El manual de resistència de Pedro Sánchez està farcit de giragonses impossibles i de remuntades inesperades. En estiu de 2023, el president del Govern espanyol va aconseguir derrotar els auguris demoscòpics i va romandre a la Moncloa gràcies als pactes amb les forces plurinacionals. I tres anys més tard, amb els sondeigs assenyalant un tsunami a les urnes a favor de PP i Vox, pretén repetir aquella gesta electoral.
Sánchez ha anunciat aquest dilluns l'avançament dels comicis espanyols per al pròxim 29 de novembre. El líder dels socialistes espanyols tracta d'aprofitar l'esclat d'indignació social de l'habitatge, generat pel desnonament de Maricarmen Abascal, una ciutadana madrilenya de 87 anys amb problemes de salut. Arran d'aquell desallotjament —aturat per la pressió social—, l'executiu estatal del PSOE i Sumar va impulsar uns decrets per contenir la sagnia dels preus dels lloguers. Aquestes mesures, però, van trobar-se amb l'oposició del Congrés.
Si el desnonament d'aquesta dona gran va retornar l'habitatge al focus mediàtic i va provocar la tornada de les tendes de campanya a les principals ciutats de l'Estat espanyol com a una mena de revifalla del 15-M, la caiguda parlamentària dels decrets va encendre la flama de les manifestacions i va dotar de benzina per a les acampades. Encara més, ha obert una escletxa perquè el progressisme espanyol puga plantar batalla a les urnes. Fins ara, les perspectives eren ben magres, singularment amb la crisi migratòria de Ceuta.
El president espanyol confia en la permanència del debat sobre l'habitatge per tenir opcions d'obrar un miracle a les urnes. Cap enquesta rigorosa dona opcions de remuntada i la totalitat preveuen una majoria àmplia del PP i l'extrema dreta de Vox. Tanmateix, el malestar per la crisi residencial i l'enuig pel rebuig als dos decrets és l'argument de l'esquerra espanyola per intentar desafiar els pronòstics. Sánchez ha polsat el botó electoral reivindicant-se com a l'única garantia per aturar una onada dretana i ultradretana a l'Estat espanyol.
La decisió del comandant de la formació del puny i la rosa es produeix en un escenari de descomposició de l'esquerra alternativa espanyola. Després de la manca d'èxit de la proposta de Gabriel Rufián, portaveu d'ERC a Madrid, d'unir en un front ampli a les esquerres estatals amb les sobiranistes, el conglomerat de Sumar, IU, els comuns i Más Madrid dissenyen una llista conjunta. En aquest front, però, no es preveu que estiga Podem, la qual cosa resta opcions d'èxit a l'esquerra alternativa espanyola. Una de les claus de volta del 2023 fou la coalició entre l'espai de Yolanda Díaz, ministra de Treball, i els morats.
Amb aquest univers ideològic disgregat i sense capacitat de potència a les urnes —les projeccions demoscòpiques tant per a Sumar com per a Podem són prou minses—, Sánchez s'ho juga tot a ser l'únic dic enfront del tsunami conservador i reaccionari del PP i Vox. L'estratègia és xuclar el màxim de vot esquerrà amb un discurs de lluita pels drets per l'habitatge —que es contraposa amb la seua acció governamental durant aquests darrers vuit anys— i d'agitar la por a l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal a la Moncloa. És un tot o res per evitar escriure l'epíleg del seu voluminós manual de resistència.