Negoci de l'educació

La concertada catòlica contra la baixada de les ràtios escolars

Escoles Catòliques, patronal dels col·legis concertats religiosos, s'ha posicionat en contra de la baixada de les ràtios escolars a les aules. Una oposició que s'ha traduït en diversos recursos judicials envers les successives ordres de rebaixa dels alumnes per classe. L'últim escrit presentat ha aturat el procés de reducció de les ràtios gràcies a la cautelar aprovada per la conservadora secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del TSJ valencià. «No estem parlant del dret a tenir més clients a l'aula, sinó de com podem millorar l'atenció a l'alumnat», ha criticat el secretari autonòmic d'Educació, el socialista Miguel Soler, junt amb Intersindical i la Confederació Gonzalo Anaya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Facultat de Teologia de València, integrada junt amb la consentida pel campisme Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir en l'entramat docent de l'Església valenciana, acollia a totes les associacions de pares d'alumnes, patronals i organitzacions lligades a la xarxa de la concertada catòlica del País Valencià. Encapçalats per l'arquebisbe de València i assot del Consell botànic Antonio Cañizares, el qual va brandar contra les lleis que garanteixen els drets dels col·lectius LGBTI+, 730 col·legis integrats a les patronals de la Federació de Centres d'Ensenyament de València i Escoles Catòliques van clamar fa uns mesos per la llibertat d'elecció educativa. O dit d'una altra manera: empraven aquest lema per defensar els seus negocis privats a l'àmbit de l'ensenyament.

Escoles Catòliques, el lobby empresarial dels centres docents de tall marcadament religiós, però, no s'ha quedat en la promoció d'iniciatives per tal de reivindicar els privilegis educatius que van rebre durant les dues dècades de governs del PP a la Generalitat Valenciana. Des de l'arribada de l'esquerra a l'executiu valencià, els patrons de la docència catòlica han engegat mobilitzacions als carrers i als tribunals contra la conselleria d'Educació, Cultura i Esports que encapçala Vicent Marzà, de Compromís. Una oposició que s'ha donat, fins i tot, quan el departament de Campanar ha aprovat ordres que redueixen les ràtios d'alumnes a les aules.

L'objectiu del Consell ha sigut revertir a poc a poc l'augment de les ràtios escolars que va dictaminar l'any 2012 el Govern espanyol del conservador Mariano Rajoy. Tot i que va haver-hi executius que no van incrementar el nombre d'alumnes per aula com exigia el PP, la Generalitat Valenciana d'Alberto Fabra sí que va fer-ho. D'aquesta manera, va créixer fins a 30 estudiants a les classes d'infantil i primària, 35 a secundària i 42 a batxillerat. Al curs 2016-2017, Educació va rebaixar les ràtios. El nombre d'escolars per aula van passar a un màxim de 25 a infantil i primària, 30 a secundària i 35 a batxillerat. Una temporada docent més tard el departament que dirigeix Marzà va disminuir encara més la xifra a infantil. Com a màxim, només hi hauria 23 alumnes per classe.

Aquesta mesura, però, va empipar Escoles Catòliques de la Comunitat Valenciana, la qual compta amb dirigents antiavortistes i contraris als drets LGTBI+ i patrons com ara bisbes propers als moviments més integristes de l'Església. No debades, la decisió retallava la capacitat d'atreure clients per aules als seus col·legis. I, en conseqüència, limitava les possibilitats d'un negoci bàsicament sufragat per les aportacions de l'administració pública. El lobby educatiu va presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra la darrera ordre que baixava dels 25 alumnes d'infantil als 23. L'acció de la Generalitat Valenciana tenia incidència en 34 municipis del País Valencià, els quals comptarien amb menys alumnes per aula i més professorat. Una reivindicació clàssica a l'ensenyament per millorar l'atenció que reben els estudiants.

La justícia valenciana, amb tot, va aturar la setmana passada la darrera rebaixa de les ràtios escolars aprovada per la conselleria que encapçala el valencianista Marzà. La interlocutòria firmada per la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del TSJCV paralitzava l'ordre en considerar que hi havia un perill de mora processal, és a dir, de no aplicar-se la sentència perquè el curs s'haja acabat. De fet, el TSJCV va resoldre contra l'anterior pels mateixos motius quan la sentència no tenia efecte, ja que la temporada escolar havia finalitzat.

Educació, que ha acatat la paralització ordenada pels tribunals valencians, va presentar un recurs contra l'anterior sentència al Tribunal Suprem. Des de la conselleria, defensen que «la normativa estatal marca màxims i no mínims de ràtios d'alumnes per aula». I recorden que «la competència exclusiva en matèria de planificació educativa és autonòmica». «Es considera que totes les accions que s'emprenen per garantir menys alumnat a l'aula tenen l'objectiu de garantir una millor qualitat i una millor atenció educatives a tot l'alumnat valencià. És per això que el Govern valencià adoptarà totes les mesures que calguen per vetllar per aquest dret dels xiquets i xiquetes valencians», apunten. Al seu torn, citen com altres autonomies, com ara Galícia, Aragó o Castella la-Manxa, han reduït les ràtios escolars.

