Rússia

La nova guàrdia de Putin

Una generació d’alts càrrecs joves dirigirà el país quan s’acabi el mandat del president. Ja s’està substituint l’antic seguici amb mànagers conformistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En algunes ciutats russes hi ha una competició de fa anys: quina de totes elles ha de passar a ser, després de Moscou i Sant Petersburg, la “tercera capital” de Rússia. Nijni Nóvgorod és una candidata, i qui ha vist aquesta antiga ciutat comercial a l’estiu sap perquè. Nijni es va engalanar per al Mundial de futbol amb un nou estadi, un parc al costat del Volga, hotels nous i façanes de colors vius. És com si la ciutat s’hagués despertat després de molt de temps.

Des de fa quinze dies aquesta ciutat renovada tindrà un nou governador. Gleb Nikitin, alt, flac, amb mirada intensa a través d’unes ulleres sense muntura, té 30 anys menys que el seu predecessor, qui ja havia sigut funcionari pel partit comunista, quan Nikitin ni tan sols havia nascut. El nou governador va fer un màster en Administració Empresarial a Nova York i amb 34 anys va ser viceministre d’Indústria. Molta gent el veu qualificat i experimentat.

Ell només és un dels molts alts càrrecs que estan arribant a les oficines més altes de la política russa: el 9 de setembre hi hagué eleccions per a nous presidents de regió, que, com Gleb Nikitin, tenen la benedicció del Kremlin. Les eleccions en més de vint regions són part d’un rejoveniment sistemàtic del cos de governadors que el Kremlin va començar a finals del 2016. És com si Vladímir Putin volgués compensar l’estancament que està paralitzant la política a la capital.

Per allí no està gens clar a qui nomenarà Putin com a successor quan s’acabi el seu mandat el 2024; la Constitució li prohibeix una nova candidatura. En les zones rurals, però, ara s’observa tota una nova generació de successors. Són homes joves que perfectament podrien ser fills de Putin. Les dones són una excepció. Alguns tan sols eren nens quan Putin va entrar al Kremlin l’any 2000, i altres estudiaven o tenien el seu primer treball. Però qui són els nous?

En els mitjans de comunicació els anomenen “els joves tecnòcrates”. Sembla que “tecnòcrata” sona a quelcom positiu, aparenta que sap el que fa, que per a ell l’important és el que passa, no les ideologies. Però també hi ha gent que ho entén de diferent forma: els polítics es reemplacen per mànagers. Els joves tecnòcrates són funcionaris aerodinàmics, soldats de peu sense voluntat pròpia. El sistema els ha creat per assegurar-se la supervivència en un futur sense Putin.

Un dels més joves és Anton Alikhanov, de 31 anys. Té cara de noi i governa Kaliningrad de forma no convencional, però grata. Va en bici a tots els llocs i té una col·lecció privada de discs en la seva oficina.

Anton Alikhanov

Kaliningrad és un lloc difícil per a un governador. És un enclavament, just entre Polònia i Lituània. A més, Alikhanov tenia una missió difícil: havia de reformar-hi la zona econòmica especial. Fins fa poc l’economia vivia d’importacions lliures d’impostos. Fins l’1 d’abril del 2016, quan va perdre aquest privilegi; ara Moscou li concedeix subvencions. Alikhanov ha intentat mantenir aquests pagaments tan transparents com fos possible, però així ha aconseguit molts enemics.

Tanmateix, també ha fet que la regió sigui més atractiva per als inversors, segons confirma un rànquing de l’“Agència d’Iniciatives Estratègiques”, propera al Kremlin: entre les 85 regions de Rússia, Kaliningrad puja del lloc 71 al 15. A més, ha lluitat seriosament per ajudar tant els ciutadans com les elits, els mateixos habitants de Kaliningrad ho confirmen. Alikhanov és considerat incorruptible i treballador. Putin el va nomenar el 2016, i el setembre del 2017 va haver de presentar-se a les eleccions per primera vegada. Va guanyar amb el 81 per cent de vots.

Fins i tot Jegor Tshernjuk, un jove activista del polític de l’oposició, Aleksei Navalni, parla bé d’Alikhanov. Està al bar Ieltsin, on hi ha un retrat d’Immanuel Kant penjat al costat de la taula amb ofertes de cervesa artesanal.

“He parlat amb molts empresaris”, diu Tshernjuk. “Diuen que Alikhanov pega amb la meravellosa Rússia del futur.”

És el millor elogi que un seguidor de Navalni pot fer. La “meravellosa Rússia del futur”, així anomena Navalni el país que vol crear, un país sense corrupció, ni funcionaris arrogants ni espies per a la policia. Però, en aquest sentit, amb Alikhanov moltes coses han seguit igual que abans. Les autoritats de Kaliningrad encara veuen els seguidors de Navalni com a enemics de l’Estat, cosa que va poder notar Tshernjuk diverses vegades quan el visitaven investigadors extremistes de la policia.

