Agricultura

Les estelles polítiques i socials de la ‘Xylella’

Ara fa un any es va detectar el primer brot de ‘Xylella fastidiosa’ a la comarca de la Marina Baixa. Des d’aleshores, la taca no ha parat de créixer i ja afecta 79 municipis. Més de 10.000 ametlers han hagut de ser triturats. El pla d’eradicació de la Conselleria de Medi Ambient ha posat en peu de guerra el nord d’Alacant i, a un any d’eleccions, amenaça d’obrir una greu crisi social i política.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Qualsevol que conduïra per la carretera que uneix Callosa d’En Sarrià amb la comarca del Comtat sabria que alguna cosa passa per aquestes contrades. De les balconades de les cases d’aquest territori agrest pengen cartells i llaços bicolors, negres i verds. “No al arranque de árboles sanos”, es pot llegir. El verd representa el ric patrimoni agrari d’aquest territori; el negre, els ametlers que han hagut de ser liquidats per haver estat afectats per la Xylella fastidiosa. Aquest bacteri, per al qual els científics encara no han trobat solució, està provocant un greu problema agrari i amenaça, a més a més, de generar un terrabastall social i polític en les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa i el Comtat. D’ençà que es detectà el primer brot el 30 de juny, a Guadalest, ara fa tot just un any, la taca maligna no ha parat d’eixamplar-se, fins a afectar, en l’actualitat, 79 municipis. L’arrancada d’arbres, ordenada per la Conselleria de Medi Ambient, seguint la directiva europea i amb l’aval del Ministeri d’Agricultura, ha posat en peu de guerra els veïns de la zona, que se senten injustament damnificats. El neguit social s’ha escampat tan ràpid com la Xylella mateixa i ha desembocat en piquets contra els treballadors de Tragsa, enfrontaments personals i manifestacions. Regidors socialistes i de Compromís s’han manifestat en contra de les ordres d’arrancada de la mateixa Conselleria. El record de la fil·loxera, que a principis del segle XX va arrasar la producció vitivinícola, sobrevola la zona i fa témer una catàstrofe agrària i social com la d’aleshores.

Un de tants cartells que es poden veure a les Marines i el Comtat / Pepe Olivares


 
Una xacra que ve de lluny

Què és, però, la Xylella? Es tracta d’un bacteri que només viu a l’interior de les plantes i que es transmet a través d’insectes, allò que els científics anomenen “vectors”. Quan aquests xuclen la saba de les plantes i els arbres infectats, el bacteri viatja amb l’insecte a la següent planta o arbre. Aleshores entra en el sistema conductor dels fluids dels vegetals i es multiplica fins a obturar-lo, com ho faria un trombe en els éssers humans. D’aquesta manera impedeix la circulació de la saba bruta, de les aigües i les sals minerals. Els primers símptomes solen manifestar-se en les puntes de les branques, que van assecant-se, fins que l’arbre es col·lapsa completament i mor. Els experts expliquen que hi ha comptabilitzades fins a 300 plantes hostes diferents, si bé en moltes no provoca danys aparents.

De fet, els científics calculen  que el bacteri va introduir-se a Europa a través d’alguna planta ornamental procedent de Costa Rica. El 2013 se’n detectà el primer cas a la regió italiana de Pulla. D’aleshores ençà no ha parat d’expandir-se, i ha provocat una catàstrofe de gran magnitud. Els següents punts a veure’s afectats, l’any 2015, foren Còrsega i Niça. L’estiu de l’any passat aquesta plaga va arribar a casa nostra. Primer a Palma i després al País Valencià, a Guadalest, comarca de la Marina Baixa

El focus valencià es circumscriu, de moment, al nord d’Alacant i afecta només els ametlers. L’aparició dels primers focus va obligar la Generalitat a activar el pla per fer-hi front. “El comitè científic, on hi ha els principals experts en la matèria, va estar d’acord que la millor estratègia era l’erradicació. La Unió Europea també ha avalat aquesta opció”, explica Roger Llanes, director general d’Agricultura de la Generalitat Valenciana. Erradicació significa la destrucció de l’arbre afectat, però també de tot el material vegetal que hi ha en un perímetre de 100 metres. Passa, doncs, que s’elimina l’ametler afectat però també tot el seu voltant, amb el perjudici econòmic, mediambiental i paisatgístic que això genera a les persones i al territori. 

