Societat

L’educació afectivosexual: notable insuficient

El País Valencià ha estat el primer territori de l’Estat a incloure en els instituts una figura per vetlar a favor de l’educació afectiva i sexual dels adolescents. Amb tot, l’Estat espanyol no compta amb cap llei que regule expressament aquesta qüestió. Els estereotips continuen dominant cada racó de l’escola: des dels llibres de text fins al pati. Un escenari on els joves es troben sense eines per viure la seua sexualitat de forma saludable, físicament i emocional. Amb el perill que això suposa en una societat que supura heteropatriarcat per tots els costats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Amb qui parles?”, “t’arregles massa per eixir amb els teus amics”, “estic gelós perquè estic enamorat”, “puta”, “mariquita” o “bollera”. Sols cal apropar-se a qualsevol institut per comprovar que, aquestes actituds tòxiques, masclistes i homòfobes, estan a l’ordre del dia entre els adolescents. “Associem violència només amb agressions físiques. Això és molt greu”, confessa atònita Esther Terol, Coordinadora d’Igualtat i Convivència en un dels centres d’educació secundària del País Valencià. No debades, és a l’escola quan els joves comencen a socialitzar i a formar els primers estereotips i comportaments sexistes. La importància de la lluita contra la violència masclista dels últims mesos i l’aprovació el darrer any de la Llei Trans retrata una realitat que no pot ser aliena al sistema educatiu i posa sobre la taula un problema que manca de solucions. Ja no es pot mirar cap a un altre lloc.

Les xifres són esfereïdores: de les 4.096 incidències que es registraren als centres educatius valencians, 106 foren casos de violència de gènere, és a dir, un 2’6%. I, segons els qüestionaris d’avaluació, s’han atès 147 situacions de violència masclista als mateixos centres. Encara 50 continuen amb un seguiment a causa de la seua gravetat. “Són moltes i cada any més, no perquè augmenten, sinó perquè estem més conscienciats”, puntualitza Jaume Fullana, director general de Polítiques Educatives.

Amb una televisió cada cop més hipersexualitzada i sense cap mena d’eina educativa sobre com s’ha de viure el sexe, “la sexualitat s’ha convertit en l’assignatura pendent de l’administració pública”, admet el secretari autonòmic d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Alberto Ibáñez. “És necessari parlar obertament de sexe per acabar amb una visió puritana que intenta dessexualitzar a les dones”, reivindica. Mentre que hi ha un consens polític en contra de la violència masclista, la sexualitat i, especialment, la femenina, a qui es nega qualsevol mena de desig o plaer, sembla un aspecte normalitzat. Que no mereix ser tractat en l’àmbit públic.“Les nenes relacionen la sexualitat amb la maternitat i els nens amb el plaer. Això es perquè la sexualitat femenina encara és un tabú enorme, mentre que la masculina està totalment normalitzada”, analitza Bruna Àlvarez, membre del grup de recerca SexAfin de la Universitat Autònoma de Barcelona que analitza aquesta qüestió. Allò de que els draps bruts es netegen a casa pren tot el seu significat. Al seu torn, la sociòloga Marina Subirats, que fou presidenta de l’Institut de la Dona entre 1993 i 1996, fa referència al model de relacions sexuals que predomina a les pel·lícules: “Estan basades en la penetració i no es tracta l’aspecte emocional. Doncs, què s’imposa entre la gent jove? Relacions masculinitzades. Això causa insatisfacció en moltes noies que pensen que el sexe sols és això, perquè és l’únic model que coneixen”.

En aquest marc, la Conselleria valenciana de Salut Pública i Sanitat, junt amb la Conselleria Educació, Investigació, Cultura i Esport, han impulsat la figura del Coordinador d’Igualtat i Convivència que forma part del Programa d’Intervenció d’Educació Sexual per incloure l’educació afectivosexual a les aules. “Una de les apostes en matèria d’igualtat del Govern valencià és entrar a l’entorn educatiu, anar a edats primerenques i establir estratègies afectivosexuals”, afirma Ibáñez, una estratègia en la qual el País Valencià és pioner. Amb tot, l’Estat espanyol no compta amb cap llei que regule expressament, i de forma transversal, aquesta educació. L’any 2006, amb la LOE, sí que es van incloure aquests continguts dins de l’assignatura Educació per a la Ciutadania, però amb l’entrada en vigor de la LOMCE el 2013 es va eliminar. “Em sembla genial que s’estiguen menejant al País Valencià, perquè a la resta estem molt malament, no s’està fent res”, es queixa Subirats.

