Enguany se celebra el 750è aniversari de la mort de Jaume I. La Generalitat Valenciana ha volgut recordar aquesta efemèride declarant-lo Any Jaume I. Des d'EL TEMPS, volem sumar-nos-hi amb la sèrie «Viatjant amb Jaume I per terres valencianes». Deu capítols a través dels quals us convidem a resseguir els passos del monarca al llarg de les campanyes militars durant la conquesta de les terres valencianes.

El CaixaForum Barcelona inaugura «Desenfocat. Una altra visió de l’art», una exposició coproduïda amb el Museu de l’Orangerie, que vol revelar els usos que els artistes han fet del desenfocat, el borrós i l’indefinit des que Monet el va fer servir en la sèrie dels Nenúfars. Comissariada per la directora de l’Orangerie, Claire Bernardi, i la cap de col·leccions del Museu Rodin, Emilia Philippot. Del 21 de maig al 27 de setembre.

Aquest dilluns, el Consell Nacional d'ERC ha avalat l'acord pressupostari trenat entre el PSC i els republicans. El pacte s'ha produït després d'una entesa per a impulsar el denominat com a tren orbital i reforçar el múscul financer de l'Agència Tributària de Catalunya amb una injecció de 527 milions d'euros. L'encaixada de mans compta amb via lliure perquè la decisió estarà absenta, en principi, d'una votació en el conjunt de la militància independentista, com reclama el Col·lectiu 1 d'Octubre.

L’escriptor Pierre Lemaitre (París, 1951), un dels autors francesos més populars a casa nostra, tanca amb ‘Les belles promeses’ (Bromera, 2026) una de les sagues literàries dels últims anys, «Els anys gloriosos», una tetralogia sobre la fictícia família Pelletier, que serveix per a recórrer bona part del segle XX a França i que ha acompanyat als lectors contemporanis quasi tot el que portem de dècada, a tall de fulletó modernitzat. Moment de fer-ne balanç.

Tothom tenia clar que les eleccions andaluses dʼaquest diumenge blindarien encara més el canvi polític de 180 graus iniciat en els comicis de 2018. La dreta i lʼextrema dreta han convertit Andalusia, feu tradicional de lʼesquerra, en un dels seus graners de vot principals. Res a veure amb el País Valencià, on després de dues dècades de governs del PP, les forces del Botànic a penes van mantenir-se vuit anys a la Generalitat. Hem conversat amb un parell d’experts per a esbrinar-ne les raons.