Generalitat Valenciana

La disputada agenda verda valenciana

Mireia Mollà substitueix Elena Cebrián al capdavant de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient. Una consellera de perfil polític per suplir una de molt més tècnica. Davant seu, Mollà tindrà el repte d'atendre la precària situació del sector agrícola i culminar la tasca de reformulació de les polítiques hídriques, forestals, mediambientals i de gestió de residus iniciades per Cebrián. I, sobretot, haurà de defensar unes competències que Unides Podem cobeja.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Elena Cebrián va arribar a la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ara fa tot just quatre anys va rebre la cartera de mans de Máximo Buch, qui fins aleshores havia estat conseller d'Economia, Indústria i Ocupació. Ni rastre d'Isabel Bonig, que en la legislatura anterior s'havia dedicat a aquest negociat. De traspàs de competències pròpiament dit no n'hi hagué. El PP, malferit per una derrota que els deixava fora de la Generalitat després de 20 anys de poder hegemònic, se n'anà amb un cop de porta. En les setmanes següents Cebrián i el seu equip es dedicaren a obrir calaixos i carpetes. "No hi havia dia que no ens vingueren amb quatre marrons que calia abordar urgentment", explica Cebrián, que va arribar procedent de Madrid després d'una carambola política.

El traspàs de competències d'aquest dilluns a la vesprada fou molt diferent. Un acte farcit de paraules afalagadores i gestos de complicitat. A Cebrián la substitueix Mireia Mollà, una política jove però amb un ampli bagatge. Bregada a les Corts Valencianes, institució on va entrar l'any 2007 -amb només 25 anys- en l'etapa de vi i roses del Partit Popular, fou una de les diputades que va destapar el cas Blasco sobre desviament de fons destinats a la cooperació. Tampoc no li va tremolar la veu cada volta que va haver de cantar-li les quaranta als de la gavina. Combativa i treballadora, Mollà torna a la política d'àmbit autonòmic -havia renunciat a anar en les llistes autonòmiques de Compromís per centrar-se en l'Ajuntament d'Elx, on havia estat cap de llista amb uns magres resultats- per convertir-se en consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la segona versió del govern del Botànic.

El perfil de Mollà per aquest càrrec té algunes peculiaritats: no ha estat aquest camp la seua especialització en el temps en què ha exercit la política. Sí ha estat molt present, en canvi, aquests darrers quatre anys, en les extenuants negociacions dels Pressupostos de la Generalitat, un àmbit en el qual ha hagut de lidiar amb molts interessos creuats entre els socis del Botànic i Podem. Mollà és, potser, una consellera sense els coneixements tècnics de la seua predecessora, però té un perfil polític molt més marcat que no Cebrián.

Una disputa emergent
Aquestes dots negociadores seran essencials per encarar la legislatura que ara comença. Les qüestions vinculades a la política verda han esdevingut objecte de disputa en el bastiment de la segona versió del Botànic. Unides Podem va batallar fins l'últim moment per ostentar una vicepresidència segona encarregada de gestionar les polítiques verdes. Dimecres al matí, en una negociació in extremis, Mónica Oltra i Ximo Puig li oferirien a Rubén Martínez Dalmau sengles agències de canvi climàtic i energia a canvi de donar llum verda a l'acord a tres bandes.

Puig, Oltra i Dalmau, dimecres passat després de tancar l'acord de govern del Botànic II.

Les aspiracions verdes d'Unides Podem, han esdevingut com més va més vaporoses, però. De la vicepresidència d'Habitatge, Sostenibilitat Energètica i Coordinació de Polítiques Ambientals que aspiraven a gestionar la setmana passada, n'han passat a una molt més esquifida que tindrà per nom vicepresidència segona d'Habitatge i Arquitectura Climàtica. El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana assigna a la vicepresidència segona i conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica "les competències en matèria d'habitatge i de regeneració urbana i sostenibilitat energètica habitacional". Res més. Les competències que finalment gestionarà Dalmau, doncs, han quedat molt més acotades en aquest sentit, per bé que ahir, en l'acte de presa de possessió, el representant d'Unides Podem va insistir que ell ostentarà una vicepresidència segona que "s'encarregarà de coordinar totes les polítiques mediambientals del Consell mitjançant una comissió delegada interdepartamental". Tot indica que aquesta distinta percepció d'uns i altres generarà friccions. 