Alikhanov s’oposa a l’etiqueta de “jove tecnòcrata”. Ell va haver de fer campanya electoral i intentar guanyar vots, “si he fet tot això no puc seguir com a tecnòcrata”. Sona bé, però cal afegir que a Rússia ja no hi ha campanyes electorals de veritat. Es pot veure clarament en el fet que els governadors es canvien molt abans de les eleccions. El patró sempre és el mateix: l’anterior governador dimiteix durant el seu mandat i Putin en nomena un de nou. Aquest nou primer ha d’integrar-se, i després es revalida en les eleccions, a les quals només poden estar autoritzats rivals inofensius.

“El nostre govern, d’alguna manera, ha aconseguit clavar-se en el cap que es pot governar tota Rússia com si fos una empresa pública, amb la seu principal a Moscou i 85 fàbriques en les regions”, diu Andrej Koljadin. Aquest assessor polític coneix la política regional del Kremlin, va haver un temps en què ell mateix la va gestionar. Els governadors són la columna vertebral de l’estat rus gegant. Uneixen les regions amb la llunyana capital i mantenen unit el país. En els anys noranta eren prínceps de província independents. Un reformista com Bors Nernzov, governador a Nijni, primer va voler complaure els votants de la seva ciutat natal, i més endavant el Kremlin.

Després que Vladímir Putin hagués reduït el seu poder cada vegada més i més, els governadors seguien sent polítics locals poderosos. “Però avui dia ja no envien personatges polítics, sinó mànagers que han de solucionar problemes concrets. I qui tingui problemes amb això, es reemplaça”, diu Koljadin.

El nou programa d’entrenament amb el qual es preparen els càrrecs més alts per a la seva feina mostra de quina manera el Kremlin aposta per una gestió empresarial en lloc de per la política. A l’abril la primera promoció va acabar la formació, i hi va haver una cerimònia solemne al Kremlin.

Per internet es poden trobar vídeos de l’entrenament i es veu com el nou governador d’Omsk bota a un riu a les muntanyes del Caucas des de set metres d’altura. Altres imatges mostren com alts càrrecs de Rússia estan tombats entre les rodes d’un panzer. Són habilitats que els aprenents de Putin necessiten per al càrrec?

“Saltar no era una prova oficial. Un dia van fer ràfting pel riu, havien de superar obstacles i reforçar l’esperit d’equip”, diu Aleksei Komissarov, vicerector de RANEPA, l’Acadèmia Presidencial Russa d’Economia Nacional i Administració Pública. Ell és el responsable del programa, un antic empresari del servei públic a qui li agrada parlar amb anglicismes.

Al principi del curs, diu, “trenquem el cervell” dels participants: alguns docents de Harvard, Stanford i d’altres universitats d’elit preparen la mirada als avanços del món a llarg termini. Es tracta de soft skills (habilitats socials) i teambuilding (construcció d’equips), d’intel·lecte emocional i de la visió des de dalt, necessària, la helicopter view, que necessita una persona líder.

Veliki Nóvgorod, prop de Sant Petersburg, és un altre poble amb un nou governador, curiosament també li diuen Nikitin. Andrej Nikitin, de 38 anys, coneix molt Putin. Durant sis anys va dirigir un dels projectes preferits del president, l’Agència d’Iniciatives Estratègiques. El thinktank millorarà el clima d’inversions del país i fomentarà les innovacions. Putin forma part del consell d’administració. Però al febrer del 2017 el president li va oferir el càrrec de Veliki Nóvgorod; Nikitin no coneixia gaire aquest poble rural.

Andrej Nikitin

Sospitava que Putin el nomenaria? “No”, diu ell. Se n’alegra? “Vladímir Vladimirovitx Putin és el meu líder i segueixo el seu camí”, contesta ell diplomàticament.

A Veliki Nóvgorod estan decebuts pel nou governador, encara que al principi n’estaven contents. El seu predecessor, d’uns seixanta anys, era autoritari i arrogant. Però almenys l’entenien, era un governador típic, una figura paternal autoritària. A Andrej Nikitin, no l’entenen.

Veliki Nóvgorod no té indústria automobilística ni un estadi flamant per al Mundial de futbol. Només té un gran passat. Necessita llocs de treball, perspectives, ingressos fiscals. Aquests són els problemes per als quals Nikitin tampoc té solució.

