País Valencià

Els magistrats conservadors del TSJ imposen la religió en segon de batxillerat

La croada dretana dels jutges que integren la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià continua. Els togats, davant d'un recurs de l'Associació Professional de Professors de Religió en Centres Estatals, resolen que «s'haurà d'incloure la religió en el segon curs de batxillerat mantenint el sistema anterior». Des de la Conselleria d'Educació, assenyalen que la religió no s'ha oferit mai en segon de batxillerat i que no forma part de les assignatures troncals de les quals els alumes s'avaluen a la Prova d'Accés a la Universitat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d'una autèntica croada per restablir des dels jutjats els valors més conservadors de la societat a la Generalitat Valenciana progressista, la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) s'ha convertit un autèntic malson per al Consell. Integrada per magistrats ubicats a la dreta judicial i lligats algun d'ells amb ell PP, tal com va detallar aquest setmanari, ha imposat a la Generalitat Valenciana oferir l'assignatura de religió a segons de batxillerat, segons ha avançat La Ser aquest dimecres.

Tot i que mai s'havia impartit de manera obligatòria aquesta matèria al batxillerat, els tres togats de l'alt tribunal valencià han acordat aquesta mesura després d'estimar un recurs interposat per l'Associació Professional de Professors de Religió en Centres Estatals al darrer decret aprovat pel Consell del Botànic relatiu a l'ordenació general de l'educació secundària obligatòria i del batxillerat al País Valencià. La resolució obliga a prendre aquesta mesura, encara que la normativa anterior aprovada pels populars no contemplava l'assignatura de religió dintre de les matèries a escollir com a optativa als centres públics. La interlocutòria ha sobtat i molt a la conselleria d'Educació, dirigida per Vicent Marzà (Compromís), que l'han qualificat «d'insòlita».

Els tres magistrats justifiquen la seua decisió d'acord amb una sentència realitzada per la secció quarta de la sala tercera del Tribunal Suprem del 20 de març 2018 relativa a un conflicte entre la mateixa associació i la Junta Extremadura, segons la interlocutòria a la qual ha accedit EL TEMPS. Per obligar a la Generalitat Valenciana a impartir religió al segon curs de batxillerat, empren una part de la interlocutòria del Suprem, que apunta: «Si es vol entendre aquesta funcionalitat en el sentit que permet prescindir de la Religió entre les assignatures que són objecte de l'elecció, s'haurà d'explicar-se per què. És a dir, s'haurà d'explicar que les característiques d'aquesta regulació i programació són de tal naturalesa que justifiquen l'absència de l'assignatura de Religió entre les matèries específiques dintre les quals els alumnes de segon curs de batxillerat han d'efectuar la seua elecció i,en aquest cas, no trobem justificació. De nou, resulta significativa la comparació amb el decret de 2014 [l'aprovat per Rajoy], que sí que compta amb la Religió entre les assignatures específiques objecte de l'elecció». «Sobre aquesta base, a falta de les raons que se'ns puguen donar en el procés, acordem la suspensió sol·licitada, és a dir, s'haurà d'incloure la religió en el segon curs de batxillerat mantenint el sistema anterior», rematen els jutges del seu propi puny.

 Des del Govern valencià, en canvi, recorden que cap de les lleis que regulen l'ensenyament de batxillerat a l'Estat espanyol contempla la possibilitat imposada pel TSJ valencià, si es consulta la Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) impulsada l'any 1990. Encara més, des del 2014 la decisió d'organitzar el currículum de les matèries específiques de batxillerat de segon curs resten en mans de les autonomies i no de l'administració estatal.

L'article d'aquesta llei estableix que «en funció de la regulació i de la programació de l'oferta educativa que establisca cada administració i, si és el cas, de l'oferta dels centres docents, els alumnes i les alumnes cursaren un mínim de dos i un màxim de tres matèries del següent bloc d'assignatures específiques». En aquest apartat, s'inclou l'assignatura de religió, però no com a matèria obligatòria. A partir de la normativa estatal, la Generalitat Valenciana del popular Alberto Fabra va adaptar-se a la nova regulació l'any 2015. I ho va fer amb un articulat que no incloïa l'opció de triar religió dintre de les 12 assignatures específiques disponibles.

El conseller d'Educació, Vicent Marzà, ha experimentat com algunes de les seues iniciatives estrella han estat tombades parcialment per tres magistrats força conservadors del TSJ valencià| EL TEMPS

«El decret que va aprovar l'actual Consell no modifica l'oferta de les matèries específiques de segon de batxillerat de l'anterior decret del PP. Una normativa que cal tornar a recordar que no oferia religió en segon de batxillerat», apunten des del departament de Campanar. I rematen: «L'únic canvi que introdueix la normativa nova respecte de l'anterior dels populars és augmentar en una hora més a primer de batxillerat la capacitat de desenvolupar el currículum de l'assignatura de religió, ja que passa de dos a tres hores lectives».

La decisió presa pels tres jutges d'orientació conservadora també xoca amb l'actual estructura de la Prova d'Accés a la Universitat. Aquesta avaluació es divideix entre una fase obligatòria i una fase voluntària. A la primera part de la selectivitat, els alumnes s'examinen d'aquelles matèries considerades troncals, una categoria que no té l'assignatura de religió. L'altra part del procediment educatiu tampoc integra la religió com a matèria específica, tot i que l'article 34.bis4 de la Llei Orgànica d'Educació (LOE) i l'article 28,4 del decret 1105/2014, acordat el 26 de desembre d'aquell any per part de l'executiu de Rajoy sí que atorga la categoria de matèria específica a l'assignatura. Com a conseqüència de la no inclusió de l'assignatura de religió a segon de batxillerat, la matèria no forma part de la PAU, autèntic objectiu de bona part dels alumnes que cursen batxillerat. «També cal incidir que a les dues lleis orgàniques d'educació valencianes va determinar-se que la religió era una matèria que s'impartia únicament a primer curs de batxillerat, amb un caràcter opcional», complementen des de la conselleria encapçalada per Marzà.

Després de superar la sorpresa per aquesta interlocutòria realitzada el 25 de juny de 2018, el Consell va reaccionar contra una decisió que, segons els seus arguments, no està contemplada en la legislació vigent i que va més enllà del recurs presentat per aquesta associació catòlica de docents. D'aquesta manera, el 29 de juny l'Advocacia de la Generalitat Valenciana sol·licita un aclariment d'acompliment de la sentència. No debades, la resolució judicial determina que es realitze d'acord amb el decret del PP, quan la normativa aprovada pels populars tampoc inclou la religió dintre del segons curs de batxillerat.

El 19 de juliol el Govern valencià obté una resposta d'aquests tres magistrats amb un historial polèmic. L'alt tribunal valencià emet una interlocutòria recalcant la seua decisió. Això sí, «sense més argumentació jurídica ni cap aclariment de com fer-ho, ja que no es compta amb normativa anterior ni estatal ni autonòmica on s'aplique aquest criteri», assenyalen fonts de l'executiu valencià.

Com amb la decisió d'anul·lar onze articles del decret d'usos lingüístics per part dels mateixos togats, l'Advocació de la Generalitat Valenciana va presentar aquest dimarts un recurs de reposició en conseqüència al seu desacord amb la decisió de la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa. Ara bé, mentrestant el Consell haurà de complir amb una sentència que imposa la religió en segon de batxillerat a tots els centres educatius del País Valencià. És la darrera estocada de la croada que sembla tenir aquest trio judicial escorat a la dreta contra el govern progressista integrat per PSPV-PSOE i Compromís.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.