En portada

La pol·linització del terrorisme d’extrema dreta

Tradicionalment silenciat i considerat una activitat criminal menor, el terrorisme neonazi s’ha convertit en una amenaça creixent durant els darrers anys. Aquest fenomen, arrelat des de fa dècades als Estats Units i, en una altra mesura, a Alemanya, ha experimentat un auge arreu d’Occident gràcies a l’actual context geopolític i les facilitats comunicatives que ofereixen les xarxes socials. EL TEMPS analitza de la mà d’experts els trets d’aquest terrorisme i la teranyina ultradretana associada.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La matança s’havia preparat al mil·límetre. Les mesquites de Christchurch, a Nova Zelanda, eren l’escenari per protagonitzar una carnisseria en nom del supremacisme blanc d’extrema dreta. Brenton Tarrant, l’australià de 28 anys que s’havia impregnat de totes les teories llançades per la intel·lectualitat ultradretana de fa temps, havia adquirit els complements necessaris per dur a terme la massacre. Comptava amb ulleres de sol, roba militar, armes de foc i, especialment, un casc amb una càmera incorporada des de la qual retransmetria la seua acció terrorista. La plataforma social escollida seria Facebook. L’objectiu era complaure als seus admirats companys de fòrums farcits d’odi.

Amb una puntualitat britànica, quan el rellotge marcava les 13:40 del passat 15 de març, Tarrant aparcaria el seu cotxe a la porta del temple musulmà Al Noor. Sense perdre ni un segon, agafaria la seua arma de foc —en la qual tenia serigrafiat el nom de l’assassí espanyol de Carlos Palomino, Josué— per entrar a discreció al lloc sagrat. Tarrant deixaria 42 morts a la primera mesquita. 15 minuts més tard assassinaria sis persones en una altra. Dues bombes col·locades en la rodalia dels recintes d’oracions, els quals no explotarien per l’actuació de les forces de seguretat, aspiraven a culminar un atemptat propi d’un videojoc.

L’acció sanguinària de Tarrant no era un fet aïllat. Tampoc nou. Uns mesos abans, el neonazi Robert Bowers havia mort 11 persones després d’un tiroteig en una sinagoga de Pittsburgh, als Estats Units. L’any 2017, un estudiant de Ciències polítiques, admirador de la líder ultradretana francesa Marine Le Pen, n’abatia sis més en una mesquita del Quebec. La massacre va produir-se sis mesos després de l’assassinat de la diputada laborista Jo Cox al Regne Unit. Una acció terrorista que havia estat precedida de l’extermini de nou persones a l’església afroamericana de Charleston, als Estats Units. L’australià no n’havia sigut el pioner, sinó el continuador d’un terror nazi que s’ha disparat progressivament arreu del món, especialment als Estats Units, Alemanya i el Regne Unit.

Terrorisme 3.0. Brenton Tarrant, el terrorista supremacista que va perpetrar la matança a Nova Zelanda (a la imatge), va retransmetre la massacre per Facebook. L’extremisme ultradretà empra les xarxes socials per amplificar el seu missatge i aconseguir més adeptes que actuen, generalment, de manera individual. 

Les estadístiques són certament preocupants. Segons l’Índex Global de Terrorisme que elabora l’Institut per a l’Economia i la Pau d’Austràlia, entre 2003 i 2017 va haver-hi 66 morts causades per accions terroristes de grups i individus d’extrema dreta. Només el 2017 van registrar-se 17 víctimes i 47 atacs. La majoria dels assassinats van ocórrer als Estats Units, amb 16 morts. El recull de morts a mans del terrorisme identitari d’ultradreta s’ha incrementat de manera exponencial en els mesos que han transcorregut de 2019. Tal com recopilava La Marea, s’han assassinat prop d’un centenar de persones.

L’auge del terror infligit per la violència neonazi ha superat, fins i tot, la capacitat mortífera del gihadisme en països com ara els Estats Units. El 2018, de fet, les víctimes del supremacisme blanc van triplicar les causades pel terrorisme de matriu islamista. “Hi ha un context geopolític a Europa i als Estats Units, amb factors com ara els fenòmens migratoris i la pèrdua d’hegemonia d’Occident al món, que afavoreix l’auge del terrorisme d’extrema dreta”, explica Manuel J. Gazapo, director de l’Observatori Internacional de Seguretat.

