El rostre de l'encara president dels Estats Units i candidat republicà a la reelecció, Donald Trump, era de derrota. Amb l'aspirant demòcrata i exvicepresident de Barack Obama, Joe Biden, acariciant les portes de la Casa Blanca, el magnat reaccionari agitava per segona vegada aquests dijous la teoria de la conspiració d'un possible «frau» als comicis nord-americans sense cap mena de prova. Unes proclames al·lèrgiques a la realitat que es negaven a promocionar en la majoria de les grans cadenes de televisió dels Estats Units, incloent-hi la ultraconservadora Fox News, la qual s'ha caracteritzat per exercir-ne de braç mediàtic de l'actual inquilí del despatx oval.
L'estratègia de Trump, atès la possibilitat que el triomf de Biden es produïsca per un marge estret a diversos estats claus del cinturó d'òxid, la costa est i el sud-oest dels Estats Units, està fonamentada en un qüestionament del vot del correu. No debades, el mandatari republicà ha llençat durant la campanya electoral acusacions sense cap mena d'evidència respecte de suposades irregularitats en el sufragi anticipat, el qual és de clara tendència demòcrata. L'objectiu del magnat reaccionari és anul·lar les suficients paperetes per mantenir-se a la Casa Blanca i està disposat a esgotar totes les opcions legals per aconseguir-ho. Malgrat que nombrosos dirigents del partit republicà s'ha desmarcat d'aquesta tàctica, fins i tot integrants de l'ala integrista, Trump ha anunciat una autèntica guerra jurídica que podria acabar dirimint la Cort Suprema dels Estats Units.
El màxim òrgan judicial de la democràcia nord-americana és de clara majoria conservadora, a causa que l'encara president s'ha trobat amb l'oportunitat de col·locar fins a tres magistrats, els quals ostenten el càrrec fins a la mort o una evident incapacitat per desenvolupar el seu càrrec. El tribunal compta amb els togats progressistes Stephen G. Breyer, Sonia M. Sotomayor i Elena Kagan i els conservadors John G. Roberts -qui n'ostenta la presidència-, Clarence Thomas, Samuel Alito Jr, Neil M. Gorsuch, Brett M. Kavanaugh i Amy C. Barrett. En el cas dels jutges escorats cap a valors propers al partit republicà, sovint hi apareixen connexions amb la xarxa ultraconservadora que han teixit diversos multimilionaris promotors de la dreta radical estatunidenca.
L'integrista Amy C. Barrett, la qual ha estat nomenada com a membre de la Cort Suprema dels Estats Units setmanes abans de la celebració dels comicis i amb l'oposició dels representants demòcrates, n'és l'exemple paradigmàtic. Catòlica acèrrima, antiavortista, contrària als drets LGBTI, partidària de la possessió d'armes i d'endurir les lleis migratòries, tal com ha intentat Trump, va comptar amb diversos aliats per a la seua nominació a l'alt tribunal nord-americà. El PAC America First Action, el qual ha finançat generosament la campanya presidencial de Trump, va desemborsar cinc milions de dòlars per promoure la candidatura de Barrett, segona una investigació del projecte de periodisme independent Sludge.
Aquest grup ha comptat amb les contribucions del magnat del transport Timothy Mellon, el multimilionari del gas i el petroli Kelcy Warren, el promotor immobiliari Geoffrey Palmer, la naviliera Elizabeth Uihlein, l'empresària de l'entreteniment Linda McMahon, el conseller delegat del fons voltor BlackstoneStephen Schwarzman o de la nissaga DeVos, propietària de l'equip de l'NBA Orlando Magic i vinculada a l'administració Trump a través de Betsy DeVos, qui ha exercit de secretària d'Educació. McMahon, qui va ocupar el càrrec de responsable d'empreses xicotetes al gabinet de Trump, encapçala aquest nucli de finançament polític ben connectat amb les altes esferes empresarials.
Barrett, qui va ser assistent del magistrat conservador Antonin Scalia, també ha tingut el favor del lobby Americans for Prosperity, el qual va enviar 200.000 cartes de recomanació a diversos dirigents polítics per aconseguir la seua nominació a la Cort Suprema. Aquest grup de defensa d'idees llibertàries i marcadament conservadores va néixer sota l'auspici dels germans Koch, els quals van heretar una fortuna forjada al caliu del règim criminal nazi d'Adolf Hitler i de la dictadura comunista de Ióssif Stalin, segons narra l'obra Dinero sucio. La historia oculta de los multimillonarios escondidos detrás del auge de la extrema derecha norteamericana (Debate, 2017), de la periodista Jane Mayer. Uns magnats del petroli caracteritzats pel seu fonamentalisme respecte del lliure mercat, els escàndols acumulats per les irregularitats mediambientals i laborals de les seues companyies i per patrocinar els candidats d'extrema dreta i ultraconservadors del partit republicà.
