A fons

La València que no es ven

Aquest dissabte diversos col·lectius veïnals, civils, sindicals i ecologistes es manifesten sota el clam de València no està en venda arran de les darreres operacions que agredeixen l'horta, el revifament de plans urbanístics expansius i els processos d'exclusió, turistificació i gentrificació que pateixen algunes zones del cap i casal i l'àrea metropolitana. Amb les eleccions locals a tocar, EL TEMPS traça un mapa sobre els punts vermells en els quals està amenaçat el territori i la idiosincràsia d'alguns barris.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la part sud-est de València, entre una xarxa d'infraestructures que va ofegar l'horta i aquells poblats meridionals, la presència d'excavadores rememora els pitjors malsons. Les alqueries enderrocades, les vides arruïnades i l'horta enterrada sota el ciment són part de la memòria dels habitants de la Punta, una pedania de la capital del País Valencià ubicada a tocar del Port. Un trauma causat per l'impuls de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) que va curar-se pels tribunals quan diverses persones ja havien perdut la seua manera d'enfrontar l'existència, la seua idiosincràsia vital.

Aquestes terribles escenes, impulsades a l'època de l'expansionisme urbanístic desmesurat durant els governs del PP, no són un producte del passat. Junt amb el revifament de la ZAL, rebroten altres amenaces que van restar-hi en guaret durant l'esclat de la bombolla del totxo. Uns projectes heretats de l'orgia immobiliària que ressusciten. I que ho fan malgrat les nombroses iniciatives que han impulsat els governs progressistes locals i de la Generalitat Valenciana per evitar que el gris de l'asfalt asfixie amb més força el verd dels pocs camps i hortes resistents.

Al retorn de determinats monstres urbanístics gràcies a les noves expectatives de negoci, s'hi suma la persistència de l'oblit sobre determinats barris de València i la seua àrea metropolitana. També l'agreujament dels riscos de gentrificació -la substitució de la població natural d'un barri arran de l'augment exorbitant dels preus de lloguer- i de turistificació que pateixen determinades zones de la capital del País Valencià. Un conjunt de punts negres sobre el territori i l'habitatge que s'han trobat amb l'oposició de diverses plataformes ciutadanes i veïnals que es manifestaran unides aquest dissabte sota el lema de València no està en venda. EL TEMPS radiografia els diferents enclavaments vermells que denuncien aquests col·lectius poques setmanes abans de les eleccions municipals del pròxim 26 de maig.

L'eterna batalla de l'Horta

La ZAL, precisament, és un dels més icònics. Tombada pels tribunals valencians, els terrenys que van urbanitzar-se després de les traumàtiques expropiacions forçoses són avui un espai fantasma. Una situació que l'Autoritat Portuària de València va aprofitar per aconseguir l'anhelat vistiplau de la Generalitat Valenciana per reactivar el projecte. La decisió del Consell, aprovada el mateix dia que va anunciar-se una llei que blindava l'horta de l'especulació urbanística, va empipar els veïns, els col·lectius en defensa del territori com ara Per l'Horta i, fins i tot, l'alcalde pedani, pertanyent a Compromís.

Aixoplugats sota la plataforma l'Horta és Futur, des de Per l'Horta consideren que s'ha perdut una oportunitat per convertir l'espai en un corredor verd que connecte el jardí del Túria i el Saler. «Reclamem la paralització del pla especial, i per la qual cosa estem preparant un contenciós-administratiu. També demanem que es realitza una consulta sobre quin model territorial volen els veïns i els ciutadans per aquest espai», apunta Pep Trasancos, de Per l'Horta. «Malgrat que compartim la regulació per protegir l'horta que ha impulsat el Consell, en aquesta ocasió s'han sotmès als interessos del Port», critica. I remata: «Hi ha alternatives a Sagunt o Riba-roja per ubicar aquest polígon. No podem prescindir dels corredors verds davant l'actual emergència climàtica».

