Llengua

Togues contra la normalització lingüística

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha tornat a tombar parcialment una iniciativa a favor de la promoció de la llengua pròpia al País Valencià. La sala contenciosa-administrativa, d'orientació clarament conservadora, ha anul·lat onze articles del decret d'ús lingüístics a l'administració valenciana després d'un recurs interposat pel PP. La Generalitat Valenciana, però, plantarà batalla legal contra la decisió de l'alt tribunal valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la sala de màquines de presidència de la Generalitat Valenciana, hi havia un empipament considerable. La sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià havia tombat dues iniciatives estrella de l'aleshores Consell del socialista Joan Lerma. Ni la regulació sobre les cèdules d'habitabilitat, ni la normativa relativa a l'adscripció dels funcionaris de les antigues Cambres Agràries havien superat el tall d'una secció del tribunal que semblava avalar l'oposició política del PP a través dels jutjats la formació del puny i la rosa.

25 anys després, un altre govern progressista valencià, integrat per PSPV-PSOE i Compromís, s'ha topat amb una sala contenciosa-administrativa majoritàriament d'orientació conservadora, segons les fonts judicials consultades per aquest setmanari, que vol deixar muda la llengua pròpia del País Valencià. El decret de Plurilingüisme fou la primera gran iniciativa per normalitzar el català a l'escola valenciana que va xocar amb el criteri de l'alt tribunal valencià. Tot i que la manca d'igualtat lingüística entre el català i el castellà al territori valencià és evident per la vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants, el TSJ del País Valencià va considerar que aquella normativa per impulsar la llengua pròpia als col·legis «era discriminatòria per al castellà». Una interlocutòria que avalava les tesis del PP i del mateix CSIF, un sindicat molt proper als populars.

La història s'ha repetit aquest dimecres amb els mateixos actors, idèntic guió i igual resultat. La formació que encapçala Isabel Bonig al territori valencià va presentar un recurs contra la normativa que instaurava el català com a llengua vehicular de la Generalitat Valenciana. Una acció judicial, però, que el TSJ valencià va rebutjar suspendre l'any 2017. En aquell moment, la justícia valenciana no acceptava l'argument dels populars, que esgrimien que el català i el valencià eren llengües diferents per tal d'evitar que les comunicacions entre la Generalitat Valencians i els executius balears i catalans foren en l'idioma dels tres territoris.

Els populars, que no van quedar-se amb els braços plegats, van sol·licitar al Govern espanyol de Mariano Rajoy que presentara un recurs contra la llei. L'escrit, mesos més tard, ha estat satisfactori per a les tesis dels populars. Amb 40 sentències que avalen jurídicament l'evidència científica de la unitat de la llengua, recollides en el seu moment per l'advocat i editor Moisès Vizcaíno, la sala tomba la disposició que establia que les comunicacions entre la Generalitat Valenciana i la resta de territoris del «mateix àmbit lingüístic serien enviades en valencià». I obliga al Govern valencià a comunicar-se en castellà amb els executius de les Illes Balears i Catalunya.

Per a fer-ho, argumenta que «el valencià no és la llengua cooficial de Catalunya i les Illes Balears». I ho fa considerant que «amb independència de la naturalesa, concepte o consideració que es puga mantenir sobre el valencià i/o català, assumint la tesi que una i una altra llengua cooficial en les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i València formen part del mateix sistema lingüístic, que conformen una comunitat lingüística i àmbit lingüístic, que des del punt de vista de la filologia, valencià i català siguen la mateixa llengua, o fins i tot encara que s'admetera sense matisos que científicament són el mateix i no llengües similars– aquesta Sala no es defineix en aquest punt- es jutja que el Decret impugnat contravé el sistema de fonts determinat en la Constitució». Un raonament, però, que assumeix el rerefons del secessionisme lingüístic i que ignora les quatre desenes de resolucions judicials que avalen jurídicament la unitat de la llengua.

