A fons

Un miracle educatiu beneït amb diners públics

El matrimoni firmat a ulls de Déu entre el PP i l'església valenciana va exemplificar-se amb la benedicció pública dels populars al projecte educatiu privat de l'arquebisbat autòcton: la Universitat Catòlica de València. Un miracle docent que va fer-se per gràcia dels diners públics, els regals i els privilegis fiscals atorgats pels conservadors. Segons la documentació recopilada per EL TEMPS, el centre superior de l'arquebisbat va rebre 10.248.549,39 euros. La xifra només contempla les aportacions de la Generalitat Valenciana durant l'etapa 2007-2015 i els recursos públics cedits pels ajuntaments de Torrent i Alzira.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la perifèria de la capital del País Valencià, en l'enclavament nord-oest en el qual es dibuixa la línia divisòria entre la pedania de Benimàmet i Burjassot (Horta), ha trobat la Universitat Catòlica de València la seua terra promesa. Entre una llarga llista de grans superfícies comercials, un hospital privat, carreteres i projectes d'impuls de restaurants de menjar ràpid, l'arquebisbat de València ha llogat per 20 anys una pastilla de terreny de 13.000 metres quadrats. Unes parcel·les que serviran per aixecar tres facultats i dependències administratives. L'objectiu és convertir el Campus de Burjassot en la seu espiritual d'un projecte que s'ha expandit gràcies a les prebendes atorgades pels diferents governs locals i autonòmics del PP, malgrat la seua condició d'universitat privada.

Segons la documentació recopilada per EL TEMPS, la Universitat Catòlica de València va pescar 10.248.549,39 euros en diners i recursos públics. Aquesta xifra, però, només recull les injeccions de la Generalitat Valenciana del PP entre 2007 i 2015, així com la valoració dels terrenys i els edificis propietat de l'administració que van cedir a la institució religiosa privada els ajuntaments de Torrent (Horta) i Alzira (Ribera Alta). No debades, el centre universitari va beneficiar-se d'altres prebendes atorgades pel PP, com ara l'exempció d'abonar l'Impost de Béns Immobles a la ciutat de València. Aquest setmanari radiografia com van beneir les administracions en mans dels conservadors el projecte eclesiàstic amb recursos públics.

Santificaràs l'erari públic

Anys 2003. L'aleshores arquebisbe de València, l'ultraconservador Agustín García-Gascó, està empipat amb la Universitat Cardenal Herrera-CEU, l'únic centre superior privat i de caràcter religiós que hi havia en aquell moment al País Valencià. García-Gascó no suporta la manca d'influència per fer mans i mànegues a la institució educativa gestionada per l'Associació Catòlica de Propagandistes. I àvid d'influència a l'àmbit de l'ensenyament, empra la seua sintonia amb el Consell del PP que presidia el curita Francisco Camps per complir amb el seu anhel. «Ningú no hauria de ser aliè a la valoració del tresor que ofereix l'educació catòlica a la societat», repetia el purpurat a tall de confessió del seu desig diví.

Comptat i debatut, i producte de l'aliança entre l'Escola d'Infermeria Nostra Senyora dels Desemparats, el col·legi universitari Edetania i la Facultat d'Estudis d'Empresa, l'any 2004 s'obra el miracle. Amb la benedicció de Camps i del sector catòlic dels populars valencians representant pel posteriorment esquitxat en diversos escàndols judicials Juan Cotino, s'impulsa la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir. Una institució que tindrà com a far ideològic Justo Aznar, director de l'Institut de Ciències de la Vida del centre universitari, numerari de l'Opus Dei, expresident de l'organització antiavortista Pro Vida i contrari al matrimoni homosexual.

Amb la Universitat Catòlica de València erigint-se com al centre educatiu que representava l'ortodòxia integrista catòlica, i conscient de les possibilitats de negoci que hi ha als estudis sanitaris, Camps autoritza en plenes Falles la creació d'una facultat de Medicina, on s'impartiria odontologia, fisioteràpia i podologia. La decisió es realitza sense que la universitat privada religiosa compte amb els requisits imposats pel Consell de Coordinació Universitari en mancar d'un pla d'estudis i d'un topall d'alumnes. Encara més, la concessió va adoptar-se xocant amb Llei Orgànica d'Universitats, de caràcter estatal, i amb l'article 7 de la normativa de Coordinació del Sistema Valencià Universitari. Tot un conjunt d'irregularitats que van causar un profund malestar als rectors i que van inaugurar els regals dels conservadors a la institució clerical.

