A l’edifici Amèrica de València, seu dels populars valencians, hi havia una alegria continguda. El PP havia tornat a quedar-se lluny de sumar una majoria suficient per desnonar el socialista Pedro Sánchez de la Moncloa, però havia aconseguit augmentar la seua bossa de vots, afavorit per la debacle de Ciutadans. Els conservadors, malgrat superar els dolents resultats de les eleccions espanyoles del 28-A, sentien al clatell l’alè de l’extrema dreta. Amb 52 diputats, Vox acaparava tots els titulars dels periòdics i els comentaris a les ràdios i les televisions. Havia sigut, no debades, un dels grans triomfadors de la nit electoral del 10 de novembre.
Els resultats dels comicis espanyols, però, havien mostrat un altre símptoma. S’havia produït una xicoteta revolta dels territoris perifèrics. L’entrada de Teruel Existe al Congrés dels Diputats era el símbol d’una cambra que acolliria fins a nou formacions polítiques al grup mixt. Navarra Suma, Compromís, Junts per Catalunya, BNG, Més País-Equo, Coalició Canària, el Partit Regionalista de Cantàbria, CUP i el mateix Teruel Existe compartirien temps d’intervenció al grup mixt. Un fet que obstaculitzava, de fet, l’objectiu de la majoria d’aquests partits: ser la veu de les reivindicacions dels seus territoris dintre de l’Estat espanyol.
Compromís, precisament, va percebre el problema immediatament. Era conscient que amb quasi una desena de partits repartint-se l’espai d’un mateix grup la capacitat de situar l’agenda valenciana al debat polític espanyol era encara més limitada. D’aquesta manera, va defensar la divisió del grup mixt en dues mitats i va establir converses amb diferents forces per arribar a un acord pragmàtic. O dit d’una altra manera: es prioritzava el temps d’intervenció per sobre de la coincidència ideològica amb els companys parlamentaris. Navarra Suma, per la seua coalició entre la Unió del Poble Navarrès, Ciutadans i el PP, i Coalició Canària, per no recollir un 15% de les paperetes de mitjana, estaven descartades.
Tal com narrava Levante-EMV, els valencianistes van iniciar converses amb Junts per Catalunya, Més País-Equo i el BNG. Unes negociacions que semblaven mortes a primera hora de la vesprada de dimecres però que, finalment, quallaven una vegada l’agulla del rellotge sobrepassava les set, segons indicaven les fonts consultades per aquest setmanari. Al registre del Congrés dels Diputats, els independentistes catalans, els valencianistes, els nacionalistes gallecs i els ecoprogressistes oficialitzaven la constitució de l’autodenominat Grup Parlamentari Múltiple. Laura Borràs, de Junts per Catalunya, n’exercirà de portaveu i Íñigo Errejón, de Més País-Equo, de portaveu adjunt.
«L'objectiu d'aquest grup és garantir els drets dels més d'un milió dos-cents mil electors i l'operativitat del treball dels diputats i diputades, així com de la cambra», han apuntat les quatre formacions polítiques en un comunicat conjunt. «El Grup Parlamentari Múltiple es constitueix únicament amb criteris operatius i no ideològics. Per tant, funcionarà de facto com un grup mixt, on cada partit és independent i té visibilitat pròpia», han assenyalat. I remataven: «De moment els portaveus són Laura Borràs i Íñigo Errejón però el càrrec de portaveu, igual que en el mixt, funcionarà de manera rotatòria». Un matrimoni de convivència per assegurar la visibilitat de Compromís, Junts per Catalunya, BNG i Més País-Equo.