Negocis clericals

Els pecats de l'església valenciana

Bisbes imputats, donacions de constructores a canvi de contractes, professors de religió que cobren sense donar classe i treballen per a l'arquebisbat, sospites de finançament irregular a través de la concertada, connexions amb el presumpte dopatge electoral del PPCV... Són les faltes de suposada corrupció de la institució catòlica valenciana que investiguen els tribunals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Setmana Santa, segons la doctrina de la santa mare església catòlica, és una època de recolliment, reflexió i entrega al santíssim. L'abstinència i el dejuni han de prevaldre sobre totes les coses. Els plaers carnals estan prohibits. Com també determinats aliments que provinguen del porc, del pollastre, de la vedella, del corder o del bou. Tota carn és una falta al credo religiós.

Siga a través de les oracions, de fuetades o de participació en les processons que honren la mort del messies, la commemoració de la crucifixió i resurrecció de Jesús és un bon moment per purgar els pecats. Aquells actes de flaquesa moral que tots els mortals cometen. Fins i tot, els representants de Déu en la terra. El País Valencià, de fet, és un exemple. L'església catòlica autòctona, i les organitzacions relacionades amb l'arquebisbat, estan immerses en diverses causes de presumpta corrupció. El compliment d'un dels principals manaments està sota qüestió.

Santificaràs l'educació

Com si es tractara del matrimoni que té un sacerdot amb Déu, la institució catòlica ha format tradicionalment una unió sacrosanta amb el PP. Si els populars impulsaven una universitat catòlica de manera irregular, el clero autòcton responia demanant el vot per la formació de la gavina. O, fins i tot, convertint-se en un dels principals assots del Govern del Botànic, com és el cas de l'arquebisbe ultra Antonio Cañizares amb l'educació concertada. És, precisament, en l'ensenyament on l'església valenciana hauria pogut cometre una de les seues suposades faltes capitals.

La Fiscalia de València va denunciar fa unes setmanes la contractació de 22 docents de religió que van cobrar sense anar-hi a classe. La querella del Ministeri Públic, arran d'un informe elaborat per la policia espanyola, contemplava els presumptes delictes de prevaricació, malversació de fons públics i frau en les subvencions. Tot i que no van fer-se públics els investigats a la causa, podrien estar implicats diversos arquebisbes de València, ja que el procediment va iniciar-se a instància d'una denúncia presentada per la diputada de Compromís a les Corts Valencianes, Isaura Navarro.

Anomenats popularment a la conselleria com els «pirates», la coalició valencianista va desvelar que 22 professors van treballar per a les diferents diòcesis d'Alacant, Castelló i València quan rebien un sou de l'administració valenciana per impartir unes classes que presumptament no feien. És a dir, la Generalitat Valenciana sufragava la nòmina dels treballadors de l'arquebisbat. A 1.800 euros de sou al mes pels empleats «pirates», Compromís va xifrar en 9 milions d'euros el cost d'aquests «falsos docents» entre els anys 2006 i 2015. «Al full de serveis, vam comprovar que feien feina a la diòcesi i no al centre al qual estaven assignats», va afirmar Navarro quan va presentar la denúncia.

L'exconseller Alejandro Font de Mora, a la imatge en una missa del corpus de València, fou un dels alts càrrecs del Consell assenyalats per Compromís en aquests fets| EL TEMPS.

L'escrit registrat pels valencianistes considerava com a responsables dels fets suposadament delictius als arquebisbes Carlos Osoro i Antonio Cañizares -excloïa a Agustí García-Gascó, ja que va faltar l'any 2011-. Però també als exconsellers d'Educació Alejandro Font de Mora i María José Català. Precisament, Navarro va centrar el focus, en aquell moment, sobre l'actual diputada del PP a la cambra valenciana. «El seu departament va nomenar i retribuir els treballadors per la modalitat de contracte de docents de religió, quan en realitat treballaven per a la diòcesi», va censurar.

Aquesta jugada entre l'arquebisbat i els successius executius del PP va destapar-se el 2015 per part de diversos funcionaris de l'administració. Els treballadors públics van advertir de la maniobra de la conselleria d'Educació, dirigida aleshores per Català, de donar cobertura legal a la derivació del personal assessor tècnic perquè poguera oferir els seus serveis en altres empreses. L'Advocacia de la Generalitat Valenciana, poc menys d'un mes abans d'arribar Ximo Puig al Palau, va oposar-se al pla del departament de Campanar. «Si el personal prestarà serveis de direcció i organització a altres empresaris, ens trobem davant d'una suposada cessió il·legal de treballadors. Aquesta irregularitat està definida a l'article 43 de l'Estatut dels Treballadors», assenyalaven els lletrats de l'administració valenciana.

La UTE electoral, però, no era la primera vegada que denunciava suposades faltes morals de l'església valenciana. L'actual vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i aleshores portaveu adjunta de Compromís al parlament valencià, Mónica Oltra, va traslladar a la Fiscalia unes actuacions similars per part dels alliberats de les patronals de la concertada, Feceval i la Federación de Religiosos de la Enseñanza. Com amb els «pirates», els representants empresarials cobraven entre 1.600 i 1.800 euros anuals de la conselleria quan realment treballaven a les seues organitzacions. Navarro, en una compareixença a la cambra valenciana, va citar alguns dels alliberats implicats. La majoria pertanyien a congregacions catòliques.

