Feixisme i forces de seguretat

Terrorisme ultradretà al servei de les clavegueres policials

Jean Pierre Cherid, mercenari, exterrorista de l'Organització de l'Exèrcit Secret en Algèria, agent de la guerra bruta contra ETA i atracador d'extrema dreta a França, connecta les clavegueres policials espanyoles amb l'entramat societari fantasma de la CIA per combatre el comunisme i la violència feixista italiana. Un personatge singular dels baixos fons de l'Estat espanyol durant les acaballes del franquisme i els primers anys de represa democràtica que descriuen a 'Cherid, un sicario en las cloacas del Estado' (Garaje Ediciones, 2019) la seua viuda Teresa Rilo i la periodista d'investigació Ana María Pascual.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A Rentería, una pluja intensa anticipava la tempesta posterior. Teresa Rilo, esposa aleshores del mercenari francès Jean Pierre Cherid, esperava angoixada la tornada de l'agent de les clavegueres policials i del seu germà a casa. Rilo ho tenia tot preparat per celebrar el dia del pare, malgrat que a la seua ment brotaven conats alliberadors d'una vida presa pels condicionants de compartir projecte vital amb un exterrorista d'extrema dreta que havia militat a l'Organització de l'Exèrcit Secret (OAS) d'Algèria. Feminista convençuda, cada vegada dubtava més d'aquella existència, de viure atrapada entre les quatre parets del seu domicili mentre el seu marit navegava pels baixos fons policials i d'intel·ligència de l'Estat espanyol.

Cherid no tornaria aquell dia de 1984. Només ho faria el seu germà. L'agent encobert de les forces de seguretat de l'Estat explotaria en mil trossets en retirar un cotxe que emprava la xarxa que perseguia a través de mètodes bruts l'activitat terrorista d'ETA. Seria el final d'un combatent d'extrema dreta que connectava el terrorisme emparat per l'Estat contra el grup armat basc, l'entramat impulsat per la CIA per evitar l'expansió del comunisme a Europa i la violència feixista que s'havia propagat a Itàlia durant els terribles anys de plom. Els seus cercles d'amistats i professionals retrataven la sintonia entre comandaments de seguretat que havien passat de torturar a les comissàries a vestir roba demòcrata i la utilització de criminals de guerra -generalment, de conviccions feixistes- per posar fi a ETA.

Tota aquesta arquitectura de complicitats a la part més tenebrosa i tèrbola de l'Estat espanyol és retratada al llibre Cherid, un sicario en la cloacas del Estado (Garaje Ediciones, 2019). Escrit a quatre mans entre la viuda de l'exmilitant ultradretà Teresa Rilo i la periodista d'investigació amb llarga trajectòria al desaparegut setmanari Interviú Ana María Pascual, il·lustra a través de la biografia del guerriller de l'OAS una etapa fosca de la democràcia espanyola. Una trajectòria vital que arranca, precisament, amb el relat de la seua mort. L'autèntica companya de vida de Cherid.

De família conservadora i de sentiment profundament ultranacionalista, va enrolar-se a l'OAS quan superava escassament la vintena d'anys. Va fer-ho junt amb el seu germà, amb el qual va assaltar un banc a la localitat francesa de Toulouse. El robatori a punta de pistola va coincidir amb l'etapa que l'OAS buscava finançament per sufragar els cops d'Estat que sofriria el president gal Charles de Gaulle. Falsament denominats com als germans Ferrer, ambdós van integrar-se al comando Delta. «Aquests comandos foren autèntics esquadrons de la mort que dugueren a terme les accions més sagnants i de més pes de l'organització armada, com ara una campanya de segrests i de tortures contra ciutadans algerians», escriu la periodista Ana Maria Pascual.

La parella de germans, detinguts per l'atracament, van aconseguir-se fugar-se de la presó. I com havien fet prop de 200 membres de l'OAS, van buscar refugi a Alacant. De fet, als territoris banyats per la mar Mediterrània s'hi van instal·lar fins a 50.000 pied-noirs. La dictadura franquista, arran dels nexes ideològics i dels lligams del cunyat de Franco i filonazi Ramon Serrano Suñer amb dirigents de l'organitzada armada d'extrema dreta, va acollir-los. Fins i tot, va proporcionar-los un camp d'entrenament a Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà). Aquella zona estava dominada pel falangista i esquitxat per tràfic d'armes a l'OAS Miguel Gómez Benet.

