Drets humans

Torturadors premiats

Membres de la guerra bruta contra ETA, torturadors del franquisme que reben distincions en democràcia, ascensos, indults i condecoracions a maltractadors amb les seues víctimes mortes per les pallisses a les dependències policials, sentenciats per tortures en comitès europeus contra aquestes pràctiques... EL TEMPS traça una radiografia incompleta d'aquells agents de seguretat que van ser premiats o van conservar els guardons, tot i participar d'aquestes accions repressives.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era un dia de festa a la policia espanyola. Entre vins i menjars adornats amb banderetes espanyoles, se celebrava la festivitat dels Àngels Custodis, patró del Cos Nacional de Policia (CNP). A la comissaria del districte madrileny de Ciutat Lineal, estaven presents diversos comandaments policials. Però també hi destacava amb una copa a la mà Antonio González Pacheco, més conegut com a Billy el Niño. Policia durant el règim franquista, està imputat per tortures en Argentina, tot i que les seues tècniques d'interrogatoris marcades pels ofegaments i les pallisses, tal com relaten les seues víctimes, van produir-se a l'Estat espanyol.

La presència del presumpte torturador va aixecar polèmica. Com també les seues quatre condecoracions policials que augmenten la seua pensió de per vida en un 50%. González Pacheco va ser guardonat el 1972 pel franquisme amb una medalla que incrementava la seua paga un 10%. L'any 1977 va rebre una altra condecoració amb la qual s'assegurava una pujada del 15%. Fou atorgada per Rodolfo Martín Villa, aleshores ministre de l'Interior, jerarca del règim feixista de Francisco Franco i implicat a la repressió mortal de Vitòria l'any 1976 quan ocupava el càrrec de ministre de Relacions Sindicals. El suposat torturador va rebre dues medalles més els anys 1980 i 1982.

Billy el Niño, tanmateix, no és l'únic membre de la policia franquista condecorat, tot i les acusacions de maltractaments. El cap de la Brigada Polític-Social de Guipúscoa, Melitón Manzanares, va ser guardonat durant el franquisme. Encara més, l'any 2001 fou reconegut amb la Reial Ordre de Reconeixement Civil a títol pòstum per l'executiu del popular José María Aznar. Assassinat per ETA, la distinció va provocar la indignació de les víctimes que havien patit els seus mètodes de tortura.

Fins i tot, i com González Pachecho, hi ha tres agents investigats per tortures a l'Argentina que cobren un sou gràcies a les condecoracions obtingudes. Jesús González Reglero és un d'ells. Integrant del grup Anti-Grapo dirigit per Billy el Niño i relacionat amb la ultradreta, va rebre la Creu del Mèrit Policial amb distintiu roig. Pascual Honrado de la Fuente, «el més bèstia de tots», d'acord amb el testimoni d'una de les seues víctimes, també comptava amb aquest guardó.

El policia franquista Antonio González Pacheco Billy el Niño

El tercer membre dels cossos de seguretat de l'Estat amb aquesta prebenda era Jesús Martínez Torres, que després va treballar a l'empresa armamentística Santa Bárbara. Va ser assenyalat com a torturador pel metge progressista Mikel Azkue o per treballadors que l'any 1975 organitzaren diferents accions sindicals, tal com recollia El País en un reportatge del 1985. Ascendit a comissari general d'Informació l'any 1982, va acumular més medalles que les rebudes en 1972 i en 1974. Imputat, tot i que més tard absolt pel terrorisme d'Estat del Grup Antiterrorista d'Alliberació (GAL), l'any 1988 rebria la Medalla d'Or al Mèrit Policial i en 2013 seria reconegut com a comissari d'honor del CNP. Va ser guardonat també l'any 1984 junt amb l'obscur policia José María Escudero Tejada, segons va denunciar fa unes setmanes al Congrés dels Diputats, la parlamentària d'EH Bildu, Marian Beitialarrangoitia. La diputada abertzale, no debades, va desvelar que hi havia, si fa no fa, 100 casos similars. EL TEMPS radiografia els més controvertits.

L'ombra dels GAL

El company de distinció de Martínez Torres, l'inspector Tejada, havia sigut premiat anys abans. En 1976, i ostentant la graduació d'inspector, va rebre la Creu al Mèrit Policial. El Ministeri de Governació Civil entregaria el mateix reconeixement a un altre inspector policial, Francisco Álvarez Sánchez, que va convertir-se al cap dels anys en responsable del Gabinet d'Operacions Especials del Ministeri d'Interior i cap superior de la policia espanyola a Bilbao.

Aquest agent admetria dècades més tard ser el responsable del segrest frustrat del membre d'ETA José María Larretxa. La confessió va realitzar-la durant la investigació dels GAL. De fet, per aquella acció de la guerra bruta contra ETA van ser condemnats Jesús Alfredo Gutiérrez, que després acabaria dirigint el 091 a Barcelona, i Sebastián Sotos García, que rebria una Creu al Mèrit Policial amb distintiu blanc, la Creu de Plata amb distintiu roig, la Medalla al Servei Policial, la Creu a la Dedicació al Servei Policial i una altra condecoració dels governs d'Aznar, Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, tal com va destapar el senador d'EH Bildu, Jon Iñarritu. Cinc medalles de quatre executius diferents.