Tot i ser el principal instrument polític d'aquests multimilionaris, Americans for Prosperity ha rebut fons d'altres mecenes de l'univers conservador dels Estats Units. No debades, la nissaga DeVos va lliurar tres milions de dòlars al grup de defensa l'any 2011. El lobby, el qual va estar rere l'emergència política del moviment ultraconservador del Tea Party, va comptar durant els seus inicis amb diners procedents de companyies d'assegurances, fabricants de catifes i farmacèutiques com ara Johnson & Johnson. Més tard ha rebut fons de la tabaquera Reynolds, la patronal energètica de l'Institut Americà del Petroli, la fundació del magnat comercial John Williams Pope, la neoconFundació Bradley -que finança diversos centres de pensament islamòfobs i creadora del lema de la «llibertat d'elecció» a l'escola- i el fons de finançament polític Donors Trust. Aquesta organització compta amb les contribucions dels mateixos Koch o la John M. Olin Fundation, la qual va ser impulsada per l'industrial reaccionari John Olin i emprada entre 1958 i 1966 per blanquejar diners de la CIA, segons l'obra Dinero sucio. La historia oculta de los multimillonarios escondidos detrás del auge de la extrema derecha norteamericana (Debate, 2017).
La magistrada conservadora ha gaudit, segons el projecte de periodisme independent Sludge, del beneplàcit de l'organització dretana Club for Grow, que ha tingut com a donants el navilier Uilein, la nissaga DeVos, el multimilionari Jeff Yas -membre de la junta del llibertari Institut Cato-, el cofundador de Facebook Peter Thiel, l'inversor republicà Paul Singer o el finançador ultra Robert Mercer, entre altres grans fortunes nord-americanes. La Judicial Crisis Network i el grup de pensament conservador contrari als drets LGBTI, American Principles Projecte, així com altres entitats de caràcter antiavortista, han promocionat la candidatura de Barrett.
La teranyina ultraconservadora dels Koch va activar la seua potent maquinària per aconseguir la nominació d'un altre dels magistrats escollits per Trump, Neil Gorsuch. Segons narra el Huffignton Post, Americans for Prosperity, Preocuped Veterans for America i Freedom Partners, la qual va donar 236 milions de dòlars al moviment d'extrema dreta Tea Party, van realitzar campanyes telefòniques i de publicitat digital a favor d'un jutge identificat amb els valors més acèrrims del partit republicà i valedor de la doctrina jurídica de l'originalisme, la qual defèn una interpretació de la carta magna nord-americana estricta i sense contemplar els canvis socials que s'han produït d'ençà de la seua promulgació. En 2018, un any després de la seua elecció per l'actual mandatari nord-americà, va intervenir en un acte celebrat al Trump Internacional Hotel, el qual s'enfronta a diverses demandes judicials, i patrocinat per la Fund for America Studies, alimentada econòmicament pels Koch.
Aquesta xarxa d'organitzacions vinculades als mecenes més destacats de la dreta radical nord-americana també va defensar la nominació de Brett Kavanaugh com a magistrat de la Cort Suprema per part de Trump. Amb una visió conservadora, favorable a la possessió d'armes i farcida de clarobscurs respecte del pla d'assistència mèdica llençat per l'expresident demòcrata Barack Obama, va començar la seua carrera com a becari del jutge Ken Starr. Amb aquest magistrat, va tenir un paper destacat en l'elaboració de l'informe que sol·licitava el procés de destitució de l'aleshores president nord-americà Bill Clinton, del partit demòcrata.
Després d'aquell treball, va integrar-se a l'equip jurídic de George Bush Jr., qui, en aquell moment, aspirava a conquerir la Casa Blanca per als republicans enfront del presidenciable demòcrata green-friendlyAl Gore. Kavanaugh, de fet, va participar de l'estratègia legal que va anul·lar el recompte de centenars de vots a Florida, un fet que va atorgar la presidència a Bush, i que es cita, precisament, com a precedent de l'actual tàctica de Trump. El magistrat, qui sempre ha estat ben connectat amb els cercles de poder nord-americans, va treballar com a conseller i secretari de personal de Bush entre 2001 i 2006. En aquella època, segons apunten diversos mitjans nord-americans, va gaudir d'una influència notable en l'elecció dels candidats de Bush a la Cort Suprema.
