Vicenta viu a un barri perifèric de València. Té una casa d’estiueig no molt lluny i 76 anys. Enguany, diu, no ha anat a la platja, encara que és el que més li agrada fer. La raó: la calor li fa por. «Jo ja soc una persona vulnerable i no puc arriscar-me a què em passe alguna cosa; ara que ha començat la tardor, que encara la mar està calenta, aniré a la platja per primera vegada enguany», explica.
I a Vicenta no li falta raó. No hi ha precedents d’un estiu amb temperatures tan altes com el que hem viscut el 2026 en els últims 157 anys. És a dir, l’estiu d’enguany ha sigut el més tòrrid des de fa més d’un segle i el mes de setembre ja està entre els tres més càlids des de 1950 en la història dels nostres territoris mediterranis.
La temperatura de la mar Mediterrània ha sigut extremadament alta. El valor més alt es va registrar a l’agost a l’illot de Sa Dragonera, a les illes Balears, amb un mar a 33 graus, un valor més alt del que es registra en el Carib i el més càlid des que es tenen registres, segons els experts.
La temporada estival i els primers símptomes tardorencs també han batut rècords en nits tropicals, rebentades tèrmiques i pluges virulentes que s’han disparat i que han deixat una població que perd confort tèrmic a cada dia que passa.
Ara, en iniciar-se la tardor, entrem en un període típic de pluges torrencials que cada vegada més tendeixen a ser més violentes. De fet, a finals de mes es compliran dos anys de la major catàstrofe natural i humana —i també política— viscuda al País Valencià: la dana que van patir les comarques valencianes el 29 d’octubre de 2024.
Què ens espera aquest octubre? Aquest dijous, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) establia una alerta roja a les comarques del sud de Tarragona, l’interior nord de Castelló i el litoral complet de Castelló i de València. Quins són els fenòmens pels que hem d’estar preparats i per què les pluges, les sequeres i la calor son cada vegada més extremes? Al setembre ja vam viure diversos episodis que van fer sonar l’ES-Alert als nostres mòbils a causa d’uns ruixats que deixaren tot de túnels inundats i d’arbres caiguts. També unes pluges torrencials nocturnes, molt localitzades i especialment intenses.
Les ciutats de València i Barcelona van concentrar-ne bona part dels efectes negatius. En el primer cas, l’alerta taronja i l’anunci de pluges intenses a partir de les 20 hores no va comportar la suspensió anticipada del partit que havien de disputar el Llevant i l’Athletic Club de Bilbao. El partit no es va suspendre fins les 21:20 hores, és a dir, a deu minuts del començament, quan ja hi havien arribat més de 8.000 persones i l’aiguat, d’una intensitat descomunal, va dictar sentència. En el segon cas, el FC Barcelona va disputar el partit que tenia programat contra el Ràcing de Santander mentre hi havia alerta roja i el missatge d’alarma ressonava per l’Spotify Camp Nou.
«Un dels punts més calents del canvi climàtic mundial»
Samuel Biener, climatòleg alacantí de Meteored, explica que cal contextualitzar el lloc on vivim. «La Mediterrània és un dels punts calents del canvi climàtic a nivell mundial. És la zona d’Europa on més augmenta la població i al mateix temps on més s’incrementen els fenòmens extrems, i això genera un còctel perfecte per disparar la perillositat».
Les altes temperatures de la mar son «benzina» per al desenvolupament de fenòmens extrems que, segons Biener, es cuinen amb tres ingredients principals: la inestabilitat atmosfèrica, que provoca danes o tàlvegs; la temperatura marina, que afavoreix l’arribada de fenòmens més violents i extrems; i el vent marítim en un context de calor i humitat.
La tardor que ara comença, explica Biener, té normalment dues etapes. La primera meitat de l’estació es caracteritza per diluvis localitzats, irregulars i inclús amb diferent afecció en el mateix municipi, com els que hem viscut recentment a les comarques de València .
A la segona part de la tardor son més típiques les danes de més entitat i pluges torrencials més generalitzades, que és el que va passar el 29 d’octubre de 2024. Cal estar preparats.
L’Albufera, laminació de crescudes d’aigua i protecció natural
En aquest sentit, és important cuidar ecosistemes naturals com els de l’Albufera, que són la porta oberta a la mar i serveixen per a laminar les crescudes dels barrancs i rambles. «Si no tinguérem l’Albufera, les crescudes sobtades arribarien a la costa amb moltíssima més virulència i violència».
Biener explica que l’Albufera és un dels distints ecosistemes a la conca mediterrània que fan aquesta funció. «El problema és que s’ha construït per damunt d’aquests sistemes i quan plou de manera extrema es recupera la funcionalitat de pas i laminació d’aigua. La construcció ha obstruït rambles i barrancs. Es parla molt de netejar els barrancs, però hem d’anar amb cura. Està bé netejar el fem que tapona i les espècies invasores, però una rambla no és un canal i si arrasem amb la vegetació, el fluix de l’aigua anirà més ràpid. Les crescudes es produeixen en minuts i hores i el més perillós és la velocitat de l’aigua», explica.
La realitat que vivim és per al científic ben crua: «Encara que deixàrem demà mateix d’emetre gasos d’efecte hivernacle, la inèrcia atmosfèrica faria que la situació no millorara en dos segles». I què podem fer, doncs, per saber com podrien afectar-nos aquests fenòmens i com preparar-nos per a quan vinguen pluges torrencials, vents huracanats o calors infernals?
Per a Biener, hi ha tres conceptes clau: l’educació, la divulgació i la mitigació. En primer lloc, «és fonamental l’educació ambiental des de primària, perquè ens prepara per al futur i ens pot ajudar a evitar repetir les decisions dolentes del passat». La divulgació a tots els nivells salva vides. «S’han comés imprudències en episodis de pluges torrencials i amb una correcta formació prèvia eixes accions hagueren sigut altres», diu Biener.
Samuel Biener: «No es pot continuar construint prop de la costa quan sabem el que passarà en les pròximes dècades; els danys econòmics hi seran, hem de reduir-ne els personals»
Per últim, ressalta la importància de la mitigació, en la línia del que deien els experts Ana Camarasa, Fernando Valladares i Victoria Rosselló recentment a EL TEMPS: «La mitigació és clau; hem d’adaptar la planificació territorial a la realitat climàtica que tenim a les comunitats mediterrànies», detalla. I és que, per al científic, «no es pot continuar construint prop de la costa quan sabem el que passarà en les pròximes dècades; els danys econòmics hi seran, hem de reduir-ne els personals, els humans». Aquest climatòleg senyala que hi ha molts punts com el del barranc del Poio a les zones mediterrànies i que una bona solució serien fer parcs inundables i tancs de tempesta. A més, és important donar el seu espai als rius i planes d’inundació. «Antigament, la gent sabia on estava el perill. Si ens fixem, molts pobles tenen el seu centre històric en alt, per evitar inundacions».
La realitat és que cada dècada que passa la població de la conca mediterrània creix, les pluges torrencials són més extremes i això és la combinació perfecta perquè hi haja una perillositat natural i ens exposem més al risc. «Hem d’ensenyar a la ciutadania i a les institucions que hem d’anar amb cura amb el que alterem del medi ambient, perquè això també fa augmentar el risc i la probabilitat de catàstrofe dins d’un ecosistema que, per si mateix, tendeix cada vegada més a experimentar fenòmens extrems».