Comerç i transició ecològica

Acord UE-Mercosur, la 'pesta' que tem el camp

Després de 20 anys de negociacions infructuoses, la Unió Europea i Mercosur van firmar un acord de lliure comerç que obri les portes d'un mercat de 260 milions de consumidors a les firmes europees. Aquest pacte, tanmateix, pot comportar efectes negatius sobre el camp valencià, tal com denuncien les organitzacions agràries, plataformes per la sobirania alimentària i la mateixa consellera Mireia Mollà. Des del sector boví català, qualifiquen de «nefast» l'aliança comercial. En ambdós territoris, s'assenyala, a més, les conseqüències que tindria aquesta entesa per a la lluita contra l'emergència climàtica. Els experts demanen una fiscalitat verda per mitigar-los.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Poques hores abans de la manifestació per l'orgull LGBTI+, València estava tenyida dels colors de l'arc de Sant Martí. Els carrers i les places de la capital del País Valencià estaven preparats per acollir la reivindicació anual d'uns drets encara no consolidats. I actualment amenaçats per l'emergència d'una extrema dreta capficada en trencar els consensos aconseguits per corregir la discriminació història patida per aquests col·lectius. Mentre a l'Estat espanyol hi havia un clam per avançar cap a una societat més inclusiva en aquest aspecte, els dirigents europeus signaven un pacte històric a banda i banda de l'Atlàntic. La Unió Europea i Mercosur acordaven una aliança comercial després de 20 anys de negociacions infructuoses.

Aquesta rúbrica provocava que l'esquerra autòctona, la qual centrava els seus esforços a defensar a les xarxes els drets LGBTI+, criticara l'entesa entre ambdós blocs comercials. O, si fa no fa, així ho feia Mireia Mollà, consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Compromís. «La UE amb el Govern d'Espanya d'impulsor, acaba de posar en RISC EXTREM (sic) el sector agrícola i ramader per beneficiar a l'automòbil. Sembla intencionat: després de l'acord amb Sud-àfrica, una rematada ràpida als cítrics i s'ha acabat. Que irresponsable!», escrivia a Twitter.

La piulada tenia resposta per part de Manuel Mata, síndic dels socialistes i persona de confiança del president Ximo Puig: «Ostres, no només no els agrada l'acord a Trump, Putin i Xi Jim Ping. Espanya s'estalviarà més de 4.000 milions en aranzels, crearà més de 14.000 llocs de treball per cada 1.000 milions exportats. I el més important, la Carta democràtica exclou els països no democràtics». La batalla estava servida per un pacte que liberalitza les licitacions dels governs de Paraguai, Uruguai, Argentina, Brasil i Veneçuela -aliades a la plataforma Mercosur, que concentra el 80% del PIB llatinoamericà- i permet l'accés de les empreses europees als mercats llatinoamericans per a sectors com ara l'automobilístic, les infraestructures, la maquinària i la indústria tèxtil. La previsió és un increment d'exportació de 70.000 vehicles.

D'aquesta manera, es redueix del 35% d'aranzel imposat als productes químics o farmacèutics a un 18% i 14%, respectivament. Encara més, l'acord lliurecanvista permetrà enderrocar els murs proteccionistes que hi havia en sectors com ara el tèxtil, el calçat, els vins o els licors. Ara bé, suposarà un cop per al camp valencià i la ramaderia catalana. Mercosur, no debades, és el principal proveïdor de productes agrícoles de la Unió Europea. Acapara, per exemple, el 70% de les importacions comunitàries en alimentació animal.

Els recels a l'acord de lliure comerç, mostrats per Mollà a les xarxes socials, s'han traslladat en públic. En una entrevista a la Cadena Ser, lamentava que el Govern espanyol del socialista Pedro Sánchez no exigira garanties per a l'agricultura valenciana com si ho havia fet el mandatari francès, el liberal Emmanuel Macron. «La salut no pot ser una moneda de canvi a favor de la indústria automobilística. Estem parlant dels productes que ens duem a la boca i del perill que suposa que no se l'exigisca les mateixes regles a altres països», afirmava posteriorment a TVE. «Fa falta crear un lobby valencià amb el sector agropecuari per mantenir-lo», remarcava. L'eurodiputada socialista, Immaculada Rodríguez Piñero, però, valorava positivament el pacte, afirmava que encara hi havia detalls per tancar i negava que fos negatiu per als interessos dels cítrics del País Valencià.

