El final de l’estiu significa tornar a les rutines. L’operació retorn afecta grans i xicotets. Les famílies comencen a preparar el curs següent, però des de fa deu anys tenen un maldecap menys. Ara ja no han d’anar a les llibreries a encarregar els llibres nous, sinó que s’estalvien aquesta despesa gràcies al programa Xarxa Llibres. El 2015 la Generalitat valenciana va impulsar aquest programa, amb el suport del PSPV, Compromís i Podem. Aquell any es van donar uns xecs per cobrir el cost dels llibres. L’any 2016 els bancs de llibres funcionaren per primera vegada. A partir d’aquell moment, any rere any, els alumnes entreguen al final de curs els llibres que han utilitzat, i reben els del curs següent al setembre.
«L’acceptació de la xarxa per part de les famílies és molt alta», assenyala Vicent Gumbau, president de la Confederació Gonzalo Anaya, l’organització majoritària de pares i mares d’alumnes del País Valencià. A més, explica que aquesta mesura no va partir de zero, sinó que algunes AMPA i AFA ja la feien anteriorment. «Gràcies a aquestes experiències anteriors, des de la Confederació sempre hem reclamat la creació de la Xarxa Llibres», explica.
Els centres educatius, fa deu anys, es van haver d’adaptar a un programa innovador. Alicia Penalva Polo, vicedirectora de l’IES Enric Valor de Silla i responsable de la Xarxa Llibres, ho recorda així: «Sempre aquestes mesures són un poc explosives al principi, perquè no saps quin serà el resultat. El que més recorde és la gran acollida que va tindre per part dels pares i mares». La professora assegura que l’organització de la xarxa és complexa: «A escala informàtica és prou difícil de gestionar, sobretot perquè t’has d’adaptar a les necessitats que té cada centre i demanar un poc més per si algun alumne s’incorpora a mitjan curs».
L’estalvi de les famílies
«Cada llibre costa una mitjana de quaranta o cinquanta euros, així que les famílies s’estalvien molts diners», indica Penalva Polo. Segons l’enquesta de l’OCU del 2026, les famílies gasten uns 160 euros de mitjana als centres públics en llibres de text. Aquesta és la mitjana del que les famílies indiquen gastar a l’Estat espanyol, però cada territori té una situació molt diferent. Per exemple, Catalunya no té banc de llibres, però sí un val escolar de 60 euros.
Per la seua banda, Gumbau sosté que la xarxa és un gran avenç, però aporta alguns matisos: «En moltes escoles es continua demanant la compra de llibres fungibles, és a dir, de llibres en què escriure i que no es poden reutilitzar». Per aquest motiu, creu que s’hauria d’establir un full de ruta perquè aquesta situació no ocórrega als centres.
El comportament de l’alumnat
Tant Gumbau com Penalva coincideixen en el fet que la majoria d’alumnes cuiden els llibres. «Com que el material l’utilitzarà un alumne l’any que ve, ja no escriuen als llibres, sinó a les llibretes», afirma el president de la Confederació Gonzalo Anaya. «Hi ha un percentatge d’alumnes que es preocupa de l’estat dels llibres», conta la professora de l’IES Enric Valor. Tanmateix, també ha observat conductes incíviques: «De vegades el fet que siga gratis fa que els alumnes no siguen conscients del valor dels llibres, perquè, com diu el refrany, a qui no li costa no li dol». Així i tot, opina que aquest comportament no és el més general.
Per tal que els alumnes cuiden els llibres, el paper de les famílies és essencial. «Des dels centres hem de fer una campanya per a conscienciar les famílies de la importància de tindre cura del material», apunta Penalva Polo. Aquesta és l'única ferramenta que tenen els centres educatius, atès que alguns alumnes encara no han desenvolupat prou maduresa per a entendre la importància del material i necessiten que els pares estiguen damunt.
La Xarxa Llibres ajuda a reduir la despesa de paper. «En l'àmbit de la sostenibilitat, el balanç és molt positiu, però podria millorar si el banc de llibres també funcionara en primer i segon de primària», expressa Gumbau. En aquests cursos, el que es fa és donar un xec a les famílies per a comprar llibres nous. No obstant això, creu que s’hauria d’estudiar aquesta mesura, ja que són xiquets molt xicotets.
Aquest programa ha evolucionat amb el temps. En un principi, només els alumnes de l’educació obligatòria, primària i ESO, entraven en la xarxa. A partir del curs 2023-2024, els estudiants de batxillerat van poder entrar en aquest programa. De mitjana, a partir d’aquest any, els alumnes d’aquest nivell van estalviar-se uns 300 euros en llibres de text.
«La xarxa va ser una mesura revolucionària quan es va aprovar», conclou Gumbau. El País Valencià va ser el pioner en aquest tipus de programes. Penalva fa un balanç positiu: «L’objectiu amb què es va crear s’ha complit; és una gran ajuda per als alumnes i les seues famílies». Deu anys després, els llibres ja no són només dels qui els utilitzen, sinó de tota una comunitat educativa que els comparteix, els cuida i els torna a donar vida cada curs.