Religió i diners públics

Els sagrats privilegis clericals

Amb la triple dreta espanyola ignorant als seus programes electorals els privilegis fiscals de l'Església a l'Estat espanyol, l'esquerra d'àmbit estatal no incorpora la derogació dels acords amb la Santa Seu, que li atorguen a la confessió catòlica un estatut predilecte. Tot i que Podem proposa eliminar l'exempció de l'IBI i la recuperació dels béns immatriculats, només IU- companys de coalició dels morats-, ERC, Compromís i els animalistes de Pacma aposten per derogar el pacte amb el Vaticà. Els valencianistes, els republicans i els esquerrans van encara més lluny: defensen acabar amb el finançament públic de l'Església Catòlica.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els passos replets de figures icòniques, les cornetes i els devots indignes de veure la imatge del santíssim crucificat caminen durant aquests dies pels carrers de València, Barcelona, Alacant, Badalona (Barcelonès) o Palma. Els llagrimals secs de tanta pluja, les veus silenciades de la passió desbordada dels càntics o els muscles farcits de moradures i ressentiment per dur en andes les representacions del messies reflecteixen l'homenatge dels mortals a Jesucrist. Honren la memòria d'un profeta que, segons la doctrina de l'Església catòlica, va caracteritzar-se per la seua humilitat, el rebuig als luxes i la seua propensió a redistribuir la riquesa. O dit d'una manera: un salvador que predicava amb l'exemple d'oposar-se a l'existència de privilegis.

Unes prebendes fiscals i econòmiques de les quals la delegació espanyola del Vaticà mai ha renunciat. Al contrari, les ha defensat amb una resistència numantina. Agitant, fins i tot, el fantasma del càstig a les urnes en les formacions que proposaren qualsevol revisió dels seus privilegis i, singularment, del concordat amb la Santa Seu de 1979, el qual atorga a la confessió catòlica un estatus predilecte a l'Estat espanyol. Unes pors que semblen haver-se instal·lat en dos partits de l'esquerra espanyola: ni el PSOE ni Podem recullen al seu programa la derogació d'aquest acord firmats entre el Govern espanyol d'Adolfo Suárez i el Vaticà. Dels programes analitzats per aquest setmanari, només IU -qui concorre del bracet dels de Pablo Iglesias-, Pacma, ERC i Compromís ho incorporen. Junts per Catalunya, Ciutadans, PP, l'extrema dreta de Vox, PSOE i Podem no en diuen res, malgrat que els morats sí que aposten per retallar «el paradís fiscal del qual gaudeix l'Església catòlica en Espanya», en paraules de l'organització Europa Laica.

Mentre els socialistes només inclouen mesures laïcistes com ara una llei sobre Llibertat de Consciència, cementiris públics no confessionals i un ensenyament que respecte els drets humans, la formació encapçalada per Iglesias proposa despenalitzar al Codi Penal els delictes d'ofensa als sentiments religiosos, recuperar els béns immatriculats indegudament per l'Església -com ara la Mesquita de Córdoba- i l'eliminació de l'exempció del pagament de l'Impost de Béns Immobles (IBI) del qual gaudeix la santa institució catòlica. Aquestes bonificacions permeten estalviar a l'organització religiosa i a les seues ordres el pagament, per exemple, de dos milions d'euros a València, segons els càlculs de l'equip municipal.

Izquierda Unida, qui concorre a les eleccions espanyoles junt amb Podem sota la marca d'Unides Podem, sí que incorpora la derogació del concordat amb la Santa Seu. El partit liderat per Albert Garzón planteja «garantir la llibertat de consciència individual i la independència efectiva de l'Estat respecte a qualsevol confessió religiosa o ideologia particular, assegurant així la neutralitat ideològica de les administracions públiques». També proposa «eliminar qualsevol mena de privilegi o discriminació en el tracte econòmic i fiscal per a totes les entitats de caràcter privat, siguen religioses o no, amb la finalitat d'assegurar el principi democràtic de la igualtat de drets davant la Llei i la separació dels àmbits públic i privat.  Una desconnexió entre el pressupost públic i la santa mare eslgésia que per a IU ha de ser total. No debades, aposten «per suprimir, per part de l'Estat, de tota mena de finançament de l'església catòlica i d'altres confessions, incloses les exempcions fiscals».

La retirada de les sacrosantes prebendes de l'Església Catòlica que defensa IU implica retallar la seua influència dintre de l'àmbit educatiu, on les diferents congregacions religioses fan negoci de l'ensenyament. Per a dur a terme aquesta proposta, aspiren a «treure la religió confessional del sistema educatiu i eliminar el finançament públic dels centres d'ensenyament amb ideari propi». És el pla dels esquerrans per «assegurar una educació laica, com a dret universal, igual i integrador, dins d'un projecte comú de ciutadania». 

Al seu programa electoral, Compromís aposta per «modificar la normativa relativa a l'exempció dels impostos com ara l'IBI a l'Església Catòlica i altres confessions religioses, així com a les seues organitzacions i centres d'ensenyament i proselitisme religiós» i plategen «començar una campanya de cobrament de l'impost dels béns immobles no destinats al culte en coordinació amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP)». Al seu torn, comparteix la postura dels socialistes respecte a l'impuls d'una llei de llibertat religiosa per garantir la llibertat de consciència. Això sí, amb l'agregat «d'impulsar reformes legislatives que tendisquen a assegurar la neutralitat dels poders públics estatals davant del fet religiós, tenint en compte l'opinió dels representants de les diferents confessions religioses i organitzacions laiques».