La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà (Compromís), ha criticat l'acord durament UE-Mercosur. A la imatge, en la seua presa de possessió com a consellera| GVA

Amb Mollà pendent de reunir-se amb el ministre d'Agricultura, el valencià Lluís Planas, el dilluns vinent, Compromís ha iniciat la seua ofensiva contra el pacte entre la Unió Europea i Mercosur. «Volem saber si s'han realitzat els estudis d'impacte que pot tenir aquest acord sobre el nostre camp i si s'han previst mesures de reciprocitat per impedir l'entrada de plagues i de productes agrícoles amb tractaments prohibits en l'agricultura europea», demanava el diputat dels valencianistes al Congrés, Joan Baldoví. «Hi ha plagues en aquests països que poden suposar un autèntic perill per a la nostra agricultura. Volem saber si, per exemple, es farà el tractament del fred que s'aplica a la nostra fruita», afegia.

«No podem tolerar que sectors com el suc de taronja, l'arròs, la carn d'au o la mel paguen els plats trencats d'aquesta negociació. No podem permetre'ns un desastre com el provocat per l'acord amb Sud-àfrica», complementava Jordi Sebastià, exparlamentari a la cambra europea, que ressaltava: «Els nostres productors són qui mantenen el territori europeu i ofereixen una alimentació d'altíssima qualitat». «Sánchez s'ha despreocupat quan la Unió Europea els arracona i els castiga», ha rematat.

Unes crítiques que han coincidit amb les llençades per les organitzacions agràries valencianes, profundament empipades amb aquest acord. «L'entesa comercial té una afecció especial sobre els cítrics, ja tocats considerablement per l'entrada de productes sud-africans, o la llima. En menor mesura, tindrà incidència sobre el vi. També a l'àmbit ramader, particularment al boví», explica Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders. «Les cireres o els fruits secs seran uns altres dels afectats», afegeix. I indica: «Estem preocupats, de debò, per tots els sectors, llevat de l'oli». «Aquest acord suposa l'entrada de productes de tercers països en els quals no passen els controls fitosanitaris d'Europa i no respecten els drets laborals. A més, hi ha riscs d'introducció de plagues, que ens obliguen després, com ha passat en altres productes, a invertir recursos públics en investigació per erradicar-les», adverteix, mentre demana que es facen públics les avaluacions d'impacte.

«Els llauradors sempre som els pagans d'aquestes negociacions», es queixa, alhora que assegura: «Encara hi ha temps per corregir els aspectes perjudicials per al camp valencià». «Existeix una gran inquietud pel desmantellament de la indústria de transformació de sucs de cítrics davant el previsible augment de les importacions del Brasil, i l'expansió darrera de la indústria agroalimentària en aquest país», alerta. I agrega: «També ens preocupa l'increment de les importacions de llimes de l'Argentina, un país que pot incrementar, al seu torn, les seues entrades en el sector apícola i boví de carn». Una situació que es repetiria amb l'arròs d'Uruguai.

Des de la Unió de Llauradors i Ramaders, els quals censuren que «no s'hagen avaluat els efectes a mitjà i llarg termini», qualifiquen de «contradictòria» l'actitud del Govern espanyol. «Parlen de combatre el canvi climàtic, però fomenten les exportacions de determinats sectors sense implantar cap fiscalitat verda que evite l'enorme petjada ecològica que comportarà el pacte comercial. Segons estudis de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries, el camp valencià xucla el CO₂ que produeix el transport del territori. En cas de desenvolupar-se l'acord comercial, el camp valencià es reduirà. I, per tant, els efectes climàtics seran encara més grans», detalla. «Aquestes tendències agrícoles, a més, fomenten el monocultiu i tenen efectes importants sobre la nostra biodiversitat i sobre la dels tercers països importadors», ressalta.

