Les portes de la Generalitat Valenciana estaven poblades de manifestants amb els cartells de la conservadora Unió Obrera Sindical. Entre clams de «llibertat», el lobby de la concertada, especialment el sector ancorat a l'Església catòlica, protestava contra la política educativa del Govern valencià, aleshores només integrat pel PSPV i Compromís. Amb poc més d'un any al capdavant de les institucions valencianes, l'esquerra havia sigut testimoni de diverses mobilitzacions dels col·legis privats finançats amb fons públics. Denunciaven, amb una gran cobertura mediàtica, un atac «a la llibertat d'elecció de centre», un concepte promocionat per la ultraconservadora i nord-americana Fundació Bradley, tal com relata la periodista Jane Mayer a l'obra Dinero sucio. La historia oculta de los multimillonarios escondidos detrás del auge de la extrema derecha norteamericana (Debate, 2017).
Les concentracions que havien llençat la concertada valenciana del bracet de la dreta parlamentària i l'Arquebisbat de València durant l'any 2016 ostentaven un caràcter preventiu. No debades, la conselleria d'Educació, encapçalada pel valencianista Vicent Marzà, no havia tingut temps per reordenar el mapa escolar amb l'objectiu de suprimir els privilegis de la concertada i reforçar l'escola pública, la qual havia estat sistemàticament malmesa pels diferents executius valencians del PP. Només havia anunciat «la fi de la barra lliure de la concertada», una expressió que es traduïa materialment en la prohibició a la concertada de cobrar quotes obligatòries als pares i mares dels alumnes mentre reberen finançament públic.
L'objectiu de la mesura, la qual estava emparada legalment per la Llei Orgànica d'Educació, era assegurar la gratuïtat de l'ensenyament i evitar la segregació socioeconòmica que provocaven aquests pagaments. «Un 40% de l'alumnat de l'educació pública correspon a famílies amb risc de pobresa, mentre que en la concertada aquest nivell baixa al 9,5%», va contextualitzar Marzà en una intervenció parlamentària. Els centres privats sufragats amb diners públics argumentaven, malgrat que el cobrament d'aquestes quotes xocava amb la llei, que sense aquestes aportacions estarien «asfixiats econòmicament». «Al País Valencià, el cost de cada unitat de la concertada és de 60.683 euros, mentre que a les Illes Balears és de 38.000 euros», replicava el conseller, de Compromís, en seu parlamentària. Educació aprovava en gener de 2019 una ordre per impedir que les escoles privades subvencionades exigiren quotes de manera «indirecta». Abans un informe d'Intervenció havia retret Marzà per no garantir la gratuïtat del servei de gestió privatitzada de la concertada.
A la prohibició d'aquestes quotes en un intent de complir amb la normativa legal estatal i erosionar la discriminació escolar per motius socioeconòmics, se sumava l'anul·lació dels projectes de construir col·legis privats en sòl públic -un procés amb diverses ombres d'irregularitats i assumint les peticions de la patronal del sector- i la voluntat d'eliminar els concerts amb els centres que segreguen per sexe quan la legislació espanyola ho permetera. Tal com va destapar EL TEMPS, els dotze centres que adopten aquesta proposta educativa ultraconservadora reben cada curs 15,6 milions d'euros. L'Opus Dei i empreses lligades a directius de multinacionals ubicades al País Valencià, com ara Íñigo Parra de Stadlei Rail, dominen un negoci que havia blindat la llei educativa del popularJosé Ignacio Wert.
Amb el propòsit de reequilibrar el sistema educatiu valencià entre el pes de la concertada i la pública, així com erosionar les desigualtats en l'accés als centres d'ensenyament per part de les famílies empobrides, Marzà va impulsar l'any 2016 un decret d'admissió escolar que acabava amb el districte únic i els criteris d'elecció de centre que havien caracteritzat la revolució neocon de María José Català durant la seua etapa com a consellera d'Educació. Un any més tard la conselleria implementaria un decret d'inspiració liberal per racionalitzar la concertació d'acord amb les necessitats educatives i garantir la competència entre els diversos projectes docents dels centres provats. Aquest decret seria tombat pels magistrats conservadors del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i, anys més tard, pel Tribunal Suprem, qui blindava in eternum la concertació en etapes postobligatòries com ara el batxillerat.
Els tribunals valencians, els quals s'han convertit en element d'oposició a les polítiques lingüístiques i educatives del Govern valencià progressista, serien protagonistes per imposar l'assignatura de religió en segon de batxillerat. La conselleria d'Educació també havia reduït la presència de la matèria de religió en un 50% a secundària. També estaria marcat per la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del TSJCV el model lingüístic a l'ensenyament. Amb el primer decret anul·lat per aquests jutges d'orientació dretana i vinculats al PP, tal com va desgranar aquest setmanari, les forces botàniques van impulsar una llei de plurilingüisme que mantenia l'esperit inicial de reforç de les diverses llengües cooficials, especialment del català, però que reduïa les pretensions primerenques en matèria de normalització lingüística per evitar nous contracolps judicials.
