Al recinte de Fira València, antic símbol del balafiament de recursos públics durant l'època de vi i roses del PP al capdavant de la Generalitat Valenciana, va produir-se una estampa que s'albirava impossible. En el congrés orgànic celebrat l'any 2016 pel Bloc, la branca majoritària i nacionalista de la cooperativa política Compromís, Àgueda Micó, candidata oficialista, i Rafa Carbonell, aspirant a la coordinació nacional per part dels sectors crítics, firmaven l'armistici. Ambdós pactaven la conformació d'una llista unitària per evitar la fractura del partit d'estricta obediència valencianista. Micó s'erigia en coordinadora nacional mentre Carbonell ocuparia el càrrec de portaveu.
L'experiment d'integració va sostenir-se durant pocs mesos. Carbonell plegaria en juny del 2017. L'espantada condicionaria el funcionament d'una executiva nacional del Bloc que ha estat operant a mig gas per les baixes en una conjuntura històrica del nacionalisme valencià, quan va haver-hi d'assumir la gestió de conselleries i va ampliar a quotes inimaginables el seu poder institucional en corporacions municipals i provincials. Els dèficits orgànics, però, van aparcar-se per la urgència d'atendre els espais governamentals. La gestió va impregnar-ho pràcticament tot. Les assignatures pendents de Compromís, com ara el tradicional debat envers caminar cap a una federació de partits o el paper que s'havia d'atorgar als adherits, els quals van iniciar una revolta per la seua manca de drets enfront dels afiliats d'Iniciativa, Verds-Equo o el Bloc, van postergar-se sense data de resolució o, almenys, de deliberació. El cicle electoral d'aquell període, que van obrir ferides al si del nacionalisme valencià pels pactes amb Podem a les estatals, va actuar d'element de distorsió.
Alliberats del jou de les votacions i amb Compromís consolidant l'emergència electoral del 2015 en els comicis valencians del 2019, tot i no aconseguir l'aprovat en matèries com ara una penetració més gran a les comarques meridionals del País Valencià, va donar-se l'oportunitat propícia per cometre les carpetes orgàniques pendents. La dissolució del col·lectiu d'adherits en estiu del 2019 agregava urgència a la necessitat de definir els contorns orgànics de la cooperativa política de Compromís. Segons va copsar EL TEMPS a partir d'aquell sotrac intern, les posicions tradicionals del Bloc, Iniciativa i Verds-Equo seguien, si fa no fa, inalterades. Iniciativa, escèptica històricament a la federació i refractària acèrrima a caminar cap a un partit únic, restava importància al moviment, tot i que s'havia donat la regressió de militants a simpatitzants de Compromís per part de diversos alcaldes de la Ribera, com ara Diego Gómez, batlle d'Alzira.
Des del nucli directiu del Bloc, el qual està representat de facto pel tàndem conformat per Micó i Vicent Marzà, conseller d'Educació, Cultura i Esports, s'ho miraven amb més preocupació. «S'evidencia la realitat d'una part de la militància, la qual no està còmoda. Cal buscar mecanismes per encaixar els adherits, per evitar que Compromís perda eixa clau d'èxit basada a obrir-nos a la societat civil a través d'aquesta figura», expressava Marzà en declaracions a aquest setmanari. Les seues paraules en un avançament de l'operació que hi havia dissenyada al Bloc, atès l'etern ajornament dels reptes orgànics al conjunt de la coalició. Com no s'havia pogut mantenir l'obertura de Compromís, el nucli dirigent del Bloc ha plantejat fer-ho a la pota nacionalista. No debades, es tracta d'una estratègia que, en cas de ser exitosa, és win-win, perquè reforçar una pota de la UTE electoral redunda en benefici del conjunt de la coalició.
Amb el propòsit d'eixamplar la base electoral i orgànica del valencianisme, de convertir-se en una formació amb capacitat per disputar el lideratge de l'esquerra al PSOE, d'absorbir militància i electorat d'Unides Podem arran de la seua decadència a les urnes, s'ha dissenyat una renovació ideològica en la qual es vol caminar, tal com es desprèn de la proposta de ponència política, cap a un sobiranisme d'àmplia mirada, on la qüestió nacional siga compartida per altres lluites com ara l'ecologisme, el feminisme o l'antifeixisme. Una actualització ideològica que comporta, atès els canvis proposats als estatuts, «una simplificació nacional», en paraules dels sectors crítics del Bloc. La formació planteja eliminar dels seus objectius funcionals la referència a «l'assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d'una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història, dins del context europeu». En termes identitaris, se substitueix aquest propòsit per «la construcció nacional i popular del País Valencià».