Professor Camps. L'expresident Francisco Camps, imputat a diversos escàndols, va impartir classes a la Universitat Catòlica de València| UCV Live

L'edifici que acolliria la facultat de Medicina n'és, precisament, un exemple de tot plegat. Es tracta d'un vell convent i una església que estaven dintre del complex històric de l'Hospital General de València. El traslladat del centre sanitari va provocar que el clero registrara diversos immobles annexos al seu nom, malgrat la inscripció anterior de la Diputació de València. El conflicte va finalitzar amb la cessió d'aquests edificis a canvi de la renúncia d'unes parcel·les que gaudia en una altra zona l'arquebisbat. La Generalitat Valenciana de Camps va aportar, al seu torn, 2.411.260 euros per rehabilitar tot el complex de la parròquia de San Carlos de Borromeo, segons les dades a les quals ha accedit aquest setmanari.

La Universitat Catòlica de València va obtenir, de fet, 4.051.573,06 euros entre 2007 i 2011, quan Camps ocupava la presidència del Govern valencià i es finançaven diverses activitats didàctiques fetes per la institució clerical docent com ara congressos i jornades científiques que seguien la doctrina catòlica. També van sufragar-se els estudis de diversos alumnes del centre privat amb una inversió en beques de 626.458,87 euros entre 2006 i 2011. Per al curs 2006-2007, van destinar-se 100.084,04 euros; en el 2007-2008, 128.395,38 euros; en el 2008-2009, 98.413,71 euros; en el 2009-2010, 123.557,31 euros, i en el 2010-2011, 176.008,43 euros. Tanmateix, els pagaments dels cursos 2009-2010 i 2010-2011 van efectuar-se durant l'etapa d'Alberto Fabra com a cap del Consell, segons consta en la documentació a la qual ha accedit EL TEMPS. 

Amb Fabra, les ajudes a la universitat privada de l'arquebisbat de València va reduir-se sensiblement, amb 1.068.512,33 euros entre 2012 i 2015. La majoria de les aportacions durant la darrera legislatura dels populars al capdavant de la Generalitat Valenciana van produir-se en 2013. En aquell exercici, l'executiu valencià va injectar 918.914,80 euros en el centre religiós privat. Entre les subvencions concedides a una institució que fa negoci de l'ensenyament superior, destacaven els 655.000 euros en ajudes per a equipaments. 

Tot i la disminució de les aportacions públiques, Fabra va privilegiar el centre universitari privat en qüestions en autoritzar l'aterratge de la Universitat Catòlica de València al Centre Estatal de Referència d'Atenció a Persones amb Trastorn Mental Greu, ubicat en un edifici que va costar 15 milions d'euros públics i que va construir-se en una parcel·la cedida per l'Ajuntament de València. Segons va narrar El País, l'operació consistia a instaurar un Model Alzira al camp de la investigació, ja que la Universitat Catòlica de València havia de compartir espai amb la Universitat de València. La jugada va emprenyar força a l'Associació Espanyola de Neuropsiquiatria del País Valencià.

L'aposta per la Universitat Catòlica de València com a centre superior docent que encapçalara la investigació al País Valencià va tenir antecedents durant l'etapa de Camps. El curita va intentar junt amb l'aleshores alcaldessa de València Rita Barberá la posada en marxa de l'Institut d'Investigació i Desenvolupament en Simulació Mèdica-Quirúrgica, que seria gestionat per la institució religiosa de caràcter privat. Ambdues administracions van aprovar un conveni en el qual es comprometien a «realitzar quantes accions siguen necessàries per executar el projecte».

L'esperit sant. L'exarquebisbe de València, Agustín García-Gascó, va impulsar el centre universitari religiós de caràcter privat. Fou el seu gran somni com a apassionat de l'educació catòlica| Arquebisbat de València

La incorporació de la universitat de l'arquebisbat al món científic al caliu dels favors del PP va causar un malestar considerable als àmbits investigadors. Especialment, quan va ingressar al Centre d'Investigació Príncep Felip. La institució religiosa va demanar la cessió d'una de les torres del centre d'investigació, la possibilitat d'obtenir benefici de l'arrendament d'equips tecnològics i estalviar-se el pagament de les despeses de llum, aigua, neteja o seguretat. Les condicions abusives foren rebutjades d'entrada, però la intercepció del Consell del PP va possibilitar el desembarcament. La Universitat Catòlica, fins i tot, va crear una unitat mixta amb l'Institut Valencià de Patologia, la qual cosa va provocar que els treballadors es queixaren d'un tracte de favor cap a la institució religiosa docent, segons va publicar Valencia Plaza.

