas, d’una qüestió de democràcia. 

Compromís, en flama

Divendres. Roda de premsa del Consell. Oltra, vice-presidenta de la Generalitat Valenciana, contesta les preguntes dels periodistes com a portaveu de l’executiu. Li demanen sobre Catalunya. I la seua resposta provoca un incendi a la coalició que representa. "Que un [en referència al president català, Carles Puigdemont] renuncie a fer el referèndum de l’1 d’Octubre, sí", afirma després suggerir al Govern espanyol i català "a fer dos passos enrere i seure a parlar". Les declaracions d’Oltra, fetes amb un perfil institucional, xoquen amb l’ànima nacionalista de part de la coalició i amb el discurs realitzat fins al moment, de suport a un referèndum pactat amb l’Estat. Les xarxes socials i els grups de whatsapp de la militància de Compromís, i més concretament del Bloc, bullen. La coalició està en flama

Tot i que Oltra va afanyar-se en matisar les seues paraules en privat defensant la realització d’una votació acordada amb l’Estat, les seues declaracions van generar un profund malestar als sectors amb més consciència nacional de la UTE electoral. El Bloc, fins i tot, al seu perfil oficial de Twitter repiulava actes de la plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià. La divergència era evident. 

La fractura de posicions va evidenciar-se amb més profunditat quan el corrent crític de la formació nacionalista, Bloc i País, va emetre un comunicat exigint que Oltra "rectificara" les seues declaracions per "tornar al consens de Compromís, que és la defensa del dret d’autodeterminació". "Compromís és una coalició plural que té en la radicalitat i l’aprofundiment democràtic una de les seues senyes d'identitat i àmbits de treball més destacats. I això casa malament amb la negació del dret d'autodeterminació que, a més, sempre ha defensat en les seues polítiques", va criticar el coordinador, Vicent Fernández Capilla, el qual va mostrar-se "trist" per les paraules de la líder de la coalició valencianista. 

"No és el mateix qui vol donar la veu al poble en un referèndum que qui usa la força per impedir-ho. I cap demòcrata pot mostrar-se equidistant entre qui posa urnes i qui usa a la Guàrdia Civil per perseguir-les", va censurar Fernández, el qual rematava: "Oltra és actualment la nostra candidata a la presidència de la Generalitat i una de les quatre coportaveus de la nostra coalició i tots ens hem de sentir còmodes amb els seus posicionaments, sobretot quan tracten de temes tan fonamentals per Compromís". 

Passats uns minuts, la coalició va reaccionar per apagar l’incendi. La coordinadora nacional del Bloc i coportaveu de la UTE electoral, Àgueda Micó, va difondre un comunicat oficial que aixoplugava tota la coalició i en el qual es defensava "un referèndum alternatiu amb totes les garanties". És a dir, la realització d’una votació pactada amb l’Estat com s’ha fet a Escòcia. Amb tot, i per evitar semblar una desautorització a les paraules d’Oltra, Micó remarcava que calia desconvocar l’1 d’Octubre per fer un referèndum acordat amb el Govern espanyol i que això només estava "en mans de Rajoy". És a dir, la postura unificada de Compromís respecte del referèndum català. 

Amb tot, Morera ha opinat aquest dissabte que Oltra "no hauria de posicionar-se" sobre el referèndum català. Aquestes declaracions sobten per la tradicional moderació de l'ex-secretari general del Bloc, però que mostren el debat viu a la coalició. Una discussió que ha sumat un nou element aquest dissabte amb la defensa de la votació del pròxim 1 d'Octubre per part dels representants de la coalició a l'assemblea de càrrecs públics organitzada per Podem a Saragossa per debatre la qüestió catalana. El referèndum agita Compromís. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.