Llengua

La competència lingüística local xoca amb el monolingüisme legislatiu de l’Estat

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha anul·lat l’exigència del títol de català als qui vulguen accedir a la borsa de treball interí per a secretaris i interventors locals. El jutjat valencià considera que no es pot exigir el coneixement de l’idioma sinó que, en tot cas, ha de ser un mèrit per accedir a l’administració local.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Nou colp de la Justícia contra la competència lingüística exigida al funcionariat valencià. A través d’una sentència, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) ha anul·lat l’exigència del títol de català als funcionaris que aspiren a aconseguir un treball interí en l’àmbit local, concretament per a exercir com a secretaris o interventors. El tribunal dona la raó al Consejo General de Colegios Oficiales de Secretarios, Interventores y Tesoreros de la Administración Local, que va interposar un recurs contra la normativa que exigia la disposició del títol lingüístic, aplicada per la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat Valenciana, adscrita a Presidència i encapçalada pel socialista Antoni Such.

Segons el TSJCV, aquesta exigència no és aplicable als funcionaris de l’Estat, sinó que en tot cas quedaria reservada per als qui estan vinculats directament a l’administració local o autonòmica. Així, als funcionaris de la xarxa estatal que podrien aspirar a aconseguir una plaça interina en l’administració local per exercir com a secretaris o interventors no se’ls pot requerir el coneixement de les llengües que es parlen a l’Estat, a excepció de la castellana.

D’aquesta manera, i tal com es pot llegir a la sentència de l’alt tribunal valencià, «si l’Estat no exigeix per als funcionaris de carrera el requisit del coneixement d’una llengua cooficial si no és com un mèrit, amb menys raó es pot imposar aquesta condició als qui, sent funcionaris nacionals, tot i que de nomenament provisional, se sotmeten al mateix patró regulador, amb l’única particularitat que el nomenament [dels funcionaris] el poden realitzar les administracions autonòmiques.

El tribunal, a més a més, justifica que «no hi ha discriminació [contra els funcionaris d’àmbit estatal] quan el coneixement de la llengua esdevé un mèrit, però no ocorre el mateix quan es tracta d’un requisit». De fet, l’Administració de l’Estat, segons explica el tribunal a través de la sentència, determinarà els mèrits generals de la tria d’aquests funcionaris interins atorgant fins a un 80% de la puntuació total, i limita el paper de les comunitats autònomes a «respectar la legislació bàsica i realitzar nomenaments provisionals».

D’aquesta manera, «s’ha de considerar il·legal» l’exigència del títol que acredita el coneixement del català per part del funcionariat estatal que aspira a exercir al País Valencià de manera interina en l’àmbit local. El motiu és que, tal com diu la sentència, «la normativa estatal no ho exigeix».

Des de la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat Valenciana, que va aprovar el reglament ara tombat pel TSJCV, es mostren molt «sorpresos» davant la sentència. En paraules d’Antoni Such, màxim representant de la Direcció General, aquesta batalla «ja es va guanyar al jutjat contenciós i ara el Tribunal Superior ha aplicat un criteri estrany». Such argumenta que el criteri desestimat per l’alt tribunal valencià està present «en la majoria de les convocatòries de concurs ordinari que es fan i que estan aprovades pel mateix Govern espanyol. Fins i tot», continua Such, «el requisit lingüístic sol ser més elevat en altres casos, perquè el nivell de valencià que s’exigia en aquest cas era elemental». Antoni Such ha assegurat a aquest setmanari que recorreran aquesta decisió del TSJCV.

Indignació civil

La sentència de l'alt tribunal valencià ha provocat malestar en les entitats que treballen per la normalització lingüística del català al País Valencià. En un comunicat conjunt signat per Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i la Plataforma per la Llengua, les tres organitzacions han assenyalat que «la sentència demostra la urgència de canviar el marc legal, per fer efectius els drets lingüístics dels valencians i les valencianes». «L''Estat hauria de reconèixer formalment les conseqüències de l'oficialitat de les llengües dels seus territoris, amb tots els efectes legals, jurídics i polítics», han reivindicat, així com han demanat a les institucions espanyoles que «reconeguen el plurilingüisme amb un nova normativa, i el traslladen a les lleis estatals que continuen tenint preceptes fortament supremacistes en matèria d'administració pública, com acredita aquesta sentència».

