No ha tengut una gran transcendència pública ni l’atenció de gaires comentaristes de l’actualitat, però enmig de l’intens debat polític i social que es viu a Balears sobre el futur turístic, ha estat una reunió important. La celebrada el passat dia 1 entre les cúpules de la cúpula de la Federació Hotelera de Mallorca i del GOB, el principal -i més veterà- grup d'ecologistes de l’illa i de Balears.
Són dues organitzacions que tenen característiques i objectius molt diferents i sovint enfrontades. Tanmateix tenen certs punts de coincidència sobre la situació actual del turisme a l’illa. Segons explica el grup verd, a la reunió es va constatar l’existència «d’alguns elements de diagnòstic compartits».
La principal de les convergències és l’anàlisi compartit que el creixement de l’oferta turística durant la darrera dècada no s’ha produït en el sector hoteler sinó en els habitatges d’ús turístic. Les estadístiques oficials indiquen que l’increment de les places hoteleres en la darrera dotzena d’anys ha estat del 6%, mentre que les places en habitatges d’ús turístic s’incrementaren en un 176%. Les dues organitzacions constataren que aquesta expansió del lloguer turístic «ha coincidit amb un canvi molt significatiu en l’evolució del mercat residencial de Mallorca i una escalada dels preus de compra i lloguer a nivells socialment insostenibles».
Davant del problema, el GOB i la Federació coincideixen en demanar la necessària «actualització» del Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT) i conèixer en precisió la capacitat turística existent en totes les modalitats d’allotjament i «determinar el sostre turístic dins els límits ecològics i socials del territori abans d’assignar noves places». Aquest acord és especialment rellevant perquè per primer cop l’àmbit empresarial hoteler s’obri a imposar un «sostre turístic», encara que sigui temporal.
Els hotelers i els ecologistes coincideixen també en la necessitat d’acabar amb tota l’oferta turística il·legal a habitatges, i de la legal en volen una significativa reducció. En aquest sentit, el GOB assegura que «la recuperació de la funció social de l’habitatge ha de ser un dels eixos centrals» del procés de repensar el turisme a Mallorca, «retornant els habitatges al seu ús residencial» a través de l’eliminació de «l’oferta turística il·legal» i la reducció de «l’oferta turística en habitatges».
A partir d’aquí, i a pesar que la informació que dona el GOB no parla de divergències, s’entén que les respectives posicions començaren a allunyar-se. En especial en tot allò referit a l'aferrissada defensa que fan els ecologistes del decreixement econòmic i turístic. «El GOB plantejà la necessitat d’obrir un debat compartit sobre el redimensionament de l’activitat turística a Mallorca», amb l’objectiu «d’avançar cap a un model que redueixi la pressió turística i la pressió sobre el territori».
Els ecologistes rebutgen frontalment el que des del Govern i el sector hoteler en diuen «desestacionalització» i asseguren que «qualsevol activitat que es pugui consolidar durant els mesos de menor afluència hauria d’anar acompanyada d’una disminució equivalent de la intensitat turística durant els mesos de màxima afluència» perquè, si no, argumenten, no estaríem davant de la desestacionalització sinó de l’eixamplament de la temporada alta: «allargar la temporada sense reduir la pressió turística entre maig i setembre no és desestacionalitzar, sinó incrementar el volum anual d’activitat turística i els seus impactes sobre el territori, els recursos naturals, la mobilitat i l’accés a l’habitatge. D'altra banda, aquest procés també ha de permetre reduir progressivament el nombre de places en establiments turístics (hotelers), amb l’objectiu d’adequar el volum de l’activitat turística als límits biofísics del territori».
En un altre aspecte, hotelers i ecologistes varen «identificar possibles àmbits de col·laboració» i en concret el GOB «valora positivament l’interès de la Federació Hotelera per reforçar la presència de productes locals, més enllà del producte agroalimentari, en l’oferta turística» amb l’objectiu «que es generi negoci, ocupació i estabilitat a les empreses mallorquines».
Finalment l’entitat ecologista considera positiu «aquest primer contacte institucional amb la patronal hotelera mallorquina» i troba que «el futur de Mallorca requereix espais de debat on, més enllà de les diferències existents sobre determinats aspectes del model turístic i econòmic, sigui possible contrastar diagnòstics, compartir dades i explorar possibles àmbits d’acord que contribueixin a garantir una Mallorca més habitable, ambientalment més resilient i socialment més justa».