Política

Repensar Compromís

La dissolució de Gent de Compromís, un col·lectiu que integrava part dels adherits a la coalició que no estan afiliats al Bloc ni a Iniciativa ni a Verds-Equo, ha revifat el debat intern als valencianistes. Mentre que l’actual cúpula del Bloc aposta per convertir Compromís en un sol partit, sectors de la formació nacionalista, Iniciativa i Verds-Equo ho rebutgen. Un període de reflexió orgànica en el qual la coalició valencianista busca debatre l’eterna qüestió pendent: què ser de major. EL TEMPS copsa les opinions de figures rellevants de la cooperativa política.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Militant de l’activisme veïnal, Isabel Lozano va enamorar-se de Compromís. Després de lluitar a València en Bici, en plataformes del barri de Russafa (València) i de col·laborar amb Salvem El Cabanyal, l’any 2011 va decidir consagrar aquest amor polític. I ho va fer omplint l’acta d’adherida a la coalició. D’aquesta manera, Lozano s’integrava a la cooperativa política valencianista sense comptar amb el carnet nacionalista del Bloc, ecosocialista d’Iniciativa del Poble Valencià o ecologista de Verds-Equo. És a dir, d’alguna de les tres formacions que aixopluga Compromís. L’actual regidora de Serveis Socials, Habitatge i Patrimoni Local de l’Ajuntament de València havia optat per una fórmula que permetia a la coalició captar gent provinent de la societat civil.

Aquest mecanisme innovador d’afiliació en una coalició permanent i que a efectes legals només conflueix quan hi ha una convocatòria electoral era, segons Lozano, “el preludi de la futura creació d’una sola organització política, una vegada s’hagueren dissolt els diversos partits que la formen”. Mentre es produïa aquest transit, els adherits van gaudir d’una representació a les estructures de decisió de Compromís. Fins i tot, va crear-se un òrgan, el Consell General de Compromís, que funcionaria com una mena d’assemblea d’àmbit de País Valencià. “Els adherits, d’aquesta manera, estaríem representants a través del col·lectiu Gent de Compromís”, exposa Víctor Arroyo, el qual ha estat portaveu d’aquest corrent intern de la cooperativa valencianista.

Amb Joan Ribó, actual alcalde de València, com a veu dels adherits, la unitat entre els afiliats directament a la coalició va trencar-se després de les eleccions valencianes i municipals del 2015. El mateix naixement de Gent de Compromís va ser considerat per Ribó com una mena de quart partit. Els impulsors, en canvi, ho definien com una plataforma interna que buscava aconseguir els mateixos drets com a militants que tenien aquells amb carnet del Bloc, Iniciativa o Verds-Equo. La picabaralla entre els seus representants i el col·lectiu va provocar la ruptura de la unitat d’acció entre els adherits. Encara més, des de Gent de Compromís van denunciar públicament “la manca de democràcia interna” que hi havia, a parer seu, al si de la coalició valencianista.

Unes mobilitzacions “per aconseguir ser afiliats de ple dret” a la cooperativa política que no van obtenir els objectius marcats. La decepció d’alguns dels adherits, com ara l’exdiputada a les Corts Valencianes Marian Campello o la mateixa Lozano, va provocar l’ingrés al Bloc. “Com a militant del Bloc, gaudisc de més informació, tinc més connexió amb els debats de la coalició, compte amb un pes específic i no estic sola com abans”, exposa Lozano. Altres adherits, especialment aquells que no combregaven amb la idea de Gent de Compromís, van passar-se a les files d’Iniciativa, com ara Ivan Castañón, secretari autonòmic a la conselleria que encapçala la referent de Compromís Mónica Oltra, la qual forma part del partit ecosocialista.

“La manca de drets a la coalició i el menysteniment continuat dels partits que la formen ha derivat en la dissolució de Gent de Compromís, ja que no hem obtingut cap millora al nostre encaix”, explica Arroyo. La desaparició d’aquest col·lectiu s’ha convertit en un terratrèmol intern a la coalició amb diferents rèpliques sísmiques. A la Ribera Alta, s’ha registrat la reacció de més intensitat. Els alcaldes d’Alzira, Diego Gómez; Alfarb, Santiago Cervera, i Castelló de la Ribera, Óscar Noguera, han deixat Compromís com a militants. Han passat de ser afiliats a simpatitzants. Un toc d’atenció rellevant: Alzira és la segona ciutat més important del País Valencià que gestiona Compromís.

Isabel Lozano, regidora d'Habitatge, Serveis Socials i Patrimoni Municipal a l'Ajuntament de València, va passar d'estar afiliada com a adherida a Compromís a demanar el carnet del Bloc| Compromís València

“A Compromís, hi ha una manca de democràcia interna. Sembla complicat de pair que els alcaldes d’una comarca no tinguem cap influència a l’hora d’escollir els nostres representants a la Diputació de València. Aquest fet, junt amb la desaparició de Gent de Compromís, mostra que Compromís està perdent la seua vocació de moviment social capaç de fer polítiques agosarades. S’està perdent la identitat del projecte”, lamenta el batlle d’Alzira, Diego Gómez. “La coalició està dominada actualment pels interessos dels partits i marcada per les quotes de les diverses famílies que l’integren. S’ha retrocedit en la idea inicial de superar els partidismes, de construir un projecte únic, plural i divers. Si no hi ha un canvi, Compromís fracassarà”, pronostica, al seu torn, que censura que el Consell General seguisca inactiu. Un òrgan presidit pel mateix Gómez.