Operaris de Tragsa trituren un ametler


 
Ploure sobre mullat

A la plaça de Benimassot un cartell recorda quina és la postura majoritària en aquest municipi. Des del mirador es veu la vall de Seta, esguitada ací i allà de camps d’oliveres i ametlers perfectament arrenglerats, un paisatge humanitzat generació rere generació. La climatologia, per aquestes contrades, no deixa marge per a grans alegries agràries. Xafem territori de secà. Avui, en aquest poble al cor del Comtat, viuen poc més d’un centenar d’ànimes.  No tenen tenda ni escola i els menors de 35 anys es poden contar amb els dits de dues mans. La situació és semblant a Tollos, Fageca o Benillup. Si es resten Cocentaina i Muro, els altres 22 municipis de la comarca sumen 7.620 habitants. La regressió demogràfica ha estat imparable en els últims anys. La sensació, per aquestes contrades, és que ningú —tampoc l’administració— no s’ha preocupat de fer revertir aquesta dinàmica. “Es parla molt de la Lapònia espanyola, però en l’interior d’Alacant estem pitjor que a Sòria”, es lamenta Ximo Canet, qui als seus 32 anys treballa en l’agricultura a temps parcial. L’activitat econòmica ací és limitadíssima i els ingressos agraris serveixen per anar tirant. 

Ximo Canet, agricultor de Benimassot, arranca uns esqueixos al camp on li van llevar els ametlers / Pepe Olivares

Ell és un dels qui ha vist transformar-se en un ermot un dels seus camps de cultiu. Fou a finals d’agost de l’any passat quan rebé la fatídica noticia. Una persona en representació de l’empresa Tragsa es plantà en casa dels seus pares per informar-los que en un dels seus camps de cultiu, en el termini municipal veí de Balones, s’havia registrat un positiu. “Vingueren amenaçant-nos perquè donàrem el nostre consentiment o ens multarien —matisa Canet—. Aleshores vam signar, però si vingueren ara hi recorreríem en contra”. En total arrancaren 107 arbres, aproximadament, calcula, un 20% dels arbres de cultiu que ell i la seua família detenen. “Per aquests ametlers podia traure uns 1.500 o 2.000 euros. Tenint en compte que la conselleria no em deixa plantar res en els pròxims cinc anys, fes tu mateixa els comptes. I a això li has d’afegir que si en cinc any torne a plantar ametlers, no serà fins a 15 anys després que es posarà en producció”. 

De moment, el camp on abans hi havia els ametlers és un erm ple de males herbes i esqueixos. “Si això arriba a passar fa 20 anys els veïns haurien eixit amb escopetes. Ara, com que no hi ha gent…”. Ell, avisa, tornarà a posar les terres en producció tan bon punt s’alce el veto. “Però i la gent que ara té 70 anys? El més segur és que deixen perdre el camp”. El pas següent serà allò que els enginyers anomenen la matollització dels terrenys, és a dir, la conversió en matolls abandonats i, per tant, en aliment potencial de les flames. La Xylella i l’actuació de l’administració no han fet més que alimentar el fatalisme imperant en aquestes latituds. 

La manifestació en contra de la Generalitat que va tenir lloc a Benissa. 

Una indignació que arrela

Balones és la part més oriental de la taca de Xylella. A hores d’ara la conselleria té comptabilitzats set focus i 79 municipis afectats. “No podem assegurar que no s’estenga més, però els últims positius registrats s’han detectat dins la zona d’afecció”, explica Roger Llanes, director general d’Agricultura de la Generalitat. Siga com siga, en aquestes contrades estan en peu de guerra contra la Conselleria de Medi Ambient. El catàleg de greuges és llarg: els ha mancat, diuen, sensibilitat amb el territori i critiquen el que ells consideren “falta d’informació” per part del departament que dirigeix Elena Cebrián, encara que la conselleria ha organitzat onze xarrades informatives. Denuncien, a més, que les compensacions (que varien entre els 28 i els 13 depenent de si la planta està en producció o abandonada, en el cas dels ametlers) són insuficients i que les tasques d’eliminació no es fan com marca el protocol. Aquest malestar és terreny adobat perquè hagen arrelat tota mena de suspicàcies, algunes de fonamentades, d’altres no tant. Siga com siga, se senten agreujats. 