“La progressiva reducció d’influència d’Occident al món ha provocat que determinats col·lectius tinguen por d’una possible pèrdua de la suposada identitat d’Europa. Així, observen com una amenaça l’existència de gent de procedències, religions, costums i ètnies varis a Europa”, complementa Miquel Ramos, periodista especialitzat en moviments ultradretans. “Aquestes visions, a més, es veuen reforçades pels discursos d’uns partits d’extrema dreta en auge i, especialment, pel sorgiment d’intel·lectuals, com ara Michel Houellebecq i Renaud Camus, amb teories profundament islamòfobes”, indica. I assenyala: “Camus, de fet, preconitza la teoria del gran reemplaçament, la qual defensa que hi ha una estratègia per islamitzar Occident”.

D’aquesta manera, Ramos adverteix que “l’islam està complint el paper que va ocupar durant els anys 30 el judaisme”. “És cert que l’antisemitisme continua tenint pes ideològic, especialment amb les conspiracions respecte d’un suposat domini jueu dels poders fàctics del món, però la islamofòbia està substituint actualment l’antisemitisme. Està sorgint un supremacisme d’estil supervivent, basat en l’amenaça de la teoria del gran reemplaçament”, exposa Gazapo. “Tot aquest còctel estimula que ultradretans supremacistes facen una passa endavant a través de l’activisme ultra o el terrorisme neonazi”, apunta Ramos.

Enrique Arias Gil, doctorat en Seguretat Internacional a l’Institut Universitari General Gutiérrez Mellado, incorpora un altre factor d’augment del terrorisme supremacista: el gihadisme. “L’existència del terrorisme de matriu islàmica provoca una retroalimentació entre ambdues expressions violentes. Ambdós terrorismes busquen polaritzar la societat, que hi haja un xoc de civilitzacions. Com més accions hi ha d’una expressió terrorista, més n’hi haurà de l’altra”, afirma. “Malgrat l’odi que es professen, també es retroalimenten imitant-se. El supremacisme imita i copia els mètodes de propaganda i de captació a través de les xarxes socials del gihadisme. Fins i tot, glorifica la capacitat de resistència i d’acció del terrorisme islàmic”, agrega Sergio Gracia, investigador especialitzat en fenòmens ultradretans de la Universitat de Còrdova.

A través de propaganda, els neonazis glorifiquen i imiten els gihadistes 

L’explosió de les xarxes socials, precisament, ha amplificat la capacitat de captació de terroristes neonazis, especialment amb la propagació massiva de discursos sustentats en notícies falses i desinformació. “Aquestes plataformes digitals exerceixen de catalitzador. Atresoren la possibilitat de propagar el seu discurs d’odi a moltíssims usuaris. Permeten la difusió massiva d’aquests missatges supremacistes”, explica. I detalla: “Les restriccions a les xarxes socials hegemòniques han provocat que els fòrums es traslladen a plataformes minoritàries. Hi ha xarxes, com ara el denominat Facebook rus, la VK, que s’han convertit en un camp digital en el qual es poden distribuir tota mena de missatges amb absoluta impunitat. Així tenen més llibertat per mostrar la seua propaganda que incita a atacar les persones d’altres ètnies, religions o tendències sexuals, periodistes i els denominats enemics interiors, és a dir, els qui defensen la diversitat”.

Grups neonazis nord-americans conviden a atacar periodistes a través de la propaganda

El terrorista australià, per exemple, participava d’uns dels fòrums de referència de l’extrema dreta mundial: 4chan. Junt amb 8chan, els supremacistes més radicalitzats s’interconnecten a través de comunitats de jugadors de videojocs com ara Discord o Steam, i també mitjançant plataformes com ara Global Fascist Fraternity o Ironmarch. “Les xarxes socials són ideals per poder alimentar la figura del terrorisme individual que han teoritzat veus amb influència del món supremacista estatunidenc, la qual està basada en la resistència sense líder. És a dir, a colpejar de manera individual per evitar que l’actuació de les forces de seguretat desmunte tota l’estructura”, alerta Arias Gil. “Els llops solitaris no existeixen. Hi ha terroristes individuals que actuen una vegada han estat fanatitzats pels fòrums a internet”, puntualitza.

