Judicialització

Dubtes i certeses sobre la situació dels eurodiputats represaliats

Després de l’elevació del Suprem al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la qüestió de la immunitat d’Oriol Junqueras, aquests són els dubtes que sorgeixen sobre la situació de l’eurodiputat empresonat i sobre els dos exiliats. Ho expliquen advocats propers als casos del president d’Esquerra Republicana, de Carles Puigdemont i de Toni Comín.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«Estan aplicant dret intern que contravé el dret de la Unió Europea». Així explicava una de les persones que defensen Carles Puigdemont i Toni Comín, escollits eurodiputats i impedits, fins ara, per la judicatura espanyola a exercir el seu càrrec. Segons ha reiterat en diverses ocasions l’advocat Gonzalo Boye, els eurodiputats estan protegits per la immunitat des del moment en què són escollits. És per això que no té cap dubte que tots dos, Puigdemont i Comín, podran accedir al seu càrrec, malgrat els entrebancs imposats per la Junta Electoral Central, que ha improvisat un protocol que hauria d’obligar a passar per Madrid a tots els electes per jurar fidelitat constitucional i recollir les credencials corresponents.

Un requisit que, evidentment, els exiliats no han acceptat, atès que si xafen territori espanyol cauria sobre ells una ordre de detenció i serien empresonats. Curiosament, Oriol Junqueras, qui sí que es troba en territori estatal -i en presó preventiva-, no va obtenir el permís per traslladar-se al Congrés i accedir a la credencial imposada per la JEC i esdevenir, així, eurodiputat. La Fiscalia i el Tribunal Suprem coincidien en el temor pel fet que un cop Junqueras abandonara l’Estat espanyol, la seua tutel·la quedaria en mans de la policia de l’Estat en què es trobe. Així, «per preservar finalitats constitucionalment legítimes», l’alt tribunal va impedir que Junqueras recollira la credencial i la JEC va declarar vacants els escons europeus de Puigdemont, Comín i el mateix Junqueras. Tot esmentant preocupació perquè els triats assoliren la immunitat parlamentària.

«El Tribunal de Justícia de la Unió Europea donarà la raó als eurodiputats escollits, i això ho saben fins i tot els fiscals del Suprem. Per això es neguen a traslladar la qüestió de la prejudicialitat davant el TJUE en el cas de Junqueras». Una altra veu de les defenses mostrava aquest convenciment abans que el Suprem elevara la qüestió al tribunal de Luxemburg. El Suprem, finalment, ha rectificat i ha consultat el tribunal europeu per la situació d’immunitat del líder d’Esquerra Republicana. I és per això que el Suprem ha deixat en suspens el recurs de súplica que van emetre els advocats d’Oriol Junqueras contra la denegació del permís per prometre el càrrec d’eurodiputat.

Aquesta consulta del Suprem al TJUE es fa en la línia de consulta que mantenen els tribunals d’àmbit estatal amb els europeus per resoldre dubtes jurídics. El termini de resposta és de sis mesos, «però hi haurà moltes pressions», i «si es tracta d’eurodiputats electes, aquests tenen dret a una resposta ràpida i a ocupar el seu escó fins que la qüestió no es resolgui», deia una altra persona implicada en la defensa dels presos i exiliats que han estat escollits eurodiputats. Si bé és difícil que la decisió es prenga abans del 2 de juliol, dia de constitució del Parlament Europeu, alguns advocats són optimistes de cara a una decisió favorable als eurodiputats represaliats.

Però no tothom contempla el futur amb esperança. «No esperàvem que el Suprem elevara la qüestió al Tribunal de Luxemburg», diu una altra font, que explica que si els advocats de Junqueras presenten aquesta demanda és «perquè hi ha una contradicció entre la decisió que pren el Suprem i el dret de la Unió Europea». El cert és que l’equip de defensa de Junqueras ja havia plantejat altres qüestions prejudicials al Suprem perquè les traslladara al TJUE, si bé no totes han estat elevades. És per aquest motiu que alguns advocats tenen la sospita si el Suprem «ha elevat aquesta qüestió a Luxemburg perquè té la sensació que el risc és menor».

Alhora, tampoc no es descarta que l’elevació de la causa al tribunal europeu paralitze el judici. «Si estan dient que hi pot haver immunitat, potser no podran dictar sentència fins que això no es resolgui». En tot cas, tot i que «la immunitat normalment atorga un estatus que fa que la presó provisional no sigui l’últim, sinó l’ultimíssim recurs», tot això «s’ho estan saltant», diu un altre advocat que no imagina que el Suprem «es posicioni en una situació que permeti la llibertat» d’Oriol Junqueras. «Una altra cosa és si això implicarà que no surti la sentència abans que acabi el termini de presó -el 16 d’octubre- i aleshores afrontaríem una pròrroga amb més raons per demanar la llibertat». Qui pronuncia aquesta frase, però, admet que són només especulacions.

Siga com siga, la major part dels advocats no espera cap altra novetat abans del 2 de juliol, dia en què es constitueix el Parlament Europeu i en què caldrà veure si Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras poden començar a exercir com a eurodiputats. Uns altres no descarten una resposta ràpida del TJUE per garantir el dret dels electes. Tot queda obert fins el 2 de juliol, quan també hi haurà una manifestació convocada pel Consell per la República a Estrasburg i que podria provocar la primera imatge de Carles Puigdemont xafant territori francès.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.