La reformulació valencianista, en la qual s'esbossen pinzellades d'una estratègia territorial que permeta penetrar al Bloc en comarques tradicionalment reticents al missatge nacionalista, com ara al migjorn del País Valencià, coincideix amb una revitalització interna i externa del partit. A la ponència política, s'aposta per obrir el partit a través de la figura de l'activista, amb la qual les persones de la societat civil poden col·laborar amb el partit en campanyes concretes sense necessitat de militar-ne. També es proposen la creació de grups per debatre i avaluar polítiques públiques, altres d'acompanyament per al conjunt dels càrrecs públics i l'establiment d'un contacte periòdic amb els moviments socials, dintre d'una col·laboració horitzontal d'interès estratègic. «El contacte amb aquestes entitats no es pot limitar a les reunions puntuals que solen estar relacionades amb el debat d'alguna acció institucional. Cal planificar apostes de mitjà i llarg termini, estratègies compartides i plantejaments coordinats, per tal d'aconseguir els nostres objectius comuns», afirmaven al document polític. La cirereta del pastís d'aquesta actualització ideològica era el canvi onomàstic del Bloc. Tota una proposta de renovació del valencianisme polític que es traduiria en la candidatura de Micó, la qual compta amb el suport del sector conformat per Marzà i el síndic a les Corts Valencianes, Fran Ferri, així com d'altres dirigents més veterans com Enric Morera, president de la cambra valenciana, o Joan Baldoví, diputat de Compromís al Congrés.
L'actualització del Bloc, però, s'ha topat amb l'oposició interna dels sectors autodenominats com a sobiranistes. El Moviment d'Esquerres i Sobiranista, així com Bloc i País, van expressar els seus retrets per la configuració d'un congrés que deixava de ser assembleari per les restriccions de la pandèmia del coronavirus, amb la qual cosa hi havia menys capacitat d'atracció de nova militància. «El debat de les ponències organitzatives i polítiques s'hi ha de posposar un temps més, fins que ens trobem en una situació millor i es puga debatre totes aquestes qüestions amb la màxima seguretat, participació i profunditat necessària», van reclamar des de Bloc i País. El símptoma del malestar latent que hi havia en determinats cercles del Bloc amb aquest procés va expressar-se amb la votació del canvi de nom, quan només va participar un 30,52% per escollir la proposta de Més-Compromís com a futura denominació. Una nomenclatura que al conclave interna s'ha de ratificar.
D'aquest malestar, en determinades ocasions no manifest públicament, ha emergit la candidatura encapçalada per Àlex Ruiz, batlle de Bellreguard (Safor) i membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. De tarannà municipalista en aixoplugar diversos càrrecs públics locals d'arreu del País Valencià i amb un missatge marcadament sobiranista en termes nacionals, ha criticat el desemparament dels col·lectius municipals durant el mandat de Micó, ha proposat un pla per recuperar la militància que el Bloc ha perdut en els darrers temps, on s'ha baixat de la xifra dels 3.000 afiliats mentre es cogovernava la Generalitat Valenciana, i ha apostat per conservar llenguatge, reivindicacions i essència nacionalista. La trobada al Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, ubicat a Tavernes de la Valldigna (Safor) i símbol nacional del poble valencià tal com marca la carta magna nostrada, amb la presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya, Elisenda Paluzie, ha estat l'exemple paradigmàtic de la batalla ideològica que s'hi ha jugat. Enfront d'un valencianisme de sobiranies àmplies, un nacionalisme arrelat a les essències del projecte originari.
A pesar del sorgiment d'una candidatura crítica, la victòria de Micó es dóna per descomptada, llevat d'una sorpresa majúscula. El congrés, tanmateix, servirà per calibrar el grau d'oposició existent a l'actual direcció, així com per identificar la potència del malestar latent perceptible en determinats cercles de la formació nacionalista, els quals consideren que s'ha efectuat des del Consell, per exemple, una política lingüística excessivament moderada, tal com ho va afirmar l'exalcalde de Sagunt i referent dels corrents crítics, Quico Fernández, en una entrevista en aquest setmanari. «Si la candidatura d'Àlex Ruiz aconsegueix situar-se en un 25% o 30% dels vots, hi haurà un problema intern que s'haurà de resoldre. Si un congrés de refundació i d'obertura a la societat civil acaba servint per transmetre una imatge de divisió i de falta de consens a l'interior de la formació, el projecte valencianista no sortirà reforçat. Cal buscar complicitats entre ambdues parts per evitar fractures», comenta una veu influent del valencianisme polític. L'impossibilitat d'una llista d'integració, tal com va passar en 2016 amb les candidatures de Micó i Carbonell, albira una confrontació, almenys, durant el congrés. Del resultat, però, dependrà el grau de persistència d'aquesta oposició interna.
El valencianisme polític, batalles orgàniques al marge, afronta aquest cap de setmana una cita històrica. Com quan Unitat del Poble Valencià va erigir-se en el Bloc després d'una dessacralització del pensament de l'assagista Joan Fuster. L'Eliana, una població del Camp de Túria, va ser testimoni l'any 1996 d'un viatge que ha servit per a sembrar la llavor botànica de Compromís. Cinc lustres més tard, Fira València serà l'escenari d'una aposta que pretén imitar aquell salt transcendental del valencianisme i eixamplar la base per convertir el Bloc en la punta de llança d'un Compromís amb vocació de majories. El temps dictarà sentència de l'assoliment de l'objectiu.