“El terrorisme d’extrema dreta continua sent descentralitzat, sense una jerarquia clara. Opera en cèl·lules petites o individualment. Tot això, però, no significa que manque de connexions i que els seus components estiguen aïllats. És un fenomen, al seu torn, que es reprodueix de múltiples formes: bandes juvenils, caps rapats, actuant com a grups terroristes (Falange y Tradición en l’any 2013), crim organitzat (bandes moteres), actors solitaris i grups paramilitars (La Lliga de Defensa Anglesa a les seues files)”, assenyalaven els analistes de seguretat internacional Jéssica Cohen i José María Blanco l’any 2014 a la Revista de Estudios Europeos. “Al contrari que grups terroristes feixistes clàssics i desapareguts com ara l’Organització de l’Exèrcit Secret (OAS) francès, Ordre Nou a Itàlia o els GAL a Espanya, el terrorisme ultradretà contemporani actua en grups petits o de manera individual, especialment als Estats Units. D’alguna manera, operen com els gihadistes”, insisteix Gazapo.

L’arrel supremacista

Com a bressol de les teories que propugnen les accions violentes a través de la figura del terrorista individual, Estats Units s’ha convertit en una terra fèrtil per a aquesta mena d’atacs violents. Segons les xifres recollides per la Lliga Antidifamació, el supremacisme blanc va perpetrar el 70% dels 427 homicidis que ha registrat l’organització en la darrera dècada. Fins i tot, el terrorisme ultradretà supera en víctimes el gihadisme entre els anys 1993 i 2000. Si els terroristes estrangers van assassinar 89 persones durant aquest període de temps, l’extrema dreta va posar fi a la vida de 176.

El supremacisme blanc, no debades, va causar un dels atemptats amb més víctimes de tota la història dels Estats Units. Una bomba col·locada en un edifici federal d’Oklahoma l’any 1995 pel terrorista neonazi Timothy McVeigh va matar 168 persones. “Tradicionalment, hi ha hagut una menor atenció a les accions terroristes del supremacisme blanc als Estats Units. S’ha considerat com una qüestió menys rellevant que el gihadisme perquè parlar-ne significava desvelar les vergonyes internes que el país arrossega de fa temps”, explica Gazapo.

Les estadístiques s’han disparat en els darrers anys als Estats Units. La Lliga Antidifamació va destapar que el 60% dels atacs registrats durant l’any 2017 van ser perpetrats per l’extrema dreta. Encara més, la ultradreta va assassinar el triple de persones que el gihadisme al llarg del 2018. Un creixement de l’extremisme més virulent que ha coincidit amb l’arribada del republicà xenòfob i radical Donald Trump a la Casa Blanca. Des de la presidència estatunidenca, Trump ha manifestat actituds complaents amb els supremacismes, els quals va qualificar de “bona gent” quan una manifestació neonazi a Charlottesville (Virgínia) va deixar tres morts.

“Durant un míting a Florida, Trump va preguntar què podia fer amb els immigrants. ‘Disparar-los’, va exclamar un dels seus seguidors. El president va riure la gràcia. L’amenaça va complir-se a El Paso”, recordava el periodista Eduardo Suárez a eldiario.es, després de l’assassinat de 22 persones l’agost passat a mans d’un supremacista blanc en aquesta zona fronterera entre Mèxic i els Estats Units. “L’actual inquilí de la Casa Blanca ha instrumentalitzat l’extrema dreta estatunidenca per al seu benefici electoral”, indica Arias Gil. “Es tracta d’un col·lectiu caracteritzat pel seu antiestatisme, el seu llibertarisme racista i ultrareligiós i un individualisme malaltís”, exposa.

Aquesta ultradreta, dividida històricament entre els extremistes supremacistes blancs —amb el Ku Klux Klan com a referent—, els antigovernamentals i els antiavortistes, ha teixit una nova xarxa d’odi radicalment perillosa. El grup nazi Atomwaffen Division, inspirat en les teories del supremacista ultradretà James Nolan Mason, és un dels més violents, amb diversos assassinats a l’esquena. Nascut l’any 2015, s’ha estès gràcies als fòrums d’internet, en els quals es troben desenes d’instruccions per construir artefactes explosius domèstics. The Base o Rise Above Movement són altres col·lectius violents que habiten els Estats Units.

