Daniel caminava amb el cap baix i unes cames que tremolaven a cada passa, però no ho feia sol. Al seu voltant, un eixam de gent li donava ànims i posava el cos per evitar que es quedara al carrer. Tots esperaven a la comitiva judicial per tal d’aturar el desallotjament d’aquest físic i investigador de la Universitat de València (UV) a Burjassot (València).
Després de més de 10 anys lluita burocràtica, Daniel tenia aquesta setmana datat el seu desnonament. Finalment té una pròrroga de 10 dies que li donen un respir però no són la solució. La força veïnal ha aconseguit aplaçar-lo. Després de viure en el mateix pis al poble valencià de Burjassot des de 2009, el fons propietari ja no acceptava ni el lloguer ni les propostes de compres de l’home.
A les portes del seu edifici desenes de persones feien de barrera humana. Hi havia joves del Sindicat d’Habitatge de València, universitaris, companys de treball, familiars, desconeguts i veïns i veïnes. Totes havien anat a fer-li costat i a protestar. En la primera fila de la barrera humana que custodiava la porta a l’edifici estava Mari Carmen Valero, de 83 anys, veïna del poble. «M’he alçat aquest mati, m’he dutxat corrent, m’he arreglat i he vingut. Això és una vergonya, no hi ha dret i hem de fer força per als nostres veïns», explicava la dona, que aplaudia al ritme de «ni gent sense casa, ni casa sense gent». Mari Carmen tenia els ulls pintats amb una ombra blava i els llavis color roig. I no es feia enrere davant res. «Hem d’eixir al carrer. Això d’aquest xic no podem permetre-ho. Hem de posar-nos enfront, què els espera als joves si això continua així?».
La qüestió de la dificultat d’accés a l'habitatge, la pujada desmesurada de preus i els desnonaments a càrrec de fons voltors que compren edificis sencers per a especular amb el preu de l’habitatge (triplicant el seu valor i expulsant a les families que hi viuen) ha anat coent-se a foc lent en els últims anys fins que el desnonament de Mari Carmen, la dona de 87 anys a Madrid ha sigut la gota que ha vesat el got. Mediàtica i emocionalment. La realitat és que aquest és un drama social que portem massa temps suportant.
Després ha vingut l’esclat social, l’anunci dels decrets del govern espanyol, que ara s’han de dur al Congrés dels Diputats per fer les mesures permanents i una acampada a la porta del Sol de Madrid 15 anys després del 15 M i també a plaça Catalunya de Barcelona.
Aquesta setmana Daniel esperava, nerviós, a la comitiva judicial que estava citada a les 11 del matí per fer li fora del pis on ha viscut 16 anys de la seua vida. Baix, desenes de persones cridaven i resistien: no ho permetrien.
Dos decrets per aturar desnonaments i prorrogar els lloguers
Després del desnonament d’una dona de 87 anys que eixia en llitera de sa casa fa unes setmanes, davant la mirada impotent de centenars de persones que havien acudit a fer-li costat i tota la mobilització massiva posterior, l’executiu de PSOE i Sumar del Govern espanyol va presentar dos decrets amb mesures per protegir a les persones davant els grans tenidors, fons voltors i desnonaments sense alternativa per viure. Amb tot, les iniciatives aprovades en el Congrés de Ministres no han tingut la majoria necessària al parlament espanyol amb el vot en contra de PP, Vox, Junts i UPN.
Tan importants són aquestes mesures, que fins i tot s’han començat a escoltar veus de un possible avançament electoral si l’executiu espanyol no té els suports suficients per poder fer alguna cosa respecte de l’habitatge.
El primer decret dels dos que finalment no han eixit endavant, contemplava, entre altres mesures, la suspensió dels desnonaments fins al 2030 i la pròrroga dels lloguers fins el 2028. Això significava paralitzar els desallotjaments de persones vulnerables que no tinguen una alternativa, concretament quan el demandant de la vivenda siga un fons voltor. El primer decret també posava límits a la compra d’habitatge especulatiu. Amb l’objectiu de prioritzar l’ús residencial dels immobles contemplava la possibilitat de restringir fins al 31 de desembre de 2028 l’adquisició d’habitatge per part de fons d’inversions quan el preu de compra siga inferior al 70 % del seu valor de mercat. El segon decret contemplava la renovació o pròrroga automàtica dels contractes de lloguer sense límit temporal.
Què passa en altres països?
Els sindicats d’habitatge i llogateres demanen la pròrroga indefinida de lloguers i intervindre el preu del lloguer, unes mesures que ja estan en marxa en altres països europeus. El lloguer indefinit és una realitat a Alemanya; els Països Baixos; Suècia i Dinamarca i els preus de lloguer regulats es pacten entre el sindicat d’inquilins i propietaris a Suècia. A França, per exemple, no està permès superar el preu mitjà de la zona, segons ha recordat l’Eurodiputat valencià Vicent Marzà (Compromís) i vicepresident de la comissió de crisi de l'habitatge del Parlament Europeu en les darreres setmanes.
Daniel es queda de moment en sa casa, però la comitiva tornarà en deu dies per desallotjar-lo. «En 10 dies tornarem, tots el veïns, a estar ací», crida Lola, una veïna de Daniel que ha estat defensant a l’investigador davant la porta de sa casa durant tot el matí. Emocionada, explica que això no té nom i que els fons no s’atreveixen a mirar a la cara a les persones que deixen al carrer. «A ells no els importa, però a mi sí, als veïns i veïnes, sí». I aquesta setmana, encara que siga per un moment, la força popular ha aconseguit que hui Daniel passe la nit a casa seua. «No et rendeixes Daniel, ací hi ha un poble que lluita per tu», cantaven a cor les desenes de persones que feien de mur entre sa casa i el carrer. La política no ha pogut consensuar mesures que demanen una i altra vegada al carrer. Per sort, els barris estan plens de veïns i veïnes que posen el cos per a defensar una casa, una llar, un lloc on poder tenir una vida.