Llibre editat per Garaje sobre l'exterrorista de l'OAS que va participar dels GAL

Els Cherid, tanmateix, no van poder escapolir-se dels problemes judicials que arrossegaven del robatori a França, en el qual va morir un gendarme. Van ser internats durant tres mesos en un reformatori, però el règim feixista espanyol va obviar la petició d'extradició de les autoritats gal·les. D'aquesta manera, van alliberar-se dels seus càrrecs anteriors i van poder seguir amb la seua activitat criminal: poc després d'eixir de la garjola, van atracar una joieria d'Alacant.

Instal·lats al barri obrer de les Carolines, André-Noël, el germà del futur sicari dels GAL, va fundar un establiment comercial a la platja després de casar-se amb una miss d'Alacant. Jean-Pierre, però, va marxar cap a la capital espanyola després d'enamorar-se. Posteriorment, deixaria aquesta dona per començar a fer vida amb Rilo. André-Noël, qui confessaria dècades més tard la participació en la guerra bruta contra ETA, va ser detingut a Algèria durant la seua segona etapa de mercenari. Com a pres per la seua antiga vinculació a l'OAS, va rebre el suport del feixista Front Nacional, aleshores encapçalat pel negacionista Jean-Marine Le Pen.

L'ombra de la CIA

A Madrid, Cherid contactaria amb Yves Guillou, cap del comando terrorista al qual va pertànyer. Conegut com a Yves Guerin-Serac en els cercles ultradretans, va fundar l'agència de notícies Aginter Press a Portugal. La companyia era una societat pantalla que encobria treballs d'espionatge per a la policia política del dictador portuguès Antonio Oliveira Salazar. També va ser utilitzada per la xarxa Gladio, un entramat impulsat per la CIA amb l'objectiu d'aturar l'expansió del comunisme per Europa durant la Guerra Freda que va enfrontar els Estats Units i la Unió Soviètica. Aquesta teranyina clandestina va servir de suport financer per realitzar diversos atemptats a Itàlia durant els anys de plom. La relació entre Guerin-Serac i aquelles accions terroristes van acreditar-les els jutges transalpins.

Aginter Press es va estendre arreu de tot el vell continent. Va tenir seus a Itàlia, França, Turquia, Grècia, Alemanya, Bèlgica i l'Estat espanyol. «Van estar dirigides per feixistes locals, on van falsificar-se documents, es va traficar amb armes i es van planificar operacions subversives sota la protecció de les altes instàncies de l'Estat», explica al llibre la periodista d'investigació. A Espanya, l'agència va estar integrada per Mariano Sánchez-Covisa, cap del grup paramilitar dels Guerrilleros de Cristo Rey i presumptament implicat en l'assassinat del jove Arturo Ruiz, i pel feixista italià Stefano Delle Chiaie. Membre del grup terrorista d'extrema dreta Avantguarda Nazionale i assessor de diverses dictadures llatinoamericanes, compta amb una llarga ombra de crims a l'esquena. Uns fets, però, que no van impedir-li fer negocis amb ETA, segons el llibre editat per Garaje.

La connexió entre aquesta xarxa, amb presència a territori espanyol, i la intel·ligència nord-americana va produir-se a través del Servei d'Informació de l'Alt Estat Major i el Servei d'Informació Naval de l'Armada franquista, antecedents dels posteriors serveis secrets espanyols. A pesar de no ser-hi a l'OTAN, l'almirall Luis Carrero Blanco va establir aquesta aliança amb l'estructura fantasma dels Estats Units. El director de l'entramat fou el capità Juan Manuel Rivera Urruti. Seria el cap de Cherid. Això sí, abans el mercenari va combatre a Biafra a sou de l'Estat francès que tant va odiar després de la descolonització d'Algèria.

Carnet de la Guàrdia Civil amb un nom fals| Ediciones Garaje

Per ocultar la seua contractació per les clavegueres policials, va treballar a una empresa ubicada a Pamplona. A la firma, també feien feina el seu germà, l'exmilitar i exmembre de l'OAS Jean Rogue i el col·laborador de la CIA Jay Simon Salby. L'amistat amb Guerin-Serac va integrar Cherid al cercle de confiança de Chiaie, que tenia com a seu de reunió la pizzeria L'Appuntamento. «L'objectiu del negoci no era omplir la caixa registradora, sinó blanquejar diners del tràfic d'armes o de qualsevol activitat il·lícita dels homes de Delle Chiaie, aleshores líder indiscutible de la Internacional Negra», descriu la viuda de l'exterrorista de l'OAS.