«Les congregacions són les que cobren directament els diners, hi ha una transferència directa. I tot, quan paguem amb diners públics la mutualitat del Seras que també és religiosa i l'aleshores conseller Font de Mora va arribar a uns acords de privilegis amb la Federació de Religiosos d'Ensenyament per a pagar cinc triennis d'antiguitat [...] que les cobren les congregacions», va criticar al parlament valencià Navarro, sobre docents de la concertada religiosa que cobraven de la conselleria i que estaven jubilats. Aquesta pràctica va dur a la diputada de Compromís a preguntar-se sobre un hipotètic finançament irregular de l'església catòlica valenciana a través d'aquest mètode: «El problema és més greu si damunt aquestes persones no estan treballant. ¿Què passa? ¿Estem parlant, senzillament, de finançament il·legal a aquestes congregacions religioses?»

A l'esquena del pontífex

Era el dia de l'església valenciana. També del PP de Camps i de l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, d'un partit de forta devoció catòlica. No importava que feia uns dies s'haguera produït un dels accidents més tràgics del País Valencià, en el qual van perdre la vida 43 persones i altres 47 van resultar ferides. València engalanava els seus balcons per rebre la visita del sant pontífex Benet XVI. El calendari marcava juny de 2006.

Els contractes que va atorgar la Fundación V Encuentro Mundial de las Familias per organitzar la visita del papa a València Benet XVI l'any 2006 estan sota sospita judicial. A la imatge, el ponífex alemany saluda als presents, entre els quals es troben en primera fila l'exalcaldessa Rita Barberá i l'expresident valencià Francisco Camps| EFE

Per a organitzar l'esdeveniment, no va haver-hi limitacions monetàries. Fregant algun dels pecats capitals, va disparar-se amb pólvora de rei. Com, per exemple, amb la compra d'una rèplica del Sant Calze valorada en 6.055 euros. Aquesta despesa, tanmateix, fou molt menor en comparació als 22 milions d'euros que va gastar-se sense control públic per part de la Fundación V Encuentro Mundial de las Familias, l'organitzadora de l'acte clerical. L'entitat pública estava conformada per l'arquebisbat i les administracions valencianes. El president era l'actual bisbe auxiliar de València, Esteban Escudero.

L'organització de la visita del papa Benet XVI està judicialitzada. L'adjudicació del contracte de les pantalles per retransmetre la missa papal és una de les peces separades que es jutgen a la secció valenciana de la trama Gürtel. De fet, fou una de les pilotades més grans que va realitzar la xarxa encapçalada per l'empresari Francisco Correa, capitost de l'entramat suposadament corrupte. Dels 7,4 milions d'euros del contracte audiovisual, els líders de Gürtel van sostreure 3,3 milions d'euros, segons la investigació policial. Correa amb una comissió de quasi un milió i mig d'euros fou el major beneficiat. Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes, exdirector de la policia espanyola i exconseller del govern de Camps, està processat al procediment per controlar la contractació «des de l'ombra», segons la interlocutòria del magistrat José de la Mata.

La justícia, però, també s'ha fixat en altres de les contractacions que va realitzar la fundació regida per les normes de contractació pública, segons un informe de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana de l'any 2005. Amb un mecanisme similar al que han emprat diverses formacions polítiques per finançar-se irregularment, l'església va imposar als contractistes la condició de realitzar aportacions dineràries a la institució religiosa a canvi de rebre els treballs, segons va publicar El Mundo. Gràcies a aquesta operativa, la fundació controlada per l'església i les principals institucions valencianes va rebre 2 milions d'euros.

FCC, una constructora implicada al presumpte dopatge electoral del PP de Barberá i esquitxada pels papers de Bárcenas, va aportar «la quantitat de 360.000 euros en concepte de donació dinerària a la Fundacióm V Encuentro Mundial de las Familias». El pagament, segons el contracte firmat entre ambdues parts, va realitzar-se a través «d'una compensació de crèdits», és a dir, de descomptar dels diners totals de l'adjudicació la xifra aportada a la fundació.

La mecànica va repetir-se amb Pavasal -també implicada al suposat finançament irregular del PP de València- que va donar 240.000 euros. Iberdrola, amb una entrega de 120.000 euros, i Acciona, amb una contribució de 550.000 euros, també van passar per caixa. La fundació, al seu torn, va contractar Trasgos per a tasques de comunicació, l'agència que va organitzar els actes electorals de Barberá durant la campanya municipal de 2011 i que suposadament va servir de pantalla per camuflar les donacions en negre de cinc constructores. Trasgos, al contrari que les altres contractistes, no va fer cap pagament a l'entitat presidida per l'actual bisbe auxiliar de València.

Esteban Escudero, actual bisbe auxiliar de València, a la dreta, saluda al pontífex Francesc. Escudero està imputat en la peça separada que investiga els contractes adjudicats des de la Fundación V Encuentro Mundial de las Familias per organizar la visita del papa Benet XVI l'any 2006 a València| Conferència Episcopal Espanyola. 

Per aquests fets, el jutjat número cinc de València va imputar al mateix bisbe Escudero, al secretari de l'arquebisbat Antonio Ramon Corbí, a l'expresident Camps, a l'exvicepresident del Consell condemnat pel cas dels vestits Víctor Campos i a l'exconseller Cotino, entre altres. A causa de la seua desaparició, va descartar-se investigar el paper de Barberá i de l'exarquebisbe García-Gascó. Els tribunals analitzen la seua participació en l'adjudicació d'onze contractes per valor de 9,4 milions d'euros des de la fundació.

La Fiscalia Anticorrupció, de fet, considera als imputats «responsables de manera indiciària» dels presumptes delictes de prevaricació, malversació de fons públics i frau a l'administració per les contractacions realitzades amb motiu de la visita del papa Benet XVI a la capital valenciana l'any 2006. Uns tripijocs fets a esquena del pontífex que representa un dels presumptes pecats de corrupció de l'església catòlica valenciana. L'ora pron obis s'escolta als jutjats del País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.