Infografia de la plataforma amb les diverses problemàtiques sobre el territori i l'habitatge a València i la seua àrea metropolitana| València no està en venda

Si viatgem una desena de kilòmetres més al nord, els perills sobre l'horta productiva de València es multipliquen. Als temors per l'augment de la contaminació -segons diversos col·lectius ecologistes- que podria causar l'execució de l'accés nord cap als molls portuaris, s'hi suma la construcció de la plataforma ferroviària de l'AVE per connectar Castelló i València -actualment discorre pel tercer fil i no per una línia segregada com a la resta de l'Estat espanyol-. També l'ampliació de la V-21, amb una afecció prevista de 54.000 metres quadrats. Justificada per part del Govern espanyol pels embussos que es produeixen en aquesta via, des de Per l'Horta qualifiquen de «manipulada» l'argumentació. I exposen que la seua construcció causarà un efecte crida que atraurà més cotxes i empitjorà la fluïdesa del tràfic.

Uns raonaments, però, que han estat obviats de manera parcial per Foment. Amb les cartes d'expropiació sota la taula dels llauradors afectats, l'executiu espanyol ha retallat en 26.000 metres quadrats l'impacte de la infraestructura cap al territori. «S'han reduït les parcel·les d'horta afectades, però creant-se uns efectes perversos. La menor afecció als camps provoca que s'accentue la fragmentació dels terrenys. I amb bancals tan xicotets, és impossible treure un rendiment adequat a la terra. Estan obligant a la resta de propietaris que es queden amb superfícies molt reduïdes a demanar l'expropiació», lamenta Lluís Fontelles, membre de Per l'Horta i familiar d'afectats per l'obra dissenyada des del ministeri de Foment. Fontelles adverteix d'altres construccions que podrien agredir l'horta, més enllà de l'ampliació d'aquest tram que connecta Alboraia (Horta) amb València. «El Pla General d'Ordenació Urbana d'Alboraia, modificat després dels plans depredadors que va impulsar el PP, ocupa el 100% de les zones rurals. Uns creixements urbanístics que estan justificats sota un creixement demogràfic que no se sosté per enlloc», censura.

Aquest sumatori d'amenaces al territori, tanmateix, no se circumscriuen al nou PGOU d'Alboraia. Hi ha més. «Amb la partida dels peixets també sota l'ull de l'huracà, la Diputació de València projecta una ampliació i construcció d'una rodona en la intersecció entre Almàssera i Port Saplaya que afectaria 3.380 metres quadrats. Tocaria zones d'horta i camins històrics protegits pel Pla d'Acció Territorial. L'objectiu, segons la corporació provincial, és alleujar el tràfic. Però hi ha el risc que s'incremente el transport de vehicles pesants», descriu Fontelles.

«Entre els termes de Burjassot, Rocafort, Godella i València, al barranc dels Frares, s'impulsa una canalització de l'aigua fluvial amb models caducs de dècades passades, mediambientalment insostenibles i, fins i tot, més cars que els alternatius», complementa Josep Gavaldà, també activista de Per l'Horta. «De moment, s'han fet nyaps que han sigut pitjor que els projectes anteriors del PP. I després d'adonar-se, estan caminant cap a les nostres propostes: utilitzant Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible», afirma. I amplia: «Aquestes tècniques, emprades en altres municipis i finançades amb fons europeus, s'haurien d'aplicar perquè actuen al llarg de la conca, des de la capçalera. D'aquesta manera, seria innecessària la construcció d'un nou assarb en terrenys d'horta, el qual enviaria les pluvials al poble veí de Massarrojos, al barranc del Palmaret i finalment al de Carraixet, no fent cap tractament d'aquestes i incomplint la Directiva Marc d'Aigües».

Godella, però, s'enfronta a un altre creixement urbanístic que accentuaria els problemes que pateix la població amb les inundacions, segons critiquen des de Salvem Godella. «La modificació aprovada -encara pendent de posar-se en marxa- del PGOU de Godella contempla la construcció de 2.000 nous habitatges amb unes previsions d'augment de la població poc rigoroses. A més, es pretén edificar en una zona en altura que agreujaria els maldecaps que pateix la població amb les inundacions», exposa Diego Escrivà, membre del col·lectiu veïnal. «El PGOU destrossa àrees de gran valor ambiental, forestal i ecològic que concentren fins a 200 varietats de flora i fauna protegida, i planteja construccions que atempten contra el paisatge urbà tradicional. El seu impuls per part d'un govern progressista és una decepció», lamenta.

