-Com està vivint aquesta pandèmia?
-A nivell personal, ens ha tocat viure una situació complicada. El meu sogre va morir el 13 de març, per una pneumònia que es va complicar. Li van fer la prova i no era per coronavirus, malgrat que la simptomatologia coincidia. Per altra banda, tot just 15 dies abans del confinament la meua filla va ser mare per segona vegada. Així que, clar, com a iaio, em fa ràbia no poder veure els néts.
En l’àmbit empresarial, les meues empreses són de productes fitosanitaris i d’entrega domiciliària, per tant, estaven dins dels sectors essencials. En la CEV hem mantingut molta activitat, així que, en línies generals, podria dir que, en comparació a la majoria, he tingut un confinament atípic perquè he continuat movent-me, ja fora per fer seguiment de la meua empresa o per qüestions vinculades a la CEV. Des de la setmana passada ja tenim oberta la seu. Pensem que és molt important que les empreses escolten que estem al seu costat. Cal que comencem a llevar-nos la nebulosa del confinament i que la situació es normalitze. Ens cal, en definitiva, reprendre una certa normalitat.
-Dimecres Brussel·les va pronosticar que la recessió espanyola serà de les més profundes de l’eurozona: una caiguda del 9,4% del PIB, si bé després preveu un “rebot fort però desigual”. Quines són les perspectives que maneja la CEV per a l’economia valenciana?
-Els pronòstics econòmics depenen de les decisions que s'acaben prenent. Caldrà veure si encertem en l’eixida, com acaba la qüestió dels ERTO, si finalment es pot acomiadar o no... Dit això, no s’ha de perdre de vista que a la Comunitat Valenciana el sector serveis té un component major que en altres autonomies, però també tenim un sector exportador molt dinàmic. L’any passat el tancàrem amb 31.000 milions d’euros d’exportació. Crec que en la recuperació el sector exportador serà clau per a l'economia valenciana.
D’una altra banda, el turisme representa el 15% del PIB, i a això caldria sumar tots els negocis que es mouen al voltant del turisme. Estic convençut que aquest sector, malgrat totes les dificultats, continuarà sent un vector econòmic essencial perquè ací tenim molt bons atributs: equipaments de qualitat, una bona planta hotelera, un saber fer... Ens cal tornar a la normalitat i generar confiança per reactivar el consum. Si hi ha el suficient nivell de seguretat, cal confiar en una reactivació del consum, que alhora reactiva l’economia. És lògic que a hores d’ara alguns mantinguen un cert pessimisme, però hem de pensar en la recuperació.
Respecte de la qüestió de la seguretat, no vull deixar d’indicar una cosa. Per als empresaris és essencial que els treballadors i les treballadores puguen tornar a la feina amb garanties. Per això, hem reclamat a les autoritats que es feren tests. Els tests no han arribat ni per a nosaltres ni, en alguns casos, per als treballadors de la sanitat i d’altres serveis essencials. Com pot ser que sí que hi haja tests per als futbolistes i no per als sectors essencials? Hi ha treballadors de primera i de segona. No podem estar conformes amb això.
-Ahir l’Associació Valenciana d’Empresaris va transmetre al president Ximo Puig la necessitat d’“augmentar la velocitat de la tornada a la normalitat econòmica”. Comparteixen aquesta idea?
-Completament. Nosaltres, aquesta setmana hem obert la seu per donar suport a la gent. I la setmana pròxima farem una presentació formal de propostes a les administracions local, autonòmica i estatal. Una qüestió que trobem fonamental, en aquest sentit, és l’agilització de l’administració. En l’actualitat la burocràcia és un entrebanc per a moltes empreses. Òbviament calen garanties, però no pot ser que engegar un negoci implique dos anys de paperassa.
-De la crisi anterior vam eixir, en part, redoblant l’aposta pel turisme: va passar de representar l’11% del PIB a més del 14%. Ara aquesta taula de salvació ja no hi és. El sector turístic actual pot sobreviure amb les restriccions socio-sanitàries que ara imposa la pandèmia o és previsible un tancament massiu en el mitjà termini?