Al centre de la imatge, el líder de l’Atomwaffen Division, James Mason

La xarxa s’ha expandit al Canadà, on tenen presència l’Atomwaffen Division —utilitzen les sigles de Northern Order— i The Base. De fet, el Govern canadenc ha inclòs enguany en la llista d’entitats terroristes dues organitzacions neonazis criminals d’abast mundial com ara Blood and Honour i Combat 18, de caràcter paramilitar. La taca ha arribat també a les forces armades. Segons va publicar Vice, hi ha vincles verificats entre l’exèrcit canadenc i grups terroristes ultradretans com ara Atomwaffen Divison, organitzacions criminals neonazis com ara Hammerskins i milícies paramilitars autòctones com ara 111%. “Canadà i el Regne Unit tenen un problema d’infiltració d’elements terroristes d’extrema dreta a les seues forces armades”, apunta Gracia.

Germinació ultradretana

A l’altra banda de l’Atlàntic, s’ha anat més enllà. El 2017, la policia britànica va detenir quatre militars que conformaven una cèl·lula de National Action, grup terrorista neonazi declarat il·legal i amb diversos àlies. Aquell mateix any les forces de seguretat del Regne Unit van evitar quatre atacs terroristes preparats per l’extrema dreta. No debades, i segons un informe del Govern britànic publicat pel diari The Sunday Times, l’extremisme ultradretà s’ha convertit en una amenaça més gran que el gihadisme en determinades parts de la geografia del Regne Unit. “Cal destacar la creixent preocupació per les activitats de la ultradreta en les nostres comunitats i en la nostra democràcia, i la seua capacitat per propagar la seua ideologia en línia”, va declarar a The Observer la comissària antiextremisme Sara Khan.

El dominical associat a The Guardian, de fet, va publicar una investigació de l’organització antifeixista Hope not Hate, en la qual es narrava que dos membres de la marina del Regne Unit eren integrants de la ultradretana Generació Identitària, vinculada amb National Action. Més enllà d’aquesta organització i d’entitats clàssiques com ara la Lliga de Defensa Anglesa, el radicalisme supremacista s’ha propagat a través de la Divisió Sonnenkrieg, la franquícia britànica de l’Atomwaffen Division. Influenciada pels feixistes satànics de l’Orde dels Nou Angles, Hope not Hate l’assenyala com a més extrema i potencialment violenta que National Action.

“Junt amb Gran Bretanya”, com exposa Gracia, “Alemanya és l’altre Estat on el terrorisme d’extrema dreta està més actiu”. Una activitat criminal que hi ha estat present, almenys, des de fa tres dècades. Entre 1990 i 2010, la premsa ha comptabilitzat 147 persones assassinades a mans del terrorisme d’inspiració neonazi. En aquelles dates, va operar Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), que va assassinar 10 persones en un atemptat que ha sigut un autèntic calvari per a les víctimes. Tot i que l’única autora d’aquell atemptat que encara viu va ser condemnada a cadena perpètua, els familiars van patir l’estigmatització d’estar investigats inicialment. També sofriren la negligència de les forces de seguretat alemanyes en la investigació de l’atemptat, amb errors greus i episodis foscos de col·laboradors de la policia suposadament esquitxats en la trama criminal.

Si bé en l’actualitat Alemanya no ha sigut escenari de cap atemptat d’extrema dreta tan mortífer com l’assassinat de 13 persones l’any 1980 a l’Oktoberfest de Munic, el país teutó experimenta una onada de violència neonazi. Segons la Global Terrorism Database, Alemanya ha patit 60 atacs terroristes ultradretans entre 2008 i 2015. L’Oficina Federal d’Investigació Criminal, a més, va advertir que l’extrema dreta germànica havia comès 1.156 delictes violents el 2017. Era el tercer rècord després de 2015 i 2016. Els atacs neonazis contra els aleshores alcaldes de Colònia, Henritte Reker, i d’Altena, Andreas Hollstein, el 2015 i 2017, respectivament, foren el preludi de les accions violentes que han patit activistes d’esquerres, formacions progressistes, refugiats i temples musulmans.

