Les parets dels col·legis privats finançats amb diners públics s'han convertit en un mural d'expressió ideològica des de fa dies. Com a símbol de rebuig al nou projecte de llei d'educació que impulsa el Govern espanyol del PSOE i Unides Podem, els centres concertats han col·locat a les portes i les finestres de les seues instal·lacions diversos llaços taronges, els quals, fins i tot, llueixen els alumnes en la solapa dels seus uniformes o vestimenta escolar. «El nostre objectiu és aturar la normativa», ha explicat Jesús Muñoz de Priego, advocat de la Congregació Salesiana i, al seu torn, portaveu de la campanya de l'ensenyament concertat Més Plurals, Més Lliures, Més Iguals. La plataforma va ser registrada per una excandidata falangista, tal com ha destapat eldiario.es.
Amb la Conferència Episcopal com a mascaró de proa de la iniciativa opositora, Escoles Catòliques, la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament, la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i de Pares d'Alumnes o la conservadora Unió Sindical Obrera, entre altres entitats vinculades al lobby de l'educació privada sufragada per l'erari públic, han engegat una mobilització envers un projecte de llei educativa que, de moment, regula l'actual barra lliure dels col·legis concertats. No debades, la normativa preveu eliminar un dels entrebancs a la gratuïtat del sistema escolar públic de l'Estat espanyol: les quotes econòmiques que exigeixen aquesta mena de centres camuflades sota la teòrica condició de «voluntàries».
El projecte de modificació de l'actual Llei Orgànica d'Educació (LOE), més coneguda per les sigles LOMLOE, recull a l'article 88 que «per garantir la possibilitat d'escolaritzar a tots els alumnes sense discriminació per motius socioeconòmics, en cap cas podran els centres públics o privats concertats percebre quantitats de les famílies per rebre els ensenyaments de caràcter gratuït, imposar a les famílies l'obligació de fer aportacions a fundacions o associacions ni establir serveis obligatoris, associats als ensenyaments, que requerisquen aportació econòmica, per part de les famílies dels alumnes». Aquest redactat elimina l'excepció que contemplava la LOE, la qual s'havia convertit en un autèntic formatge gruyère, especialment, a l'ensenyament concertat: «Queden excloses d'aquesta categoria les activitats extraescolars, les complementàries, i els serveis escolars, que, en tot cas, tindran caràcter voluntari».
Una pràctica de finançament extra per part de les escoles privades regades des de l'administració pública que ha retratat en plena ofensiva mediàtica del lobby de la concertada la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnat (CEAPA) i la patronal Associació de Col·legis Privats i Independents (CICAE). Segons un estudi elaborat per la consultora Garlic a petició d'ambdues organitzacions, un 90% dels 336 centres concertats analitzats d'arreu de l'Estat espanyol cobren quotes mensuals. Encara més, el 89% imposa aquests pagaments regulars de manera obligatòria, un fet que xoca amb l'actual redacció de la Llei Orgànica del Dret a l'Educació. Per aconseguir aquest ingrés extraordinari, el 66% dels centres de la mostra no mencionen el caràcter voluntari d'aquesta, la qual cosa, d'acord amb les dues organitzacions, «és considerat com a una falta greu que motiva la retirada del concert». El País Valencià, Catalunya i el País Basc són els territoris que menys al·lusions fan al caràcter voluntari de l'aportació dinerària, tot i que al territori valencià encapçala junt amb Aragó la classificació de voluntarietat.