Siga com siga, caldrà veure com s'encaixa la promesa feta per Puig i Oltra per posar en marxa les agències de canvi climàtic i energia en l'organigrama de les conselleries. Les competències en matèria energètica han recaigut els darrers quatre anys en l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE-Energia), un organisme adscrit a la Conselleria d'Economia, Sectors Productius, Comerç i Treball, de Rafa Climent. Pel que fa a la qüestió del canvi climàtic, fins ara hi havia un director general de canvi climàtic i qualitat ambiental, una responsabilitat que ha recaigut en Joan Piquer Huerga, de la quota de Compromís.

"És una bona notícia que hi haja una pugna per les competències en matèria de canvi climàtic i medi ambient perquè denota que hi ha un interès per abordar la qüestió -assevera l'ambientòleg Andreu Escrivà-. Ara bé, cal que aquesta no siga una disputa pel qui sinó pel què". Per a aquest expert, calen polítiques transversals, que afecten tots els departaments de la Generalitat i que reflecteixin un canvi de prioritats. "El que no podem és omplir-nos la boca de transició ecològica i continuar donant ajudes a la Ford o a Air Nostrum", argumenta.

Inventar la roda
El document que dóna carta de naturalesa al Botànic inclou dotze mesures en relació a la transició ecològica i la lluita contra l'emergència climàtica. Entre les iniciatives hi ha l'aprovació d'una Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica; la creació de la ja mencionada Agència del Canvi Climàtic; el Fons d'Adaptació al Canvi Climàtic o el Desenvolupament de l'Agència Valenciana d'Energia; l'impuls d'una Llei d'Economia Circular; l'aprovació d'un Pacte pels Boscos Valencians; o l'elaboració d'una Estratègia Valenciana de l'Aigua, entre més. El punt 2 també inclou la creació d'un "Centre de Control de la Contaminació Atmosfèrica", una tasca que fins ara ha desenvolupat el Centre d'Estudis Ambientals de la Mediterrània (CEAM), una entitat que en l'etapa del Partit Popular va estar a punt de desaparèixer i que s'ha reflotat durant els darrers quatre anys. "Alguns semblen haver inventat la roda", assegurava a EL TEMPS, amb certa sorna, ahir al matí una persona coneixedora de la gestió de Conselleria, en referència a les exigències actuals de Podem durant la negociació.

Elena Cebrián, fins ahir consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. 

"Els punts del segon Pacte del Botànic en relació al medi ambient i al canvi climàtic tenen els fonaments en la política desplegada aquests darrers quatre anys", explica Natxo Serra, que ha participat en les negociacions del pacte de govern en representació dels Verds-Equo. De fet, el maig passat Cebrián va presentar davant el Consell l'Estratègia Valenciana de Lluita contra el Canvi Climàtic i Energia, un document de 117 pàgines. Es tracta, com ara planteja el document del Botànic II genèricament, d'una iniciativa transversal, que implica totes les conselleries.

