Al Palau de la Generalitat Valenciana, hi ha un espai amb una aura i una solera icònica. Les seues parets estan serigrafiades amb la senyera originària dels valencians i els braços estamentals que van comandar l'antic Regne de València —amb permís dels successius monarques. El Saló de Corts ofereix un viatge de nostàlgia cap als temps ancestrals i un homenatge a la primera cambra deliberativa dels afers dels valencians.
El seu ús està reservat per als grans esdeveniments i els actes de celebració, com ara per a entregar els premis amb motiu de la diada del 9 d'Octubre. Aquest dijous l'espai ha acollit la presa de possessió de la nova presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l'alcoiana Maria Àngels Francés. El president de la Generalitat Valenciana, el popular Juanfran Pérez Llorca, ha sigut de la partida.
A diferència del seu antecessor Carlos Mazón, l'actual cap del Consell ha defensat de manera oberta l'AVL davant de les invectives i dels anhels per «estrangular-la» —José María Llanos, síndic de Vox a les Corts Valencianes, dixit— de l'extrema dreta espanyolista. En contraposició a les exigències de la ultradreta per retallar el pressupost de l'entitat normativa del valencià, Pérez Llorca va oposar-se i ha aconseguit aprovar uns comptes amb una pujada del seu pressupost. Fou, de fet, una línia roja als peatges imposats pels reaccionaris a l'hora de validar els comptes del PP.
«El valencià no ha de ser menys que el castellà»
Amb l'absència de Vox, el comandant en cap dels valencians s'ha posicionat del costat de la institució: «Soc un defensor de l'Acadèmica Valenciana de la Llengua com a part essencial de l'arquitectura institucional del nostre autogovern», ha assenyalat. Tanmateix, ha demanat que l'AVL siga «un punt de trobada, un espai on el coneixement, el respecte i la concòrdia han de servir perquè tots els valencianoparlants se senten representats i protegits».
Pérez Llorca ha compaginat la seua defensa de la institució amb la petició que siguen «flexibles», «rigorosos científicament» i propers al poble valencianoparlant. «Una institució que no representa a tots, divideix», ha advertit. I ha confiat «en la continuïtat de l'AVL com a una institució de referència, pactada entre tots, flexible i pròxima als qui estimem el valencià». Aquest missatge conciliador amb l'AVL —envers altres veus de la seua formació— ha reblat el clau, quan ha apel·lat «a recuperar l'esperit de consens, que fa un quart de segle va propiciar la seua creació».
«Ha de ser un punt de trobada que s'encarregue de custodiar i promoure la llengua valenciana, el nostre tresor més valuós», ha reivindicat. El discurs del president ha combinat la defensa de la igualtat de la llengua pròpia del País Valencià amb el castellà —«el valencià no ha de ser menys que el castellà», ha subratllat— i «una normalització lingüística flexible i propera a la gent». «No s'ha de convertir el valencià en una cosa artificial, que només existeix al paper», ha agregat.
Amb la polèmica llei de llibertat educativa com a exemple positiu —tot i que fou criticada, en el seu moment, per l'AVL—, ha rematat la seua intervenció amb un compromís per reduir soroll a la llengua pròpia del país, per allunyar-la de la conflictivització que tant han alimentat les forces conservadores a terres valencianes. «Li faríem molt de mal si la convertim en doctrina i en motiu de confrontació. D'un conflicte, no es pot treure res bo», ha indicat. «Hem de treballar junts i amb vocació de diàleg i servei públic perquè el valencià siga una llengua de prestigi, convivència, coneixement i oportunitats», ha ressaltat.
El cap del Consell, no debades, ha posat l'accent en la preservació de la llengua enfront dels canvis tecnològics i les noves formes de comunicació. «El repte del nostre temps no és confrontar identitats, sinó garantir que les noves generacions continuen considerant el valencià una llengua útil i oberta. Vivim una transformació tecnològica i digital accelerada que està canviant la forma amb la qual ens relacionem amb el llenguatge», ha exposat. I ha recordat: «El valencià forma part de la nostra identitat com a poble».