El preu de la quota, tal com afirmen les dues entitats que han sol·licitat l'informe, «està condicionat, en determinats casos, als serveis contractats, de tal manera que, si no es paga, els costos d'altres serveis s'incrementen fins a la mateixa quantia de la quota». «En altres ocasions, la quota inclou un paquet d'activitats que, si es contracten per separat, tenen un cost superior a la quota conjunta», amplien, per advertir: «Amb la quota mensual i la resta de serveis, s'arriba, en determinats col·legis, fins a més de 3.000 euros anuals». En cas d'impagament de la quota, hi ha col·legis que aposten de manera taxativa per l'exclusió de l'estudiant. «A l'àmbit nacional, suposa un 10% de la mostra, però és una pràctica molt habitual en el 28% dels col·legis de la Comunitat de Madrid», detallen. «La solució que ofereixen alguns d'aquests centres, si la família no vol o no pot pagar la quota, és que han d'assumir la cura dels escolars en les hores en les quals s'organitzen activitats a les quals se'ls prohibeix accedir o abandonar-los en altres sales amb o sense atenció del professorat», denuncien.
La capacitat d'elecció dels pares i mares respecte de la quota de les activitats complementàries estables, però, és marcadament limitada. No debades, l'estudi conclou que «el 100% d'aquests col·legis ofereix activitats complementàries estables dins de la jornada escolar, desenvolupant-se en la major part dels casos en horari de 12 a 15 hores». «Aquest fet dificulta que una família puga triar que el seu fill no acudisca a les activitats complementàries», alerten, per remarcar: «Els col·legis analitzats cobren per quota activitats amb contingut curricular bàsic, com puga ser comprensió lectora, càlcul matemàtic o projecte educatiu».
A les jugades dels centres privats finançats amb diners públics per garantir-se el cobrament de les quotes, se suma l'opacitat a la qual s'enfronten les famílies. «Entenem la falta de transparència com la poca accessibilitat i la gran dificultat que vam tenir perquè ens facilitaren la fulla de preus [de les diferents quotes]», es puntualitza al document, en el qual s'agrega: «També considerem que hi ha una manca de transparència perquè la majoria dels col·legis no expliquen quines activitats ofereixen, ni els seus continguts, ni els horaris, ni quines conseqüències té per a una família l'impagament de la quota voluntària». «La informació relativa a les quotes complementàries o quota base és molt difícil d'esbrinar i molt opaca», subratlla l'estudi. «Només el 45% dels 336 col·legis aporta alguna mena de document que indique els preus de les quotes complementàries, i sols el 22% dels col·legis de la mostra especifiquen les activitats, els conceptes i horaris pels quals es cobra la quota complementària», complementa l'informe.
«Aquest estudi desvela que hi ha col·legis concertats de diferents classes, on no cobren cap quota o és relativament reduïda, i altres que amb el mateix finançament exigeixen a les famílies quotes que poden arribar fins als 950 euros. En aquests últims casos, la llibertat d'elecció de centre és únicament per aquelles famílies que poden sufragar un copagament irregular i elevat», va afirmar durant la presentació del document Elena Cid, directora de CICAE. «La investigació destapa dades molt greus i deixa patent que no s'està respectant el dret a l'educació dels xiquets en els centres sostinguts amb fons públics que s'han analitzat. L'administració ha d'arbitrar els mecanismes adequats per evitar la desprotecció de les famílies enfront d'aquestes irregularitats. És necessari posar en marxa mesures com ara un protocol per poder denunciar anònimament aquests abusos», va complementar Maria Carmen Morillas, portaveu de CEAPA, qui va afegir: «La LOMLOE és una oportunitat per regular aquestes pràctiques irregulars».
Problemàtica valenciana
Malgrat que els centres concertats de Catalunya i la Comunitat de Madrid gaudeixen de les quotes més elevades, la problemàtica també està instal·lada al País Valencià. Segons s'apunta a l'informe, «el 83% dels col·legis valencians que s'han visitat cobren la quota base a les famílies». Al capdavant del rànquing amb les quotes mensuals base més elevades, se situa el Vedat, un centre vinculat a l'Opus Dei que rep anualment una injecció pública de 2.736.500,36 euros, i Guadalaviar, una escola ultracatòlica presidida pel directiu de la multinacional Stadlei Rail Íñigo Parra i que percep cada any 2.212.811,59 euros de l'administració valenciana. Segregadors per sexe, ambdós cobren una quota de 135 euros al més. El CEU Jesús Maria d'Alacant, de la conservadora Associació Catòlica de Propagandistes, ostenta la tercera posició amb un pagament mensual de 130 euros. El Ramiro Izquierdo de Castelló amb 103 euros; el centre cooperatiu Gençanade Godella (Horta) amb 98,18 euros; El Prat de Llíria (Camp de Túria) amb 91,90 euros, i l'Alonai de Santa Pola (Baix Vinalopó) amb 86 euros complementen el llistat dels més cars.
