La llei de plurilingüisme aprovada pel Botànic, és a dir, pel PSPV, Compromís i Podem, a les Corts Valencianes, s'ha convertit en un element d'oposició de diverses entitats i moviments socials sensibilitzades en la promoció del català al País Valencià. La normativa, la qual naix condicionada per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va anul·lar l'anterior model lingüístic a l'escola plantejat per la conselleria que encapçala Vicent Marzà, de Compromís, va provocar una revolta de diversos instituts de les zones de predomini catalanoparlant, com ara ambdues Riberes, la Safor o la Vall d'Albaida, a la qual s'han sumat en un manifest les cooperatives d'ensenyament concertades.
Aquests col·legis privats, referents en la recuperació de la docència en la llengua pròpia al País Valencià durant les acaballes del franquisme, s'oposen a un sistema lingüístic a l'ensenyament que fixa un percentatge mínim d'hores lectives per a castellà, anglès i català. Un model que estableix com a base de temps docent en castellà el 25%, amb l'objectiu de complir amb les sentències en les quals les togues espanyoles s'havien vestit de sociolingüistes, així com marca un mínim del 25% en català. En el cas de l'anglès, el sòl és d'un 15% de les hores impartides. A partir d'aquesta base ineludible, cada centre docent pot escollir incrementar el català (o el castellà) fins al 50%, i també gaudeixen de la possibilitat d'arribar a un màxim d'anglès del 25%. Hi ha llibertat per combinar dintre d'aquests paràmetres qualsevol percentatge dels tres idiomes, tot i que la normativa botànica recull l'objectiu de «promoure que els centres finançats amb fons públics vehiculen el 50% del temps curricular en valencià».
«Valorem molt positivament l'aposta clara i explícita de la Conselleria d'Educació pel plurilingüisme», afirmen els centres Comenius, El Drac, Les Carolines, Gavina, La Masia, Escuela2, La Comarcal i Florida Centre de Formació, tot i apuntar: «Volem deixar palès que l'escola ha de respondre a les necessitats i les exigències que l'entorn social planteja, i ha de fer-ho d'una manera coherent amb la cultura i les tradicions que formen les arrels de la seua comunitat educativa. En aquest sentit, ens preocupa en gran manera el fet que l'actual Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural tracte per igual dues llengües oficials del nostre territori. La distribució de mínims del 25% del castellà i de valencià que hem d'aplicar als centres docents només fa que perllongar i reproduir la desigualtat lingüística existent en la nostra societat, on el castellà s'erigeix en llengua majoritària i dominant, i el valencià queda relegat a l'estatus de llengua minoritària i minoritzada». «Si bé entenem que els objectius generals de la llei són els d'assegurar un coneixement i ús mínims del valencià arreu dels centres educatius valencians, en la pràctica damnifica projectes educatius de més de 40 anys d'història en què la immersió cultural i lingüística és una peça clau», retrauen.
Aquestes cooperatives d'ensenyament, de fet, reivindiquen «la immersió lingüística» com a «un mètode clarament afavoridor de l'aprenentatge de llengües». «Ens cal que el valencià siga llengua vehicular a l'ensenyament i que òbriga la porta al plurilingüisme, ja que, com està demostrat, l'alumnat que estudia en valencià obté millors resultats en competències lingüístiques i domina les dues llengües oficials al finalitzar l'educació obligatòria», remarquen, per advertir: «El foment del valencià, i del plurilingüisme, a l'escola, hauria d'anar acompanyat d'un nou marc legislatiu general que contribuïra a reforçar l'eficàcia del treball dels centres educatius, ja que la situació sociolingüística de disglòssia al nostre territori, en detriment del valencià, empitjora dia rere dia, i evidencia que les polítiques lingüístiques dutes a terme no han estat encertades». «Garantir els drets lingüístics de tothom és un acte de justícia social i ajuda a construir societats més plurals i més diverses. Per tant, considerem que calen mesures legislatives que prestigien socialment l'ús del valencià, i que facen que es perceba com a una eina de comunicació efectiva, útil i com un element de cohesió social i d'acollida per als ciutadans nouvinguts», reclamen.
El clam dels col·legis cooperatius concertats s'ha sumat al manifest llençat per Plataforma per la Llengua, Intersindical Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, COS, Acontracorrent, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA) contra aquesta normativa lingüística per a l'escola emanada del parlament valencià. «L'aplicació del programa d'educació plurilingüe i intercultural suposa un pas enrere en els centres que tenien [...] les denominades línies en valencià, perquè redueix les hores de classe en aquesta llengua. [...] No és el programa que necessita el sistema educatiu per poder avançar en l'aprenentatge i l'ús social del valencià. No es pot posar al mateix nivell que el castellà, ja que el valencià és la llengua minoritzada i, com a tal, pateix un procés de substitució lingüística que cal revertir. És, per això, que considerem necessari que el valencià siga la llengua vehicular als centres educatius, des de l'ensenyament infantil a la universitat», exigeixen al Govern valencià, així com sol·liciten al departament de Campanar el manteniment de totes les hores lectives en català d'aquells centres que havien escollit la línia en llengua pròpia.
Les entitats signants, a més, demanen «la reformulació de l'actual programa lingüístic mitjançant la promulgació d'una nova llei de plurilingüisme, adaptada a la LOMLOE, que potencie el valencià i garantisca que siga la llengua vehicular de tot el sistema educatiu valencià». «Aquesta llei», en referència a la normativa de plurilingüisme impulsada per les forces botàniques, «no ha suprimit l'exempció, una figura extemporània i discriminatòria que suposa la privació de l'aprenentatge del valencià a l'alumnat de les comarques castellanoparlants, en detriment dels seus drets», censuren.
«En sintonia amb els objectius a aconseguir, la informació compartida per part de l'administració ens fa pensar que els programes lingüístics de centre poden arribar a ser un instrument útil per a vehicular el plurilingüisme, ja que no sols demanen uns percentatges administratius, sinó que permeten dissenyar i configurar els diferents escenaris d'aprenentatge. Valorem positivament que l'administració s'haja reunit amb tots els Instituts d'Ensenyament de Secundària signataris del manifest per mirar de resoldre les seues reivindicacions», han expressat des d'una mirada menys crítica i més optimista de la normativa Acció Cultural del País Valencià, l'Associació Cívica Tirant Lo Blanc i Comissions Obreres del País Valencià, qui acompanyades d'Escola Valenciana han mantingut aquesta setmana una reunió amb la conselleria d'Educació. «Valorem positivament que el plurilingüisme haja entrat definitivament en tots els centres sostinguts amb fons públics, així com en totes les etapes, fent menció específica a la formació professional», han destacat com aspecte favorable de la llei implementada pel departament que encapçala Marzà.
Aquestes organitzacions, tanmateix, han reivindicat que «l'aplicació de la llei ha d'anar acompanyada d'una inversió en assessories i en mecanismes de control i de seguiment». «Considerem que s'haurien de doblar el nombre d'assessories i que l'administració ha de permetre flexibilitzar l'aplicació de la llei en aquells centres que aposten per anar a màxims de valencià», han sol·licitat, per tancar: «Hem valorat que el marc legislatiu ha de facilitar la vertebració del territori des del punt de vista lingüístic, així com la no segregació de la població escolar per motius de llengua. En aquest sentit, considerem que l'actual llei pot ser un instrument que ho permeta». La normativa de plurilingüisme, com a element de discussió als moviments socials, entitats civils i ecosistema escolar amb sensibilitat per l'ensenyament en la llengua pròpia al País Valencià.