Conegut com a GALvarez, Álvarez Sánchez seria condemnat l'any 1998 pel segrest del francès Segundo Marey, al qual van confondre amb un integrant d'ETA. Tot i que va sorgir amb vida, fou sistemàticament torturat, segons va relatar la mateixa víctima. Junt amb Álvarez, seria sentenciada tota la plana major del ministeri d'Interior d'aleshores: des del ministre socialista José Barrionuevo al secretari d'Estat Rafael Vera, també del PSOE. Tanmateix, rebrien l'indult parcial.

Una de les seus centrals des de la qual va operar la guerra bruta contra ETA fou la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo, ubicada a Sant Sebastià. El 12 d'octubre, dia de la Hispanitat i de la benemèrita, foren condecorats dintre d'aquelles instal·lacions el general Enrique Rodríguez Galindo i el tinent coronel Ángel Vaquero. Ambdós van ser condemnats l'any 2000 pel crim de Juan Ignacio Zabala i José Antonio Lasa, dos membres d'ETA que van segrestats, torturats, assassinats i soterrats en calç viva pels GAL, del qual formaven part Galindo i Vaquero. L'agent Felipe Bayo, procedent del vell Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol i també sentenciat per aquell homicidi, rebria la Creu de Plata de la Guàrdia Civil l'any 1984.

Al mig, el general Enrique Rodríguez Galindo, condemnat pels GAL| EL TEMPS

D'entre els empresonats per aquell acte del terrorisme d'Estat també hi destacava el sargent Enrique Dorado. Implicat en la mort de Mikel Zabalza, va ser arrestat quatre mesos per tràfic de tabac, va ser detingut per un robatori i va ser condemnat per tortures a Jokin Olano. Segons va publicar El Mundo, Dorado havia rebut dotze felicitacions de la Guàrdia Civil per les seues accions anti-ETA, la Creu al Mèrit Militar i quatre creus al Mèrit de la Guàrdia Civil amb distintiu roig. Expulsat de la benemèrita, va gaudir d'una pensió de 1.800 euros.

En aquella caserna, i el mateix dia que Galindo i Vázquez, van rebre la Creu de Plata de l'Ordre del Mèrit del Cos de la Guàrdia Civil Rafael Sánchez Fernández i José Domínguez Tuda, processats en aquell moment per torturar a Joxe Mari Olarra, membre d'Herri Batasuna, i a dos germans seus. També van rebre aquesta distinció els agents acusats de tortura Alejandro Iglesias Blanco i Miguel Alonso Manzano. Manzano estava involucrat en els maltractaments al germà d'un parlamentari basc junt amb el mateix Domínguez. El lletrat defensor dels uniformats, el tinent coronel de l'Exèrcit de l'Aire, José Antonio Suárez de la Dehesa, va aconseguir aquesta condecoració. Encara més, Interior va nomenar-lo l'any 1984 com assessor jurídic de la Direcció de la Seguretat de l'Estat. Vinculat a sectors d'extrema dreta, va oposar-se a la tornada de Santiago Carrillo a l'Estat espanyol.

Domínguez Tuda, junt amb altres dos membres de la benemèrita condemnats per tortures als germans Olarra, va ser indultat l'any 1991. Dotze mesos més tard, tornaria a ser sentenciat per maltractar Olano. Si en l'anterior ocasió fou indultat per l'aleshores ministre d'Interior José Luis Corcuera, l'any 1995 rebria la mesura de gràcia de l'anomenat superministre d'Interior i Justícia Juan Alberto Benlloch junt amb l'altre agent condemnat. «Han mostrat en els darrers onze anys de servei en tasques d'investigació del terrorisme que estan efectivament reinsertats», va argumentar el ministre.

Condemnat l'any 1997 per «un delicte de tortures a la pena de vuit anys i un dia d'inhabilitació especial», Leoncio Castro, segons va publicar El Mundo, va rebre la Creu Roja al Mèrit de la Guàrdia Civil. Aquella mateixa informació afirmava que Castro era el cap d'operacions dels GAL a Navarra. Treballador del sector de la vigilància privada després, l'Audiència de Biscaia va considerar-lo l'autor material del maltractament a Ana Ereño, periodista d'Egin. Un altre comandant de la Guàrdia Civil, José Ramon Pindado Martínez, va ser condecorat l'any 1985, tal com va desvelar la parlamentària abertzale Marian Beitialarrangoitia. Una dècada més tard fou processat per torturar diversos membres d'ETA política-militar entre 1985 i 1989. El jutge Baltasar Garzón va detenir-lo en una batuda contra el narcotràfic i el servei d'intel·ligència espanyol va vincular-lo en un informe al «cas del tret al clatell», és a dir, a la suposada manipulació de les proves sobre la mort de la membre d'ETA Lucía Urigoitia.

