CRISI CLIMÀTIC

'Flygskam', la moda de renunciar a volar

El 13,4% de la contaminació provocada pel transport prové de l'aviació. Algunes persones com Greta Thunberg, impulsora dels Friday for Future, han renunciat a volar. A Suècia, l'any passat, un 23% de les persones van renunciar a volar per raons climàtiques. 'Flygskam' es diu aquesta nova nova. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Moltes coses fan de Greta Thunberg, la líder involuntària dels Friday for Future, una persona peculiar. El fet que tinga Asperger és una de les seues característiques més visibles. La seua aversió als avions n’és una altra. La raó per la qual Greta no vola no té res a veure amb una fòbia. Simplement no vol contribuir a una indústria, la del transport aeri, que contribueix a l’emissió de CO2. “He deixat de viatjar en avió per convicció, perquè no vull dir una cosa i actuar d’una altra manera”, va dir Greta el passat gener al Fòrum de Davos, després d’haver-s’hi desplaçat des d’Estocolm en tren. Trenta-dues hores va invertir-hi.

També en aquest camp, l’exemple de Greta ha contagiat l’opinió pública. Renunciar a viatjar en avió s’ha posat de moda. Flygskam (vergonya de volar) han anomenat aquest fenomen a Suècia. Aquesta iniciativa ciutadana, que aposta per desplaçar-se amb mitjans de transport més respectuosos amb el medi ambient, ja ha començat a impactar en els comptes de resultats de les aerolínies, que han vist com es redueix el tràfic de passatgers. L’any passat, segons el World Wildlife Fund, el 23% dels suecs van renunciar a pujar a un avió per raons climàtiques. 2018 va ser, de fet, el primer any des que va esclatar la crisi econòmica, que el nombre de passatgers d’avió es va estancar. En el primer trimestre de l’any, el nombre de passatgers als aeroports suecs es va reduir d’un 4,5%. El gran beneficiat ha estat el transport ferroviari. La companyia estatal sueca va assolir els 32 milions de passatgers, una xifra rècord. Viatjar sobre els rails és més lent, sí, però també és més respectuós amb el medi ambient. A les xarxes socials cada volta són més els qui comparteixen les seues experiències de viatges alternatius a l’avió amb l’etiqueta #stayontheground. A Finlàndia la vergonya de volar té fins i tot un mot propi: lentohapea.

El de la contaminació que generen els motors dels avions és un tema encara no resolt. I és com més va més urgent trobar-hi una solució, ja que aporten el 13,4% de tota la contaminació generada pel transport. Els baixos preus de les companyies han fet que el transport per l’aire s’haja disparat la darrera dècada sense que a penes reflexionem sobre la pol·lució que això genera. Segons denuncia l’organització Transport & Environment, al contrari que el trànsit rodat, les companyies aèries foranes o locals no han pagat mai impostos pel querosè de què han de proveir-se als aeroports europeus. Des de 2003 ni tan sols paguen en els vols domèstics, una circumstància anòmala si obrim la mirada: Estats Units, Austràlia, Japó, Canadà i fins i tot Aràbia Saudita fan pagar una taxa. Per a Bill Hemming, responsable d’aviació de Transport & Environment opina que “volar és la forma més ràpida de posar fi al planeta”. Per això des d’aquesta organització mediambientalista reclamen que “les vacances impositives de llarga durada del querosè de l’aviació han d’arribar al seu final”.

La contaminació derivada dels transports és el problema climàtic més greu d’Europa, ja que representa el 27% de les emissions d’efecte hivernacle. Les emissions de C02 procedents de l’aviació van créixer d’un 4,9% a Europa l’any passat, i un 26,3% en el període de cinc anys. Ryanair, de fet, va situar-se entre les 10 companyies europees que més emissions van provocar a la Unió Europea l’any passat. Tanmateix, la consciència sobre aquesta problemàtica derivada de l’actual model de consum, comença a obrir-se camí a les institucions europeus. És previst que el tema es pose damunt la taula en la reunió prevista pels ministres de finances aquest juny a l’Haia. Segons els càlculs de Transport & Environment establir un impost sobre el querosè ajudaria a reduir les emissions de diòxid de carboni en un 11%, cosa que anualment equivaldria a 16,4 tones de CO2. A més, una mesura impositiva com aquesta generaria uns ingressos de quasi 27.000 milions d’euros per a les arques públiques.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.