L'entrada de 60.000 tones d'arròs, 180.000 de carn d'au i 45.000 de mel des de Mercosur també han empipat l'Associació Valenciana d'Agricultors, els quals han denunciat que «els agricultors i els ramaders són carn de canó perquè uns altres facen negoci a costa nostra». «Aquesta manera d'actuar, a mitjà o curt termini, serà la nostra sentència de mort», han afirmat. 

La Unió de Llauradors i Ramaders adverteix dels efectes nefastos d'aquest tractat comercial| Unió

«Al remat, estem posant en risc la nostra sobirania alimentària i accelerant la destrucció del nostre planeta per beneficiar un grup reduït de grans empreses», coincideix Mireia Vidal, secretària de la Coordinadora d'Agricultors i Ramaderes de la Comunitat Valenciana, integrada a la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià. «Amb aquest acord comercial, la Unió Europea permet l'entrada de productes sense una reciprocitat fitosanitària, i que, generalment, empren hormones de creixement, antibiòtics i pesticides prohibits per les normatives comunitàries. La conseqüència, per tant, és evident: provocarà un cop profundament devastador al nostre sector agrari», censura.

«L'estocada redueix, a més, la nostra capacitat de disposar d'aliments amb una petjada ecològica extremadament reduïda. Tot i que a València hi ha una xarxa de mercats força interessant, cal avançar encara més cap a un model similar a l'existent en determinades parts d'Itàlia», proposa. «Cal assenyalar que l'impacte ambiental és molt elevat. L'entrada de carn produïda en altres continents genera una gran quantitat de CO₂ i, a més, suposa beneficiar un model d'explotació agroalimentària força nociu», apunta.

Un model agroramader que, a parer, de Vidal compta amb nombroses ombres. «A Amèrica Llatina, s'estan ocupant grans quantitats de terra per part d'empreses multinacionals que sembren els productes més lucratius amb controls sanitaris reduïdíssims, en condicions laborals de semiesclavitud i sense tenir en compte la biodiversitat dels territoris». «L'Estat espanyol, a banda de donar suport a aquest model agroalimentari, està tirant-se pedres sobre el seu sostre com a principal productor de fruita i hortalissa», assenyala. «L'arròs, per exemple, serà un dels productes afectats força. Si es tanquen les explotacions, què cultivarem en aquestes zones? Recordem que són indrets mediambientalment molt sensibles i sense alternatives de cultiu», il·lustra.

Vidal recorda que Brasil ostenta a hores d'ara «el 90% del mercat de la Unió Europea respecte del suc de taronja». I que «el boví ja suporta importacions de Mercosur que suposen el 80% d'aquest tipus de carns que accedeix a la Unió Europea». «L'acord comercial introduirà forts desequilibris en aquest mercat en un moment en el qual s'enfronta al repte del Brexit», avisa. I destaca: «Tot en un sector amb una àmplia implantació en zones del nostre territori amb un gran valor ambiental». Per a l'activista alimentària, és evident el risc que hi ha de despoblament i manca de conservació del paisatge arran del possible tancament d'explotacions bovines.

A Catalunya, precisament, serà el sector ramader aquell que més sofrirà l'acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur. «Amb aquest pacte comercial, el sector boví està tocat, i més amb les darreres reduccions del 40%. Les conseqüències seran el tancament intens d'explotacions», expressa Santi Carol, responsable del sector ramader de la Unió de Pagesos. «La manca de reciprocitat respecte de les condicions sanitàries ens deixarà a prop del precipici. Qui assegura que no introduiran carn hormonada? Mentre a nosaltres ens exigeixen unes regles, que ens semblen adequades i necessàries, hi ha barra lliure per als productes que accediran als nostres mercats des de països tercers», apunta. Unes alertes que tenen a veure amb l'escàndol que va esclatar l'any 2017 al Brasil: les principals companyies exportadores venien carn adulterada.

A Catalunya, el sector ramader serà el més afectat pel tractat comercial entre ambdós blocs econòmic a banda i banda de l'Atlàntic| Unió de Pagesos

«Als discursos, els polítics s'omplin la boca de parlar contra el despoblament i de lluitar contra el canvi climàtic. Però si tanquen explotacions ramaderes, hi haurà una major desocupació al camp i la gent marxarà més a les grans urbs. Es tracta d'una actitud contradictòria respecte del manteniment i la conservació del territori», indica. I demana: «A França, un liberal com Macron ha batallat contra l'acord. A Espanya, aquest govern que s'autodenomina socialista, l'ha defensat de manera incomprensible. Necessitem que els eurodiputats catalans -i també els espanyols- expliquen què han votat i el seu posicionament».