En cas de sumar les altres quotes cobrades per serveis complementaris, com ara el menjador, el material escolar o el projecte educatiu que ofereix el centre subvencionat per l'administració valenciana, el centre cooperatiu Gençana se situa com al més costós. Segons les dades oferides per l'informe, les quotes extres que marca el col·legi ascendeixen a 656,96 euros anuals. Com a despeses afegides, de fet, estableix 139 euros del menjador, 38,73 euros per l'ampliació d'horari, 505,67 euros per material escolar, 41,68 per l'assegurança escolar, 84,11 euros per l'orientació psicopedagògica, 25,50 euros per la plataforma digital, 155,69 euros pel transport i 131,10 euros pel projecte propi. En segona posició, hi ha El Prat, el qual fixa un desemborsament complementari cada any de 546 euros. Les mares i pares dels alumnes, no debades, han de pagar 248 euros de matrícula, 134 euros de menjador, 60 euros d'ampliació d'horari i 298 euros d'orientació psicopedagògica.
Amb un cost mensual calculat de 261,30 euros, el col·legi Don Bosco Salesianos compta amb quotes complementàries de 157,30 euros pel menjador, 39,60 euros per l'ampliació d'horari, 120 euros pel material escolar, 28 euros pel servei d'infermeria, 20 euros per l'orientació psicopedagògica, 15 euros per la plataforma digital i 80,80 euros pel transport. El Guadalaviar amb un desemborsament mensual de 263,48 euros, el Vedat amb un cost mensual de 305,28 euros, el CEU Jesús Maria amb unes quotes mensuals de 265,60 euros i el Ramon Izquierdo amb pagaments cada mes per altres serveis que ascendeixen a 273 euros configuren la resta de centres concertats onerosos per a les famílies. D'aquests col·legis, el Gençana, el Guadalaviar, El Prat i el Vedat estan al cim de la classificació de l'indicador de pressió en l'abonament de les quotes. La cúpula és compartida per les escoles religioses Alonai, José Arnauda (Alcoi) i San José de Carolinas (Alacant). El País Valencià compta amb un índex de pressió del 5,47 sent l'11 el màxim.
Segons l'informe de la patronal dels centres estrictament privats i de CEAPA, el col·legi ultracatòlic Guadalaviar va apuntar que les quotes «són obligatòries. No hi ha opció perquè són professors que cal pagar». El Vedat, lligat a l'Opus Dei, va contestar de manera similar: «No són voluntàries. Són obligatòries. No hi ha opció perquè cal pagar als professors». «Si no paga el material el xiquet, no en tindrà i no podrà treballar», se sumaven des de San José de Carolinas. Al centre de filosofia cooperativa Gençana, mostraven l'obligatorietat de manera més suau, tot i que es tracta d'una actuació que xoca amb la legislació vigent: «S'ofereixen serveis i activitats a majors que no cobreix el concert, com ara activitats de reforç o complementàries, i cal pagar-les».