.jpg)
Samuel A. Alito, un altre dels jutges conservadors que actualment s'asseuen a la Cort Suprema dels Estats Units, va estar designat durant el mandat del republicà Bush. Segons una anàlisi del jurista Peter Montgomery a The Huffignton Post, el magistrat compta amb un ampli currículum de sentències favorables als interessos corporatius en detriment dels treballadors. Amb resolucions contràries al dret d'interrupció de l'embaràs i seguidor de les tesis del magistrat marcadament dretà Scalia, va treballar com a advocat del Govern dels Estats Units durant la dècada dels 80, especialment a l'etapa del neoliberal Ronald Reagan. La seua nominació va comptar amb el suport del lobby antifeminista i antiavortista Eagle Forum.
La seua proximitat als republicans s'ha evidenciat quan va participar, segons el portal de notícies de tendència d'esquerres ThinkProgress, en una gala de recaptació de fons a la qual assistien diversos donants del partit conservador nord-americà i l'aleshores president del comitè de política de la formació roja, Michael Steele. L'any 2009, al seu torn, va encapçalar una gala per recollir fons de l'Institut d'Estudis Intercol·legials, qui promou idees llibertàries a l'àmbit de l'economia i finança una xarxa de diaris universitaris de caràcter conservador. La mateixa publicació progressista apunta que l'assistència d'Alito va coincidir amb la resolució per part de la Cort Suprema de la causa Citizens United, en la qual es dirimia la regulació del finançament a les campanyes polítiques. Citizens United, que comptava amb fons dels Koch, va patrocinar diverses produccions contra dirigents demòcrates. Estava encapçalada per David Ross, membre de la campanya de Trump l'any 2016 i amic de l'exassessor presidencial i ideòleg de l'extrema dreta planetària Steve Bannon, investigat per apropiar-se diners del crowfunding per construir un mur entre els Estats Units i Mèxic.
Alito, al seu torn, va exercir l'any 2010 d'orador en un acte de l'Institut Manhattan per recaptar fons, ja que per assistir-hi calia pagar entre 5.000 i 20.000 dòlars, segons va desvelar ThinkProgress. Aquesta institució de tendència clarament neoliberal és finançada per grans petrolieres com ara ExxonMobil, la fundació de John Olin o els germans Koch, els quals, tal com apunta Greenpeace, han donat més de tres milions de dòlars entre 1997 i 2017. El consell d'administració de l'entitat està encapçalat pel multimilionari de Wall Street i habitual donant dels republicans Paul Singer.
Dos anys abans de comparèixer Alito a l'Institut Manhattan, va fer-ho Clarence Thomas, el membre més antic i conservador de la Cort Suprema dels Estats Units. Reaccionari i del corrent originalista, va participar d'una altra recaptació de fons l'any 2009. En aquell moment, va fer-ho per a l'Heritage Foundation, la qual ha contribuït a finançar la desinformació climàtica als Estats Units. La fundació va ser impulsada l'any 1973 per l'empresari cerveser Joseph Coors i ha rebut diners procedents de corporacions com ara General Motors, Pfizer o Dow Chemical, així de grans fortunes com la nissaga DeVos, els germans Koch, el mecenes ultraconservador Richard Mellon Scaife, qui va morir l'any 2014, o la fundació de John M. Olin. Segons ThinkProgress, ha participat d'actes secrets de recaptació dels Koch junt amb l'exjutge Scalia.
Thomas, qui va tenir una nominació polèmica arran de les acusacions que hi havia d'assetjament sexual, gaudeix d'altres connexions amb l'extensa teranyina del conservadorisme nord-americà. La seua dona, de fet, és impulsora de l'organització Liberty Central, qui s'ha caracteritzat per exigir retallades d'impostos, oposar-se a la llei d'assistència sanitària d'Obama i per situar-se a l'òrbita del Tea Party. D'acord amb Politico, l'organització va rebre 500.000 dòlars d'Harlam Crow, un promotor immobiliari de Dallas (Texas) que ha contribuït regularment a les campanyes republicanes i és membre del Club for Grow i de l'Institut Americà d'Empreses, un centre de pensament radicalment conservador, opositor als programes per reduir les desigualtats i amb un llarg currículum d'escepticisme respecte del canvi climàtic. Amb una junta directiva integrada per directius o exdirectius de grans corporacions, com ara Motorola, ha estat engreixada econòmicament per Donor Trust, els germans Koch i ExxonMobil, entre altres.