Els tentacles de l'arquebisbat a l'univers de la recerca van expandir-se encara més. Arribarien fins a Alacant. El Govern valencià va entregar-li el control de la investigació pesquera amb un conveni que va encarir -de 54.000 a 170.000 euros- els serveis respecte de l'anterior prestatari, l'Institut Ecològic Litoral.

Devoció immobiliària

Mentre la Universitat de València va haver-hi de desemborsar 42 milions d'euros per a la seua darrera ampliació al Campus de Tarongers, la Universitat Catòlica de València va rebre totes les facilitats per instal·lar una zona universitària al barri de Campanar, situat al nord-oest de la capital del País Valencià. Amb els únics vots del PP, Barberá va atorgar al centre docent privat una concessió demanial per ús i gaudi d'uns terrenys de 13.144 metres quadrats durant 75 anys. El propòsit de la institució religiosa era aixecar dos facultats i un hospital privat impulsat per la firma Inverso -controlada per Juan Bautista, propietari de diversos laboratoris, i la fundació de l'arquebisbat-.

L'adjudicació va ser polèmica arran de les crítiques de les forces d'esquerres, que comparaven la concessió amb la carència de dotacions educatives al barri i recordaven la cessió anterior d'una altra parcel·la per instal·lar un centre infantil privat. També va causar controvèrsia per la relació del vicealcalde de València, l'actualment imputat a diversos escàndols Alfonso Grau, amb la Universitat Catòlica de València. Membre en aquell moment del patronat de la institució religiosa, va ser director de diversos instituts del centre privat i, fins i tot, va retornar l'any 2015 al laboratori mèdic de la universitat integrista una vegada va ser desnonat el PP de la vara de comandament local.

La decisió de l'ajuntament va topar-se amb el recurs que va presentar l'asseguradora mèdica Nisa. La firma sanitària afirmava que el concurs mancava de publicitat i que el plec de condicions era favorable a la Universitat Catòlica de València. La reacció social, civil i veïnal al projecte va provocar que el consistori progressista nascut de les eleccions municipals del 2015 revertira la concessió del sòl. D'aquesta manera, el Govern de la Nau va aturar el pla de la Universitat Catòlica de València.

Regals públics. Diversos campus del centre universitari privat s'ha edificat sobre parcel·les públiques. A la imatge, la delegació a Torrent (Horta) de la institució docent| UCV

A Carcaixent (Ribera Alta), també va fracassar la jugada planejada per la universitat de l'arquebisbat. Ara bé, aquesta vegada amb perjudici per a l'erari públic del consistori riberenc. L'any 2011, amb la Universitat Catòlica de València ocupant a Carcaixent un edifici de manera gratuïta i un segon per un lloguer anual de 30.000 euros, la institució religiosa va projectar un altre aulari. Per edificar-lo, van invertir-se 2,2 milions d'euros públics. «Quan la Universitat Catòlica havia de posar-hi diners, van marxar. Han incomplert», va criticar l'aleshores alcaldessa, la popular Lola Botella, qui havia promocionat l'arribada del centre universitari catòlic. «Sempre hem denunciat que la Universitat Catòlica venia al nostre poble únicament per fer negoci», va censurar el regidor de Compromís Vicent Albelda, qui va queixar-se que «el PP no contemplara cap clàusula de penalització» en cas que fracassara l'operació. 

Aquesta retirada, tanmateix, va estar motivada per la seua expansió a la capital de la Ribera Alta, a Alzira. L'ajuntament riberenc, aleshores governat per la popular Elena Bastidas, va cedir un edifici públic que s'havia finançat amb 840.000 euros del Pla E. Anteriorment, la universitat de l'arquebisbat havia rebut un altre immoble i un sòl de titularitat pública. Compromís va impugnar les prebendes al centre universitari privat al·legant la manca de solvència econòmica i financera de la institució en la documentació presentada, així com per la proximitat de les instal·lacions a una zona de caràcter inundable. La coalició valencianista va quantificar els regals en aproximadament quatre milions d'euros. Esquerra Unida va fer uns càlculs més conservadors: n'estimava un valor de tres milions d'euros.