De moment, les persones afectades s’han articulat a través de la Plataforma d’Afectats de la Xylella fastidiosa, que està ajudant els veïns a presentar recursos per evitar que les màquines de Tragsa puguen entrar als seus camps. En l’actualitat, expliquen, n’hi ha presentats uns 600. D’ençà que es creà l’entitat, pròxima al sindicat agrari Asaja-Jovenes Agricultores de Alicante, s’ha convertit en el principal pol opositor. Han organitzat, per exemple, piquets per evitar la trituració d’ametlers per part de l’empresa pública Tragsa, unes accions en les quals ha hagut d’intervenir la Guàrdia Civil. L’animadversió cap a l’administració a hores d’ara és tan gran que les notificacions han passat de fer-se en persona a realitzar-se per correu. “No envien avisos sinó amenaces de multa d’entre 120.000 i 3 milions d’euros. I a més, sense cap información addicional”, es lamenta Lourdes Ferrer, veïna de Pinos i membre de l’Associació d’Afectats per la Xylella, una pedania de Benissa prop de la serra de Bèrnia on se n’ha registrat un focus.

Al principi, els afectats signaren per permetre l’accés dels operaris als seus camps però així que la taca i la indignació s’han fet més grans han proliferat els recursos, per bé que la setmana passada el Tribunal Superior de Justícia va autoritzar-hi l’accés a dos d’ells. 

Lourdes no té camps de cultius afectats però s’ha sumat a l’associació d’afectats perquè, “al marge del valor agrari, els ametlers tenen un valor paisatgístic i sentimental que no s’hauria de negligir”. En municipis com Alcalalí el que està succeint es mira amb molta preocupació: fa tot just tres anys van engegar la Feslali-Alcalalí en flor, una festa que gira al voltant de l’ametla i que inclou degustacions, passejades pel terme o concursos fotogràfics.

Tere Alemany, d’Asaja i Lourdes Ferrer, de l’Associació d’Afectats per la Xylella / Pepe Olivares

Contenir, no erradicar

El principal cavall de batalla dels veïns de la zona és, a hores d’ara, l’arrancada d’arbres. Qüestionen que la conselleria l’haja plantejat com l’única solució viable i posen com a exemple les Balears, on el Govern de Francina Armengol ha optat per aplicar un pla de contenció i no d’erradicació. “S’escuden en el fet que és l’única solució possible perquè així ho diu la directiva europea. El que no diuen, però, és que aquesta mateixa directiva europea contempla l’opció de les mesures de contenció, que no suposa l’eliminació dels arbres”. Qui així s’expressa és Teresa Alemany, responsable d’Asaja-Jóvenes Agricultores de Alicante a les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Marina. La seua organització s’ha mostrat des del primer moment contrària a l’actuació de la Generalitat. Des del Govern valencià, tanmateix, recorden que “la situació a les Balears és completament diferent de la nostra perquè es tracta d’una illa i perquè, a més, s’hi han detectat diversos tipus de subespècies quan ací n’hi ha una sola que afecta els ametlers”. “Estem seguint el que ens diuen des del comitè on hi ha els principals experts en la matèria —explica Roger Llanes—. Hi ha un consens total que cal aplicar l’erradicació en un context com el valencià on s’ha d’evitar de totes totes que la zona d’afecció s’escampe. Si no volem que ens passe com a Itàlia, aquesta és la via”. I afegeix: “La gent del territori ha de tindre clar que a nosaltres no ens agrada haver de triturar arbres, però és el que ens diuen els científics i els experts que hem de fer. És irresponsable alimentar altres expectatives”, diu en referència a Asaja

Aquest sindicat agrari també critica que les tasques d’erradicació no s’estan fent correctament. “Estem veient que no s’apliquen els tractaments fitosanitaris previs i posteriors i, a més, una volta es trituren els arbres, se’n deixen les estelles escampades pels camps i esdevenen un focus d’infecció potencial”, es queixa Teresa Alemany, mentre observa com una màquina tritura un ametler en una zona afectada. Els trossos d’arbre ixen disparats cap a totes bandes. En menys de cinc minuts l’ametler és història. “És trist que un Govern que es pretén defensor del medi ambient estiga actuant d’aquesta manera”, rebla Alemany. 