L'exigència de les quotes, les quals han suposat un forat fiscal de fins a 1.000 milions d'euros anuals per les desgravacions que oferien contra el criteri dels inspectors d'hisenda l'administració espanyola, ha provocat els retrets de la Intervenció de la Generalitat Valenciana. En un informe elaborat l'any 2013, el qual va destapar l'aleshores parlamentària de Compromís i actual vicepresidenta valenciana Mònica Oltra, l'òrgan fiscalitzador constatava «la vulneració generalitzada de l'obligació d'informar [a les famílies] de la voluntarietat en la realització d'activitats complementàries dintre de l'horari lectiu per part dels centres concertats», així com ressaltava «la vulneració del principi de gratuïtat de l'ensenyament, a causa de l'obtenció d'ingressos per part dels centres per conceptes com ara agendes, material didàctic, caixa de ferramentes, etc.».
«El preu diari del menú del menjador excedeix el màxim fixat per l'administració en determinats mesos en funció dels dies lectius», apuntava l'informe dels quatre col·legis concertats analitzats, a més de reprendre'ls pels «incompliments generalitzats» en les obligacions de comunicar a l'administració del preu de les extraescolars, les activitats complementàries i el menjador. A causa de la manca d'advertències de la conselleria d'Educació, aleshores encapçalada per Maria José Català (PP), cap als col·legis concertats, l'òrgan fiscalitzador censurava que «l'administració, per sistema, no atén a les seues obligacions d'autoritzar o denegar preus». Intervenció, al seu torn, tancava el document recordant als centres concertats la voluntarietat de les activitats complementàries, per les quals es cobra una quota extra, així com insistia sobre les aportacions dineràries: «No poden tenir caràcter lucratiu».
L'òrgan auditor de la Generalitat Valenciana tornaria a posar el focus en les quotes dels col·legis concertats en un informe elaborat a principis d'enguany i corresponent a l'exercici econòmic 2018-2019. En aquest document, la Intervenció reiterava: «Amb l'objectiu de garantir la gratuïtat de l'ensenyament, la conselleria d'Educació, Cultura i Esports ha d'enfortir, a través de la Inspecció, i d'acord amb els recursos materials i personals disponibles, la revisió dels comptes justificatius i els justificants de despesa aportats per les persones titulars dels centres docents privats concertats». «És fonamental revisar les quantitats que les famílies aporten per al finançament d'activitats docents, i comprovar que el preu diari del menú escolar no excedeix del màxim fixat per l'administració», indicava, així com retreia al departament encapçalat pel valencianista Vicent Marzà que «en la informació proporcionada no es mencionen mecanismes de control» respecte de la gratuïtat.
En 2019, de fet, el col·legi Sagrados Corazones d'Alacant, propietat de l'empresari educatiu José Ignacio Garrigós, va expulsar una alumna del menjador per no abonar la quota corresponent. Arran d'aquesta actuació, la direcció territorial d'Educació a les comarques meridionals del País Valencià va instar el centre privat subvencionat amb diners públics a «readmetre l'alumna en el menjador, així com a finalitzar la irregularitat de carregar en el rebut del menjador les aportacions voluntàries, les quals mai poden convertir-se en obligatòries per a les famílies».
LaConfederació Gonzalo Anaya va demanar, en aquell moment, una auditoria dels col·legis concertats a la Generalitat Valenciana. «S'ha de controlar qualsevol mena de cobrament a les famílies perquè atempta contra el principi constitucional de la gratuïtat de l'educació», va reivindicar Sílvia Centelles, presidenta de l'entitat escolar majoritària a la xarxa pública, qui sol·licitava «investigar els centres educatius que reben fons públics per evitar segregacions per qualsevol motiu econòmic». Una separació escolar per causes econòmiques que al País Valencià assoleix xifres sensiblement baixes en comparació amb la resta d'autonomies, d'acord amb l'estudi Mezclate conmigo de Save the Children. No debades, el territori valencià se situa com a la quarta autonomia amb menys segregació escolar per raons econòmiques i amb xifres lleugerament més positives que països nòrdics de referència com ara Suècia o Finlàndia.