Entre mos i mos de pizza, Cherid compartia tapet al restaurat de menjar italià amb els mateixos Delle Chiaie, Guerin-Serac, Sánchez-Covisa, diversos advocats de Fuerza Nueva, el torturador condecorat diverses vegades Antonio González Pacheco Billy el Niño, i el comissari tèrbol Roberto Conesa. Aquest darrer alt comandament de la policia acumula un historial farcit de taques: va ser assessor del dictador anticomunista Leónidas Trujillo, torturador de la Brigada Político-Social, presumpte instigador d'atemptats del grup terrorista canari Moviment per l'Autodeterminació i Independència de l'Arxipèlag Canari, de l'atac a la sala Scala de Barcelona i de l'assassinat del líder independentista de les Illes Canàries Antonio Cubillo.

Del relat de la viuda de Cherid, també es desprèn l'assistència de Rodolfo Eduardo Almirón, vinculat a l'organització violenta d'extrema dreta d'Argentina Triple A. Va ser, al seu torn, cap de seguretat d'Aliança Popular i guardaespatlles durant els anys 70 de l'exministre franquista i pare espiritual de la dreta espanyola Manuel Fraga. Aquest mercenari, junt amb Delle Chiaie i Cherid, va estar present als successos de Montejurra de 1976, on van enfrontar-se les dues branques del carlisme. En aquella jornada, van morir dues persones. Les ombres encara planen sobre un esdeveniment violent amb massa enigmes per descobrir.

Complicitat policial

Un altre dels atemptats més terribles que va realitzar l'extrema dreta durant la transició espanyola fou la matança d'Atocha, en la qual van morir cinc persones d'un despatx laboralista de Madrid. Tot i que no va ser condemnat ni jutjat per aquell crim múltiple, el quart pistoler identificat fou Carlo Cicuttini, segons relata l'obra citada. Cicutiini, del cercle de mercenaris feixistes de Delle Chiae, va ser detingut cinc mesos abans de les eleccions espanyoles del 1982, les quals encimbellarien els socialistes a la Moncloa. El seu arrest fou producte d'una traïció d'excompanys d'extrema dreta i d'una posterior ordre d'extradició.

L'ultra italià va empipar-se per veure com la policia espanyola l'emmanillava, i va decidir col·laborar amb les autoritats espanyoles. Va confessar haver-hi treballat per a la Direcció General de Seguretat espanyola en atemptats contra membres d'ETA i en seguiments envers persones d'esquerres. Per a fer aquestes operacions, l'Estat va pagar habitatges als mercenaris extremistes. Les alertes van esclatar, però, quan va desvelar que l'arma amb la qual havien matat el magistrat Vittorino Occorsio, qui va investigar les trames neofeixistes transalpines, havia sigut facilitada per la policia espanyola a l'organització terrorista Ordine Nuovo.

Un dels comissaris que van formar part de les clavegueres policials contra ETA fou Roberto Conesa, que formava part del cercle d'amistats de Cherid| Arxiu EL TEMPS

Aquella declaració va fer reaccionar el comissari Manuel Ballesteros, torturador franquista, ideòleg de la guerra bruta contra ETA a parer de la periodista Pilar Urbano i director del fantasmagòric Batallón Vasco Español, en paraules del referent de la investigació periodística Xavier Vinader. Ballesteros va fer mans i mànigues per deixar-lo lliure. Segons Ana Maria Pascual, per la implicació de Cicuttini als crims d'Atocha. El misteri de l'assassinat d'Occorsio va arribar fins a Barcelona, refugi de diversos terroristes italians. En aquells anys, foren acollits per Alberto Royuela, empresari falangista amb llaços d'amistat amb el comissari Conesa. El col·laborador més fidel d'aquest comandament policial, Billy el Niño, va compartir negocis de seguretat amb altre comissari tacat per alguns atemptats dels GAL, Jesús Martínez Torres.

Cherid també va gaudir d'aquesta complicitat de les altes esferes policials. El descuit d'una bossa marró en la qual hi havia fotografies de terroristes d'ETA i una arma de la mateixa marca que les emprades per la policia van motivar els recels dels Guàrdies Civils que van trobar-la a tocar de l'estadi del Leganés. La investigació va ser avortada. Com la detenció de Cherid per col·locar suposadament una bomba per venjar-se del seu excap en una de les firmes presumptament pantalla en les quals treballava. Una telefonada del seu amic i ultra italià, Mario Ricci, a la policia espanyola va alliberar-lo. L'amenaça de desvelar qui era el confident del grup parapolicial Batallón Vasco Español dintre d'ETA va comportar que li llevaren les manilles.

