Octubre és un mes simbòlic per a la història nacional de Catalunya. Si fa uns dies es commemoraven nou anys d'ençà del referèndum d'autodeterminació, aquest dimarts es bufaven les espelmes d'aquella proclamació republicana de Lluís Companys. Una data incrustada a la memòria del país, que tindrà un doble record per a l'independentisme: la majoria progressista del Tribunal Constitucional ha aprovat una resolució favorable a l'amnistia de l'exconsellera Dolors Bassa pel delicte de malversació.
Aquesta decisió crea doctrina i suposa l'exoneració total de la resta de dirigents independentistes atrapats per l'atzucac judicial de l'amnistia. L'expresident a l'exili i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont; l'exvicepresident català i comandant d'ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Jordi Turull —actual secretari general dels juntaires—, Raül Romeva, Toni Comín i Lluís Puig. La resolució del Tribunal Constitucional ha tingut un efecte immediat al Tribunal Suprem: ha aixecat l'ordre de cerca i captura dictada contra Puigdemont, per la qual cosa el referent independentista compta amb via lliure per tornar a Catalunya.
Encara que les previsions eren que l'alt tribunal espanyol actuaria una vegada estiguera la sentència publicada íntegrament —triga entre 10 dies i dues setmanes—, el magistrat conservador Pablo Llarena ha actuat immediatament i ha donat llum verd al retorn de l'expresident català. La clau de volta de l'aplicació total i efectiva de l'amnistia ha estat el canvi de criteri de Llarena i de la dreta judicial que controla el Tribunal Suprem, amb Manuel Marchena com a general en cap. Fins ara, s'havien negat a qualsevol implementació de la mesura de gràcia i havien especulat en ajornar més el laberint judicial. Tanmateix, setmanes enrere van filtrar que treien la bandera blanca i capitulaven.
La gran jugada judicial que ha permès la validació de l'amnistia no ha estat sols la constitució d'una majoria progressista al ple del Tribunal Constitucional, sinó la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L'aval europeu a la legislació que exonerava els líders represaliats del procés català ha estat determinant perquè desmuntava els arguments d'acusacions com ara Societat Civil Catalana i el Tribunal de Comptes i d'òrgans judicials com el Tribunal del Suprem sobre l'encaix del delicte de malversació dintre del perímetre de l'amnistia.
«Interpretació extensiva i contradictòria»
La majoria progressista del Tribunal Constitucional —s'ha imposat en la votació amb set vots pels cinc que atresora el sector conservador— ha sentenciat a favor del recurs interposat per Bassa en considerar que el Tribunal Suprem va vulnerar el dret a la tutela efectiva. A parer de l'alt òrgan jurídic, va haver-hi «una interpretació extensiva, contrària a l'esperit i la finalitat de la norma». Fins i tot, qualifica de «contradictòria» la lectura del Tribunal Suprem sobre la llei d'amnistia.
La sentència —com ha acabat ocorrent— instava a l'alt tribunal espanyol perquè «dictara una nova resolució en la qual es declarava amnistiat el delicte de cabals públics pel qual fou condemnada». En el text judicial, però, s'afirma que aquesta exoneració «no declara l'existència d'innocents o culpables, ni qüestiona la declaració de culpabilitat feta pels tribunals, sinó que redefineix el caràcter punible dels fets ocorreguts en el passat».
Justícia per a l'independentisme
L'encadenament de decisions judicials ha agitat el tauler polític català, on ja s'escalfen els motors per a les pròximes eleccions espanyoles. Turull, un dels beneficiats per la resolució del Tribunal Constitucional, ha afirmat que la sentència «és una victòria de tot l'independentisme contra aquells que van ordenar i perpetrar la repressió de l'1 d'Octubre». «No és perdó, és justícia», ha puntualitzat el secretari general de Junts per Catalunya, qui ha negat que la sentència implique «girar el full» al conflicte amb l'Estat espanyol.
Junqueras, amnistiat i, en conseqüència, amb possibilitats de presentar-se com a candidat a la Generalitat de Catalunya en caure la inhabilitació política que tenia a sobre, s'ha pronunciat amb un guió similar: «El següent pas és el dret a decidir». «L'amnistia no és el final del conflicte polític perquè les raons del procés continuen plenament vigents», ha argumentat, instant tant a Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, i Salvador Illa, cap de l'executiu català, a tractar el dret a l'autodeterminació de Catalunya.
El líder dels republicans ha fet una crida a crear les «condicions necessàries» perquè Catalunya puga tornar a escollir el seu futur i ha lligat les metes nacionals amb altres de caire social, com ara la lluita per l'habitatge, l'emergència lingüística del català, l'estat del sistema educatiu principatí o la qüestió de la seguretat. «Estem més convençuts que mai: les llibertats nacionals i els drets socials formen part d'una lluita indestriable», ha ressaltat, mentre ha defensat que Puigdemont puga retornar a terres catalanes.
«Ho vam negociar quan era impopular i ens deien que no ho aconseguírem», ha reivindicat la feina d'ERC i l'estratègia seguida pels republicans. De fet, ha tingut paraules d'agraïment per a figures com ara el senador Joan Queralt, l'exsecretària general Marta Rovira, la diputada estatal Pilar Valluguera o Josep Maria Jové, al capdavant del grup parlamentari dels independentistes al Parlament de Catalunya. «Avui és un bon dia. El Tribunal Constitucional avala que la malversació de l'1-O és amnistiable: el president Puigdemont i els exiliats tornaran a casa i els membres del Govern inhabilitats recuperen els drets polítics», ha piulat l'expresident Pere Aragonès.
L'exdirigent republicà no sols ha celebrat l'amnistia, sinó que ho ha emmarcat dintre de la lluita per la independència: «Quan s'escolta al poble, les coses es mouen. Continuem cap a la independència», ha proclamat. «Avui es fa una passa important per tancar la repressió espanyola contra l'independentisme del cicle de l'1 d'Octubre. Ara cal que tornem a situar l'objectiu de la independència al centre», ha valorat la CUP. Òmnium Cultural ha reclamat «tancar definitivament el cicle de la repressió i abordar la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol».
Trobada Illa-Puigdemont a Palau
Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya pel PSC, també ha celebrat la sentència. «El temps ens ha donat la raó. Catalunya avança», ha comentat a X. «No és un final; és l'inici d'una etapa de normalitat, on Catalunya pot avançar més cohesionada», ha agregat Sílvia Paneque, portaveu del Govern català. «Des del nostre punt de vista, és el que s'havia de fer; sempre hem demanat que fos de manera diligent. I el temps ha donat la raó als governs que van defensar l'amnistia», ha rematat. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha anunciat que Illa rebrà Puigdemont quan retorne a Catalunya.
«Era un problema polític que calia resoldre des de la política», ha assenyalat el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez. El líder del PSOE ha sostingut que «no es penedeix» d'haver aplicat l'amnistia, ja que aquesta mesura de gràcia i els indults es van implementar amb la mirada posada en «la convivència entre els catalans». L'independentisme aconsegueix una victòria judicial i resta a l'aguait de la tornada de Puigdemont a Catalunya.