Els pares van inocular-li l’estima per l’ensenyament i la llengua. Van ser dos dels principals impulsors —allà pels 80— de les primeres línies d’immersió de la Plana. Des de fa prop de sis anys, Vicent Marzà i Ibáñez, un mestre fill de mestres, dirigeix la Conselleria dels mestres amb les conviccions intactes però amb la il·lusió que el valencianisme eixample la base i esdevinga hegemònic. Un desideràtum que traspua tota la ponència política del 8è congrés nacional, que ha dirigit i es troba en fase d’esmenes. Hem parlat amb ell de la transcendència del conclave que el Bloc —amb possible canvi de nom inclòs— celebrarà el pròxim mes de juny.
—Quan entra a militar Vicent Marzà en el Bloc?
—L’any 2003, quan vam quedar-nos a les portes d’accedir a les Corts, vaig sentir la motivació de militar-hi. Recorde perfectament el dia que ho vaig comentar amb mon pare a casa: “Si cal més gent, ens hi haurem de sumar”. Si bé els meus pares havien format part de llistes de la UPV, tampoc no hi militaven. Havien actuat més en el vessant associatiu, des dels moviments culturals i polítics de construcció del País Valencià.
—En què ha millorat i en què ha empitjorat el Bloc, d’aleshores ençà?
—Hem millorat en tots els aspectes. En representació institucional i acció de govern hem crescut de manera substancial, per fi s’ha fet justícia amb el treball de tantíssima gent durant tants anys. Gràcies a l’esforç de la gent que va construir país en els moments més difícils, ara hem pogut fer aquest salt. Hem traspassat els racons on ens havien portat determinats discursos i hem arribat molt mes enllà, connectant amb capes de la població a les quals no arribàvem. Avui se’ns percep com una eina útil al servei dels interessos valencians.
—Al si del Bloc abans es parlava més de política que no ara? Us heu centrat massa a governar i massa poc a debatre internament?
—Ens cal més debat ideològic, més debat polític. Cal construir col·lectivament les propostes que elaborem, i aquest ha de ser, precisament, un dels reptes del nostre congrés. Ens hem fet grans a nivell institucional i ara hem de fer-nos grans, també, a nivell orgànic. Hem de tenir espais de deliberació i de construcció de missatge col·lectius, de manera que el conjunt de la militància i el conjunt de la població puga prendre’n part.
—Per què cal refundar el Bloc?
“Hem traspassat els racons on ens havien portat determinats discursos i hem arribat molt mes enllà”
—Per honrar la memòria de la gent que ens ha precedit i per continuar avançant. El nostre moviment sempre ha sabut adaptar-se a cada moment, sempre ha tingut la voluntat de construir nacionalment i popularment el País Valencià a fi de millorar-ne la justícia social. Ara hem d’adaptar-nos a un context nou. El nostre moviment ha avançat quan ha estat capaç d’obrir-se, i ho hem de fer novament. No hi ha prou a tenir 17 diputats i diputades, en volem més. Per tal d’incidir encara més en la política d’aquest país, ens cal acollir-hi més gent i determinar els eixos polítics estratègics que han de marcar el futur del valencianisme.
—Quines són les línies mestres de la ponència política que vostè dirigeix?
—Obrir-nos al poble valencià, fer País Valencià. Per bé que entenem el País Valencià com un subjecte polític amb entitat pròpia, la majoria de la nostra societat no ho veu així. Com avancem cap ací? Per construir el País Valencià i avançar en justícia social, hem de cohesionar molt més la societat. I ho volem fer al voltant del concepte de sobiranisme democràtic. Des de la ponència entenem que el valencianisme ha de ser sobiranista, des d’un punt de vista nacional i també ampliat a tots els altres aspectes que ens determinen el nostre dia a dia. Les persones hem de tindre les eines perquè no decidisquen per nosaltres estaments no democràtics. N’hem vist un exemple claríssim en la gestió de les vacunacions: governs escollits i sotmesos a control democràtic resten impotents en mans dels interessos econòmics de grans farmacèutiques. Quina mena de control ciutadà tenim sobre aquestes empreses? No hauríem de permetre que el dret a la vida estiga en mans d’empreses. És un exemple del que pretenem a la ponència política: a partir dels eixos que hem defensat sempre —autogovern, finançament, llengua i cultura...— saber afegir-hi la resta de lluites compartides amb Compromís i la societat valenciana per a construir més país i més poble. En qualsevol cas, és una ponència que ja s’està enriquint amb les aportacions de tota la militància en la fase de debat que estem.