Amb el sector en peu de guerra pel darrer acord que pot assecar les seues collites abans de plantar-les, la batalla política s'hi juga en com revertir els efectes negatius. En cas que hi haja marge per retocar l'entesa comercial aprovada entre Brussel·les i països com ara Brasil, Argentina o Veneçuela. Per a Vanessa Campos, professora d'Economia de la Universitat de València i especialitzada al món agrari, la solució per mitigar els dúmping social que hi ha rere aquesta aliança i la petjada ecològica que comporta passa inexorablement per «instaurar una fiscalitat verda».

«Els tractats de lliure comerç no són roïns de per se. Això és comprar una retòrica trumpista i proteccionista contrària a l'evidència. Quan més creixement econòmic hi hagut, ha sigut quan les fronteres i els mercats mundials s'han obert», explica. «Qualsevol posicionament de replegar-se i imposar barreres no hem sembla gens progressista», agrega.

«És cert, però, que hi ha una petjada ecològica força important i que existeix competència deslleial per uns productes que no compleixen la reciprocitat fitosanitària adequada», continua. I argumenta per proposar: «A banda de solucionar aquesta qüestió amb els mateixos controls sanitaris, s'hauria d'implementar una fiscalitat verda per reflectir al preu de tots els costos del producte. El preu és el reflex del cost d'un bé. I sense un tribut que mostre la petjada ecològica, la informació de cost està incompleta. Instaurar una fiscalitat verda europea, que després es desenvoluparia a les legislacions autonòmiques i estatals, és una urgència». 

Campos indica que «aquesta mesura beneficiaria els productes locals, ja que desincentivaria la compra dels oferts per tercers països». «No ens queda una altra. Només tenim un planeta i cal conservar-lo», recorda. I insisteix: «Es tracta de garantir una competència justa, sense tenir una posició de millora al mercat a costa d'un increment de les externalitats negatives de caràcter ambiental. La fiscalitat verda suprimiria el cost ecològic sense caure en solucions irreals de tipus proteccionista».

Brasil s'ha convertit en una potència agrària i podria augmentar la seua expansió gràcies a la carta blanca del president brasiler Jair Bolsonaro a la indústria agroramadera en mans de grans companyies. La firma de l'acord comercial a la Unió Europea ho possibilita gràcies a accedir amb més força al mercat comunitari| FAO

«Aquesta proposta va impulsar-la a la dècada dels 20 del segle passat l'economista Arthur Cecile Pigou, deixeble d'Alfred Marshall, sent ambdós de tendència liberal», exposa. «L'impost, que hauria de basar-se en l'axioma de qui contamina paga, podria implementar-se amb un IVA que gravara els productes peribles pels km recorreguts entre el lloc de producció i el consum tenint en compte els mitjans de transport emprats i la petjada de carboni dels mateixos», planteja.

L'economista, amb tot, reclama que el sector i els dirigents polítics «facen un pensament». «Coneixem els efectes de la globalització des de dècades enrere, però no s'ha dut a terme cap política estratègica per donar solució als reptes que es plantegen. L'agricultura no és una activitats bucòlica. És un negoci que requereix d'una visió estratègica actualment inexistent. S'ha de reconvertir buscant la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. S'ha d'estar preparat per a enteses comercials d'aquesta mena, per a poder competir internacionalment i treure profit d'aquests tractats. Malauradament, no s'ha fet res d'això, no s'ha afrontat de cara la realitat», retrau.

Mentrestant, però, l'aliança comercial entre la Unió Europea i el bloc de Mercosur s'ha convertit en la penúltima pesta econòmica que haurà de superar el camp. Tan temible com altres que han enfonsat un sector clau -la Xylella, per exemple, com a paradigma de la devastació- quan l'emergència climàtica irromp amb força als termòmetres de les llars.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.