Un maltractament sistemàtic als valencians

El País Valencià, de nou, a la cua. Els Pressupostos Generals de l'Estat situen el territori valencià en l'última posició en termes d'inversió per càpita. Els tripijocs del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, amb els fons estatals; els greuges en infraestructures; l'ajornada reforma del finançament i els continus entrebancs del Govern espanyol al valencià en qüestions com el dret civil o la llengua, perpetuen un maltractament sistèmic. Els comptes de Mariano Rajoy són l'enèsim capítol d'aquest tenebrós serial per als valencians.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Isabel Bonig se sentia amb força. Feia pocs minuts que havia estat revalidada com a líder dels populars valencians. I, a més, tenia a la butxaca els serveis prestats a Mariano Rajoy, reflectits en la millora dels resultats electorals dels comicis espanyols del 26-J. «Et demane justícia amb aquesta terra», va pregar Bonig el passat cap de setmana al congrés intern del PPCV. El destinatari era Rajoy. I la reclamació la feia per «frenar el contagi independentista».

Rajoy, però, ha fet cas omís a les reivindicacions de Bonig. És més, el president espanyol va prometre un seguit d'inversions a Catalunya per aturar el procés, però ha incomplert la seua paraula. Dels Pressupostos Generals de l'Estat ha retallat 30 milions d'euros d'inversions en el Principat. En el cas del País Valencià, la retallada s'ha fet amb motoserra: el Govern espanyol destinarà 290 milions menys. La dada situa el territori valencià a la cua de les inversions per càpita (aquelles que surten de la mitjana entre la quantitat pressupostada i els habitants del territori en qüestió).

El mapa de l'euroregió mediterrània, de fet, està pintat de negre. Ni Catalunya, ni les Illes, ni el País Valencià superen la mitjana estatal situada en 185 euros per habitant. Una situació de maltractament continuat al capítol d'inversions que és més greu, si cap, al País Valencià. A tall d'exemple, el Palau de les Arts només rebrà per part de l'Estat 600.000 euros, quan el Teatre Reial de Madrid gaudirà de 9,39 milions i el Liceu de Barcelona de 7,11 milions. El greuge, si fa no fa, és més escandalós amb la inversió que percebrà l'Institut Valencià d'Art Modern: si la pinacoteca comptarà només amb 200.000 per part del Govern espanyol, el Reina Sofia tindrà 42 milions, el Thyssen més de 5 milions, el MNAC més de 2 milions i el MACBA més d'un milió.

La discriminació també afecta la tercera ciutat més important de l'Estat espanyol. No debades, València es queda a l'escapça amb els pressupostos. No hi ha rastre de cap inversió per al contracte-programa que vol impulsar el transport metropolità; no hi ha cap punt dedicat al pas del Corredor Mediterrani pel cap i casal ni tampoc a soterrar les vies; el deute de Marina València no quedarà condonat... «Aquests Pressupostos Generals de l'Estat són una enganyifa», ha afirmat Joan Ribó, alcalde de València. «Són indignants», ha expressat força molest el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

Aquests comptes estatals perpetuen l'incompliment de Madrid amb l'Estatut valencià. «La inversió de l'Estat en la Comunitat Valenciana, excloent el Fons de Compensació Territorial, serà equivalent al pes de la població de la Comunitat Valenciana sobre el conjunt de l'Estat per un període de set anys», diu la norma magna dels valencians. Una consideració que s'ha vulnerat enguany, ja que el pes de la inversió sobre la totalitat dels territoris és del 6,9% quan la població valenciana representa prop de l'11% del total de l'Estat. Si l'any 2016 la inversió de 980 milions d'euros va indignar el Govern del Botànic, la reducció d'un 33% dels diners que rebrà el País Valencià en comparació a l'any anterior ha enfurismat encara més el Consell.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha estat l'enemic número de la Generalitat Valenciana durant mesos.

La tendència no és nova. L'any 2016 la inversió fou del 8%; l'any 2015 del 6,9%; l'any 2014 del 6,2%, i l'any 2013 també del 6,2%. «Tots els partits valencians ens hem d'unir per esmenar-los i aconseguir les inversions justes», ha demanat Puig. Una fórmula similar a la que va exigir Compromís, que rebutja el sistema de negociació bilateral que practicava el PNB i la vella Convergència. «Tots els diputats valencians haurien de negociar els pressupostos de forma conjunta», va expressar la vice-presidenta Mónica Oltra.

Pagant com si fórem rics

Ara bé, el maltractament del Govern espanyol al País Valencià no només és una qüestió d'inversions. També afecta els diners que reben els valencians de la caixa comuna de l'Estat. El País Valencià, amb una renda per sota de la mitjana espanyola, contribueix com si fóra un territori ric. La situació, d'ençà que va implantar-se l'anomenat model Aznar de finançament autonòmic, ha empitjorat per al País Valencià. Si l'any 2002 la comparació del PIB per càpita amb la mitjana estatal deixava un resultat negatiu de 4,9 punts per al País Valencià, la xifra de l'any 2015 era d'11,7 punts tambñe negatius.