Des de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esports, que dirigeix Vicent Marzà, s'han impulsat diverses mesures per promocionar la llengua pròpia al País Valencià, entre elles aquest decret sobre els usos lingüístics a l'administració valenciana| EL TEMPS

Amb uns posicionaments que qüestionen la científicament provada unitat lingüística entre els tres territoris per una qüestió purament nominal, la interlocutòria declara il·legals accions de promoció del català al País Valencià, com ara la retolació de les dependències de la Generalitat Valenciana en llengua pròpia. «L'ús exclusiu del valencià per a les zones valencianoparlants i la possibilitat d'emprar ambdues llengües per als territoris de predomini lingüístic castellà, no preserva l'equilibri entre les dues llengües oficials», assenyala el tribunal. Encara més, recorda, tot i l'oficialitat del català al País Valencià, que «no existeix l'obligació de conèixer el valencià i sí el castellà». Un argument que reforça la possible vulneració dels drets més elementals dels catalanoparlants, ja que impedeix la igualtat lingüística entre els dos idiomes cooficials.

«El precepte és il·legal per dues raons: no preserva l'equilibri entre les dues llengües oficials, com a conseqüència que no es dispensa el mateix tractament als ciutadans castellanoparlants que als catalanoparlants», indica la sala contenciosa-administrativa, que insisteix a remarcar que «no existeix l'obligació de conèixer el valencià i sí el castellà, tal com es recull a les sentències constitucionals citades». La interlocutòria, seguint la mateixa línia, anul·la l'article que contemplava la senyalització de carreteres i camins en la llengua pròpia a les comarques catalanoparlants i no el mateix amb el castellà a les castellanoparlants. «Suposa un tracte immotivadament desigual i en perjudici dels territoris de predomini lingüístic castellà sobre els de predomini lingüístic valencià», esgrimeix.

La sentència, però, invalida altres articles que buscaven convertir la llengua pròpia en l'idioma preferent de l'administració valenciana. Tomba l'obligació d'atendre en català als particulars, una mesura que justifica perquè «sent les dues llengües oficials un mitjà de comunicació, imposar de manera general, en tota circumstància i sense justificació coneguda contravé l'Estatut d'Autonomia, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i la doctrina del Tribunal Constitucional, que considera inconstitucional l'ús preferent d'una llengua en detriment d'una altra».

El TSJ anul·la, al seu torn, que les comunicacions entre els funcionaris de la Generalitat Valenciana siguen exclusives en llengua pròpia. «Les actuacions internes s'emmarquen fonamentalment entre empleats públics, sense que una gran part d'ells tinga legalment l'obligació de conèixer el valencià, i menys fins al punt de poder comunicar-se per escrit amb aquesta llengua», afirma la sentència. «La protecció i recuperació del valencià, com a mesura de foment per al seu ús en totes les activitats administratives, són objectius del tot conseqüents amb el caràcter de llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, segons l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia. Ara bé, s'han de desenvolupar en el marc estatutari i legal conforme a la doctrina del Tribunal Constitucional i a la jurisprudència del Tribunal Suprem, que neguen la viabilitat jurídica de proscriure el castellà», expressa durament la resolució judicial.

El PP encapçalat per Isabel Bonig ha fet bandera de la lluita contra qualsevol mesura a favor de la promoció del català al País Valencià amb l'objectiu de recuperar pols electoral| EL TEMPS

La interlocutòria, fins i tot, suprimeix la realització de tota la publicitat i les publicacions institucionals en llengua pròpia com a mecanisme de foment del català. L'argument que ofereix «és la inexistència de l'obligació de conèixer el valencià», un raonament jurídic que fomenta bona part de les decisions de la sala contenciosa-administrativa respecte de la legalitat d'aquest decret impulsat pel Consell. «Igualment discriminatori és l'article que imposa l'ocupació del valencià als licitadors que opten als concursos públics, ja que suposa desconèixer que l'opció lingüística no solament està reconeguda a la ciutadania, sinó que també implica als contractistes o aspirants a ser-ho, estiguen domiciliats dins o fora del territori autonòmic», afegeix una sala majoritàriament poblada per magistrats conservadors. «Establir el valencià entre els requisits dels plecs de condicions dels concursos públics manca de cobertura legal perquè la regulació de la matèria relativa a contractes del sector públic és una competència estatal i no autonòmica», remata la resolució del TSJ valencià.