Una aposta per un model inclusiu d'ensenyament, malgrat els entrebancs dels tribunals i l'oposició ferotge dels sectors conservadors del País Valencià, que surt avalada amb la nova llei d'educació que impulsa el Govern espanyol del PSOE i Unides Podem, concretament la ministra responsable, la socialista Isabel Celaá. «Té certes coincidències amb mesures bàsiques que ha impulsat durant els últims cinc anys la Generalitat Valenciana i reforça la línia política, en certa manera, de l'actual Consell, però es tracta d'una normativa excessivament tímida. En termes generals, compta amb una única funció: retornar a l'estadi anterior de la regressiva llei educativa que va impulsar José Ignacio Wert. Malgrat la propaganda de la concertada i de la dreta política, no tenen motius per estar disgustats amb la normativa que, a l'espera de modificacions, impulsa l'executiu espanyol», analitza Jaume Martínez, professor del departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València. «S'ha produït molt de rebombori en contrast amb el contingut de la llei», coincideix Andrés Boix, professor de Dret Administratiu de la Universitat de València.
«La nova llei educativa d'àmbit estatal és un pas per superar la LOMQUE [denominació de l'anterior llei d'ensenyament impulsada durant els governs del PP pel ministre José Ignacio Wert] i els seus retrocessos, així com obri un marc perquè les autonomies regulen i concreten el dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats, reconeguda en la convenció dels Drets a la Infància», assenyala de manera més optimista Josep Albiol, president de la Confederació Gonzalo Anaya, que aixopluga les associacions de mares i pares de la xarxa pública. «La coneguda com a llei Celaá, en certa manera, agafa elements que l'actual govern del País Valencià havia impulsat en matèria educativa, com ara la prohibició de les quotes, la qual es reforça en la normativa estatal, i uns criteris d'admissió de l'alumnat semblants als establits per la conselleria d'Educació l'any 2016. No debades, s'estableix criteris de proximitat o de lloc de treball», exposa Lola Navarro, del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV).
La legislació validada aquesta setmana pel Congrés dels Diputats «marca», tal com descriu Xelo Valls, secretària general d'Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià, «una distribució més equitativa de l'alumnat, amb elements per eliminar els mecanismes segregadors de la concertada com ara les quotes denominades voluntàries. «Aquesta nova normativa, de fet, retorna a l'escola pública la seua concepció d'eix vertebrador de l'ensenyament, la qual cosa coincideix amb la filosofia educativa del Botànic», expressa. «L'equilibri en l'admissió de l'alumnat té com a finalitat la qualitat educativa, la cohesió social i la igualtat d'oportunitats», recorden des de la Confederació Gonzalo Anaya, per anotar: «És important que es done llum verda a la creació de places públiques allà on siguen necessàries per a acabar amb la discriminació social i econòmica present en una doble xarxa pública i privada-concertada que exclou i segrega».
El projecte educatiu de l'executiu espanyol, conegut per les seues sigles com a LOMLOE, avala, a més, la voluntat del tripartit progressista del País Valencià de retirar els concerts als col·legis privats que segreguen per sexe. «En el seu article 84, la LOMLOE recupera el text original de la Llei Orgànica d'Educació i, d'aquesta manera, lleva la subvenció als centres privats que separen per sexes a les aules. Amb aquesta normativa, el Botànic tindrà la cobertura legal per efectuar aquesta promesa, la qual no havia pogut desenvolupar perquè la llei educativa del PP ho impedia», desgrana Navarro, qui celebra: «Entenem que una educació integral i inclusiva de l'alumnat passa per la coeducació, per una educació amb igualtat, pel respecte a la diversitat i per l'educació afectiva-sexual. Com bé recull el projecte de llei, aquests aspectes pedagògics han de ser consubstancials en la formació de l'alumnat, i així incloure'ls de forma transversal en tots els nivells educatius».
«La llei no elimina directament aquests concerts, ni els prohibeix, sinó que parla de la coeducació i d'uns determinats valors. Ara bé, sí que dóna cobertura legal, en efecte, al Botànic per returar uns concerts contra els quals va dictaminar el Tribunal Constitucional, però que va blindar-los el PP a la llei de l'exministre Wert», incorpora Martínez. «Obri la possibilitat de retirar uns concerts amb una clara visió ultraconservadora i segregadora en determinats aspectes. D'aquesta manera, es retorna a l'escenari anterior a la llei educativa de Wert, on s'estava avançant en la lluita per evitar que aquests col·legis reben finançament públic», consolida Valls.
