AGRICULTURA

Campanya amarga del cítric valencià

Els problemes s’amunteguen al sector citrícola. Les intenses pluges, unides a la proliferació de productes procedents de Sud-Àfrica ha provocat un inici de campanya desastrós. Les pèrdues de la primera part de la campanya es xifren en 130 milions d’euros. A això s’uneix les reclamacions dels collidors, l’última baula de la cadena, que denuncien situacions d’esclavatge i reclamen augments de sou.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La tempesta perfecta s’ha instal·lat a sobre del camp valencià. El sector citrícola travessa un moment delicat. Les intenses precipitacions d’aquesta tardor i, sobretot, la competència de productes procedents de l’estranger, han trasbalsat els llauradors valencians i han obligat la Generalitat Valenciana a moure fitxa per aplacar els ànims d’un sector que dóna feina a més de 30.000 persones. Es tracta del sector agrari més important del País Valencià, amb una producció anual de tres milions de tones, això és gairebé un 60% de la producció a l’Estat. És, a més, la principal regió exportadora del món.

La Unió de Llauradors ha denunciat que acumula ja pèrdues per valor de 130 milions d’euros. L’origen del desastrós inici de campanya està a Sud-Àfrica, o més ben dit a Brussel·les. Els productors valencians -com també els del sud de Catalunya– s’han trobat que les mandarines i les taronges procedents de països tercers estan ocupant els linials de venda de tota Europa, el mercat cap al qual va enfocada la producció de casa nostra. Segons denuncia l’entitat agrària, milers de tones de mandarines, sobretot satsumes i clementines, s’han quedat en els arbres sense arreplegar en quedar desplaçades dels mercats europeus per la saturació de cítrics procedents de tercers països. El 65% de les pèrdues es deu a aquesta competència.

No és Sud-Àfrica, tanmateix, la responsable d’aquesta situació. L’origen del problema al què a hores d’ara s’enfronten els agricultors valencians cal buscar-la a Brussel·les, i més concretament en l’Acord Comercial entre la Unió Europea i Sud-Àfrica que les dues parts van signar el 2016 L’acord va ampliar el període durant el qual les taronges i les mandarines sud-africanes poden importar-se. Fins aleshores les importacions es destinaven a abastir el mercat durant els mesos en que no hi havia producció autòctona. Fins 2016 només es podien fer importacions fins el 15 d’octubre. A partir de la signatura de l’acord, el període s’allargà fins el 30 de novembre. L’ampliació del període d’importació ha provocat un solapament en el mercat del què les mandarines i taronges valencianes n’han eixit majoritàriament perjudicades. El problema succeeix a casa nostra, però també – i sobretot – en els països europeus, principal destinació dels cítrics del País Valencià. El resultat és un mercat saturat i una baixada mitjana dels preus del 23% en relació a les mateixes dates de la campanya anterior.

Segons la Unió de Llauradors, les exportacions sud-africanes han crescut des que es va firmar l’acord, l’any 2016, un 10% en taronges i un 11% en mandarines. Aquest increment en les importacions de productes sud-africans ha anat a més acompanyat d’un increment del preu que se’ls paga de fins al 50% en un període de només dos anys, un increment que ha succeït alhora que les cotitzacions del producte autòcton baixaven. L’acord UE-Sud-Àfrica contempla a més, la retirada de tots els aranzels i la liberalització total per a l’any 2026.

L'amenaça invisible

Tot plegat ha generat que les importacions des de Sud-Àfrica esdevinguen un autèntic mal de cap per als citricultors valencians. Esperonats per les bones condicions climàtiques i, sobretot, per les favorables condicions de l’acord amb la UE, l’aposta per la citricultura al país africà s’ha consolidat els darrers anys. La superfície de cultiu de cítric s’ha elevat d’un 11% des de 2016. L’increment és especialment notable en el cas de les clementines, de fins a un 17%. Les vendes de plantons s’han duplicat, sobretot les varietat de mandarines tardanes, que, previsiblement, entraran en producció en els pròxims anys i entraran en competència amb els productes de casa nostra.

Si les quantitats preocupen, les condicions en què aquestes fruites arriben als ports europeus inquieta encara més. Les normes sud-africanes permeten als productors cítrics utilitzar productes fitosanitaris que ací estan totalment prohibits. A més, en el procés d’exportació no apliquen el tractament en fred que ací sí s’aplica i que està destinat a acabar amb les plagues. Això genera «un greu risc per als productors valencians», assegura Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors. «Hi ha una evident falta de control duaner i uns protocols d’importació molt laxos que ens creen inseguretat davant la possible entrada de plagues inexistents en la nostra citricultura», adverteix.

I és que si bé en els ports de la mediterrània el control és exhaustiu, no es pot dir el mateix dels que es fan als ports del nord d’Europa, on la consciència sobre aquest problema és molt menor. Pràcticament no passa un mes sense que les autoritats fitosanitàries espanyoles advertisquen de la detecció d’alguna nova plaga procedents de Sud-Àfrica. I el problema és que algunes d’aquestes poden tindre repercussions mortíferes per a la citricultura local. Als científics els preocupa, per exemple, l’entrada del cotonet, una plaga que a Àfrica té un enemic natural, però per a la qual estem desprotegits a casa nostra. O la introducció del greening, que a Sud-Àfrica es combat amb insecticides que ací estan radicalment prohibits. O la malaltia del black spot que pot tenir conseqüències fatals per a les exportacions cap als Estats Units, on la normativa és molt restrictiva.

Fet i fet, ha generat la reacció del sector agrari valencià. Assumit que l’acord UE-Sud-Àfrica és irrevocable, reclamen que l’aplicació de mesures que compensen l’actual situació. Exigeixen que a les importacions sud-africanes se’ls aplique la mateixa normativa europea en matèria fitosanitària i la implantació de tractaments en fred. «Si volen que competim ho hem de fer en igualtat de condicions», explica Carles Peris. En aquest sentit, la Conselleria d’Agricultura s’ha compromès aquesta setmana a reforçar l’oficina de la Generalitat Valenciana a Brussel·les amb l’objectiu de fer lobby allà per endurir les condicions de l’acord comercial en favor dels interessos valencians. Així mateix, la consellera Elena Cebrián té previst plantejar la qüestió en el Consell Consultiu de Política Agrícola i Pesquera que tindrà lloc la setmana vinent.

Pobres contra pobres
Als problemes de la climatologia i la competència sud-africana s’ha sumat, a més, el de les reclamacions dels collidors, és a dir, les persones que es dediquen a collir la fruita de l’arbre. Ahir centenars de persones es van manifestar pels carrers de València, a instàncies dels sindicats CCOO i UGT, per reclamar increments de sous i millores en les seus condicions laborals. En concret, exigeixen una millora salarial en la línia de l’acord estatal de negociació col·lectiva; reeditar una clàusula de garantia social que regule les retribucions salarials; i regular les contractacions per evitar les situacions d’explotació que pateixen algunes de les 20.000 persones que es dediquen a aquesta activitat. De moment les cooperatives agroalimentàries han donat l’esquena a aquestes peticions, tot escudant-se en la baixa rendibilitat del camp. «Tenen raó que els preus són baixos però això no és culpa dels treballadors. Cal retribuir-los com correspon i posar pressió sobre la gran distribució, que és qui fixa els preus», replica Vicent Navalón, de la federació industrial de Comissions Obreres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.