-És obvi que serà un dels sectors que més patirà. Si l’ocupació d’un restaurant abans era del 90% i ara només pot arribar al 50% és evident que requerirà de menys mà d’obra i s’haurà d’adaptar a tindre menys ingressos. Hi ha empreses d’Hosbec que es plantegen no obrir fins el 2021. Si, per exemple, no aconseguim solucionar el tema dels ERTO, es preveuen caigudes del PIB de fins al 15%. El turisme és fonamental per a la nostra economia. Potser seria un bon moment per engegar un programa de rehabilitació i millora de la planta hotelera per poder estar més preparats quan passe aquesta situació. Cal també reactivar l’obra pública. Si ho aconseguim, i a això unim les exportacions, em sembla que ens en sortirem.
Malauradament, a Espanya els empresaris no estem trobant la interlocució que sí que tenim ací. Tant de bo el govern d’Espanya tinguera la visió del diàleg social que té el govern valencià. Però hi ha una part del govern espanyol que està constantment mostrant suspicàcies sobre el paper dels empresaris. La visió del govern actual és que l’empresari està per l’interès parcial i no pel general. Això és demolidor per al diàleg social.
Una dada: des de l’inici de l’estat d’alarma s’han presentat 66.000 expedients de regulació. Doncs bé, d’aquests 66.000 aquesta setmana hem sabut que només 200 han estat rebutjats per l’autoritat laboral. És a dir, que quan s’estan presentant ERTOs és perquè realment no hi ha una altra eixida. Els empresaris estem sent honestos.
-Insinua que el govern de Pedro Sánchez té una posició anti-empresarial?
-En moments determinats, sí. Tant de bo es miraren a l’espill d’aquesta Comunitat, on als empresaris se’ns convoca a les reunions, se’ns informa i fem propostes. Crec que l’ètica i la responsabilitat dels empresaris durant aquesta crisi està fora de dubte.
-La CEV ha demanat que es flexibilitzen els ERTO per força major. Què volen dir exactament amb ‘flexibilització’?
- El que ens preocupa és que quan arribem al 30 de juny, hi haurà empreses que hauran tornat a la normalitat, però hi haurà moltes altres, com per exemple en l'hostaleria, que encara no podran recuperar a tota la seua plantilla. Per tant, és necessari trobar fórmules per allargar els ERTO o que almenys una part de la plantilla hi puga continuar. Confie que en els pròxims dies el govern espanyol tinga aquesta qüestió present per trobar una solució.
-Se sol dir que 'crisi' significa també 'oportunitat. Aquesta ho és? I si ho és, una oportunitat per a què?
-Com he dit em sembla que aquesta és una bona ocasió per incidir en l’agilització administrativa. D’altra banda, com ja he dit, crec que hem d’incidir en les exportacions. Nosaltres tenim un enclavament geoestratègic molt important, connectem el mediterrani i el corredor cantàbric. El port de València és el port número u del mediterrani. Castelló, també està molt ben posicionat en la seua especialització. Disposem d’empreses de primeríssim nivell, com ara Mercadona, Consum, Ford... Siguem realistes: la Comunitat Valenciana no té res a envejar a altres territoris. Fem més amb molts menys recursos, perquè l’infrafinançament no permet que hi haja una política industrial potent, s’inverteix menys en innovació.
-Al principi d’aquesta crisi es va posar de manifest la debilitat de les cadenes globals de subministrament. Alguns s’han animat fins i tot a parlar d’una relocalització d’algunes processos productius. Com a president de la CECV, considera aquest un debat amb fonaments o són cants de sirena?
-Vaig ser dels primers que vaig dir que calia plantejar-se el sentit de les cadenes de subministrament tan llargues. Sempre hi haurà països que produiran més barat. En un sistema basat en la competència és normal que algunes parts de la producció es generen allà on resulta més barat produir. Ara bé, com a ciutadans hem de qüestionar si el més barat és sempre el millor. No vull caure en el discurs aquest segons el qual cal consumir el producte nacional, però sí que ens cal reflexionar sobre si volem disposar d’un clúster de seguretat. Ens cal plantejar-nos una reindustrialització de productes i serveis de mitjà i alt valor afegit.
-Així les coses, considera que l’ampliació del port de València continua sent necessària en les dimensions en què estava plantejant-se?
-Tenim la sort que hi ha una empresa importantíssima que aspira a que València siga la seua base al mediterrani. I aquesta és una oportunitat que no hauríem de deixar passar. No sabem si en el futur baixaran les importacions, però si la intenció és relocalitzar més, probablement necessitarem exportar més. I, per això, el port és una infraestructura fonamental. La nostra postura sobre la necessitat d’ampliar el port no ha canviat gens.