—Hi ha veus del valencianisme polític que el circumscriuen massa a la llengua i la cultura?
—Totes i tots tenim integrada la lluita per la llengua, la cultura i unes institucions d’autogovern suficients per a exercir la sobirania del poble valencià, però tot això no ens ha servit per a obtenir majories més àmplies. Hem lluitat també pel territori, pel feminisme, per una economia molt més democràtica, cooperativa i arrelada. Tothom ha d’identificar-se amb aquests altres valors i ha d’animar-se a participar-hi.
—El valencianisme polític pot aspirar a fer-li el sorpasso al PSPV?
“El nostre moviment ha avançat quan ha estat capaç d’obrir-se, i ho hem de fer novament”
—El nostre objectiu no és superar un partit o un altre, sinó construir nacionalment i popularment el País Valencià. Aquesta construcció només serà possible des de la cohesió del nostre poble. El País Valencià té una realitat política diferenciada per la construcció col·lectiva que li hem donat, i la voluntat de continuar progressant ha de passar per aquests factors que us deia: la justícia social, el feminisme, la transició ecològica de l’economia, posar-la al servei de la ciutadania i allunyar-la de l’especulació... És així, que farem poble. Ens cal que molts altres, parlen la llengua que parlen i visquen on visquen, senten que el poble valencià li proporciona seguretat i li fa caliu. Allà on governem, els nostres alcaldes i alcaldesses ja han demostrat la capacitat d’arribar a una quantitat de gent enorme, solucionem els seus problemes reals. Ens preocupem per la majoria, no per una minoria.
—Bloc Nacionalista Valencià. Li sembla una marca antiga?
—És un nom fruit del seu temps, com el de la Unitat del Poble Valencià, el Partit Valencià Nacionalista, Esquerra Valenciana, Nacionalistes d’Alcoi o Esquerra Independent de Castelló. El nom del Bloc va ser una bona aposta, va ajudar-nos a aixoplugar moltes persones; ara, la seua reformulació pot contribuir a aglutinar-ne encara més. No és tan estrany: el nostre moviment ve fent això cada 15 o 20 anys.
—Les ponències que s’aproven als congressos tot sovint acaben guardades a un calaix. Què farà el nou Bloc perquè no siga així en aquesta ocasió?
—Aquesta és una de les grans metes que ens hem marcat els redactors de la ponència. No ha de limitar-se a una declaració d’intencions, sinó que ha d’establir la forma de traduir-la en fets. Si en el passat vam liderar la demanda d’un finançament just, el corredor mediterrani o la lluita contra l’especulació urbanística, ara hem de tornar a ser capaços de fer-ho. La ponència política, que per primera vegada es coordina amb la d’estatuts, inclourà els instruments necessaris per aconseguir-ho i per atreure més mans a treballar.
—L’accés al Consell ha afeblit els lligams amb els moviments socials? Quina relació ha d’haver-hi?
