PAÍS VALENCIÀ

Puig, president

El candidat socialista és investit president de la Generalitat Valenciana amb els 52 vots afirmatius de PSPV, Compromís i Unides Podem, les tres forces que donen suport al Govern del Botànic. El debat parlamentari mostra un Toni Cantó desarborat i una Mónica Oltra que aprofita l’avinentesa per recordar que Compromís serà molt exigent amb Pedro Sánchez. La popular Isabel Bonig critica el «pacte dels sillons» mentre Rubén Martínez Dalmau posa en valor la capacitat d’entesa. L’estrena de Vox genera un silenci imponent.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ximo Puig prometrà aquest diumenge, a les 12 hores, el càrrec de president de la Generalitat. Els 52 vots afirmatius dels grups que donen suport al Govern del Botànic superen els 46 de PPCV, Ciutadans i Vox en un debat no exempt de tensió. Tensió entre l’oposició i els partits del Consell, però, també, una tensió de baixa intensitat entre els seus integrants.

De fet, la vicepresidenta en funcions, Mónica Oltra, ha pres la paraula en nom de Compromís i ha recordat a Puig que «la lleialtat significa dir-se, mirant-se als ulls, tot allò que hom pensa», així com «cantar-se les veritats i no haver de plorar les mentides», dues referències que deixaven entreveure el seu malestar per l’avançament electoral decretat pel cap del Consell.

Oltra ha intervingut a darrera hora del matí, després que desfilaren per la trona Isabel Bonig i Toni Cantó. La presidenta del PPCV ha qualificat el nou Botànic de «pacte dels sillons» en lloc del «pacte del Titànic» que preconitzava la legislatura passada. Ha insistit que «en segons quines relacions, tres són multitud» i tampoc no ha perdut l’oportunitat de criticar la decisió del president d’avançar els comicis: «Quina visibilitat hem guanyat els valencians? De què ha servit l’avançament?», s’ha preguntat abans de respondre’s a si mateixa: «Va fer-ho pel seu interès partidista, si haguera estat orgullós de la seua gestió, les hauria convocades el 26 de maig».

Bonig ha advertit que no donarà «ni un minut de treva» al nou Govern i ha lamentat el «joc de trons» pel repartiment de poder «que té paralitzada la Generalitat». En aquest sentit, ha alertat sobre les conseqüències que pot tenir l’accés d’Unides Podem al gabinet, atès que es tracta de «l’extrema esquerra de tota la vida, la que ara té IPhone i Ipad». Bonig ha remarcat que Puig «a diferència del senyor Sánchez, ha claudicat». «Ens esperen dies i vesprades de glòria», ha subratllat la líder popular, per qui Puig és «ostatge» dels socis de Govern.

«Vostè és la responsable que el PP haja tret els pitjors resultats des del 1979», s’ha felicitat el líder socialista, que l’ha acusada de practicar una «oposició fanatitzada». «La catàstrofe es troba en la seua mirada, no en la realitat», ha reblat Puig, que fins i tot ha eixit en defensa dels perillosos comunistes a qui Bonig assegura que ha lligat el seu futur: «Sap que el PCE va votar la Constitució, cosa que el seu partit no va fer?». Sobre la proliferació d’alts càrrecs, Puig ha etzibat que Andalusia i Galícia en tenen més per habitant que no el País Valencià.

«Si el senyor Sánchez resulta finalment investit, des del primer moment li direm que necessitem el nou sistema de finançament i que invertisca el 10% dels Pressupostos a la CV, cosa que no van fer els governs del PP», ha garantit Puig, que estès la mà a Bonig per arribar-hi a acords. «Li done la mà per exigir la reforma del sistema de finançament», ha afirmat ella, que, en canvi, pensa que viu «en el passat» «Si jo visc en el passat, vostè ho fa en el Paleolític», ha conclós Puig. «Després de tant de temps ja sabem qui era el Titànic: vostès», ha setenciat.

Pimpinela a les Corts

Segons Toni Cantó, el síndic de Ciutadans, PP i PSOE són com la parella artística Pimpinela de les Corts. «Són corresponsables de no tenir finançament, del cuponazo basc i de la corrupció», els ha retret. Però, sobretot, Cantó ha explorat el catecisme de la formació, que insta a atacar els nacionalismes perifèrics. «La identitat és excloent, el nacionalisme sempre s’ha construït en contra d’uns altres, vostè critica el populisme de dretes però no el nacionalisme ni el populisme d’esquerres». En la línia habitual, ha anomenat «PSC valencià» i «ERC valenciana» PSPV i Compromís, respectivament. En la seua croada contra l’«adoctrinament nacionalista», Cantó ha anat més enllà i ha asseverat que «quan se li dona aire, el nacionalisme esdevé autoritarisme».