Tot i que el PIES es va aprovar al curs 2009/2010, no fou fins al curs passat quan es va aplicar als alumnes de 2n de l’ESO. Això va suposar un augment de 1.224 alumnes i la incorporació del programa a edats més primerenques on és més fàcil evitar la configuració d’estereotips. “Fins ara no s’havien dedicat recursos a aquest tema i això feia impossible arribar on estem ara”, admet Amparo Navarro, membre del col·lectiu Lambda que participa en la formació dels coordinadors. Amb tot, la professora Àlvarez insisteix en que “no hi ha espais regulats per tractar aquesta qüestió i depèn en gran mesura de la voluntat de cada docent”. “A Catalunya, alguns ajuntaments sí que intenten fer coses, però no s’ha fet res des de la Generalitat”, puntualitza.

“Com una qüestió tan important que afecta a tots els àmbits de la vida no es tracta com cal a l’ensenyament?”, es pregunta Subirats. “Els partits conservadors i l’església s’han posat pel mig cada vegada que s’ha intentat avançar en aquesta qüestió, per això ens trobem en un punt molt dolent”, conclou. Durant l’últim curs, 389 centres s’han adherit al programa, és a dir, més de la meitat dels centres valencians -un 54,6%- hi participen, segons dades de la Conselleria valenciana de Sanitat. Així, el 77,6% de l’alumnat dels centres públics valencians han accedit a aquest programa, mentre que als centres privats i concertats aquesta xifra baixa fins al 31,8%. “Fins ara es parlava d’assetjament escolar perquè havia estat un tema, per desgràcia, recurrent. Però ara ja comença a estar inclosa la violència de gènere i la diversitat sexual”, valora Terol.

De fet, al seminari de Benicarló i Vinaròs (Baix Maestrat) que fixa els objectius del govern del Botànic, s’ha aprovat com “una de les prioritats del govern valencià” la creació d’un Pla Coeducatiu, que es va posar en marxa a finals de març. Des de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives es valora aquesta coeducació com “fonamental per enderrocar els murs que separen, encara hui en dia, el món racional de l’emocional”. “Aquestes mesures posen de manifest la necessitat de generar noves referències feministes i construir masculinitats alternatives, i això, hem de fer-ho des de les escoles”, analitza Ibáñez. “Té com a objectiu promoure una vivència positiva de la pròpia sexualitat i assolir comportaments sexuals saludables”, completa des del departament que encapçala la socialista Carmen Montón. A més, també es pretén rellegir els continguts educatius i les relacions dins de l’aula, per exemple, amb exercicis coeducatius. “Està bé que els alumnes veien amb naturalitat que el pare pot anar a comprar i la mare mesurar distàncies”, expliquen.

Ara bé, com es desenvolupen tots aquests objectius a les aules? “Estem fent un diagnòstic per detectar tots els problemes que hi ha al centre pel que fa a discriminació per raó de sexe o d’orientació sexual. I, a partir d’aquest diagnòstic, hem d’establir mesures per solucionar-ho”, explica Terol. Tanmateix, la feina no és fàcil i, com diu la docent, “està tot per fer”. “Hi ha molta teoria, però poca pràctica”, assenyala la coordinadora en referència a la manca de ferramentes per portar endavant aquesta tasca i a la falta de formació que hi ha entre la resta del professorat. Des de Lambda asseguren que ofereixen formació a tot l’equip docent entre els qui troben una “bona resposta”. Al seu torn, el director general de Polítiques Educatives accepta “l’enorme feina” que suposa per a cada un dels coordinadors, però recorda que “fins a l’any passat no existia aquesta figura”. “Ara hi ha un coordinador per cada institut. Això suposa un avanç molt significatiu i necessari”, reivindica. Amb tot, la manca de formació en aquesta qüestió dels actuals i futurs docents complica fer efectiva aquesta tasca.

