Mercantilització de la docència sanitària

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La batalla ideològica en l’àmbit de la sanitat continua ben activa al territori valencià, des de l’àmbit de la gestió a la mateixa docència universitària. 

El passat març el Govern de la Generalitat sorgit del Pacte del Botànic va començar a fer revertir al sistema públic de salut l’Hospital d’Alzira, gestionat per Ribera Salut des de 1999. La decisió va esdevenir una autèntica fita, l’inici del crepuscle de dues dècades de polítiques conservadores en l’àmbit de la salut, encara que el model Ribera encara roman actiu a Torrevella, Dénia, Elx-Vinalopó o Manises.

El Partit Popular valencià no solament va promoure la privatització de la gestió de la salut, també va ser referent en donar totes les facilitats a les universitats privades per posar en marxa nous graus en Medicina, alhora que limitava les places en les públiques. En total, es van autoritzar 240 places al CEU Cardenal Herrera  i a la Catòlica de València Sant Vicent Màrtir.

Disposar d’hospitals de referència per al desenvolupament de les pràctiques clíniques d’aquests estudis era, a més a més, una peça fonamental del trencaclosques de la privatització sanitària. Per aquest motiu, des de principis d’aquesta dècada el Consell va impulsar la polèmica obertura dels hospitals públics valencians als graus de Medicina i Infermeria de les universitats privades. 

Recorde molt especialment l’enorme preocupació del degà de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València, Federico Pallardó, al gener de 2014, després del reconeixement de l’Hospital General de Requena com a centre universitari associat. Perquè ja començaven a proliferar els convenis amb les entitats privades de docència superior en detriment dels interessos de les facultats públiques, sota un discurs liberal ben construït. “Sempre hem promogut la docència com a motor fonamental per a una adient assistència sanitària”, assegurava en aquell moment el conseller Manuel Llombart.

Hi ha, tanmateix, un matís fonamental: formació superior pública o privada? Llombart, de fet, com a director general de la Fundació Institut Valencià d’Oncologia (IVO), ha estat molt bel·ligerant amb l’actual Conselleria de Sanitat Universal i Salut pública per aconseguir un concert econòmic de 54 milions d’euros anuals per a aquest centre que, malgrat la seua denominació, és una entitat privada. 

En paral·lel a la reversió del model Alzira, les conselleries de Sanitat i Educació han treballat aquesta legislatura per tal d’ordenar, en consonància amb la legislació vigent, la situació de les pràctiques clíniques de les universitats privades als hospitals públics. Una negociació veritablement complexa, ja que requeria aconseguir que als centres d’assistència pública les pràctiques es restringiren als estudiants de les universitats públiques. D’aquesta manera, i complint l’article 79 de la llei de Salut de la Comunitat Valenciana de 2014, els departaments autonòmics pretenien posar fi a la il·legalitat que implicava que els facultatius de centres de salut públics treballaren per a universitats privades durant la seua jornada laboral. 

Sanitat va adoptar una resolució l’any 2016 perquè l’estudiantat privat no realitzara pràctiques clíniques en centres públics, ja que haurien de disposar dels seus propis centres de referència. La decisió, com argumenta el degà de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Jaume I de Castelló, Rafael Ballester, s’emparava en diferents normes com la Llei 53/1984 d’Incompatibilitats, per la qual un empleat públic no pot dins de la seua jornada de treball realitzar una activitat privada percebent retribucions; o el Reial decret 420/2015, que assenyala que un hospital universitari “solament podrà estar vinculat per concert o conveni a una universitat per a la impartició d’una mateixa titulació”.

Malgrat la fermesa de la decisió, i per facilitar que l’alumnat de les privades ja en pau poguera fer les seues pràctiques fins a acabar els estudis, la conselleria va instar les universitats públiques, com ara la Jaume I i la de València, a assumir la contractació de nou professorat associat assistencial per coordinar els estudiants de les universitats privades als centres assistencials públics. Una anomalia que, en lloc de solucionar el problema, ha agreujat la situació i ha creat molt de malestar. Més encara quan Tribunal Superior de Justícia valencià acaba d’ordenar que la Generalitat Valenciana faça possible la signatura de convenis amb la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir, en detriment de la prioritat dels centres públics. Les polítiques sanitàries han d’afavorir la màxima qualitat i excel·lència i evitar, en paraules del catedràtic Ballester, “la penosa mercantilització que ha viciat la tutorització de l’estudiantat en pràctiques clíniques”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.