Contra l'autoodi lingüístic
La preocupació pel futur del valencià ha impregnat la intervenció de Francés, catedràtica de Literatura Catalana per la Universitat d'Alacant. Sota la mirada de la socialista Pilar Bernabé, delegada del Govern espanyol al País Valencià, o de Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes, ha apostat per projectar el valencià al món, prestigiar la llengua i encarar el repte de la supervivència. «Cal enfortir la llengua —ha repetit en diverses ocasions— per equiparar-la a la resta i que tinga el seu espai sòlit i arrelat», ha preconitzat, amb coincidències amb Pérez Llorca.
L'acadèmica ha radiografiat el mapa lingüístic a través de la metàfora òptica d'un trencadís: «Així és com m'imagine les llengües en el món: una amalgama de colors, formes i textures, encaixant en un difícil equilibri, on el valencià és una peça més, com totes les altres, però diferent, única i necessària». «Tenim la sort de tenir peça pròpia en aquest trencadís, a la qual no podem renunciar, perquè reflecteix la nostra manera de mirar, entendre i definir la realitat. Us imagineu altres països que tenen llengües pròpies renunciant? Tenim dret a ser, en el trencadís del món, i a perdurar des de les arrels, com una llengua unitària i diversa, pròpia i compartida», ha proclamat.
Per a garantir la pervivència al trencadís de les llengües, Francés ha assenyalat que el valencià afronta tres desafiaments, com ara persistir en la consolidació «d'una normativa útil i segura per a la ciutadania, dirigida tant a parlants natius com nouvinguts, que servisca per a l'ús del valencià en tots els àmbits de la vida quotidiana, social i professional». «Apostem per una AVL clara en la norma i també pròxima, útil i al servei de la ciutadania», ha interpretat una melodia amb pentagrames similars als executats pel cap del Consell.
«Hem de situar al valencià en el lloc que li correspon. Cal impulsar la nostra llengua, enfortir-la, solucionar el dia a dia dels usuaris, per a equiparar-la amb les altres peces del mosaic», ha incorporat com a segon desafiament, on ha compartit la filosofia del president: «Cap [llengua] està per damunt ni per davall de l'altra». En línia amb el comandant en cap dels valencians, s'ha marcat com a repte modernitzar l'AVL dintre del nou context digital: «Hem d'adaptar-nos als nous entorns tecnològics i a les necessitats de les generacions més joves».
Convençuda que cal prestar «una atenció especial» a la intel·ligència artificial i amb un discurs d'estima absoluta per la seua llengua, per l'idioma propi dels valencians, ha fixat com a objectiu: «Hem de difondre el resultat del treball que es duu a terme en la institució, en el marc comunicatiu contemporani, per a fer arribar a la ciutadania, de manera eficaç, els materials, els continguts i les iniciatives que estan pensats per a guiar i ajudar els parlants en totes les situacions de la seua vida».
«Treballarem per prestigiar la llengua», ha arredonit les metes com a presidenta de la institució normativa del valencià. Un objectiu que espera compartir amb el Govern valencià que encapçala Pérez Llorca: «Ens tindreu al costat si treballem junts per a enfortir l'autoestima lingüística i el prestigi social del valencià», ha promès. L'esperança d'actuar com a un trencadís, com a un conjunt de peces ben encaixades que treballen per construir el mosaic de la defensa de la llengua del país.
Dempeus enfronts dels atacs del PP i Vox
La presa de possessió de Maria Àngels Francés com a presidenta de l'AVL ha servit perquè tant el PSPV com Compromís recorden la política lingüística del PP i Vox al País Valencià. «Continuarem sumant amb l'objectiu que la nostra llengua estiga cada dia més viva i més forta», ha assegurat Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV. «Ens tindrà al seu costat», ha agregat Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes, que ha promès «mantenir la denúncia dels atacs del PP al valencià».
«Continuen atacant el valencià a les aules amb la llei Rovira», ha rememorat en al·lusió a la denominada com a llei de Llibertat Educativa, la qual va tenir la targeta roja de les universitats valencianes i de l'AVL. «Han tallat la possibilitat que l'AVL dissenye activitats de promoció de la nostra senya d'identitat. És evident que PP i Vox tenen un objectiu: laminar la nostra identitat com a valencians, però tenim clar que no ho permetrem», ha tancat la veu dels valencianistes.