Mentre la Fiscalia alemanya acusava de terrorisme al grup neonazi de nou encuny Revolution Chemitz, els quals estaven preparant atemptats contra “paràsits d’esquerres, zombis de Merkel i la dictadura dels mitjans de comunicació”, al juny va ser assassinat d’un tret el polític conservador Walter Lübcke. L’acusat estava associat a Combat 18, va ser condemnat el 1995 a sis anys de presó per un atac bomba i presumptament tenia relació amb l’NSU, segons la premsa teutona. La commoció pel crim, junt amb l’estratègia de difusió de missatges d’odi del partit ultradretà Alternativa per Alemanya i de moviments neonazis com ara Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident, ha despertat la intel·ligència germànica de la letargia en la investigació del terrorisme d’extrema dreta.

Walter Lübcke (a la dreta) va ser assassinat per un presumpte criminal d’extrema dreta

A Alemanya i Gran Bretanya, s’hi suma un altre focus rellevant de terrorisme supremacista, segons va detallar al Congrés nord-americà l’expert en l’11-S i exagent de l’FBI, Ali Soufan. Es tracta de Rússia, que compta amb el grup paramilitar Legió Imperial, i Ucraïna, que integra en la seua guàrdia nacional el neonazi Batalló Azov, que combat les forces pro-russes i està acusada de violacions de drets humans i de crims de guerra per part de l’Alt Comissionat de l’ONU. 

“Un altre punt calent són els països escandinaus”, indica Gracia. Amb la matança del terrorista individual Anders Breivik l’any 2011 a Noruega —que va deixar 77 morts— com a precedent i l’intent d’atemptar contra mesquites d’aquest país, els països nòrdics compten amb organitzacions neonazis perilloses com ara els Soldats d’Odin o el Moviment de Resistència Nòrdic, amb presència a Suècia, Noruega i Finlàndia. De fet, tres membres que es van conèixer en el grup ultradretà van col·locar artefactes explosius a diversos edificis de Göteborg entre 2016 i 2017. Els Estats bàltics també compten amb la Feuerkrieg Division, sucursal de l’estatunidenca Atomwaffen Division. 

Els països mediterranis, llevat dels dos assassinats i els habituals atacs neonazis ocorreguts darrerament a Grècia, han registrat una activitat terrorista més minsa. Amb tot, França ha llançat diverses operacions policials en les quals s’han detingut gairebé 20 persones d’extrema dreta sospitoses de preparar atemptats contra mesquites. En una de les ràtzies, va descobrir-se el grup terrorista Barjols, batejat en honor als legionaris francesos que hi havia a Mali, país colonitzat fins a 1960. Itàlia, que ha patit un augment de les agressions feixistes durant l’estada al govern de la ultradretana Lliga Nord, va aixecar-se consternada per la detenció de tres activistes que disposaven d’un arsenal d’armes, el qual incloïa míssils. Poc temps després se li van confiscar més armes al líder d’un grup feixista vinculat amb els ultres de la Juventus de Torí.

“La xarxa de l’extrema dreta europea és molt heterogènia, però hi ha connexions mundials molt perilloses. Tarrant, per exemple, va finançar els moviments identitaris de França i Àustria, el qual està encapçalat pel neonazi Martin Sellner”, indica Ramos. “És un dels extremistes més perillosos d’Europa. El seu llenguatge sembla innocent, però la ideologia que hi ha al darrere no ho és. Pot incitar a cometre excessos de violència”, advertia Julia Berner, experta en moviments extremistes.

“Amb els Estats Units convertits en una olla de pressió per l’auge d’un supremacisme terrorista ben arrelat, a Europa està germinant un extremisme violent que destaca especialment a Gran Bretanya i Alemanya, i en una altra mesura als països nòrdics i a l’est d’Europa”, exposa Gazapo. Una amenaça que, com advertia l’exagent de l’FBI -i el mateix cos policial la darrera setmana- al Congrés nord-americà, pot ampliar-se exponencialment “si la ignorem com als anys noranta vam ignorar el gihadisme”. “Aquest terrorisme d’extrema dreta està germinant a Europa. I les xarxes socials i el context geopolític estan provocant que hi haja una pol·linització progressiva en tots els països, fins i tot en els que tenen menys presència, com ara Espanya. Si aquestes males herbes que sorgeixen al jardí democràtic europeu no són tractades amb insecticides de les administracions públiques, ompliran tot el camp”, alerta. I remata: “És necessari començar a sulfatar”. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.