El conseller d'Educació, Vicent Marzà, de Compromís| EL TEMPS

«Ens ha sobtat molt que Escoles Catòliques presentara un recurs contra una mesura que gaudeix d'un consens positiu a la comunitat educativa, ja que la reducció del nombre de xiquets per aula és una de les millors accions que es poden impulsar», va afirmar el socialista Miguel Soler, secretari autonòmic d'Educació. «No hi ha cap dubte que si tenim 23 alumnes, és millor que si en tenim 25. No entenem, per tant, el motiu de la presentació d'aquest recurs», va remarcar. «El conseller i jo, a més, vam tractar l'assumpte personalment amb la ministra i el secretari d'Estat d'Educació. Ambdós ens van dir que no entenien res; perquè el Govern central marca el màxim i no el mínim dels estudiants per aula. No estem parlant del dret a tenir més clients en una aula, sinó de com podem millorar l'atenció de l'alumnat», va exposar Soler.

Des de la secció educativa d'Intersindical, el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament al País Valencià, també critiquen que l'acció judicial d'Escoles Catòliques amaga un rerefons de no perdre quota de negoci a l'àmbit docent. «Amb la paralització de la reducció de les ràtios escolars, la concertada pot obtenir més ingressos en gaudir de més alumnes per aula, així com ampliar les seues entrades de diners per les quotes que cobren per uniformes o menjadors», critica en aquest setmanari Marc Candela, responsable de l'organització docent del sindicat valencià. «La patronal catòlica de la concertada està posant per sobre els seus interessos econòmics a la qualitat del servei», ressalta. «Hauria de deixar d'interposar recursos judicials contra qualsevol avanç que camine cap a un sistema educatiu de qualitat i una millora de les condicions laborals del professorat», agrega.

«L'increment de ràtio és clarament una mesura que s'allunya de les possibilitats d'una atenció individualitzada per part del professorat cap al nostre alumnat i empitjora clarament les seues condicions laborals. És una mesura que invalida la funció de servei públic dels centres educatius, fins i tot per als mateixos centres concertats», adverteix Candela. I remata: «La reducció de les ràtios a tots els nivells educatius és un avanç en la millora de la qualitat educativa, és la millor manera d'atendre la diversitat d'alumnat que tenim».

Una opinió que comparteixen des de la Confederació de Mares i Pares d'Alumnes Gonzalo Anaya. Sílvia Centelles, presidenta de l'organització que aixopluga les federacions de pares i mares d'alumnes de l'escola pública valenciana, va apuntar només sorgir la suspensió cautelar que «l'educació no pot estar sotmesa als interessos econòmics dels centres catòlics concertats i privats». «Volem millorar l'atenció educativa de les nostres filles i fills, i això implica baixar el nombre d'alumnes per aula», va assenyalar. I va indicar: «L'atenció, la qualitat educativa i la inclusió dels escolars requereix baixar el nombre d'alumnes per aula. Mai els interessos econòmics d'uns pocs, del negoci de l'ensenyament catòlic, haurien de limitar les aspiracions de la majoria de tenir un sistema educatiu públic de qualitat».

Tant la sentència com ara la suspensió cautelar de l'ordre del departament de Campanar van ser dictaminats per una secció que ha protagonitzat un enfrontament amb la mateixa conselleria que dirigeix Marzà. El decret de plurilingüisme o aquell que regulava els usos lingüístics a l'administració pública valenciana van ser anul·lats per un seguit de magistrats de tall conservador, tal com va descriure EL TEMPS. La decisió d'acceptar la paralització de la retallada de les ràtios escolars, a petició d'Escoles Catòliques, duia la firma dels togats Miguel Ángel Olarte i de Manuel José Domingo Zaballos. Mentre Olarte forma part de l'Associació Professional de la Magistratura, d'inclinació dretana, Zaballos va ser recusat per part de Salvem El Cabanyal pels seus presumptes vincles amb el PP. Exsecretari de l'Ajuntament de València durant l'etapa de l'exalcaldessa popular Rita Barberá, tenia lligams d'amistat personal amb l'exbatllessa i l'exregidor d'Urbanisme i condemnat a l'Operació Clepsidra, Alfonso Grau.

Zaballos, a més, va estar al centre de la polèmica mediàtica per dictar una resolució que permetia als alumnes de la Universitat Catòlica de València, de caràcter privada, fer pràctiques en hospitals públics. El magistrat va acordar aquesta decisió, a la qual s'oposava la Generalitat Valenciana, quan havia impartit classes al centre superior docent dos anys abans. Havia sigut professor convidat del màster d'advocacia durant el curs 2015-2016.

Amb aquesta darrera decisió d'aturar de manera temporal la mesura de la conselleria d'Educació, Cultura i Esports, Escoles Catòliques, esquitxada per gaudir de treballadors zombis pagats amb diners públics a l'etapa del PP, guanya temps per defensar un marge més ampli als seus negocis. Encara que siga a costa d'evitar una reducció dels alumnes que ha d'atendre un professor per aula.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.