Les negociacions per bastir un «front ampli» al marge del PSOE han trobat dos obstacles de pes: el poc temps per concretar-lo i l’ego dels protagonistes. Pedro Sánchez, el gran beneficiat del sainet, traurà profit del carreró sense eixida en què s’ha vist immersa l'esquerra alternativa. Ni les polítiques tèbies en àmbits com l’habitatge ni els casos de corrupció que afecten els socialistes insuflaran prou oxigen en un espai minvant, condemnat per l’excés de personalismes. «Un fracàs no s’improvisa», escrigué Fuster. L’aforisme podria haver-lo signat Groucho Marx.

Al caliu dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, organitzats per Bromera i l'Ajuntament d'Alzira, cada any es reconeix la trajectòria cultural de figures, entitats o institucions a través del guardó Didín Puig. Els finalistes d'enguany són el poeta Marc Granell, la revista Saó i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Les candidatures es decidiran per votació popular. Els guardons estaran acompanyats enguany d'unes Jornades Culturals i Literàries dedicades al monarca Jaume I, qui va faltar fa 750 anys.

La biografia ‘Rafael Armengol. Pintor de pintors’, una obra dels escriptors Isabel Canet i Ferran Garcia-Oliver, editada amb cura per la Institució Alfons el Magnànim, corregeix una llacuna bibliogràfica pel que fa a la història de l’art contemporani valencià. I posa el focus sobre un artista fonamental coincidint amb el decés successiu dels seus amics i còmplices Artur Heras i Manuel Boix. Armengol és la baula supervivent d’un col·lectiu que va canviar l’art al País Valencià. La biografia es presenta aquesta vesprada al Centre Octubre de Cultura Contemporània.

La Portera, el col·lectiu artístic format per l’artista visual i actriu Laia Borràs i el músic Pau Senserrich debuten amb un disc i un espectacle —la publicació i la presentació dels quals han fet coincidir avui—, certament singulars. ‘Quan siguis gran i jo sigui velleta’ és una reflexió sobre les cures, la memòria i la transmissió generacional dels afectes. Un artefacte que uneix música amb arts escèniques i visuals.

A les comarques pirinenques i de Ponent, Plançó té per objecte connectar els joves entre 12 i 18 anys amb la cultura. Una iniciativa única amb activitats variades (tallers, col·loquis, trobades, festivals...) que permet, a més, arrelar el jovent al seu territori.

El Museu de la Valltorga a Tírig (Alt Maestrat, Castelló), és un dels grans referents pel que fa al patrimoni prehistòric. Ubicat al Pla de l’Om, a uns 500 metres d’un barranc que va proporcionar importants troballes, aquesta instal·lació funciona com a centre de difusió i interpretació alhora de servir com a base per a visites guiades a diferents indrets on es conserven pintures rupestres. Una joia patrimonial i històrica que ens ajuda a comprendre la vida dels nostres ancestres.

Hi ha artistes que pinten el que veuen i d’altres que semblen pintar el que només es pot intuir o trobar en el món oníric. L’Anna González, coneguda artísticament com AnnaBanana, pertany al segon grup. Des del seu estudi de Talavera de la Reina, la ciutat on va néixer i a la qual va tornar després d’acabar la carrera, construeix paisatges que semblen existir en algun lloc entre el somni i el record.

La banda d'Osona tanca una esplendorosa trajectòria amb diversos concerts multitudinaris a l'Estadi Olímpic. EL TEMPS retrata la seua penúltima actuació, un dels darrers viatges en directe per unes cançons que són refugi d'amor i nostàlgia. 

‘Si ho vols fer d’amagat, has de matar les ovelles’, la novel·la de debut d’Anna Maschik (Viena, 1995), publicada en el segell ‘La Singular’ de Bromera, és un dels llibres més sorprenents publicats enguany en català. Una novel·la que tradueix a un llenguatge literari contemporani, quasi generacional, la història recurrent d’una família contada des de la visió de les dones. Un llibre sintètic, sinestèsic, directe, amb un accentuat sentit del ritme narratiu.

Amb caràcter, llibertat i una mirada sense filtres, Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental, 1966) reivindica l’escriptura com un acte de veritat i d’ironia, on ser dona no és una etiqueta, sinó una veu més dins la literatura. Aquesta voluntat es fa especialment evident en el seu llibre més recent, ʻInstruccions per viure sense ellaʼ (2026), on aprofundeix en les relacions, les absències i les contradiccions de la vida contemporània amb la seva ironia característica.

El PSPV aprofita una taula redona al Jardí Botànic sobre la recuperació de l’autogovern com a tret d’eixida de la campanya electoral. L’acte, amb Ximo Puig, Diana Morant, Pilar Bernabé, Manolo Mata i Carlos Fernández Bielsa, acaba sobtadament després de l’anunci de la mort de Maricarmen, la dona pensionista de 87 anys desnonada del seu pis de Madrid i convertida en símbol de la batalla per l’habitatge.