Cantó fins i tot li ha demanat Enric Morera, el president de les Corts, que no torne a fer servir l’expressió «presos polítics». En realitat, Cantó ha atacat totes les formacions i estaments excepte Vox, de qui no ha dit res. Quan Morera li ha recordat que es tractava d’una sessió d’investidura i que havia de centrar-se en la figura de Puig, el síndic de Ciutadans ha esclatat: «Jo debatré contra qui vulga!».

També ha tingut paraules per Vicente Soler [sic] i el discurs que va pronunciar el dia que van constituir-se les Corts: «Va tardar pocs minuts a citar Franco i Ernest Lluch, però no va citar ETA, tot i que aquell dia es va detenir Josu Ternera», va lamentar, «la ciència estudiarà algun dia el desordre neurològic que els fa parlar tant de Franco, que fa morir fa 50 anys, però que no d’ETA». «¡Viva la Comunidad Valenciana i viva España!», ha exclamat Cantó, que ha sol·licitat el títol de coneixements de valencià de Puig, Oltra, Soler, Martínez Dalmau, Bonig i María José Català.

A Puig, li ha dit «doctor Jekyll i mister Hyde», ja que «ens diu fatxes alhora que ens ofereix l’Ajuntament d’Alacant a canvi de la Diputació». «Així respecta els alacantins? Vergonya, senyor Puig! Si vol parlar de nosaltres, parle de polítiques, no de sillons», ha desenvolupat tot just abans de reclamar-li un «allunyament» de Compromís i del «populisme» de Podem. «Allunye’s t ambédel socialisme que se’n va de pintxos amb Otegi, siga valent, trenque amb Sánchez i recupere el PSOE de la Transició», li ha pregat.

En el moment més estrambòtic de la seua al·locució, Cantó ha dit que el poeta oriolà Miguel Hernández, avui, «no hauria pogut estudiar ni publicar llibres en castellà».

Oltra punxa però cura

En nom de Compromís ha intervingut qui va ser candidata a la Generalitat, Mónica Oltra, i no Fran Ferri, qui n’és síndic. Oltra ha agraït el milió tres-centres mil persones que han votat Botànic. En un discurs en què ha repassat la feina del Consell durant la legislatura anterior, Oltra ha emfasitzat el vessant verd, feminista, en favor de la investigació i de la lluita contra les desigualtats. «El capital salvatge de què parla el premi Nobel Joseph Stiglitz no ordena, sinó que mena al col·lapse del sistema», ha subratllat Oltra enmig dels aplaudiments dels tres grups que donen suport al Botànic. En un altre moment, mirant fixament el grup de Vox, ha destacat el drama que suposa les 1.000 dones assassinades per la violència masclista.

Oltra, però, no ha deixat passar l’ocasió de marcar terreny. «Li recordarem, senyor Puig, que els valencians no volem ser més que ningú, però tampoc no en volem ser menys», en referència a la reforma del finançament. «A un home o dona que ve del poble, ningú fa abaixar la cara», ha afirma citant la cançó d’Al Tall «El tio Canya». «Quan haguem de prendre partit, el prendrem», li diu a Puig en nom de la coalició Compromís, a més de reclamar el «mestissatge» i la conveniència d’exportar-la.

En la seua resposta, Puig ha destacat que «la diversitat no pot castigar l’estabilitat». I, en al·lusió directa a la vicepresidenta: «Li done les gràcies per tot el que ha fet, senyora Oltra, en aquests quatre anys», coronant la seua intervenció amb un proverbi africà: «Si vols anar a prop, camina sol; si vols anar-hi lluny, camina acompanyat».

Vega, Dalmau i Mata

El torn de vesprada ha estat per Vox, Unides Podem i el PSPV. La diputada ultra Ana Vega s’ha estrenat amb una dialèctica que ha imposat el silenci. Idees xenòfobes, contra l’estudi del valencià i les lleis «de gènere». Vega ha expressat, sense embuts, que vol acabar amb els «xiringuitos autonòmics» des de dins de les institucions.

Rubén Martínez Dalmau ha lloat l’acord de govern. Amb un discurs en positiu, academicista, el líder de Podem ha promès lleialtat a Puig. Un to constructiu que també ha amarat, com no podia ser d’una altra manera, la intervenció de Manolo Mata.

Amb l’única absència d’Emigdio Tormo, de Ciutadans, per 52 vots a 46, Puig ha aconseguit revalidar el càrrec.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.