Una tendència que torna a ser desfavorable per als valencians si s'analitza el saldo fiscal i la mitjana del finançament definitiu una vegada s'ha fet l'ajust per qüestions de població. Uns criteris, com ara el de la dispersió, que són força perjudicials per al territori valencià. Al seu torn, la competència fiscal de Madrid, un territori gairebé off-shore dins de l'Estat espanyol, ha obligat el País Valencià a cercar aliats. I amb Catalunya en una altra pantalla -pendent del procés independentista-, el Consell ha signat acords amb les Illes, Múrcia i Andalusia. Aquest és, a hores d'ara, l'únic front comú possible davant l'aliança de l'anomenada «Espanya rural».

El maltractament fiscal sobre els valencians ha tingut una conseqüència clara: l'augment de l'endeutament. I més encara quan el País Valencià, a causa de la seua situació de quasi fallida econòmica, va veure com els mercats li tancaven l'aixeta. Així, l'Estat, que amb el seu sistema atorga menys recursos al País Valencià, va convertir-se en l'únic banquer dels valencians. No debades, el 75% del deute valencià és amb l'Estat espanyol. La trampa del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), una mena de salvavides que enfonsa, ha estat la culpable. Que Madrid atorgara diners al País Valencià amb interessos ofega l'autonomia financera dels valencians. Al remat, un mecanisme de centralització força efectiu.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha utilitzat aquest fons amb cert electoralisme. De fet, després de mesos exigint el pagament d'aquests diners, el Consell només rebia resposta quan faltaven pocs dies per a les eleccions. Montoro, que ha estat declarat persona non grata per a la Generalitat Valenciana, ha intentat ofegar el marge financer del Govern del Botànic. L'intent de cobrar la sanció europea pel falsejament del dèficit del País Valencià durant les etapes de govern del PP fou el cas més paradigmàtic.

Íñigo de la Serna visita les obres d'Atocha-ChamartínÍñigo de la Serna, ministre de Foment, visita les obres d'Atocha-Chamartín. Unes connexions ferroviàries pagades amb fons del Corredor Mediterrani.

Els greuges també són presents en l'àmbit de les infraestructures. Del llistat que la Conselleria d'Obres Públiques, Habitatge i Vertebració del Territori, dirigida per la socialista María José Salvador, va entregar-li a Rajoy, no se'n sap res. Només s'han emès certs anuncis i promeses de finalització del Corredor Mediterrani que mai no arriben. De la millora dels rodalies, del Tren de la Costa, dels trams de les carreteres inacabades o d'operacions d'integració ferroviària -com ara la remodelació de la xarxa arterial d'Alacant-, per exemple, s'han quedat en simples reivindicacions que el Govern espanyol no vol escoltar.

L'entesa dels territoris de l'euroregió atlàntica de l'Estat i la pinça entre Andalusia i Aragó ha deixat el País Valencià encara més despenjat. La utilització de part dels fons del Corredor Mediterrani per finançar connexions a Madrid mostren la prioritat del trajecte central sobre l'eix que recorre els territoris de l'Euram. El dilema i les reticiències sobre una aliança amb Catalunya, submergida en el procés independentista, allunya els valencians d'apostar fort per aquesta infraestructura bàsica.

Ara bé, els greuges del País Valencià per les seues relacions ab l'Estat també provenen dels tribunals. Les successives sentències del Tribunal Constitucional contra el dret civil valencià han desarticulat l'escassa legislació foral amb la qual comptava el territori. I els recursos de l'Estat contra el decret de plurilingüisme a l'ensenyament i la llei de la funció social de l'habitatge, com també l'amenaça latent sobre la nova RTVV, mostren les restriccions judicials al desenvolupament de la tasca del Govern del Botànic.

Aquests cops agiten la desafecció, tot i que en cercles força reduïts, cap a Madrid. «Algun dia, potser, ací es replicarà el problema català. Aleshores, diran que tot és per culpa de les polítiques nacionalistes i les seues mentides. Però la veritat és que el Govern Rajoy, com tots els anteriors, està guanyant-se aquest desafecte. Jo, que sóc valencià i no català, encara no sóc independentista, però al pas que anem, tot es caminarà». L'article el firmava el columnista conservador Fernando Ferraro a El Mundo. Símptoma que el maltractament sistemàtic als valencians cou en tots els àmbits. Rajoy, amb els Pressupostos Generals de l'Estat d'enguany, ha augmentat la ferida.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.