Per això el jove governador ha portat innovacions des de Moscou, amb les quals, tanmateix, poc podran començar els habitants de Nóvgorod. El primer que va fer van ser desenes de “reunions sobre estratègies”, en què havien de participar ciutadans compromesos amb l’ajuda de coaches de Moscou. Però ell mateix les va defugir. Els conductors d’autobús rebien “neuro-polseres” que mesuraven les seves funcions corporals. Però la ciutat necessitava autobusos. Ara als hospitals s’està duent a terme el programa “Alta favorable”. Però falten 150 metges perquè els joves estan emigrant. 

“A Nikitin li agrada parlar en futur”, diu un periodista local. Però els habitants de Nóvgorod viuen en el present.

Actualment la regió està plena de drons, i de les vistes aèries que prenguin sorgirà un model digital. A l’oficina de l’alcalde de Seül hi ha un mapa electrònic, diu Nikitin, així totes les informacions es mostren en temps real. Ell vol tenir una cosa similar. Sembla el somni de qualsevol tecnòcrata: una vista des de dalt sobre tota la societat, sense haver d’abandonar l’oficina. La vista d’helicòpter perfecta.

Si creuen l’assessor polític Koljadin els nous governadors haurien d’aprendre a adoptar el punt de vista dels seus conciutadans, a parlar amb les elits regionals i amb els seus votants. Haurien de ser més polítics que mànagers. El nou programa d’entrenament és “segurament, millor que res”, diu Koljadin. “Però la política té dos terços de política pública.” Malauradament al Kremlin no és així.

Els antics governadors poden haver sigut corruptes o antiquats, però tenien la confiança dels ciutadans. Els joves tecnòcrates, no. “Un Andrej Nikitin mai no hauria guanyat unes eleccions generals contra el seu predecessor”, diu Koljadin.

La tendència a mètodes de management del món empresarial és part d’un canvi complet en la política de personal de Putin. Durant molts anys els càrrecs de Rússia s’atorgaven seguint un criteri únic: la lleialtat. Els companys de judo de Putin, del KGB i els veïns de datxa aconseguien els càrrecs més alts, no perquè el president estava convençut de les seves capacitats, sinó per la seva fiabilitat. Rússia semblava un estat feudal: es mantenia unit gràcies a la lleialtat personal al senyor feudal, així com la lleialtat del senyor feudal al seguici. Els qui eren lleials però s’allunyaven del càrrec, queien delicadament.

Avui dia la lleialtat no és suficient per romandre al càrrec. Per molts motius. El primer, Putin governa sense discussions, però sí que pot requerir lleialtat. El segon, el sistema necessita un mínim d’eficiència perquè ha arribat fins aquí sota pressions, a través de sancions i de la crisi del preu del petroli. On menys flueixin els diners, menys es podrà malgastar. I tercer, Putin ja no té ni temps ni ganes d’ocupar-se de tots els seus assumptes personals. La política internacional el reclama.

Internament Putin es basa cada vegada més en els serveis secrets, la policia i la justícia, i no tant en el principi de confiança mútua. Així, per als alts càrrecs ara valen noves regles. Una ona de detencions després de l’annexió de Crimea ho ha demostrat. Es van detenir vuit governadors; avui dia encara hi ha un exministre d’Economia a la presó. “Per primera vegada en molts anys per a Putin l’eficiència és més important que la lleialtat”, escriu l’observadora del Kremlin Tatjana Stanovaja.

Ser governador s’ha fet més arriscat. Ara l’amenaça és la presó, no un acomiadament honorable. A la inversa, la influència a la capital és mínima: els governadors ja no representen la seva regió front al centre, sinó que imposen els interessos de Moscou en les zones rurals.

I aquí el servei secret, els fiscals i la policia també juguen un paper nou. Substitueixen el que els falta als joves tecnòcrates en autoritat política, i fan obedients les elits regionals. A Nijni, per exemple, van eliminar el poderós exalcalde; ara està en presó preventiva.

És el mateix aparell de seguretat que també oprimeix protestes polítiques. Jegor Tshernjuk, el seguidor de Navalni, de Kaliningrad, va fugir a l’estranger a causa d’aquesta pressió poc després de l’entrevista amb l’Spiegel.

El règim de Putin és més repressiu i, al mateix temps, es reforça en les institucions. Amb això també han augmentat les oportunitats del sistema que Putin perduri. Quan Boris Ieltsin va intentar consolidar el repartiment de poders que ell mateix havia aconseguit, buscava desesperadament un successor; i el va trobar en Putin. Potser Putin ja no té aquest mateix problema. No depèn només d’un sol successor, depèn de tota una generació de funcionaris que s’han criat amb ell i que no coneixen cap altre sistema. Han de provar la seva eficàcia com a governadors per prendre responsabilitat en la capital. El canvi de generacions ha començat i, amb ell, també l’era de després de Putin. Però l’opinió pública encara no se n’ha adonat.

Traducció de Mar Sanfèlix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.