Tot i això, la sexualitat continua sent un tema “opinable en comptes d’una realitat”, segons expliquen membres de Lambda. Això provoca que molts actors de la comunitat educativa no troben necessari tractar l’educació afectivosexual a les escoles. De fet, alguns membres del col·lectiu LGTBQI relaten situacions com la d’un institut de Gandia, on el director va repartir una circular als pares que permetia eximir als seus fills d’assistir a les xarrades del PIES. A més, la manca d’una visió de gènere i de diversitat sexual als estudis de magisteri “dificulta molt aquesta tasca”, sentencia Navarro. “La formació mai no és suficient i queda molt per fer, però s’ha avançat, per exemple, amb la creació d’un Cefire d’inclusió educativa o l’elaboració d’un decret, encara en procés”, insisteix Fullana.

Tanmateix, la normalització d’un vocabulari inclusiu i de noves realitats, com ara la transsexualitat, ajuden a fer que “molts xiquets i xiquetes que pensaven que no tenien el seu lloc, el troben”. Des del professorat, però, reclamen la presència d’una persona “formada i sensibilitzada” en aquesta qüestió per fer aquesta feina. Mentre que des de la Conselleria d’Igualtat defensen la figura de l’Agent d’igualtat que han posat en marxa als ajuntaments de les localitats de més de vint mil habitants i en algunes mancomunitats. “Ara estem treballant en la interrelació entre els Agents d’Igualtat i els Coordinadors d’Igualtat i Convivència als centres”, ressalta Ibáñez.

Mòbils, patis i diccionaris inclusius

Per aconseguir que les relacions afectivosexuals entre els joves siguen sanes i igualitàries, la Conselleria d’Educació ha posat en marxa campanyes tan il·lustratives com la de #noemtoqueselWhatsapp, un missatge en al·lusió al fet que la violència masclista va més enllà de les agressions físiques. També destaquen la importància de crear noves masculinitats, és a dir, acabar amb els estereotips de gènere que també recauen sobre els homes. “Els xics han d’estar tota l’estona demostrant que no són xiques i que no són homosexuals. Cal ensenyar que hi ha més formes de ser home que no impliquen l’agressivitat”, explica Navarro. “Cal desmuntar el mite de l’amor romàntic, que la teua parella et revise el mòbil també és violència masclista. Però cinc minuts de mala programació televisiva, acaba amb qualsevol campanya de l’administració pública”, lamenta Ibáñez. Malgrat les campanyes, aquest és un problema de fons.

Amb l’objectiu de capgirar el model adult, el govern valencià creu necessari atorgar-li a la intel·ligència emocional “la importància que mereix” en un sistema educatiu que sols presta atenció al coneixement racional i científic. Ibáñez i Terol coincideixen en un cridaner, alhora que urgent, projecte: el pati coeducatiu. “Estic farta de veure com al pati sols juguen els xiquets a futbol, mentre que les xiquetes quasi no tenen espai per fer-ho”, reivindica la Coordinadora d’Igualtat i Convivència. “Si des de xicotets els ensenyem que això és normal, doncs desenvoluparan estereotips masclistes, que és el que està ocorrent”, explica el secretari autonòmic de Polítiques Inclusives.

“Necessitem canviar el xip, hem de conscienciar-nos i posar-nos les ulleres violeta. Així és com s’acaba amb els micromasclismes socialment establerts: reconeixent-los i fent-los incòmodes. Quan ho fas t’adones, per exemple, que diàriament fem servir un diccionari masclista!”, adverteix Terol. La violència masclista i la lgtbqifòbia ho impregna tot: des del llenguatge fins als productes audiovisuals d’entreteniment i això crea un clima propici per a justificar i consolidar un model de relacions basades en aquests patrons. Aparentment, l’efervescència de la lluita contra el masclisme està obrint nous camins on cal actuar amb urgència i contundència, com és el cas de l’escola. Malgrat això, anem tard. Molt tard. I sembla complicat enderrocar el gegant.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.