Els guions de la política espanyola contenen més tombs que les sèries aclamades de Netflix, Amazon Prime o HBO. Si amb el drama humanitari de Ceuta el president espanyol, el socialista Pedro Sánchez, semblava socarrat i havia apostat per esgotar la legislatura a la recerca d'un miracle electoral, el desnonament de Maricarmen Abascal, una dona gran de 87 anys en situació de vulnerabilitat, ha capgirat la truita.
El desallotjament d'aquesta anciana ha estat la metxa que ha encès el polvorí de l'habitatge. Milers de persones s'han manifestat en contra dels preus impossibles dels lloguers i altres han acampat a les principals places de l'Estat espanyol. La mobilització per l'accés a una llar digna ha acabat amb la convocatòria anticipada d'eleccions estatals. El president espanyol, el socialista Pedro Sánchez, ha fet un «all-in» després que el Congrés —amb el vot del PP, Vox i Junts per Catalunya— rebutjara els decrets contra la crisi residencial.
L'anunci de Sánchez, concebut com al seu últim cartutx per a remuntar unes enquestes i unes prediccions molt i molt adverses, trastoca a les forces arrelades als territoris catalanoparlants. L'avançament electoral els obliga a canviar el pas i situar el focus en les llistes i en les seues coalicions, i també en les estratègies electorals en un escenari procliu per a les opcions conservadores espanyoles, és a dir, el PP i la ultradreta representada per Vox.
Pactar amb l'esquerra espanyola?
La cita estatal amb les urnes agafa Compromís a contrapeu. Els valencianistes estaven en un moment de creixement de les seues expectatives electorals a causa de la progressiva solidesa de Joan Baldoví com a síndic a les Corts Valencianes i de la tornada a l'escena pública de Mónica Oltra com a candidata a l'Ajuntament de València. La coalició d'obediència valenciana estava rebent bones vibracions demoscòpiques, evidenciades al CIS i amb un redoblament dels atacs provinents del PPCV, com va exemplificar-se al passat debat de política general del País Valencià.
La fortalesa de la marca i la seua identificació amb les preocupacions del territori valencià poden erosionar-se pel revifament dels eterns debats sobre si concórrer del bracet de l'esquerra espanyola. Sense candidats amb el pes de Baldoví —qui va exercir durant anys de cap de cartell dels valencianistes als comicis estatals— i Oltra, la forca taronja —en paraules del seu síndic al parlament valencià— aposta per armar una confluència estrictament valenciana. O dit d'una altra manera: una candidatura amb Compromís com a pal de paller i a la qual es puga sumar la resta de l'esquerra alternativa de matriu espanyola.
Baldoví, de fet, ha negat estar participant de les reunions del denominat Front Ampli —la nova marca de l'espai de Sumar, IU, els comuns i Más Madrid— i ha apostat per una llista «100% valenciana», que estiga feta des del País Valencià «i no des de Madrid». «El nostre Front Ampli es diu Compromís, i ja fa temps que funciona. Si la fórmula pot continuar sumant pluralitat, benvinguda siga», ha defensat Pere Fuset, veu de Compromís a l'Ajuntament de València, a les xarxes socials. Amb una executiva nacional prevista per aquest dimarts, el debat està servit.
Iniciativa del Poble Valencià, la facció ecosocialista de Compromís i a la qual pertany Oltra, ja ha dit la seua: defensen «anar a unes eleccions amb una sola candidatura tan àmplia com siga possible, que aglutine a totes les forces valencianes d'esquerres i emancipadores». L'objectiu seria embastar una confluència que, a priori, no xocaria amb la idea de Més-Compromís, la pota més nacionalista i majoritària de la coalició valencianista: «El dia 29 de novembre només ha d'haver-hi una papereta d'una esquerra agermanada per a fer polítiques per a la gent». El debat serà de noms i, especialment, de matisos en l'articulació de l'acord amb el progressisme d'arrel madrilenya.
Si Compromís s'endinsa en la discussió sobre com articular-se de cara als comicis estatals, el sobiranisme illenc es troba en unes coordinades similars. En 2023, igual que Compromís, va articular un pacte amb l'espai de Sumar. Gràcies a l'entesa amb altres forces, aconseguiren per primera vegada representació al Congrés. Ara Més, la federació que aixopluga Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa, ha descartat, com Més-Compromís, anar del bracet «d'un monstre espanyol».
«Si hi ha una coalició, ha de ser estrictament a escala balear. No participarem en un monstre en l'àmbit estatal que no s'adhereixi a les problemàtiques dels ciutadans de les Balears», ha puntualitzat Josep Castells, de Més per Menorca. «Hi haurà una papereta de país», ha remarcat Lluís Apesteguia, referent de Més per Mallorca. A les passades eleccions espanyoles, el sobiranisme illenc va bastir una candidatura arrelada a Balears, però comptava amb presència de les esquerres espanyoles. En els comicis estatals del 29 de novembre, podria explorar-se una fórmula similar. De fet, el mallorquinisme ha ressaltat el treball del diputat Vicenç Vidal al grup confederal de Sumar.
L'efecte Puigdemont i la qüestió Rufián
L'avançament electoral agafa ERC en procés de rearmament electoral i a l'espera que els tribunals espanyols validen l'amnistia a Oriol Junqueras, líder dels republicans. Tot i les tibantors de mesos enrere per tractar d'articular un front ampli que unira les esquerres espanyoles i plurinacionals, els independentistes aposten per Gabriel Rufián com a cap de llista. «És el millor valor que tenim per aquesta convocatòria», ha assenyalat Elisenda Alamany, secretària general d'ERC. Rufián, amb tot, demana unes mínimes condicions i capacitat d'influència en la línia estratègica. El republicà continua apostant per una confluència àmplia que ature l'arribada de l'extrema dreta a la Moncloa.
La seua elecció com a cap de llista aporta repercussió mediàtica, ja que és un dels líders més ben valorats de l'esquerra al conjunt de l'Estat espanyol. Tanmateix, hi ha el risc que se'l perceba allunyat de les inquietuds de l'independentisme català. Siga com siga la resolució de la llista a Madrid dels republicans, la jugada de Sánchez congela bona part de les concessions que havien arrancat al Govern espanyol, com ara el finançament singular o el traspàs del servei de Rodalies. L'oficialitat del català a Europa també queda en l'aire.
Si ERC busca encaixar la qüestió Rufián, Junts per Catalunya atresora el dubte de l'impacte electoral del seu rebuig als decrets sobre l'accés a l'habitatge. Ara bé, els independentistes fien el seu reviscolament electoral a l'efecte d'una tornada de Carles Puigdemont de l'exili. Si es compleix el calendari judicial previst, el referent dels juntaires podria xafar Catalunya a finals d'octubre o pels primers dies de novembre. L'impacte del seu retorn podria donar-los una embranzida a les urnes.
Sense el concurs d'Aliança Catalana i a l'espera de com responen la resta d'actors de l'independentisme —com ara la CUP o, fins i tot, els nounats Alhora—, Junts per Catalunya només comptaria amb la competència dels republicans pel flanc de l'obediència nacional. L'absència de la formació capitanejada per Sílvia Orriols faria que el partit liderat per Puigdemont atresorara més paperetes per tenir millors prestacions a les urnes. Serien de les poques forces arrelades al país sense embolics interns arran del darrer cop d'efecte de l'il·lusionista Sánchez.