“Ens cal que molts altres, parlen la llengua que parlen i visquen on visquen, senten que el poble valencià li proporciona seguretat i li fa caliu”
—Encara que els moviments socials són cabdals per teixir poble, no hem de tenir-hi una actitud dirigista. No hem d’aspirar a cooptar-los, tal com va tractar de fer el Partit Comunista en temps pretèrits, perquè això els fa perdre múscul i capacitat de construir discursos hegemònics, però tampoc hem d’ofegar-los des del poder, com sovint ha fet el PSOE, perquè no ens critiquen. Ells han de créixer per la seua banda per ajudar a la construcció nacional i popular del nostre país. Ens hi hem de relacionar en pla d’igualtat, de confiança, de fraternitat. La ponència planteja un model relacional que inclou la periodicitat amb els moviments que es troben al nostre mateix espai, així com que les militàncies respectives compartisquen espais de reflexió.
—Aquest congrés volia obrir la porta, de bat de bat, als adherits a Compromís. Els voleu amb vosaltres, amb el nou Bloc.
—I tant que sí. Primer de tot, cal que la militància del Bloc hi participe activament, però a més el Consell Nacional del nostre partit va expressar el desig d’obrir-nos encara més. Començant per la gent que ja milita a Compromís amb la idea de seguir cap a la gent que no milita enlloc. Malauradament tot el procés congressual s’ha vist afectat per la situació sanitària i hem hagut de replantejar el model, però la intenció d’obertura està intacta i la treballarem els propers mesos. En aquesta línia està, per exemple, la figura de l’activista prevista a les ponències per a facilitar-ne l’obertura.
—Què els diria als adherits a Compromís per tal que es decidiren a formar part d’un partit polític?
—Que les propostes polítiques són molt més útils si en prens part de manera directa, col·lectivament, amb tots els teus drets. Això repercuteix després en l’acció de govern. Per construir el País Valencià necessitem més mans i més caps.
—Com reaccionaran els socis de Compromís davant aquest moviment del Bloc? Se’n sentiran atemorits?
—En absolut. Enfortir una part de Compromís és enfortir-ne el conjunt. Aquest és el nostre objectiu únic.
—Alguns veterans amb ascendència han mostrat el seu neguit per la refundació del partit. Què els ha de dir?
—Que estem sent dignes hereus del treball que van fer ells en el passat. A la ponència que coordine participa Joan Baldoví, el conseller [Rafael] Climent ha fet aportacions en matèria econòmica... No tenen cap raó per sentir-se atemorits, tots ells s’hi sentiran ben reflectits. Avançarem sense excloure ningú.
—Aconseguir una penetració major a les comarques alacantines és un dels grans reptes. Hi tenen alguna recepta?
“Cal una mirada especial no sols cap al sud, sinó també cap a l’interior de Castelló”
—La ponència s’adreça al conjunt del país, entès des de la seua diversitat, sent conscients que cal una mirada especial no sols cap al sud, sinó també cap a les comarques de l’interior de Castelló, que arrossega un problema greu de despoblació. Calen solucions diverses a realitats territorials diverses.
—I quina diferència hi ha entre el Vicent Marzà que no era conseller i el d’ara?
—Estic més convençut que mai dels meus posicionaments polítics. Jo no renuncie a res, però pense que per a construir poble, per a fer país, hem d’arribar a moltes més persones.
—Imaginem que, a les acaballes de 2022, Mónica Oltra anuncia que vol optar a liderar la candidatura a les Corts de Compromís. El Bloc hi hauria de proposar un candidat alternatiu?
—El congrés que estem preparant no va de noms ni de lideratges personals. Propugnem un enfortiment ideològic i organitzatiu. Mónica Oltra serà el que vulga ser, és un dels màxims actius de Compromís i de l’esquerra al País Valencià.
—Molt Honorable President Vicent Marzà. Ho ha somiat alguna vegada?
—No, mai.
—A vostè, que s’estima tant el seu país, no li agradaria presidir-lo algun dia?
—No tinc aspiracions indidivuals més enllà d’allò que construïm col·lectivament. Puc fer de conseller, agranar la seu, organitzar trobades o manifestar-me a la porta d’un edifici per aturar un desnonament. Ens cal construir poble, i això ho hem de fer entre totes i tots.