AGRICULTURA

"L'administració hauria d'escoltar més el sector del camp"

La Unió de Llauradors i Ramaders, sindicat majoritari al País Valencià, estrena secretari general. Es tracta de Carles Peris, un citricultor de 41 anys de la Plana Baixa. La incorporació dels joves i les dones al camp són dues de les seues obsessions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Net i fill de citricultors, Carles Peris va nàixer a les Alqueries, a la Plana Baixa, fa 41 anys. Amb només 20 anys va afiliar-se a la Unió de Llauradors, convençut que "en el món de l'agricultura cal fer pinya i mirar pel col·lectiu". Des de fa dos anys era responsable de cítrics en aquesta organització. Abans, havia estat durant quatre anys regidor d'agricultura del seu poble. Amant de la bicicleta i les curses de muntanya extremes, assumeix la secretària general de la Unió en substitució de Ramón Mampel. La seua executiva és la primera que compta amb la presència d'una dona. A més, és la que té una mitjana d'edat més baixa en la història d'aquest sindicat: 47 anys.

-Al País Valencià, en 15 anys s'ha perdut el 17% de la superfície agrària; el nombre d'explotacions s'ha reduït un 27%, mentre que el nombre de titulars ha descendit un 28%. A més, dels 107.318 agricultors valencians, només 4.474 -això és un 4%- són menors de 40 anys. Per contra, prop de 64.000 sobrepassen els 65 anys. Vosté que és aficionat a les ultramaratons de muntanya, haurà d'admetre que té davant seu un pendent pronunciat...
Afronte amb il·lusió aquest repte. La gent del camp sempre hem sigut valents i treballadors. No tenim por a la situació. El que m'agradaria a mi és plantejar propostes concretes. No volem llançar un missatge buit als llauradors, als ramaders i a la societat en general, sinó que tenim propostes concretes per contrarestar totes aquestes dades negatives. Som conscients de com de difícil és incorporar gent jove i que les dones s'hi incorporen amb normalitat. Per això crec que és molt important el pas que hem fet per renovar l'executiva amb una mitjana d'edat jove, així com incorporar dones des de la base. De fet, estem assistint a la incorporació de dones al món agrari amb projectes que se n'ixen de la tradició, amb una orientació més innovadora. Igual passa amb la gent més jove, que aposta per cultius alternatius. Tenim clar que o s'incorpora gent jove o no evolucionarem cap endavant perquè la gent més gran és poc procliu a la innovació, alguns perquè són grans, altres perquè estan descapitalitzats.

-Quines són les propostes concretes que plantegeu per reimpulsar el sector?
Un dels eixos fonamentals és treballar en la cadena alimentària. Cal que les explotacions siguen rendibles perquè altrament és impossible que la gent jove s'hi incorpore. Només el 19% del preu final que paga el consumidor va a parar a la butxaca dels productors. Cal més transparència dins de la cadena: que se publiquen els preus en origen i destí per detectar qui es queda el benefici dins la cadena.

-Però la Llei de la Cadena Alimentària, de l'any 2013, es va aprovar precisament per a això.
Però la llei no és efectiva ni transparent. Hi ha l'Agència de Control i Informació Agroalimentària però les sancions que posa per un mal etiquetatge o per una venda a pèrdua són tan baixes que els sancionats prefereixen consumar la irregularitat i pagar la multa. Cal, doncs, que canvie la llei amb sancions més estrictes i que deixen de donar-se subvencions a indústries i comercialitzadores que alimenten aquestes males praxis. L'any passat la Unió va fer 15 denúncies a aquesta agència i en set ocasions es va demostrar que teníem raó. El que percebem des del camp és que hi ha moltes lleis que podrien ser ferramentes útils però que no són efectives a la pràctica.

-Una altra de les banderes de la Unió és la necessitat d'eleccions al camp. Tanmateix, l'administració fa oïdes sordes a aquesta reclamació.
Sí, això és imprescindible. Ací a la Comunitat Valenciana l'única organització que té implantació a tot el territori és la Unió de Llauradors. No té cap sentit que al final no sapiguem quina representació tinga cadascú. Estem cansats de reivindicar i que des de l'administració no se'ns escolte. Cal que canviem aquesta dinàmica, que els nostres missatges es fagen efectius.

-A la gent del món agrícola i ramaders se vos acusa a vegades de ser molt catastrofistes: si plou perquè plou massa; i si no plou perquè hi ha sequera. Això s'ajusta a la realitat?
Bé, sí, potser a voltes pot fer aquesta impressió però és que el que tenim a hores d'ara és que per a molts agricultors els resulta difícil tenir un ingrés digne de les seues explotacions. Però també hem de saber transmetre a l'opinió pública que nosaltres som un sector fonamental per a l'economia i la preservació del medi ambient. L'agricultura és essencial per mantenir l'ecosistema mediterrani; nosaltres provoquem millores medioambientals. A més, som essencials en matèria de seguretat alimentària i donem la possibilitat que la ciutadania tinga accés a productes frescos, ara que tant se'n parla. D'altra banda, l'abandonament dels camps té un impacte visual negatiu, alhora que incrementa el risc d'incendi, sobretot en les zones de muntanya. Això per no parlar de la capacitat que té per fixar població a l'interior i, per tant, alleugerir el problema del despoblament de què tothom parla ara.