Esqueixos polítics

“Els agricultors som els primers que estem disposats a arrancar un arbre malalt, que ningú no en tinga dubte. Però d’ací a tallar els que hi ha a 100 metres de la parcel·la afectada, hi ha un pas”. Domènec Miralles és llaurador. Té ametla, garrofa, oliva, vinya i algunes hortalisses. A més a més, és regidor d’agricultura des de 2015, quan va accedir a l’equip de govern de la mà de Reiniciem Benissa, una plataforma ciutadana. Avui governen de bracet de PSPV-PSOE i Compromís. Tot l’equip de govern va fer costat a principis de maig a una manifestació convocada per l’Associació d’Afectats per la Xylella fastidiosa per demanar un canvi d’actitud en la conselleria. Fou la segona manifestació en aquest sentit. La primera va tenir lloc a Guadalest, el primer municipi on se’n va detectar un focus, a mitjan desembre. Des d’aleshores, aquest ajuntament, governat pel PP, ha estat un dels més bel·ligerants. “Com a Ajuntament, hem d’estar al costat de la gent del poble. Som l’administració més propera als veïns i ells també ens demanen responsabilitats”, diu Abel Cardona, alcalde d’aquest municipi de la Marina Alta abocat majoritàriament a l’activitat turística. Com ells, molts altres pobles de la comarca han aprovat mocions censurant l’actuació del departament que dirigeix Elena Cebrián. “S’està aplicant l’erradicació, la solució més heavy possible —diu Cardona—. A més, les proves es van fer en una etapa de letargia. Hauria sigut més convenient esperar a una segona anàlisi i actuar amb més calma. A pobles com Famorca estan en peu de guerra”, argumenta.

Abel Cardona i Domènec Miralles, 
alcalde i regidor d’agricultura de Benissa / Pepe Olivares

Estellar l’arbre mort

La gestió d’aquesta crisi està generant molta tensió. Ho sap bé Toni Ferri, representant de la Unió de Llauradors en la comarca. Al contrari que ASAJA-Jóvenes Agricultores de Alicante, ells són partidaris de l’erradicació. Caldria afegir, en aquest sentit, que AVA-Asaja —es a dir, Asaja a les comarques de València— comparteix l’opinió de la Unió, en contra del criteri dels seus col·legues alacantins. Siga com siga, en un context de descontentament social, la Unió ha esdevingut l’ase dels cops. La seua posició és molt minoritària per aquestes contrades. Gent conservadora, però també progressista, rebutja l’actuació de la Generalitat. Ferri reconeix que el seu sindicat ha patit baixes en els últims mesos. El passat març, a les portes de l’Oficina Comarcal de la Conselleria d’Agricultura a Callosa, on es celebrava una reunió amb representants de la Unió Europea, Ministeri, Conselleria i sindicats, ell mateix va patir un intent d’agressió que va obligar a actuar la Guàrdia Civil. Les amenaces i les intimidacions, diu, venen d’abans. “A nosaltres no ens agrada que s’arrenquen ametlers, però hi ha consens científic que aquesta és l’única via segura”, explica Ferri, qui admet, alhora, que “a la conselleria li ha faltat tacte per abordar el tema amb els llauradors”. “Li ha mancat empatia i, a més, cal millorar les compensacions. La Unió podríem posar-nos en la postura còmoda, que és la d’oposar-nos a la trituració, però això on ens duu? A un escenari com el d’Itàlia? Què passa si es transmet a l’olivera o al taronger?”, es pregunta Ferri, qui lamenta que la qüestió s’estiga polititzant a un any d’eleccions. No es pot passar per alt que Asaja ha estat sempre un sindicat pròxim a la dreta. “No és una qüestió política, és una qüestió d’estar o no al costat dels llauradors”, es defensa Tere Alemany.

 Toni Ferri, representant de la Unió de Llauradors / Pepe Olivares

Ximo Canet és dels qui es mira l’actuació d’Asaja amb recel. No va participar en la manifestació de Benissa ni tampoc en la de Guadalest. “Volem solucions, que ens deixen cultivar ací el que sabem cultivar, que són els ametlers. Que no vinguen amb cultius alternatius. Nosaltres millor que ningú altre sabem què funciona i què no”. I si no els deixen o la taca maligna s’estén? “Aleshores, la Xylella serà el colp de gràcia per a l’interior”. 


BALEARS OPTA PER LA CONTENCIÓ

Les Balears són, amb el nord d’Alacant, el territori amb un escenari més preocupant. D’ençà que es detectà el primer positiu, el novembre de 2016, s’han detectat un total de 627 positius. La Xylella, de fet, afecta pràcticament tota l’illa i diverses espècies arbòries. Per això la Conselleria de Medi Ambient ha optat per aplicar, amb el vistiplau de la Unió Europea, un pla de contenció, que, al contrari que al País Valencià, no contempla l’erradicació dels arbres situats en un perímetre de 100 metres. 

El passat octubre el Govern de Francina Armengol va proposar un pla de reestructuració del sector de la fruita seca per combatre el bacteri Xylella.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.