Les demandes d’aquesta part dels adherits sempre han trobat més complicitat al Bloc, especialment entre aquells que integren el corrent jove, i, actualment, al capdavant de la formació nacionalista. “La ideal inicial de Compromís era que el poder dels partits minvara i que la influència dels militants augmentara. Les resistències d’algunes parts ho han evitat. Nosaltres sempre hem defensat que caldria anar cap a un partit únic, encara que això significara la dissolució del Bloc. Si ocorre en les assembles locals o comarcals, per què no ha de passar el mateix a l’àmbit nacional?”, llança Àgueda Micó, coportaveu de Compromís i coordinadora nacional del Bloc. “Al remat, es tracta d’importar la nostra cultura més assembleària al conjunt de Compromís. Ara bé, aquesta proposta xoca amb el funcionament més jeràrquic d’altres parts de la coalició. Qualsevol decisió, però, serà fruit del consens entre totes les parts”, afegeix.

“Aquest fet evidencia la realitat d’una part de la militància, la qual no està còmoda. Cal buscar mecanismes per encaixar els adherits, per evitar que Compromís perda eixa clau d’èxit basada a obrir-nos a la societat civil a través d’aquesta figura”, afirma Vicent Marzà, del Bloc i conseller d’Educació, Cultura i Esports. “A parer meu, crec que cal avançar cap a una organització única, que siga més estable”, proposa. I argumenta: “Quan jo actue amb una altra persona de Compromís, no mire el carnet que té. Som tots de Compromís. I per ser d’un partit no som ni més valencianistes, ni menys ecosocialistes, ni menys ecologistes. Cal una refundació. Si des de la resta de formacions no ho volen, ho farem al Bloc per donar cabuda als adherits desemparats. En Compromís hi cap molta més gent de la que hi ha actualment”. “Ens cal un instrument potent i estructurat. El Consell General era una bona estructura de país”, remata.

Al Bloc, amb tot, no tots opinen el mateix. Enric Morera, històric dirigent nacionalista i president de les Corts Valencianes, rebutja confluir en un únic partit: “No podem caure en l’uniformisme. La diversitat és la nostra essència i un actiu extremadament valuós. Cal repensar Compromís, buscar un vestit que puga acollir a tota la coalició, ja que l’actual se’ns ha fet xicotet. Però no podem homogeneïtzar-nos perquè, tot i compartir elements, no soc ecosocialista, per posar-hi un exemple”. “Estem, a parer meu, en un moment de desorientació a Compromís. Manca reflexió estratègica. La coalició ha perdut dinamisme, aire fresc, visió. Cal que deixem el món de les urgències, ara que pot haver-hi pau electoral, per centrar-nos a debatre què volem ser de majors”, adverteix, mentre nega que Compromís no tinga “democràcia interna”. “Hi ha unes reserves de pluralitat que garanteixen la participació dels adherits”, recorda.

Enric Morera, president de les Corts Valencianes, opina que el vestit de Compromís "s'ha quedat xicotet"| Eva Mañez

“La desaparició d’aquest col·lectiu denota una falta de cohesió. Tenim uns lideratges molt potents, entre els quals destaca de manera inqüestionable el nostre gran actiu, que és Mónica Oltra. Ara bé, necessitem estratègia col·lectiva i ampliar la nostra massa social per consolidar el projecte una vegada ho hem fet a les urnes”, reflexiona Rafael Climent, també del Bloc i conseller d’Economia. “D’entrada, soc partidari d’un partit únic, però cal veure si és el millor instrument per captar persones de la societat civil i altres veus de l’esquerra. Hem de construir una estructura que ens permeta ampliar la nostra base i, fins i tot, donar entrada a altres partits. Per a seguir estant a les institucions i transformant el País Valencià, s’han d’explorar aquestes confluències. Això sí, mantenint l’estricta obediència valenciana del projecte”, indica. “La federació podria ser un bon model, ja que ens dotaria d’estabilitat i es respectarien les diferents sensibilitats. CIU fou una història d’èxit”, opina un alt càrrec del Bloc que vol guardar l’anonimat.

