Alerta Ultra

Militars: els activistes més cobejats per l'extrema dreta als EUA

Aprofitar els coneixements que proporciona l’exèrcit ha estat històricament una de les motivacions de l’acostament de l’extrema dreta americana a aquest món. Els darrers casos han posat, de nou, el tema a l’opinió pública.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Torxes, banderes confederades, uniformes paramilitars, esvàstiques i un cotxe atropellant mortalment una dona de 32 anys. Tothom té al cap les imatges que l'agost de 2017 van sacsejar la ciutat de Charlottesville a l'estat nord-americà de Virgínia. Grups supremacistes blancs es van manifestar contra la retirada de l'estàtua d'un general pro esclavisme que va liderar les forces confederades durant la Guerra Civil. Durant les protestes de denúncia d'aquesta manifestació, militants d'extrema dreta van assassinar una activista antifeixista atropellant-la amb un cotxe.

A principis de març, el mitjà alternatiu estatunidenc Unicorn Riot publicava una filtració de desenes de xats de la plataforma Discord, d'ús habitual per part de membres de l'alt right. Entre els participants, un bon nombre eren part de l'organització neonazi Identity Evropa, responsable de les manifestacions de Charlottesville. A partir d'aquesta informació, el digital Huffington Post descobria que, com a mínim, set membres de l'exèrcit nord-americà eren part de l'organització supremacista blanca esmentada. Més endavant, arran de la investigació, s'hi sumarien quatre casos més.

Aquesta notícia se sumava a la publicada a finals de febrer. Els mitjans americans es feien ressò de l'arrest del tinent Christopher Hasson de la Guàrdia Costanera, un exmembre de la Marina nord-americana. Els investigadors l'identifiquen com un supremacista blanc que estava planificant un atac contra objectius polítics i mitjans de comunicació. Les informacions aparegudes arran del cas denotaven que Hasson era admirador d'Anders Breivik, el noruec que va assassinar 70 civils l'any 2011 en un campament juvenil del Partit Laborista. El membre de la Marina, igual que Brenton Tarrant -responsable de l'atac a la mesquita de Christchurch a Nova Zelanda que va acabar amb 50 morts, havia estudiat el manifest de mil cinc-centes pàgines escrit pel terrorista noruec.

Anant una mica més enrere, el 2018 va sortir a la llum una investigació conjunta de ProPública i Frontline sobre el supremacisme blanc i el neonazisme als Estats Units motivada pels fets de Charlottesville. Un dels focus d'atenció era de nou l'exèrcit. Es tracta del cas de Vasilios G. Pistolis, un marine destinat a Carolina del Nord que havia participat durant els assalts a la ciutat de Virginia. Aquest militar havia estat membre d'un dels grups d'extrema dreta violents més destacats del continent americà -encara que té ramificacions a Europa- les Atomwaffen Division. Fins al moment, cinc persones han estat assassinades als Estats Units per part d'homes joves blancs procedents de l'entorn de l'AWD i que actuaven com a "llops solitaris", un procedir molt similar al de Breivik i Tarrant. Pistolis finalment va ser expulsat del cos.

La investigació de ProPública i Frontline, però, anava una mica més enllà i demostrava que aquesta organització neonazi, que pren com a referent el llibre Siege de James Manson, estava especialment interessat a intentar reclutar seguidors a l'exèrcit dels Estats Units i que fins i tot ha arribat a organitzar "camps d'odi" que ofereixen entrenament d'estil militar. Segons un reportatge del Der Spiegel [que es pot llegir en català a EL TEMPS] els membres de les AWD estan "ben fornits d'armes i molt disposats a fer-les servir. De fet, estan preparant-se per a la que ells consideren una "guerra racial" en el que anomenen "campaments d'instigació a l'odi". De l'ensinistrament amb les armes s'encarreguen membres del personal militar dels Estats Units que figuren també com a elements del grup".

Novetat?

Aquesta qüestió desperta més interès els darrers anys en tant que, segons dades de l'FBI, els crims d'odi perpetrats per grups supremacistes blancs ha anat en augment. No obstant això, la relació entre aquestes organitzacions i l'exèrcit no és cap novetat. De fet, un dels fundadors el 1865 de l'organització del supremacisme blanc més coneguda de tots els temps, el Ku Klux Klan és Nathan Forrest, un exgeneral de l'Exèrcit dels Estats Confederats -la bandera dels quals és utilitzada per diversos col·lectius d'extrema dreta-.

Segons recull el digital Pacific Standard el KKK el van escollir per la seva "capacitat per atreure altres veterans de la Guerra Civil a la causa". En l'actualitat, els grups d'extrema dreta mantenen aquest interès pels veterans. L'article explica que segons el think tank New America, la majoria del personal militar que ha comès atacs terroristes a l'interior dels EUA no estan en actiu, sinó excombatents. Un total de 21 militars han estat identificats com a responsables d'actes de violència d'extrema dreta entre el 2001 i el 2013.

A conclusions similars arribava l'FBI el 2008, tal com consta en un informe filtrat per Wikileaks anomenat "Supremacisme blanc. Reclutament de personal militar des de l'11-9 [Data de l'atemptat a les Torres Bessones l'any 2001]". L'estudi examina els motius pels quals, entre 2001 i 2008, els grups supremacistes blancs han intentat augmentar el reclutament de membres, actuals o antics, de l'exèrcit americà, així com quantificar l'èxit d'aquesta estratègia i l'impacte dins del moviment supremacista blanc. En les seves premisses, assumeixen també que "els veterans involucrats a l'extremisme supremacista blanc poden explotar el seu accés a àrees restringides i la intel·ligència o aplicar entrenaments especialitzats".

L'informe exposa haver identificat, durant el període de temps de l'estudi, 203 individus part d'organitzacions del supremacisme blanc que havien estat o eren militars en actiu. El text, tanmateix, detalla que es tracta d'un nombre "minúscul en comparació amb la projecció de població americana veterana o de militars en actiu". Exposen que també és un percentatge baix entre la "població supremacista blanca extremista".

No obstant això, l'estudi de l'FBI conclou que "el prestigi que el moviment extremista confereix als membres amb experiència militar els dona un potencial d'influència que va més enllà de les xifres". Així, la majoria de grups extremistes contaven el 2018 amb algun militar o antic militar a les seves files i, sovint, "ocupen rols de lideratge dins dels grups extremistes i la seva participació té el potencial de revitalitzar un moviment extremista que pateix de manca de lideratge i lluites internes durant el període posterior a l'11 de setembre".

Així doncs, l'informe detalla que "els líders extremistes busquen reclutar membres amb experiència militar per explotar la seva disciplina, el seu coneixement d'armes de foc, d'explosius, d'habilitats tècniques i d'accés a armes i intel·ligència".

En el sentit invers, un estudi fet pel Southern Poverty Law Center l'any 2006 exposava que els joves extremistes "són encoratjats pels líders adults a enrolar-se a l'exèrcit per tal d'aconseguir accés a les armes, entrenament i altres militars".

Segons les dades més recents, extretes d'una enquesta feta per Military Times, gairebé un de cada quatre militars (22%) enquestats havien vist mostres de supremacisme blanc entre els seus companys de servei i ho situen com la principal amenaça a la seguretat nacional per davant de Síria, Afganistan o l'Iraq. La xifra puja al 42% quan es segmenten els enquestats que són soldats "no-blancs".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.