Entrebancs socioeconòmics
Tot i les bones xifres exposades per l'organització infantil respecte del País Valencià, les quotes econòmiques són per naturalesa, tal com reflectia la investigació acadèmica El mapa escolar de la ciutat de València: processos de selecció de centre i segregació escolar, un mecanisme que produeix una segregació per nivell de renda entre l'alumnat. «Les polítiques de lliure elecció beneficien a les famílies de major capital educatiu i econòmic en la mesura en què poden desplegar estratègies més intenses d'informació i selecció. En aquest context, emergeixen les desigualtats socials inherents al procés d'elecció escolar, i que remeten a les barreres econòmiques que experimenten algunes famílies a l'hora de triar determinats centres (pagament de quotes o cost del transport), a les desigualtats en l'accés i en l'ús estratègic d'informació privilegiada sobre el camp d'elecció, o per l'existència de preferències i patrons de selecció condicionats socialment i cultural», s'assenyala a la recerca de la Universitat de València en col·laboració amb el consistori del cap i casal.
«La segregació escolar no està vinculada només a la nacionalitat, sinó també al perfil socioeconòmic, perquè nou de cada deu centres que concentren a l'alumnat de perfil socioeconòmic baix són públics. Tot plegat produeix una segregació escolar amb conseqüències nefastes per a la cohesió social i cultural de la nostra societat. Aquesta situació s'explica per la conjunció de diferents factors, entre els quals destaquen [...] el fet que molts centres educatius concertats ofereixen serveis complementaris, com el menjador escolar o les activitats extraescolars, a un preu molt superior al de l'oferta escolar pública; o cobren quotes indegudes que, sota el caràcter formal de voluntàries, s'exigeixen de manera pseudobligatòria com que no informen del seu caràcter voluntari», remarca, per rematar: «Tot plegat desincentiva a les famílies amb menys recursos econòmics».
A València, segons explica Borja de Madaria Escudero, un dels coautors de l'informe, «hi ha més d'una desena de col·legis concertats amb quotes elevades que tenen un efecte segregador». «Al mapa de la ciutat, però, hi ha centres concertats de diversos tipus, ja que també en trobem que realitzen una tasca social lloable i que no exigeixen aquesta mena de quotes», matisa l'expert, el qual adverteix: «Aquestes quotes, especialment en el cas d'aquesta desena de col·legis més exclusius, suposen una vulneració de la gratuïtat de l'ensenyament». «És important i necessari que es regulen aquestes aportacions, per evitar l'exigència d'unes quotes que en cap circumstància poder ser obligatòries. Encara més, que, en determinats col·legis, suposen un element de segregació socioeconòmica quan perceben diners públics. Ara bé, s'ha de recordar que, en la majoria dels casos del País Valencià, aquestes quotes constitueixen un ingrés necessari per mantenir l'activitat escolar. Amb l'actual finançament dels mòduls de la concertada, és insuficient», assegura Javier Garcia, de CCOO-PV.
«Pagar una quota extra en un centre subvencionat amb diners públics genera una clara discriminació entre l'alumnat que s'ho pot permetre i entre les famílies amb menys recursos econòmics que no s'ho poden permetre, abocant a aquestes últimes a optar només pels centres públics. En els centres públics del País Valencià les activitats extraescolars tampoc poden suposar una despesa per a les famílies», indiquen des del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià, els quals consideren «com a positiu» el criteri de la nova llei estatal d'educació perquè «evitarà que es puga produir discriminació entre l'alumnat dels centres públics i els que van als centres concertats». «La normativa estatal que promou el Govern d'Espanya és positiva en l'aspecte de les quotes. No debades, evita discriminar l'alumnat per motius socioeconòmics en l'accés als centres públics i concertats. No és acceptable l'existència de possibles mecanismes que vulneren la gratuïtat del sistema», valora Josep Albiol, president de la Confederació Gonzalo Anaya. L'espurna estatal per frenar un element de segregació econòmica i de benefici extra al negoci ideològic dels col·legis privats subvencionats.