Per a Iniciativa del Poble Valencià, l’autodissolució de Gent de Compromís no ha significat un sotrac tan important. O, si més no, perquè des de la formació ecosocialista qüestionen que aquest col·lectiu represente tots els adherits. “És com si hi haguera dues associacions de periodistes i que unes persones que no estan afiliades a cap de les dues crearen un col·lectiu que diu representar la resta”, censura una veu influent d’Iniciativa, que no vol revelar el seu nom. “Les persones adherides han gaudit dels mateixos drets. Només cal veure que Diego Gómez és alcalde d’Alzira, i, en aquest cas, sense passar per eleccions primàries després del consens de la seua assemblea. Ara bé, és necessari millorar els mecanismes interns de Compromís. Tots els militants s’han de trobar còmodes a la coalició. I per això, crec que és un bon moment per engegar vies de reflexió”, assenyala Miquel Real, cap de gabinet d’Oltra i portaveu de la formació ecosocialista

Real, tanmateix, rebutja que la reflexió estratègica a Compromís vire cap a debatre si cal dissoldre els tres partits i impulsar una organització única. “No compartisc la idea de crear un partit únic. És incompatible amb la nostra essència. Compromís és més que un partit comú. És una suma visible de diferents sensibilitats, d’una diversitat i pluralitat que ens atorga el nostre potencial. Les reserves de pluralitat asseguren, precisament, que tots els corrents hi tinguen veu; també els adherits”, reivindica. I apunta que el Consell General de Compromís “és un òrgan creat per a un moment determinat de la coalició”. “Ara tenim unes responsabilitats i som una coalició diferent”, apunta.

“Hem de trobar l’encaix dels adherits, atendre les seues demandes, però en cap cas podem caminar cap a un partit únic. Aquesta fórmula seria contrària a l’esperit plural de Compromís, ja que els partits xicotets quedaríem diluïts”, alerta Aitana Mas, d’Iniciativa i portaveu adjunta a les Corts Valencianes. “A Iniciativa i Verds-Equo, pateixen un complex de minoria”, contraposa Lozano. No debades, i a parer dels sectors dirigents del Bloc, hi ha un recel dels dos partits minoritaris a perdre influència a dintre de la cooperativa valencianista. Veus ecosocialistes interpreten, en canvi, que el Bloc empra aquesta qüestió per intentar diluir el poder d’Iniciativa i Verds-Equo a través d’un projecte únic.

Vicent Marzà, conseller d'Educació, Cultura i Esports, defensa la creació d'una organització única, fins i tot, si cas dissoldre el Bloc| Miguel Lorenzo

“L’adeu de Gent de Compromís és un toc d’atenció. Hem de veure com som capaços de transitar cap a una organització més unida, però mantenint la diversitat de les forces d’acord amb el pes dels militants i dels lideratges presents a Compromís. Un partit únic no és la solució”, defensa Giuseppe Grezzi, dirigent de Verds-Equo i regidor de Mobilitat Sostenible a l’Ajuntament de València. “Ens cal iniciar un diàleg obert i sincer per saber què volem ser de majors”, reclama.

D’estratègies i aliances

El revifament del debat sobre com s’encaixa la figura dels adherits a Compromís ha obert la caixa dels trons. No debades, Morera apunta que “el debat ha d’anar més enllà”. “Estem vivint de rendes. Hi ha tocs d’atenció electorals, com per exemple a Xàtiva (Costera), Ibi (Alcoià) o Benidorm (Marina Baixa), unes poblacions en les quals ens hem quedat sense representació. No podem construir un país sense aquests municipis”, critica. I suggereix: “S’han de reactivar les sectorials perquè els nostres càrrecs desenvolupen les polítiques pensades des de la base”. “Cal fer un pensament estratègic per evitar que ens puguen veure com la crossa del PSOE”, complementa Micó.

“Cal augmentar la formació contínua dels nostres membres i fer més treball ideològic. Ens cal gaudir de coneixements teòrics més amplis”, detecta Marzà. Una proposta que coincideix amb Climent, que aposta per “impulsar una fundació o espais de reflexió política des de la discrepància per augmentar i ampliar la nostra formació tècnica i ideològica”. “Al seu torn, hem de fer un pensament estratègic. Veure com ampliar la base, per exemple, amb una hipotètica aliança amb Más Madrid. Fins i tot, si hi haguera un corrent valencià del partit d’Íñigo Errejón. Sempre, és clar, preservant la nostra obediència valenciana”, planteja.

La majoria de les veus consultades avalen, de fet, una candidatura confederal amb la plataforma d’Errejón als comicis espanyols. “Seria un win-win. Errejón no té cap implantació territorial al País Valencià, per tant, seria com presentar-nos sols, però amb l’avantatge d’incrementar la nostra presència mediàtica a través de la seua figura”, raona Micó. El líder madrileny, tanmateix, descarta presentar-se a unes hipotètiques eleccions estatals a la tardor, segons El Confidencial.

Mentrestant, el corrent essencialista del Bloc, Bloc i País, ha mostrat el seu malestar amb l’aliança confederal de Compromís al Senat amb Más Madrid, en el qual també hi ha Adelante Andalucía, Més per Mallorca i En Comú Podem. “Hem de jugar des del pragmatisme. No podem quedar-nos en una urna per ser purs i no tenir influència. Cal augmentar el nostre espai de progrés”, expressa Morera. La discussió interna a la coalició valencianista s’ha reactivat. Compromís, a debat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.