El tribunal, però, ha anat més lluny. Aquest divendres ha acceptat el recurs presentat també per part del CSIF, un sindicat estretament lligat a la formació conservadora, i per l'Asociación en Defensa del Castellano, un grupuscle connectat amb el blaverisme ultra i la nova rèplica valenciana de Societat Civil Catalana. En la seua resolució, el TSJ valencià ha anul·lat dos articles més de la llei. D'aquesta manera, ha considerat contrari els preceptes que establien el català com a llengua preferent a l'administració i que les escriptures notarials de la Generalitat Valenciana s'havien de fer en llengua pròpia. «El tractament que es dóna al valencià incorre precisament en l'excés prohibit pel Tribunal Constitucional en la seua sentència 31/2010, de 28 de juny i en unes altres que l'han seguit. El legislador es cuida ometre el terme preferent, que sap que és inconstitucional i ho substitueix per l'adjectiu destacada, però pràcticament amb el mateix resultat».

Una batalla inacabada

Des del Consell, però, no comparteixen la sentència del tribunal autonòmic valencià. Recorden que l'article 4 del decret d'usos lingüístics en l'administració valenciana (que no ha estat anul·lat) assenyala que «el valencià és la llengua pròpia de Generalitat i, com a tal, en serà la llengua d'ús normal i general, sense que es puga entendre d'aquesta declaració cap limitació respecte de l'altra llengua oficial». I, per tant, consideren que «tots els articles compleixen les premisses assenyalades a l'article 4 del mateix decret». La Generalitat Valenciana interposarà un recurs contra la interlocutòria.

«Estem perplexos per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. No debades, tant l'article 3 de la Constitució espanyola, l'Estatut d'Autonomia i la mateixa Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià ens diu que hem de protegir i fomentar l'ús del valencià», ha expressat aquest dijous el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano. «Cal recordar davant la interlocutòria, que la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià contempla una moratòria de tres anys per aplicar les polítiques de foment del valencià que recollim al decret. I que nosaltres, en aquest cas, només buscàvem garantir els drets dels valencianoparlants», ha remarcat. «De fet, hi ha parts de la resolució que ens han sobtat molt, com és la relativa a dir 'Bon dia' cada vegada que una persona es dirigisca a l'administració. Jo sóc d'un poble xicotet i quan vas a la capital, hi havia el costum d'adreçar-se en castellà, tot i ser valencianoparlant. Nosaltres volíem revertir i reequilibrar aquesta situació», ha tancat Trenzano. 

«El PPCV va contra l'ús del valencià en la vida quotidiana, ja que aquesta sentència, que ve donada pel recurs interposat pels populars, provoca que ara mateix els valencians que parlen valencià estiguen discriminats a l'administració», ha criticat el síndic de Compromís, Fran Ferri. «Cal recordar que moltes de les mesures que es recollien als articles anul·lats formaven part del Decàleg d'Ares del Maestrat que va impulsar el mateix PP l'any 2003», ha contraposat el diputat valencianista evocant aquell esdeveniment que va tenir lloc durant els primers mesos de Francisco Camps al Palau de la Generalitat Valenciana.

Les entitats que treballen a favor de la normalització lingüística al País Valencià també han carregat durament contra la resolució de la justícia valenciana. «Rebutgem frontalment la postura del TSJ, perquè es posiciona juntament amb el PP en la decisió d'impedir la dignificació del valencià com a llengua pròpia del poble valencià i pretén mantenir-la en l'estatus de llengua secundària», ha denunciat Acció Cultural del País Valencià. «Cal, a més, tenir molt present que l'aplicació del decret no havia provocat cap problema ni conflicte, més enllà del recurs polític i partidista del PP, que busca, com sempre, crear un conflicte artificial i divisions i enfrontaments dins la societat», ha retret en un comunicat, que també ha indicat «la preocupació per la pretensió d'un sector significatiu del poder judicial de qüestionar la sobirania popular representada per les Corts Valencianes i el Consell».

«Considerem molt greu la reiterada interferència política del poder judicial en les polítiques de normalització lingüística», apunten des de Plataforma per la Llengua. «La voluntat del TSJCV és imposar l'ús únic del castellà per anul·lar la principal força que té la llengua catalana: l'ús que fem els parlants d'ella arreu de tot el territori. La sentència és, en definitiva, un atac a la nostra unitat lingüística», censura l'ONG del català sobre les consideracions del tribunal de negar en la pràctica la unitat de la llengua. «És un torpede contra la dignitat i la igualtat lingüística», ha criticat l'entitat cívica El Tempir d'Elx. Amb la batalla inacabada als tribunals, les togues de la sala contenciosa-administrativa s'han mostrat contràries amb aquesta sentència a la normalització lingüística al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.