-De fet, un dels missatges força del seu antecessor en el càrrec, Ramón Mampel, era el del llaurador com a preservador i guardià del territori.
Sí, volem continuar reforçant aquest punt de vista. La gent ha de ser conscient que preservar l'agricultura és important per a nosaltres però també per al conjunt de la societat. Mantenir l'agricultura és essencial per a l'equilibri mediambiental i demogràfic.
Per això és tan important que des de la Unió ens renovem. Mira, en el darrer any s'han quedat sol·licitants fora de les subvencions de Conselleria per a la incorporació de joves a l'agricultura.

-La Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural és la quarta que menys diners té consignats en el pressupost de la Generalitat per 2019. Ara esteu en 404 milions d'euros, el que suposa un increment del 14,3% respecte de l'any passat. És suficient?
No, no ho és. No pot ser que hi haja peticions de gent jove que vol incorporar-se i no puga accedir a les ajudes. Caldria destinar-hi més diners perquè el manteniment de l'agricultura i la ramaderia té repercussions positives per a tota la societat.

-En el seu discurs de comiat, Ramón Mampel va dir que "agricultura podria ser una conselleria a banda, separada de medi ambient". Aquest és un debat que sempre ha estat present i, a vegades, durant aquesta legislatura, s'han produït xocs entre una sensibilitat i l'altra. Què n'opina?
La meua posició la tinc molt clara: crec que agricultura i medi ambient poden conviure, però la política de legislar des de l'oficina sense consultar al sector i aplicar la política de café per a tots, s'ha d'acabar. L'administració, abans d'aprovar determinades normatives, hauria d'escoltar més el sector. No pots, per exemple, prohibir la crema de la palla de l'arròs d'un dia per l'altre i no oferir una alternativa als agricultors afectats. No es poden aprovar normatives des dels despatxos i no donar eines a la gent del camp per adaptar-s'hi. Igualment pel que respecta a la fauna cinegética o silvestre. Si hi ha una plaga, l'administració ha d'actuar i ser pràctica. Nosaltres som qui xafem el territori i sabem com donar solucions a determinades problemàtiques.

-En la passada legislatura, la Unió de Llauradors va participar en la manifestació que duia per lema "Per un món rural viu", en què també van participar associacions pro-taurines, caçadors i paranyers. La vostra participació va ser controvertida i va despertar cert debat dins la mateixa organització. Tornaríeu a participar-hi?
Cal diferenciar clarament el missatge de la pancarta, "Per un món rural viu", amb què estem completament d'acord perquè hi ha una part de la població d'interior que perceben que a voltes s'entrebanquen les seues activitats (l'explotació tradicional dels boscos, per exemple) amb les normatives. Però va passar que, a la manifestació, s'incorporaren altres associacions que potser tenien altres interessos. Jo vaig ser crític amb la nostra participació perquè pensava que sota el missatge de "Per un món rural viu" donàvem cobertura a una gent que no tenia res a veure. Les coses s'haurien pogut fer d'una altra manera. Però crec que en definitiva el que es volia transmetre és que hi ha una part de la població que no se sent escoltada per l'administració.
Pense que hi ha una part de la Conselleria que està fent una aposta pel medi ambient, però això no hauria d'estar renyit amb l'agricultura. El que no pot ser és aplicar normatives sense ferramentes per poder anar adaptant-te.

-Quina nota li posaria a l'actual Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient?
Un bé, amb un sis tenen més que suficient.

-Vosté ha estat responsable del sector cítric els dos últims anys. La Unió s'ha queixat perquè, de nou, el cítric important de Sud-Àfrica s'està encavalcant amb les varietats més primerenques que es cultiven al País Valencià. Com s'hauria de fer front a aquesta situació?
Tenim un problema: fa dos anys la Unió Europea signà un acord amb Sud-Àfrica que permetia la importació fins al 30 de novembre, quan abans era fins al 15 de setembre. A això cal sumar que tenen protocols menys estrictes. El resultat és que les seues produccions se encavalquen amb les nostres, amb la qual cosa el preu del producte ací acaba baixant. Aquella ampliació del període, dins l'acord de comerç, va ser possible perquè el Ministeri no va defendre bé els interessos de l'agricultura mediterrània. Sempre som la moneda de canvi de les negociacions comercials. Caldria fer lobby a Europa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.