-La CECV és un dels actors que participarà en el Pacte Valencià per la Reconstrucció. Com hauria de ser aquesta reconstrucció?
-Per a nosaltres era important que aquest pacte es fera dins les Corts. Ho va plantejar el PP i nosaltres hi estem d’acord. Aquesta situació és conjuntural, però tenim un problema estructural: el finançament autonòmic. Crec que cal mantenir aquesta reivindicació amb intensitat. En aquesta crisi s’ha posat de manifest el paper fonamental que han tingut les autonomies. Cal, per tant, que estiguen ben finançades.
-El Banc de Espanya augura que el dèficit públic se situarà en l’11% del PIB. L’executiu espanyol ja pensa en la taxa Google i en la Tobin i Unides Podem aposta també per una pujada de l’IRPF a les rendes més altes. També es parla de la possibilitat de limitar les exempcions i tributacions mínimes en l’Impost de Societats, una mesura que permetria recaptar fins a 1.776 milions d’euros. També, de l’aprovació d’una nova fiscalitat verda i un increment de l’impost de patrimoni. Què li sembla?
-Des de 2008 aquesta crisi l’hem pagada empreses i treballadors amb els impostos. Em sorprèn que es parle de pujada d’impostos quan un estudi de la CEOE de l’any passat realitzat per PriceWaterhouse i el Banc Mundial indicava que Espanya té 6,5 punts de pressió fiscal per sobre de la mitjana europea. Hi ha un relat segons el qual a Espanya es paguen pocs impostos però no és veritat. Em preocupa que hi haja un increment d’impostos perquè això acabarà perjudicant al conjunt de l’economia.
-Però d’on proposen els empresaris, aleshores, que isquen els diners?
-Portem molts anys arribant al 100% del deute públic, aquest no és un problema d’ara. Però posats a buscar diners, potser hauríem de plantejar-nos algunes despeses del govern central. Les autonomies suporten la despesa sanitària i el benestar social (de fet, no oblidem que l’Estat no paga el que li correspon de la Llei de Dependència). Si cal retallar, mirem l’estructura de l’Estat central. A l’Estat li cal un ajust, de fet cal reajustar totes les estructures d’aquest país. Ho farem les empreses i les famílies: per què no ho hauria de fer l’Estat?
-Cal aprimar estructures de l’Estat?
-Per suposat, cal aprimar estructures de l’Estat central. S'ha de revisar algunes qüestions en les autonomies, però també i sobretot, en l’estructura central. L’eix de Madrid encara pesa molt a l’hora de prendre decisions.
-Una gestió menys centralitzada hauria donat resultats més positius?
-Crec que sí. Cal més descentralització. En aquest país no tot pot girar al voltant de Madrid. El que no pot ser és que el corredor mediterrani passe per Madrid. Hem de reflexionar a aquest respecte: per què no una descentralització del Senat o dels òrgans del poder judicial?
-Acabem: quinanota posaria al govern espanyol?
-Un suspès. És una nota que no té a veure amb la seua capacitat de reacció. Em sembla que a tots ens va pillar per sorpresa la ferocitat del virus. Es parla de si no s’hauria d’haver fet la manifestació del 8M, però és que ací anàvem tranquil·lament a les mascletades! El meu suspès és, sobretot, perquè no han sigut capaços de mantenir un diàleg social com cal. Aquest govern no es fia dels empresaris.
-I quina nota li posa al govern valencià?
-Un aprovat. Amb menys capacitat financera hem sigut molt més eficients i àgils. Dimecres va arribar l’avió número 19 amb material sanitari. Ho hem fet sense fer soroll, sense vendre res mediàticament, sense fer-se la foto. I, sobretot, s’ha comptat amb tots: agents socials, sindicats, patronals. S’han fet actuacions eficients malgrat les estretors financeres.
-Tem que aquesta crisi pospose el debat sobre el model de finançament?
-El nostre objectiu és que Madrid reprenga el debat com abans millor. La mateixa Fedea (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada) ha plantejat la necessitat de reobrir aquest debat. Precisament la pandèmia ha posat de manifest la importància que totes les autonomies disposen dels recursos necessaris.