Els Crítics

Un món on el Ku Klux Klan és més viu que mai

El film suposa el retorn de Spike Lee al cinema que el va fer ser qui és i s’endinsa en l’agitació social dels anys 70, just quan Ron Stallworth es converteix en el primer detectiu negre del departament de policia de Colorado Springs i aconsegueix infiltrar-se en el Ku Klux Klan

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els fets i les circumstàncies s’han encarregat de dibuixar l’escenari ideal per la tornada de Spike Lee al cinema que el va fer ser qui és. Celebrat i també criticat —a voltes per pamfletari, d’altres per imprecís o per abaratir el resultat artístic en pro d’una idea—, amb BlacKkKlansman (estrenada aquí com Infiltrado en el KKKlan) torna a primera línia de foc i amb l’aval del Gran Premi del Jurat aconseguit a Canes. Sense perdre en cap moment el context —imatges inicials i finals, vincles amb l’art precedent i la realitat immediata—, el film s’endinsa en l’agitació social dels anys 70 i dona el protagonisme a Ron Stallworth, el primer detectiu negre del departament de policia de Colorado Springs. A banda dels recels i les hostilitats dels seus propis companys de cos, és l’encarregat de portar a terme una missió d’alt risc: infiltrar-se al Ku Klux Klan. I provar d’explicar-ho al món, sense reserves.

Amb aquest punt de partida i esperonat pels elements, el director de Malcom X (1992) i Haz lo correcto (1989) aconsegueix el seu millor film de l’última dècada. Una pel·lícula amb l’ànima al punt just de fúria i d’inflamació per explicar el que vol, amb encert en el to, divertida i voraç, amb el domini per passar de l’humor negre a la tensió inexcusable, sense oblidar que la política també és lleugeresa i no només un crit abrandat per mostrar una realitat incòmoda, tan present en frases com “cal recuperar Amèrica” o “fer Amèrica gran una altra vegada”, dites per David Duke i per Donald Trump. Eslògans execrables de la història moderna que tenen el nefast privilegi d’aparèixer al film, en un tram final que ens fa acabar amb el puny en alt i, alhora, amb totes les alarmes activades.

Accions on veiem la confrontació, l’odi, el menyspreu, l’essencialisme més retrògrad i perillós convertit en la nova divisa d’un món que sembla abocat al precipici i la confrontació, que retrocedeix fins a temps que semblaven superats. On veiem un racisme exacerbat que sempre es reinventa per tornar a tenir una nova vida extra, una nova cara, una nova oportunitat per difondre la seva propaganda de misèria i menyspreu. Perquè la desraó sempre lluita per dominar el món, i només cal repassar un panorama polític que es regira arreu, amb una extrema dreta que torna a ocupar les trones del poder, com si no hagués passat res en els últims 80 anys. O com si, efectivament, haguessin passat moltes coses.

Les victòries a les urnes de Trump i Bolsonaro, el regnat de Putin i Erdogan, les idees de Salvini i Le Pen, l’auge de la xenofòbia, tan orgullosa de ser-ho. O, sense anar gaire lluny, la recessió de llibertats, idees i lluites a l’Estat espanyol, on els escamots de l’extrema dreta gaudeixen d’impunitat per patrullar els carrers, per netejar la societat, o per sortir a la televisió en prime time. És que “sempre hem de parlar de política?”, pregunta Stallworth en un moment del film; “què hi ha més important?”, obté com a resposta, subratllant un problema d’escala global, que ens ressona com la tragèdia del 12 d’agost de 2017 a Charlottesville, on un neonazi va atropellar mortalment tres persones.

Són les imatges que tanquen el film, exemple d’una d’aquelles obres tan necessàries com a dic de contenció, com a proposta per indignar-se i moure’s. Perquè deixen testimoni del renaixement d’una Amèrica republicana —i d’un món— on el Ku Klux Klan és més viu que mai.

 


BlacKkKlansman
Direcció: Spike Lee
Estats Units, 2018
Durada: 128 minuts
Guió: Spike Lee, Kevin Willmott, David Rabinowitz i Charlie Wachtel, basat en el llibre de Ron Stallworth
Fotografia: Chayse Irvin
Repartiment: John David Washington, Adam Driver, Topher Grace, Laura Harrier, Ryan Eggold, Corey Hawkins, Robert John Burke, Alec Baldwin
Gènere: Comèdia negra. Racisme


 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.