Les entitats per la cultura i la llengua pròpia recorden amb preocupació que l'actual legislació estatal «exclou el requeriment de la capacitació lingüística al personal de les administracions públiques, que en té prou amb conèixer una de les dues llengües oficials i que, mentre això siga així, determinades places vinculades a l'administració de l'Estat podran ser cobertes per personal sense aquesta mena de capacitació lingüística». «Aquesta sentència demostra, a més, la contradicció del marc legal. D'una banda, la ciutadania té ple dret d'adreçar-se a qualsevol nivell de l'administració en valencià; d'altra, no demana a un sector del funcionariat, com ara els secretaris i interventors locals, la capacitació en la llengua pròpia», remarquen. I subratllen: «Les accions d'un govern favorable als drets legals del valencià són
insuficients. Cal un canvi en la llei a favor de les llengües oficials de l'Estat que siga d'aplicació general».

«És urgent canviar el marc legal, perquè les normes no puguen ser reinterpretades pels jutges en contra dels drets del valencià», ressalta Manuel Carceller, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, qui indica que «avui el PSOE s'ha erigit en defensor dels drets lingüístics i la diversitat lingüística. Eixes paraules s'haurien de traduir en fets». «S'ha de superar l'actual contradicció legislativa de l'Estat espanyol, la qual, al remat, perjudica els valencianoparlants o als parlants de les llengües diferents del castellà. Seria convenient avançar cap a un model similar al suís, on es respectara legislativament la pluralitat lingüística existent», sol·licita Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià. «Aquesta sentència és una demostració més de la consideració que tenen les llengües diferents al castellà en l'ordenament jurídic», complementa Francesc Felipe, d'Escola Valenciana.

Josep Escribano, president de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, se suma a les crítiques de les organitzacions germanes: «Els funcionaris de l'administració que treballen a territoris de l'Estat espanyol amb llengües diferents del castellà haurien de tenir la competència lingüística per assegurar els drets lingüístics dels ciutadans. Una bona manera de pressionar en aquest sentit seria aprovar la capacitació lingüística a l'administració pública valenciana». «No pot haver-hi reserves lingüístiques a les administracions perifèriques.

S'ha de garantir els drets lingüístics i la mateixa cooficialitat de la llengua pròpia», raona. El monolingüisme, de moment, impera a l'Estat espanyol.

Plou sobre mullat

No és la primera vegada que la justícia espanyola impedeix l’accés del català a l’administració valenciana. De fet, des que al País Valencià va entrar a governar l’esquerra amb el PSPV-PSOE i Compromís –i des del 2019 també amb Unides Podem al Consell–, moltes de les lleis que s’han aprovat per introduir la llengua en l’àmbit funcionarial han estat aturades pels tribunals.

El TSJCV ja va anul·lar el decret d’usos lingüístics de l’administració valenciana, amb el qual hi havia la intenció d’instaurar el català com a llengua vehicular dins dels àmbits oficials. El Suprem va avalar aquella anul·lació i la sentència de l’alt tribunal espanyol obria la porta a explorar la prohibició de les comunicacions en català entre els executius valencià, català i balear.

De fet, això mateix va sentenciar el Suprem el mes de juny d’enguany. Concretament, el Suprem va fer pública la seua consideració que la Generalitat Valenciana no era una administració suficientment competent com per decidir si utilitzava, exclusivament, el català en les comunicacions oficials amb els governs amb què comparteix la llengua. El Suprem obligava a traduir cada comunicació al castellà, tot emparant-se en el fet que el català, al País Valencià, té la denominació oficial de valencià, cosa que implicaria la traducció automàtica al castellà, prescindible, segons la normativa estatal, quan dues comunitats autònomes comparteixen una llengua oficial que no és la castellana.

També al juny, els magistrats del TSJCV van fer cas d’un recurs de la ultradretana Asociación en defensa del Castellano en la Comunitat Valenciana per tombar diversos articles que regulaven la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics. Impulsada pel conseller d’Educació Vicent Marzà per lluitar contra les discriminacions que pateixen els catalanoparlants al País Valencià, el tribunal va considerar que les funcions encomanades a aquest departament anaven més enllà de les que li pertocarien. Que es limiten, segons el TSJCV, al simple assessorament.

La normalització del català al País Valencià torna a xocar amb la justícia. I en aquesta ocasió, a més a més, el monolingüisme de l’administració estatal xoca amb la diversitat lingüística de l’Estat espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.