Carles Puigdemont ha comparegut aquest dimarts a les sis de la tarda des de Waterloo. Ho ha fet poques hores després que el Tribunal Constitucional hagi avalat l'aplicació de la llei d'amnistia al delicte de malversació pel qual va ser condemnada Dolors Bassa, i que el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, hagi deixat sense efecte, amb caràcter immediat, les ordres de detenció que pesaven sobre l'expresident i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Nou anys després de marxar de Catalunya, el líder de Junts ha presentat la jornada com un punt d'inflexió en el conflicte judicial derivat del procés, però ha volgut separar aquesta victòria jurídica de la resolució del conflicte polític. «Pel que fa a les relacions Catalunya-Espanya, avui no se soluciona res», ha advertit.
La compareixença ha arribat en una jornada que ha accelerat un desenllaç que durant mesos havia estat pendent dels tribunals. Al migdia, el ple del Constitucional ha estimat el recurs d'empara de Bassa contra les resolucions del Suprem que havien rebutjat aplicar-li la llei d'amnistia en relació amb la malversació. La decisió, adoptada per set vots a favor i cinc en contra, fixa un criteri que afecta directament la situació dels dirigents del procés que encara mantenien causes obertes per aquest delicte.
Poc després, Llarena ha mogut fitxa. El magistrat ha deixat sense efecte les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig, una decisió que permet a l'expresident tornar físicament a Catalunya sense risc de detenció. La interlocutòria però, introdueix un matís rellevant: l'aixecament de les ordres no equival encara a una aplicació formal de l'amnistia ni extingeix la responsabilitat penal. El mateix Llarena ha assenyalat que encara no disposava del text íntegre de la sentència del Constitucional i que haurà de determinar-ne l'abast respecte dels tres processats.
És aquesta escletxa entre el que jurídicament ja ha canviat i el que encara queda per resoldre que Puigdemont ha volgut subratllar des de Waterloo. «S'ha acabat el marge per manipular i retorçar l'aplicació d'una llei que és vigent des de fa dos anys i quatre mesos», ha proclamat. L'expresident considera que les resistències a aplicar-la han retardat un mandat legislatiu que, segons la seva interpretació, havia de posar fi a les conseqüències penals del procés.
«No vam marxar a l'exili a defensar els partits»
Puigdemont ha aprofitat la compareixença per fer una lectura política dels nou anys transcorreguts des de la seva marxa a Bèlgica. Ha presentat l'exili no com una etapa personal, sinó com una estratègia política vinculada a la defensa de les institucions catalanes i dels drets dels independentistes. I ha volgut reivindicar especialment el paper que hi han tingut els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com els equips jurídics que els han defensat en diversos països europeus.
«Vam decidir anar a l'exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn també tingui un sentit polític», ha afirmat. I ha resumit aquest plantejament amb una frase destinada a marcar el relat del seu eventual retorn: «I tornarem de la mateixa manera, no al servei del nostre partit, sinó al servei del nostre país». L'expresident ha enumerat quatre principis que, segons ell, han guiat l'estratègia de l'exili: la defensa de les institucions catalanes i de la legitimitat de les seves decisions; la defensa política dels drets fonamentals; el caràcter irrenunciable del dret a l'autodeterminació i de les accions unilaterals democràtiques i pacífiques quan s'han exhaurit les vies negociades, i, finalment, el manteniment del sentit polític de l'exili.
La jornada d'aquest dimarts ha estat valorada com a una victòria que transcendeix el seu cas concret. «Destaquem l'enorme importància política que té la llei, l'enorme significat que té com a desautorització de la repressió», ha dit. La seva interpretació és que el reconeixement legislatiu de l'amnistia implica també assumir que la via judicial no era la resposta adequada a un conflicte que, segons ell, era essencialment polític.
Puigdemont ha anat encara més lluny i ha qualificat de «repressió política» els efectes judicials que ha patit l'independentisme des del 2017. Ha acusat els poders judicials d'haver estat utilitzats per «interferir en un conflicte que pertanyia i pertany a la política» i ha situat el 155, les causes judicials i les ordres de detenció dins d'un mateix període que, segons ha ressaltat, avui hauria d'arribar al final.
Un retorn que encara no té data
Malgrat el llum verd judicial, Puigdemont no ha anunciat aquest dimarts una data de retorn. I el matís jurídic és important. L'aixecament de l'ordre de detenció li permet tornar sense el risc de ser arrestat en aplicació d'aquella mesura, però el procediment encara ha de completar determinats passos abans que es pugui parlar d'una aplicació definitiva de l'amnistia al seu cas. Llarena mateix ha deixat clar que la seva decisió no resol encara totes les qüestions pendents.
De fet, des de l'entorn jurídic de l'expresident s'ha insistit que Puigdemont no té previst tornar fins que el Tribunal Suprem no li apliqui efectivament l'amnistia. El seu advocat, Gonzalo Boye, ha remarcat que una cosa és aixecar les ordres de detenció i una altra d'aplicar formalment la llei, i ha situat el següent pas en mans de la Sala Penal del Suprem un cop conegut íntegrament el pronunciament del Constitucional. La diferència no és menor. La llei d'amnistia preveu que l'extinció de la responsabilitat sigui declarada mitjançant una resolució de l'òrgan competent. Per tant, el camí cap al retorn físic de Puigdemont queda avui molt més net, però el desenllaç jurídic definitiu encara depèn de les resolucions que han de concretar l'abast de la doctrina constitucional.
«Avui és un dia molt especial»
La compareixença ha tingut també una dimensió de reivindicació personal. Puigdemont ha recordat les famílies, els amics, els voluntaris que l'han acompanyat durant l'exili i les persones que, durant gairebé una dècada, han mantingut el suport als dirigents independentistes fora de Catalunya. «Negar aquesta evidència i pretendre que vivim en normalitat, en concòrdia, tot això és mentir», ha afirmat. Per al líder de Junts per Catalunya, l'amnistia no pot ser llegida com el certificat d'una normalització ja completada, sinó com el reconeixement que encara queda pendent resoldre el conflicte polític de fons. I per això, ha evitat presentar la jornada com el final del conflicte català: «L'amnistia forma part de la fórmula per resoldre el conflicte històric entre Espanya i Catalunya, però l'amnistia no és en si mateixa la solució».
El missatge final ha estat, però, de victòria. «A totes elles els donem les gràcies i els dediquem amb emoció la victòria de l'amnistia», ha dit abans d'acabar la compareixença. El retorn de l'expresident de la Generalitat de Catalunya i la clausura de la seva etapa d'exili està en el temps de descompte.