Blasco, Rus i Cleop: la jugada fosca de la residència 'model Cotino' de Xàtiva

Moviments accionarials sospitosos, permissivitat de l'administració, lluita entre empreses vinculades al PP... EL TEMPS narra les ombres que planen sobre una de les operacions més fosques que s'investiguen al 'cas Taula': la construcció de la residència per a persones de la tercera edat a Xàtiva. "Açò és un chollo (sic)", segons ho denomina el 'ionqui dels diners', Marcos Benavent.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

2001. Rafael Blasco és conseller de Benestar Social. La forta demanda de places per a residències de la tercera edat ha de comptar amb una solució. I el considerat com l'estrateg del PP d'Eduardo Zaplana llança un pla per a construir centres concertats. A una adjudicació dividida en diversos llots que sumen un valor total de més de 500 milions d'euros, es presenten pràcticament aquelles empreses amb un gran múscul financer. Però també hi ha de xicotetes.

Aquest és el cas de la unió temporal d'empreses que formen una empresa aragonesa especialitzada en el sector, GTTS, i altra que ha participat en el negoci de la ITV, Crespinell. Propietat de Juan Ramón Ferris Tortajada, durant aquells temps se la relaciona amb Blasco, actualment empresonat per desviar diners dels més necessitats a la compra de propietats immobiliàries a València.

Tot i que guanya diversos llots, finalment es queda amb el de Xàtiva. Però no per molts de temps: seguint l'exemple realitzat al negoci de la ITV ven prompte l'adjudicació. És el principi d'una jugada mercantil plena de sospites i interrogants que conta EL TEMPS, d'acord amb la documentació a la qual ha tingut accés.

Guanyadora de l'adjudicació en juny del 2001, la UTE subroga de seguida el seu servei en Neletass, una societat fantasma comprada per Crespinell a Ramón Cerdà, un empresari dedicat a subministrar mercantils que han aparegut en casos de corrupció com ara Gürtel o Nóos. De fet, algunes de les societats que utilitza l'ex-gerent d'Imelsa i autoproclamat com ionqui dels diners, Marcos Benavent, per saquejar presumptament l'empresa pública, l'adquireix a aquest home de negocis.

Amb la residència sent encara sols un esbós, la unió d'empreses demana la retirada de la subrogació a la mercantil de Cerdà. I el 13 de novembre -a penes tres mesos després de crear-la Cerdà- li compren altra societat anomenada Siete Treinta SL. A la nova mercantil li canvien l'objecte social i reclamen a la Generalitat Valenciana, de nou, la subrogació, argumentant Crespinell-GTTS que l'havien creat, quan en realitat l'havien comprat. Un detall no menor. La conselleria dirigida per Blasco atorga altra vegada la subrogació basant-se en la solvència de GTTS, el soci amb experiència al sector.

Del promotor andalús al finançador del PP

Sis dies després de rebre el permís del Consell, la UTE fa negoci immediat d'aquesta contracta. Venen la societat a Inmopolis Calidad Sevilla SA -altra mercantil sense activitat- i a Hotel Playaventura, ambdues propietat d'un dels senyors de la rajola a Andalusia, Luis Portillo. Un empresari vinculat al govern socialista andalús i amb problemes amb la justícia. Per aquesta compra la UTE s'emporta prop de 240.000 euros, a 120.000 per soci.

Una jugada redona perquè en cap moment han fet la més mínima inversió per posar en marxa la residència adjudicada. Sols fan una gestió: aconseguir que l'Ajuntament de Xàtiva dirigit per Alfonso Rus, a través d'una declaració d'interès públic, els deixe uns terrenys a un cost irrisori per construir la residència.

Anticipant el posterior esclat de la bombolla de la rajola, aquestes empreses de Portillo entren en concurs de creditors, acabant la concessió de la residència en mans de Caja Rural. Una adjudicació que no n'és rendible per a l'entitat financera. Aquesta, però, té un cop de sort: Cleop, altra constructora que ha treballat per al consistori governat per Rus sense experiència al sector, està interessada. Però la promotora es trobarà amb la negativa de la Generalitat Valenciana a què el negoci acabe en les seues mans.

Amb interessos comuns, aquests no es donen per vençuts. I ideen una treta: ja que no es pot cedir el contracte, que Cleop compre l'empresa. Per a realitzar aquesta operació, Caja Rural segmenta el seu negoci de les residències. Així, la constructora propietat de Carles Turró, empresari detingut al cas Taula, té via lliure per fer-se amb la contracta.

Al punt de mira de la justícia


"Aleshores ací la jugada és que nosaltres n'agafem 20, i a jugar", afirma Rus a Benavent, llavors col·laborador pròxim a l'ex-president de la Diputació de València i capitost de la trama de Taula. "Hòstia açò el que és... Açò és un chollo (sic)!", diu després d'intercanviar diverses frases, Benavent, que enregistra una conversa que revela la forma d'actuar del duet.

La gravació, de fet, és un manual de com es pot fer negoci amb el model de residències creat per Blasco, i millorat en benefici de les empreses per l'ex-conseller, Juan Cotino, el nebot del qual tenia interessos al sector a través d'una empresa que va fer-se amb la majoria dels contractes. I amb socis com el constructor implicat en diverses causes judicials, Enrique Ortiz.

"Al de Cleop li anaven a donar-li pasta perquè estiguera en la història i que compara la participació de Vicente [Cotino, nebot del també ex-president de les Corts Valencianes]. Clavar al negoci a aquest pirata...", diu en una conversa que forma part del sumari del cas Brugal, Arturo Alario, conseller delegat de l'empresa de Cotino i Ortiz, deixant clar que no li és del seu gust que Turró forme part del sector. "Això no m'agrada", li contesta Ortiz, en la mateixa línia. La conversa revela l'enfrontament entre l'empresa vinculada a la família Cotino i la de Turró, per l'expansió d'aquest a un sector controlat pràcticament en exclusiva per aquests.

Investigada al cas Taula per finançar suposadament de forma il·legal al PP provincial i de València ciutat mitjançant el pagament de comissions a canvi de contractes públics, la constructora de Turró va aconseguir el contracte malgrat que "estava caducat i sense vigència", segons va denunciar la diputada de Compromís a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro, una de les primeres a posar el focus sobre aquesta operació, en la comissió que investiga les irregularitats del model Cotino de residències. Altres diputats com ara David de Miguel, de Ciutadans, també n'han alertat sobre les ombres d'aquesta jugada.

"A banda d'aquestes irregularitats, Gerocleop va gaudir d'una parcel·la que, segons el mateix Marcos Turró, el fill del propietari, van elegir, rebutjant els terrenys inicials atorgats per Rus", va rematar a la comissió Àlvaro, en la qual deuran comparèixer Rus i Benavent.

L'empresa comptava amb altres "tractes de favor" per part de Rus. No debades, pagava per la cessió dels terrenys 11.000 euros de cànon a l'any, segons el contracte. L'actual equip de govern de Xàtiva, encapçalat pel socialista Roger Cerdà, investiga si aquest irrisori pagament va efectuar-se.

Cleop va aconseguir que li pagara el Consell 78 de les 120 places de les quals comptava la residència inaugurada en 2009, molts anys després del que establia el contracte. Va ser l'inici d'un centre amb una història fosca al darrere. I on encara queden molts interrogants per resoldre. L'alçament del secret de sumari del cas Taula pot donar llum a una operació que pot ser la sorpresa de la investigació parlamentària sobre el negoci de les residències.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.