Els valencianistes, però, van un pas més enllà. D'una banda, aspiren a «substituir la condició d'aconfessionalitat de l'Estat pel laïcisme» i a «derogar el delicte d'ofensa ala sentiments religiosos tipificat en l'article 525 del Codi Penal», a causa dels precedents controvertits com ara la investigació sobre les paraules de l'actor Willy Toledo, que van ser denunciades pel lobby ultracatòlic espanyol. I d'altra, «modificar l'apartat tres de l'article 16 de la Constitució per eliminar la referència privilegiada a l'Església Catòlica». Tota una ofensiva contra les prebendes de la institució religiosa que es complementa la posada en marxa «d'un procés de revisió de les immatriculacions realitzades per la mateixa església catòlica amb total transparència». Precisament, allò que va impulsar el socialista Pedro Sánchez des de l'executiu espanyol i que s'ha deixat en un caixó al programa electoral del partit del puny i la rosa.

Universitats, hospitals i altres centres públics de l'Estat espanyol compten amb capelles, Segons Europa Laica, el Govern espanyol destina 50 milions a pagar els capellans que hi ha en aquestes instal·lacions. A la imatge, la capella de la Universitat Rei Juan Carlos de Madrid| Laicismo.org

Els ecosocialistes d'arrel valenciana busquen, al seu torn, limitar la influència que ostenta la delegació espanyola del Vaticà i les seues ordes al món educatiu, on controlen una part considerable de l'ensenyament concertat i impulsen escoles que segreguen per sexe. D'aquesta manera, Compromís aposta per «garantir mitjançant les reformes legals oportunes el caràcter laic que ha de revestir l'escola pública, deixant l'educació confessional fóra del currículum i de l'àmbit escolar».

Amb 245 milions d'euros assignats des dels pressupostos públics -una injecció de diners de l'Estat que sumarien prop dels 11.000 milions d'euros en sumar bonificacions, exempcions i subvencions per la gestió de col·legis, hospitals i residències, d'acord amb dades d'Europa Laica-, els valencianistes volen «posar fi al finançament de l'Església Catòlica a costa dels pressupostos generals de l'Estat». I defensen «la supressió dels beneficis fiscals especials de què gaudeix, podent acollir-se a les excepcions pròpies d'associacions, entitats sense ànim de lucre i benèfiques privades, segons siga procedent».

Per acabar amb el sosteniment públic de la institució religiosa, la coalició encapçalada al Congrés per Joan Baldoví busca «derogar el tractat rubricat amb la Santa Seu el 3 de gener de 1979». Ara bé, la separació entre l'Estat i les diferents confessions religioses també es fa extensible «a les esglésies evangèliques (Llei 24/1992, de 10 de novembre), les comunitats jueves (Llei 25/1992, de 10 de novembre) i les comunitats musulmanes (Llei 26/1996, de 10 de novembre)».

Aquestes mesures coincideixen, al seu torn, amb les plantejades per ERC. No debades, els republicans defensen «anul·lar els acords entre la Santa Seu i l'Estat espanyol del 1979 que estableixen privilegis religiosos i obliguen a oferir religió catòlica en l'educació reglada; i, si fos necessari, demanar també a l'Estat que revisi els acords subscrits l'any 1992 amb federacions d'entitats representatives, respectivament, de les confessions evangèlica, islàmica i jueva». Encara més, aposten per una educació laica i gratuïta, una actualització laica del calendari festiu, regular l'autofinançament de les confessions i impulsar una llei de les confessions en una futura República catalana.

A l'Estat espanyol, i a banda de derogar els acords amb el Vaticà de 1979, volen «eliminar de l'ordenament jurídic qualsevol mena d'acció o de discriminació positiva per motius religiosos o de promoció per part de les institucions i serveis públics de qualsevol confessió o acció religiosa per qualsevol mitjà». Una mesura que complementen amb la creació «d'una comissió parlamentària per estudiar aquestes mesures, establir mecanismes que n'assegurin el compliment i, si s'escau, proposar noves mesures per acomplir a l'aconfessionalitat de l'Estat».

L'Església catòlica rep 11.000 milions d'euros de l'Estat espanyol entre l'assignació de l'IRPF, subvencions per obra assistencial, concerts educatius i sanitaris, així com bonificacions en determinats impostos, segons les estimacions d'Europa Laica. A la imatge, una processó durant la Santa Faç| Diòcesi d'Oriola

La formació independentista no s'oblida tampoc de promoure el dret a abandonar la confessió pròpia. «El compliment d'aquest dret inclou que el seu exercici abasti totes les instàncies d'aquesta confessió en què figuri la persona que ho demana. Així mateix, s'haurà de garantir el compliment de l'article 16 de la llei orgànica de protecció de dades», reivindica. I afegeixen els republicans: «Es vetllarà pel compliment del termini establert, així com pel bloqueig de les dades en els termes establerts en la mateixa llei».

Des de l'animalisme de Pacma, també es defensa la derogació del concordat amb la santa mare Església, així com la supressió «de qualsevol acord, del tipus que siga, amb representants de tota religió». Una aposta per trencar amb la connexió espiritual de la institució religiosa amb els diners públics i la gràcia divina fiscal que només comparteixen Compromís, ERC i IU. Ni la dreta espanyola, ni Junts per Catalunya, ni els socialistes, ni els morats -tot i que amb el matís de voler posar fi a l'exempció de l'IBI i concorren amb IU- plantegen actuar com Jesucrist quan va expulsar als mercaders del temple. O dit d'una altra manera: no volen deslligar la fe catòlica de l'erari públic.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.