Malgrat la seua condició d'afroamericà i de professar una certa admiració per Malcom X durant la seua joventut, s'ha oposat a les polítiques que combaten el racisme. Contrari a l'avortament i als drets de les persones LGBTI, també encarna una filosofia legal de caràcter retrògrad i amb una visió sexista, tal com descriu un ampli reportatge de la publicació literària The Atlantic a partir de diverses obres publicades respecte de la seua doctrina jurídica.
Al capdavant d'aquests magistrats, i també dels ubicats al flanc progressista, hi ha el conservador John Roberts, qui va treballar per a l'administració Reagan i va ser nominat durant el mandat de Bush. De valors dretans, va exercir d'advocat de nombroses empreses, com ara Toyota o Chrysler, segons va publicar The Angeles Times. La prestigiosa agència Associated Press, a més, va recordar que mentre la cambra empresarial va expressar la seua felicitat per la nominació, Roberts havia actuat com a lletrat de l'organització patronal contra una llei de l'estat septentrional i de tradició demòcrata de Maine, la qual reduïa el preu dels medicaments per a les persones sense una assegurança sanitària privada.
El seu currículum conservador i vinculat als interessos corporatius, però, no ha estat impediment perquè en els darrers temps exerciria de contrapès de la majoria dretana del tribunal i avalara les tesis dels jutges progressistes en causes relacionades amb els drets de les persones migrades, l'avortament o els drets LGTBI. Una basculació que l'ha fet guanyar crèdit als àmbits progressistes dels Estats Units i crear-se una imatge de moderat. «Les seues vacil·lacions sobre moure el Tribunal -i el país- cap a la dreta són una qüestió de ritme; creu que és millor procedir lentament al desmantellament del New Deal, la protecció legislativa dels drets civils i de vot, les proteccions mediambientals, la resta de regulació del finançament de campanyes i la resta de fragments del dret a l'elecció reproductiva», va analitzar l'any 2019 el jurista Garrett Epps en The Atlantic.
Àguiles jurídiques totpoderoses
Tan Robers com la resta de magistrats d'orientació conservadora de la Cort Suprema formen part de la Federalist Society, una entitat jurídica amb més de 70.000 afiliats. L'organització va néixer, segons explica la periodista Susan George a l'obra El pensamiento secuestrado. Cómo la derecha laica y relegiosa se han apoderado de Estados Unidos (Icaria Editorial, 2009), com a vehicle per instaurar el neoliberalisme dintre dels àmbits jurídics. O com afirma la investigadora i professora de Dret Amanda Hollis-Brusky a Ideas with consequences: the Federalist Society and the conservative counterrevolution: «Per compensar el que els seus fundadors consideraven un establishment legal liberal, l'organització va fer-lo evolucionar gradualment cap a un establishment legal conservador, on hi és necessària la pertinença per a qualsevol advocat conservador que espera entrar a la política i el poder judicial».
Promotora de l'originalisme -o també conegut com a textualisme- i amb uns ingressos de 20 milions de dòlars l'any 2017, l'entitat va ser promocionada amb especial èmfasi per la John M. Olin Fundation, qui va destinar-hi milions de dòlars. La societat jurídica, la qual pregona unes idees llibertàries econòmicament i marcadament conservadores a l'àmbit social, també ha rebut finançament de corporacions com ara Google o la petroliera Chevron, així com de multimilionaris com ara els germans Koch, Robert Mercer o Richard Mellon Scaife.
Segons va publicar el periodista especialitzat en matèria jurídica Jeffery Toobin a The New Yorker, l'organització ha assolit un gran poder durant l'era Trump. Encara que els professors de Dret Neil Davis i Lawrence Baum afirmaven en un article acadèmic que «les administracions Regan i Bush tenien com a objectiu designar jutges conservadors, i la pertinença a la Society Federalist era un signe d'adhesió a la ideologia conservadora», la seua influència s'ha expandit arran de l'arribada de Trump a la Casa Blanca. L'exdirigent de l'associació, Leonard Leo, ha actuat si fa no fa com a una mena de conseller personal de l'encara president en aquests assumptes. No debades, el 85% dels jutges seleccionats durant la darrera etapa republicana formaven part de l'associació. Una de les grans herències del mandatari reaccionari, que condicionarà la futura evolució legislativa del país, i de la qual pretén beneficiar-se Trump per conservar el despatx oval.