Tot i contemplar la cessió de sòl públic únicament per construir centres educatius de titularitat pública, la qual cosa segueix la línia marcada per la conselleria que encapçala Marzà, la normativa estatal, segons adverteix la secretària general d'Ensenyament de Comissions Obreres al País Valencià, «manca d'una regulació que permeta als diferents executius autonòmics no renovar els concerts i efectuar una planificació educativa que no estiga condicionada pel manteniment in eternum dels concerts, tal com van marcar recentment dues sentències del Tribunal Suprem». «Cal modificar de manera urgent la Llei Orgànica del Dret a l'Educació per poder comptar amb una autonomia bàsica en la planificació del sistema escolar», demana Valls. «La LOMLOE no contempla cap regulació perquè la Generalitat Valenciana puga decidir amb transparència i criteris educatius la renovació o no dels concerts. S'ha de canviar la normativa estatal perquè es puga planificar sense el condicionament d'un blindatge in eternum i per se dels concerts», comparteix Navarro, qui recorda que «la concertada juga un paper subsidiari de la pública, i no a l'inrevés».
«El projecte del Govern espanyol és tou respecte a l'aposta pel laïcisme que hauria de tenir un executiu progressista. L'avanç és mínim. Només es retorna, com bàsicament fa la llei en la majoria dels aspectes, a l'escenari anterior a la llei Wert», lamenta Martínez, qui «troba a faltar un debat educatiu a fons, en el qual es tracte, per exemple, el currículum de les assignatures». «El currículum de les matèries no és una qüestió tècnica, sinó política. Cal debatre sobre les problemàtiques del sistema actual, el qual s'ha de simplificar i desproveir-se de parafernàlia. També hauríem de debatre sobre la formació del professorat, qui hauria de ser capaç de pensar-se com a mestre i formador. Són qüestions importantíssimes de les quals no se n'ha parlat», es plany.
En contraposició a les consignes de la campanya de la patronal concertada i de la Conferència Episcopal Espanyola contra la llei educativa del Govern espanyol, tal com indiquen des del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià, «l'assignatura de religió no desapareix del currículum, simplement deixa de ser avaluable i no computarà, per tant, per fer la mitjana entre la nota de l'ESO i batxillerat». «Tornem, doncs, a com estava regulada l'assignatura de religió abans d'entrar la LOMQE. Les famílies que desitgen matricular als seus fills i filles en l'assignatura de religió podran matricular-los i cursar l'assignatura, ja que el concordat signat entre la Santa Seu i l'Estat en l'any 1979 continua vigent i té rang constitucional», detallen.
«L'altra falsedat que s'ha reproduït és que el castellà deixarà de ser llengua vehicular a l'educació», indica Vicent Mauri, portaveu d'Intersindical Valenciana. «L'esmena que s'ha incorporat a la llei simplement diu que s'ha de complir amb l'objectiu que tot l'alumnat ha de conèixer les dues llengües oficials, en els territoris que en tenen, podran adoptar les mesures que es consideren necessàries per aconseguir aquest objectiu. Per tant, es deixa en mans de cada territori com s'ha de dur a terme que la llengua pròpia, en el nostre cas el valencià, siga coneguda en igualtat de condicions que el castellà», radiografien des de l'organització sindical progressista i valencianista.
L'aprovació d'aquesta esmena, a parer de Valls, «pot reforçar la base argumental jurídica dels territoris que vulguen impulsar models educatius que promoguen les seues llengües, com puga passar en un futur amb l'asturià». «Considerem molt positiu que la LOMLOE respecte i valore el valencià en l'ensenyament i permeta a les autonomies amb llengua pròpia aplicar les seues normes», valora Albiol. «Aquest projecte legislatiu, al remat, ens retrotrau a l'etapa anterior de la llei Wert. Ara bé, val a dir que durant la vigència d'aquesta llei va coexistir el model d'immersió lingüística de Catalunya, la qual cosa demostra que aquella aposta educativa de Wert pel castellà no va tenir una implementació real en les autonomies en llengua pròpia», contraposa Boix.
«Arran de l'aprovació d'una esmena que vam promocionar des d'Escola Valenciana, la llei permet aprofundir en la normalització lingüística al sistema educatiu del País Valencià i apostar per la immersió lingüística. D'aquesta manera, el llum verd a la llei no és només un aval al model plurilingüe del Botànic, sinó que ens permet avançar més enllà», considera Francesc Felipe, d'Escola Valenciana. «L'esmena presentada per ERC, a la qual s'ha sumat els dos socis de l'executiu espanyol, obri la possibilitat d'implantar la immersió lingüística al País Valencià, d'avançar lingüísticament encara més a l'escola», coincideix Mauri. Tot un aval al model educatiu que ha impulsat en matèria lingüística i de regulació de la concertada el Govern valencià.