La diputada d'EH Bildu també va denunciar el passat 22 d'octubre al parlament espanyol que «el Guàrdia Civil José Martínez Salas, que va matar d'un tret en el clatell a Gladys del Estal en una protesta en Tudela contra la central de Lemoniz, va rebre la Creu del Mèrit Militar l'any 1992». Hi ha casos, però, que van més enllà de les fronteres del País Basc. Interior va condecorar en la passada legislatura vuit agents de la benemèrita absolts de maltractar una persona migrant.

D'indults i ascensos

Fins a la mort. «Penjat en una barra diverses vegades mentre em pegaven cops amb els peus, cremant-los sense saber amb què; saltant damunt del meu pit; les porrades, els cops de puny i les puntades foren en totes les parts», va relatar Joxe Arregi, un jove presumptament lligat a ETA que va veure com li segaven la vida amb aquelles tortures. «Dels 73 agents que van participar en els interrogatoris, només dos van ser condemnats», va censurar Beitialarrangoitia. Es tractava d'Antonio Gil Rubiales, «que havia sigut condecorat amb anterioritat», segons la diputada independentista. «L'altra agent condemnat, Julián Marín Ríos, fou condecorat el mateix any 1981, quan ja estava processat per la mort de Joxe Arregi», va relatar des de la trona del Congrés. Ambdós policies van ser indultats l'any 1990 per Felipe González. Gil Rubiales, un d'ells, va ascendir l'any 2005 en ser nomenat comissari provincial en cap de la policia espanyola a Tenerife.

Fotografia del torturat Joxe Agirre

El coronel en la reserva de la Guàrdia Civil José Pérez Navarrete, condecorat l'any 2016, també va estar condemnat per les tortures a Juana Goikoetxea. Tanmateix, va ser indultat l'any 1993 pel govern del PSOE junt amb la resta de sentenciats: els agents Emilio Parra, Alejandro Iglesias, Julio Saavedra i José Antonio Hernández del Barco. Absolt d'una altra querella de tortures i assessor durant un temps de Vera, va ser premiat pel Govern espanyol en formar part de l'equip de la Presidència espanyola del Consell de la Comissió Europea, tal com va revelar el diari Gara.

Més polèmic, tanmateix, va ser el nomenament del membre de la Guàrdia Civil José María de las Cuevas com a representant del Comitè per a la Prevenció de la Tortura l'any 2001. No debades, l'any 1997 fou condemnat per maltractar al membre del grup violent ETA Kepa Urra. Amb una rebaixa de pena pel Tribunal Suprem, De las Cuevas va ser indultat per Aznar junt amb els altres responsables de despullar-lo, colpejar-lo i arrossegar-lo pel sòl.

Condecorat amb cinc creus al Mèrit de la Guàrdia Civil amb distintiu roig i de la Legió d'Honor francesa, Manuel Sánchez Corbí fou un dels altres agents condemnats per torturar Urra i després indultats pel PP. Ascendit a capità durant el seu processament per aquell cas, va dirigir durant els darrers temps la Unitat Central Operativa de la benemèrita, un cos encarregat de les investigacions contra la corrupció. Destituït per l'actual ministre d'Interior, el magistrat conservador Fernando Grande-Marlaska, va rebre una nova distinció una vegada va abandonar el càrrec.

La llista d'agents indultats condemnats per tortures és encara més llarga. Fins a 15 agents van rebre aquesta mesura de gràcia l'any 2001. Entre ells, destacava Julio Hierro, condemnat per prevaricació en el cas dels maltractaments a la periodista d'Egin Ana Ereño i indultat per part de l'executiu del PSOE en la seua participació del segrest de Segundo Marey. També va ser sentenciat per propinar colps en l'esquena, els testicles i el coll a Ramón Quintana Garmendia, i per les accions repressives contra José Otero García, ambdós membres d'un grup armat minoritari. Un altre dels indultats era Pedro Laiz González, que va participar de les agressions repressives per les quals van condemnar Hierro. El tercer policia sentenciat fou Paulino Navarro, que va ascendir fins a ocupar el lloc de números dos en la comissària asturiana d'Avilés.

Amb altres indultats condemnats per tortures i després ascendits com ara Héctor Moreno García, cap de la policia espanyola a Cantàbria, José Fraila Ayuso va aconseguir la medalla al mèrit policial l'any 2005 abans de passar a l'empresa privada com a responsable de seguretat en Metrovacesa. Fraila Ayuso havia sigut inhabilitat durant deu mesos pel tracte repressiu a un suposat membre del Grapo, segons Gara. Un cas similar fou el de José García Maldonado, condemnat a un any de presó per tortures i condecorat dècades més tard amb la creu del mèrit policial. Són alguns exemples dels torturadors premiats a l'Estat espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.