En 2009, i amb el PP ocupant l'alcaldia, Torrent (Horta) va ser l'antecedent de l'operació alzirenca. L'ajuntament va cedir una parcel·la pública de 6.750 metres quadrats al centre universitari privat. El sòl estava taxat en 2.128.464 euros. El PSPV va criticar que la concessió a la Universitat Catòlica de València suposava el trasllat de la Brigada d'Obres municipal, amb la qual cosa havia l'erari local havia d'assumir un lloguer extra de 39.790,32 euros a l'any. Gandia (Safor), amb governs populars i socialistes, també van oferir recursos públics, però la institució religiosa va decantar-se per Alcoi (Alcoià), malgrat que el consistori alcoià no va atorgar cap prebenda al centre universitari privat.

Un any després de la cessió dels torretins va produir-se una altra per part de Paterna, també governada aleshores per la formació de la gavina. Aquella cessió per 30 anys no seria l'única que aconseguira l'arquebisbat en 2010. Alfons Rus, aleshores alcalde de Xàtiva (Costera) i actualment investigat com a presumpte capitost de la trama Taula, va cedir el vell IES Lluís Simarro. És cert que la institució catòlica va abonar 2,5 milions d'euros de la seua butxaca per rehabilitar l'edifici, però el regal gratuït de les instal·lacions va comportar la construcció -amb sobrecostos inclosos- d'un nou institut públic per valor de 12,5 milions d'euros.

La devoció immobiliària de la Universitat Catòlica de València que es complia gràcies a la caritat dels executius populars es transformava en al·lèrgia quan calia pagar impostos. El centre universitari privat estava exempt a València d'abonar l'Impost de Béns Immobles, pel qual hauria d'haver desemborsat 51.000 euros cada any, tal com reclama l'actual consistori progressista. D'aquesta manera, el centre docent religiós comptava amb una facultat de dret ubicada en una de les zones de més valor cadastral de la ciutat sense abonar els tributs corresponents.

En expansió. El creixement del centre universitari privat no s'atura. I com a mostra, hi ha el campus que projecta a Burjassot (Horta)| UCV

No debades, i d'acord amb el llistat elaborat per Europa Laica l'any 2015, la Fundació Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir compta amb un voluminós patrimoni immobiliari al cap i casal. Té una finca de quatre plantes amb una superfície construïda de 2.544 metres quadrats al centre de la ciutat, així com una altra de cinc altures en una de les zones més exclusives de València. També és propietària d'una tercera amb quatre altures, 1.950 metres quadrats de sòl per construir i una superfície edificada de 3.055 metres quadrats. Una parcel·la aleshores sense edificar i diversos immobles en altres ubicacions cèntriques conformen la radiografia feta pel col·lectiu cívic.

Fe judicial

La universitat de l'arquebisbat s'ha vist beneficiada, a més, pel blindatge jurídic del Tribunal Superior de Justícia valencià respecte la possibilitat dels alumnes del centre privat de realitzar pràctiques sanitàries en hospitals públics. Manuel Domingo, un dels magistrats que va firmar la resolució, fou professor convidat d'un màster d'Advocacia del mateix centre educatiu religiós i forma part del trident judicial de tall conservador -radiografiat per aquest setmanari- que ha obstaculitzat la normalització lingüística al País Valencià.

Una mercantilització de la docència -en aquest cas, sanitària- que no s'ha donat en les beques de la Generalitat Valenciana, ja que els tribunals han avalat la postura del bipartit progressista de no subvencionar els alumnes del centre superior privat. La justícia valenciana, amb tot, sí que ha determinat que el Consell ha de sufragar la primera matrícula dels màsters dels centres superiors privats.

Amb un patronat que integra a bisbes auxiliars imputats per la trama Gürtel, popes del PP com ara l'advocat profundament conservador Adolfo Suárez Illana o juristes vinculats a Camps i esquitxats per suposades causes de corrupció com és Vicente Garrido, la Universitat Catòlica de València s'ha expandit gràcies als recursos públics. Una benedicció de l'erari públic que ha obrat el miracle: convertir l'anhel espiritual de l'exarquebisbe García-Gascó en pura realitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.