El sobiranisme illenc ja prepara les eleccions generals, sigui quan sigui que les convoqui Pedro Sánchez. Els partits d'aquest àmbit, Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa han aprovat durant aquest mes de juny la creació d'un plataforma estable per concórrer als futurs comicis a Corts espanyoles. Se suposa que també s'hi afegirà Gent per Formentera, o almenys així s'havia anunciat el passat mes d'abril.
El sobiranisme baleàric no vol que, com ha passat sovint, la convocatòria a urnes el trobi desprevingut i després hagi de córrer per trobar la fórmula per presentar-s'hi. D'ençà les primeres eleccions generals, les de 15 juny de 1977, el nacionalisme -abans de declarar -se sobiranista així s'auto titulava- mallorquinista, menorquinista i eivissenquista ha intentat infructuosament tenir un diputat al Congrés. I ho ha provat de totes les maneres possibles. Els PSM de Mallorca i Menorca van fer part el 1977 d'una coalició amb el Partit Socialista Popular, posteriorment s'ajuntaren amb el seu soci eivissenc, l'Entesa Nacionalista i Ecologista de l'illa, més tard provaren d'obrir-se a pactar amb diferents col.lectius socials d'esquerra i ecologistes per eixamplar la base electoral, llavors experimentaren amb una aliança estrictament autoctonista -amb el regionalisme d'Unió Mallorquina i el sobiranisme d'ERC a les Illes – per veure si sumaven prou suports per obtenir el diputat, pactaren amb l'esquerra espanyola d'Izquierda Unida i, més recentment, la representada perPodemos. Mai ha assolit l'objectiu de tenir un escó al Congrés.
El nou rumb cap a les eleccions a Corts està posat des del primer moment en que Antoni Noguera fou elegit cap de Més per Mallorca, el novembre de 2019. En efecte, a principis d'aquell any Noguera explicà -per exemple a l'entrevista que concedí a aquest setmanari el mes d'abril – que no tenia cap intenció de ser el candidat al Parlament illenc en el futur sinó que es quedaria a l'Ajuntament de Palma -ara n'és tinent de batlle de Cultura – fins que exhaurís el mandat 2019-2023 per després optar -o abans, si s'avencessin els comicis – a ser cap de la candidatura al Congrés. Sempre i quan, per suposat, els seus companys de militància i socis de candidatura així ho acceptessin.
Candidatura estable. El passat mes d'abril Més per Mallorca anunciava que iniciava el procés per prendre la decisió assembleària de posar en marxa tota la maquinària per decidir la candidatura per a les futures generals. Tal i com aquest setmanari informà en el seu moment, el fet que Més per Menorca s'enfadés una mica, perquè el seu soci mallorquí no havia esperat per fer l'anunci a que l'assemblea formació menorquinista aprovés sumar-se al procés, ha endarrerit un poc l'inici de la feina, no gaire però, un parell de setmanes, a tot estirar. Una vegada aclarit tot i superat el malestar menorquí, els dos Més han procedit aquest mes a aprovar la proposta, igual que ho ha fet fer el soci eivissenc.
Una vegada acceptada la fórmula de la candidatura, que serà estable en el sentit que la voluntat és que perduri per a les conteses electorals generals del futur, més enllà de les immediates, ara caldrà decidir el nom, se suposa que així es farà durant enguany. Cap de les parts perdrà la seva sobirania. Perquè l’acord se circumscriu a les eleccions estatals. Per tant, cada una actuarà a la seva illa -tal i com ja passa- a la seva manera i fins i to prendrà les decisions en l'àmbit balear que cregui més oportunes. Al respecte s'ha de dir que a vegades Més per Menorca -que dona suport extern al Govern però no en fa part – es desmarca de l'Executiu on hi ha Més per Mallorca, a més d'Unides-Podem i PSIB-PSOE.
En els pròxims mesos es concretarà quan es convocaran les eleccions internes per elegir els principals candidats al Congrés i Senat. Aquesta elecció domèstica serà oberta. La idea és que hi participin el màxim de ciutadans independents possible. Per afavorir la implicació es recolliran suports socials d'entitats i persones individuals. La idea que anima tot el disseny és activar amples àmbits socials per crear una base social que atorgui a la candidatura competitivitat suficient com per poder aspirar a obtenir, per primer cop, un diputat al Congrés. Els caps sobiranistes illenc estan convençuts que amb prou temps poden assolir l'objectiu. Per això s'hi han posat tan prest.
El coordinador de Més per Menorca, Damià Moll, valorà l'acord com «una gran oportunitat per demostrar que som capaços de tenir una veu pròpia a Madrid que defensi els interessos de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera». Destacà, així mateix, que «tenim el dret i l’obligació de defensar el nostre territori davant les administracions que faci falta, que ens escoltin i respectin la nostra autonomia com a poble».
Per la seva banda el líder de Més per Mallorca, Antoni Noguera, destacà que el fet de posar-s'hi tan d'hora i amb tanta voluntat d'èxit fa que sigui «la primera vegada que plantejam un projecte sòlid i estable amb els partits germans de les altres illes». Al seu entendre és un «projecte aglutinador, plantejat amb
temps i sobretot, amb aspiracions per tal que la veu de les Illes Balears i la de la seva ciutadania pugui arribar a Madrid».
Les assembles de les tres formacions aprovaren, així mateix, l'eix ideològic que servirà per confeccionar el programa electoral. Es tracta d'un decàleg que fa referència a: sobirania, autogovern balear, nou model econòmic illenc, prosperitat social compartida, ecologisme política, cultura-llengua-país, feminisme per la igualtat, aprofundiment democràtic, confederalisme i tot el relatiu a l'agenda europea.