Sicari de l'Estat

Com a integrant d'aquest escamot terrorista emparat per l'estructura policial de l'Estat espanyol, Cherid va participar de l'assassinat del dirigent d'ETA José Miguel Beñarán Ordeñana, més conegut com a Argala. Segons relata la viuda del sicari a l'obra, el referent del grup armat «va volar pels aires igual que ho va fer l'expresident franquista [en al·lusió a Carrero Blanco]». Els responsables d'aquell atemptat foren Cherid, Ricci i l'ultra argentí José María Boccardo, el qual va participar de les accions violentes de la Triple A. Tots tres van col·locar l'explosiu el 20 de desembre de 1978 en un pàrquing de la localitat del País Basc francès, Anglet. S'havia convertit en l'aparcament d'Argala des de feia pocs dies.

La llista de crims que s'atribueixen a l'exguerriller de l'OAS és extensa. Segons l'informe que va elaborar el Govern basc l'any 2008 sobre accions violentes del terrorisme d'Estat, Cherid va matar els integrants d'ETA Enrique Álvarez Gómez Korta, Jon Lopategui Carrasco Pantu, José Martín Sagardía Zaldua Usurbil, Joaquín Etxeberría i Esperanza Arana, aquests darrers a Veneçuela. No debades, el pistoler va efectuar diverses missions d'aquesta mena a Amèrica Llatina. També va preparar els actes terroristes contra Xabier Agirre Unamuno i Ángel Iturbe Abasolo, ambdós ferits pels atemptats. A l'etarra Aratxa Sasiaín, va intentar segrestar-la. Com amb Eugenio Etxebeste Aritzkuren, al qual van intentar abatre el trident ultra conformat per Cherid, Ricci i Boccardo.

L'exdona del mercenari, tanmateix, nega que l'integrant dels GAL estiguera present a l'atemptat executat pels grups paramilitars ultradretans teledirigits per l'Estat al bar Hendayais en 1980, en el qual van perdre la vida dos ciutadans francesos i una desena van resultar ferits. Per negar-se a facilitar informació relacionada amb aquella actuació indiscriminada, el comissari Ballesteros va ser condemnat per prevaricació. Més tard, però, el Tribunal Suprem l'absoldria.

Presentació del llibre a Madrid amb Teresa Rilo, a l'esquerra, i la periodista Ana María Pascual, al centre| Youtube

Aquest alt comandament policial va participar del bracet de Conesa en reunions al restaurant d'un dels implicats en aquella ràfega de trets inhumana, Gilbert Perret. Junt amb el seu germà Clément, regentaven el bar de l'Aeroclub de Castelló, al qual havien acudit els germans Cherid per «fer negocis d'importació». Els Perret, que van controlar la prostitució i el tràfic d'armes a Marsella, s'havien instal·lat a Benicàssim (Plana Alta) després de restar uns anys entre reixes. Havien acabat empresonats per una pugna sanguinària amb un altre clan per dirigir el crim organitzat de la ciutat francesa.

Ballesteros va ser assenyalat, a més, per personar-se al Congrés dels Diputats amb el propòsit de mostrar la seua simpatia amb el cop d'Estat militar del 23-F. Els tres sicaris que van assassinar Argala també haurien sigut de la partida a l'esdeveniment antidemocràtic. «A continuació, Mario [Ricci], Giuseppe [Calzona] i José María [Boccardo] van presentar-se amb armes, una mena de metralletes, i van partir amb el cotxe de Ricci cap al Congrés», narra Rilo. I afegeix, confessant les paraules que va pronunciar-li Cherid: «Hem d'anar al Congrés per ajudar a la Guàrdia Civil. Tornarem prompte, si Déu vol».

«Tornaren de matinada, quan ja era evident que el cop havia fracassat. No sé fins a on va arribar la implicació de Jean-Pierre i els seus companys en els greus actes contra la democràcia», tanca. La resta d'actes al marge de la legalitat sí que els ha pogut descriure Rilo, amb un relat contextualitzat per la periodista Ana María Pascual. És la història de com va conviure amb un terrorista d'extrema dreta reclutat per l'Estat espanyol amb el propòsit d'acabar amb ETA mentre formava part d'una xarxa de la CIA per combatre clandestinament el comunisme. La biografia laboral d'un sicari que, segons es llença al llibre, va ser eliminat suposadament quan era incòmode per a les estructures policials de la dècada dels 80, amb el PSOE de Felipe González al capdavant del Govern espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.