"El canvi climàtic ha estat sempre en el centre de la nostra política. El problema, però, és que, quan arribàrem, vam haver d'atendre moltes urgències", explica Elena Cebrián. I és que la legislatura passada es va dedicar, en la seua primera etapa, a desllorigar els embolics heretats de la gestió del PP. Un camp de mines que l'equip de Cebrián va haver de desactivar. Els problemes laborals a Vaersa, els escàndols de l'Empresa Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (Epsar), la gestió dels residus,... foren qüestions que es van haver d'abordar amb celeritat i amb pocs recursos. La pacificació de la qüestió hídrica, l'aprovació del Pla Integral de Recursos -que intenta posar fi a dècades de caos-, la potenciació de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIE) -un centre de referència en l'àmbit estatal que el PP havia deixat en una situació molt precària- o l'entrada en funcionament de la Mesa Forestal, són alguns dels elements que es queden en l' "haver" de Cebrián. "S'ha fet un gir en les polítiques mediambientals que ens situen en paràmetres del segle XXI", opina Andreu Escrivà.

Amb poc marge de maniobra s'ha quedat, en canvi, en el camp del desenvolupament rural, a pesar que aquesta era, en principi, una competència del seu negociat. Tot i ser la responsable formal de l'Estratègia Valenciana contra el Despoblament -a què Ximo Puig va donar carta de naturalesa el 2017 com una política transversal- la coordinació efectiva ha estat encapçalada pel director general d'Administracions Públiques, Toni Such, un home de la confiança del president de la Generalitat Valenciana. Les dificultats per completar la tasca iniciada en la xarxa de parcs naturals ha estat una altra de les pedres en la sabata de Cebrián. "Hem parat inèrcies i hem impulsat línies diferents que hauran de quallar i consolidar-se", va dir aquest dilluns Elena Cebrián durant l'acte de traspàs de competències a Mireia Mollà. A la nova consellera, Cebrián li entregà un pen drive, un dispositiu digital on, al contrari del que a ella li passà fa quatre anys, hi ha tota la informació sobre la tasca desenvolupada per la Conselleria.

 

------------------------------------------------------
AGRICULTURA: TERRA PER GARBELLAR 

En l'àmbit de l'agricultura, el nomenament de Mireia Mollà ha estat rebut amb una barreja de precaució i expectativa. "No és el perfil agrarista que a nosaltres ens agradaria, però esperem tenir una interlocutora dialogant i amb voluntat de fer-nos propostes", explica Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders. A Mollà li correspondrà donar resposta a les demandes del sector citrícola en relació a la caiguda de preus, una qüestió que els darrers any s'ha situat en el centre de l'agenda política valenciana. "Ens cal reforçar la presència valenciana a Brussel·les, fer lobby", diu Peris, qui lamenta la lentitud de la Conselleria a l'hora de gestionar els tràmits administratius i les ajudes als productors.

La manca de pressupost (353 milions d'euros el 2018) i de personal en la Conselleria són, de fet, dos dels handicaps que han llastat la gestió dels darrers quatre anys, problemes als quals Mollà també haurà de fer front en aquesta nova etapa. En l'horitzó de la nova consellera també hi ha la negociació de la nova Política Agrícola Comuna (PAC) europea, que hauria d'aprovar-se durant la pròxima legislatura. Serà un procés en el qual Mollà haurà de mostrar cintura política perquè a Madrid s'obriguen camí les tesis a favor de l'agricultura mediterrània. Desenvolupar la Llei d'Estructures Agràries, aprovada durant el primer govern del Botànic, i mantenir l'aposta per l'agricultura ecològica -el 10% de la producció total al País Valencià- seran altres dels reptes de la nova consellera.

Més difícil serà posar d'acord el sector agrari per aprovar una llei que permeta la celebració d'unes eleccions al camp, uns comicis que generen molta controvèrsia. Els criteris per elaborar el cens enfronten a les dues principals organitzacions agràries, l'Associació Valenciana d'Agricultors i la Unió de Llauradors i Ramaders, fins al punt que els diversos intents que hi ha hagut per posar fil a l'agulla han quedat en aigua morta. L'altre tema espinós el té Mollà a les comarques del sud, d'on prové. La gestió del bacteri de la Xylella fastidiosa, que està posant contra les cordes els agricultors de les Marines i el Comtat, ha esdevingut un problema agrícola amb una àmplia dimensió social.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.