Madrid, capital del corredor mediterrani

La connexió entre les dues principals estacions de trens de Madrid, Atocha i Chamartín, serà pagada amb part dels fons adreçats a la construcció del corredor mediterrani. Així ho ha denunciat Josep Vicent Boira, secretari autonòmic valencià de Vertebració del Territori, que va evidenciar aquest fet assenyalant un informe de la Comissió Europea. En matèria d'infraestructures, l'actitud dels governs espanyols es manté, legislatura rere legislatura: paraules de compromís que contrasten amb fets de menyspreu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Mariano Rajoy va reiniciar el seu mandat després d'onze mesos governant en funcions, l'ull mediàtic i popular va apuntar sobre els nous ministres que l'acompanyen en la seua segona etapa. La curiositat respecte a les seues futures actuacions era lògica, ja que molts d'ells eren desconeguts més enllà dels àmbits territorials en els quals havien desenvolupat funcions polítiques. Com és habitual, els seus primers gestos tenien l'objectiu de guanyar-se l'opinió pública. Per exemple, en matèria de Foment, Íñigo de la Serna va tardar poc a anunciar que crearia la figura del coordinador del corredor mediterrani. Aquesta era la seua primera mesura que convidava a pensar que amb el nou ministre de Foment, el corredor acabaria sent una realitat.

L'enginyer català Juan Barios, fins llavors dirigent de la demarcació de carreteres del Ministeri de Foment des de Catalunya, va ser l'elegit pel nou ministre per ocupar aquest nou càrrec. Aquesta acció era la culminació simbòlica d'un compromís que no ha deixat de ser, fins ara, això: simbòlic. I fins i tot, ara comença a perdre aquest caire, sense que el temps l'haja anat desgastant, com sol ocórrer en aquests casos. Si l'oblit és el factor comú que desmenteix les intencions anunciades però no aplicades, en aquesta ocasió han estat les accions les que han evidenciat que el compromís del nou ministre de Foment no era el que anunciava durant les primeres setmanes al front de Foment. No ha estat ell, però, l'únic ministre que ha menystingut el corredor.

A hores d'ara, quan els agents polítics, econòmics i socials de Catalunya i del País Valencià es mostren més units que mai a l'hora de reivindicar la finalització del corredor mediterrani, les respostes que arriben des de Madrid semblen qüestionar aquesta exigència. El dia 6 de febrer, en una reunió celebrada al Club de Trobada Manuel Broseta de València, Rafael Català, ministre de Justícia, va declarar que se li havia donat una importància «exagerada» al valor estratègic del corredor mediterrani. Aquest comentari era coherent amb les accions del seu Govern, però contrastava amb les seues pròpies paraules. Català, que va presidir en funcions el Ministeri de Foment de forma efímera entre juny i novembre de l'any passat, no va prescindir llavors de fer viatges al País Valencià per reiterar el seu «compromís» amb el corredor. Un compromís que ara queda ben qüestionat.

El seu successor, Íñigo de la Serna, està seguint les mateixes passes. Malgrat haver afirmat voler treballar pel corredor, les accions de l'actual ministre posen en dubte les seues paraules. L'última prova l'ha donada el Secretari Autonòmic de Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, Josep Vicent Boira. Des del seu compte de twitter, Boira va assenyalar un informe de la Comissió Europea en el qual s'indicaven les obres subvencionades amb els fons destinats a l'Estat espanyol per construir el corredor mediterrani, una obra inclosa entre les prioritàries per a la Unió Europea des de l'any 2011. Entre les obres pagades per aquests fons hi ha la que està destinada a unir Atocha amb Chamartín, les dues principals estacions ferroviàries de Madrid, que encara no estan connectades amb la línia d'alta velocitat. Una obra de 935 milions d'euros pagada per unes partides dirigides, teòricament, a un altre eix que encara està per vertebrar.

Cal dir que la Comissió Europea també contempla Madrid com una de les ciutats en les quals s'hauran de fer infraestructures relacionades amb el corredor mediterrani, especialment les que connecten la capital de l’Estat amb Algesires. Sobta, però, que malgrat la reivindicació constant de la societat catalana i valenciana, la prioritat per al Govern espanyol siga la connexió dels dos nodes de passatgers més destacats de Madrid. Entre altres coses, perquè res convida a pensar que aquesta obra és el preludi d'infraestructures posteriors realitzades a l'est peninsular i relacionades, directament, amb el corredor.

Mentre les cimeres i els fòrums celebrats per reivindicar el corredor mediterrani es multipliquen de forma constant –el 2 de març es tractarà aquesta qüestió a L’hora de les decisions, a València; i dilluns dia 13 de febrer a Tarragona se celebrarà una altra cimera convocada per entitats empresarials per reivindicar el corredor–, el Govern espanyol, malgrat els seus compromisos anunciats, continua mantenint les prioritats de temps passats, atorgant més recursos per vertebrar el centre-nord peninsular. La batalla està servida i caldrà veure si les pressions exercides des de Catalunya i des del País Valencià influiran en el ministre de Foment perquè canvie les seues estratègies i es comprometa, de veritat, amb el corredor. Les darreres accions, però, no pronostiquen aquest canvi de tendència.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.