La construcció d’un tercer carril a la V-21 és una mossegada de 54.000 metres quadrats sobre una les zones d’horta més productives. L’enèsima agressió contra un patrimoni cultural i mediambiental únic| Miguel Lorenzo

 Al nord-oest de València, hi ha un altre conflicte aquàtic. O, si més no, per l'ús que volen donar-li. Al barri de Campanar, la firma Rain Forest impulsa un parc aquàtic que és herència de l'adjudicació del Bioparc que va realitzar l'aleshores alcaldessa Rita Barberá. Ubicada a la desapareguda partida d'horta del Pouet, «l'empresa vol impulsar un parc temàtic encara sense concretar i que nosaltres rebutgem perquè no és respectuós amb l'entorn i l'ús d'aigua», expressa Pep Benlloch, de Taula per la Partida. «Va ser una jugada de l'antic consistori en el qual l'ajuntament compensa la gestora amb una suma d'entre 700.000 i 900.000 euros per si no es compleix el taquillatge previst», denúncia.

Urbanisme salvatge?

Tot i la nova regulació proteccionista del territori, el Govern del Botànic s'ha enfrontat als projectes megalòmans impulsats durant l'etapa del PP. Port Mediterrani, per la pugna que ha generat al Consell entre PSPV i Compromís, ha sigut el més mediàtic. Es tracta de la construcció d'un complex comercial de gran extensió que ocuparia una superfície de 907.669 metres quadrats, dels quals 375.000 serien urbanitzables. Impulsat per una firma que opera des del paradís fiscal de Luxemburg, l'actuació urbanística ha sigut rectificada davant del propòsit d'albergar hotels i casinos. Amb una gran afecció al territori i al paratge natural de la Mola -ubicat a Paterna (Horta)-, s'ha topat amb el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals del Túria. «Aquesta modificació inclou el paratge com a protegit i, per tant, invalida Port Mediterrani», indica Rubèn Fernández, de la Coordinadora per la Protecció de les Moles. «A més, la firma impulsora està en una situació econòmica dèbil. El projecte és totalment inviable», agrega.

El llegat de projectes engegat durant les etapes posteriors ha afectat encara més a l'Ajuntament de València, governat per una coalició conformada entre Compromís, PSPV i València en Comú. Amb l'alcaldia en mans dels valencianistes i la regidoria d'Urbanisme gestionada pels socialistes, el Programa d'Actuació Integral (PAI) de Benimaclet -un barri ubicat al nord del cap i casal- s'ha convertit en un dels principals maldecaps de l'executiu progressista. I més amb la conformació de la plataforma Cuidem Benimaclet, que aixopluga diversos col·lectius i ha recollit un miler de firmes contra la construcció de 1.500 habitatges. Metrovacesa, controlada per BBVA i el Banc Santander, aspira a executar l'obra després de les irregularitats que van envoltar els antics agents urbanitzadors.

«Aquest PAI afectaria els camins agrícoles i horts urbans, especialment aquells del CSOA l'Horta, un espai ocupat que també està en risc de desallotjament per l'actuació urbanística», assenyala Carlos Marcos Pita, de Cuidem Benimaclet. «S'està perpetuant un model urbanístic que xoca amb la necessitat d'infraestructura verda que tenim arran de l'emergència del canvi climàtic», complementa Mar Ruiz, de la mateixa plataforma civil. «Nosaltres proposem una desclassificació del sòl», planteja Ruiz, tot i les veus que assenyalen la inviabilitat d'assumir aquestes indemnitzacions. «Tal vegada, cal invertir aquests diners per evitar un altre atemptat contra el territori, tot i que encara estan pendents les estimacions sobre les compensacions», respon Pita. I apunta: «El PAI està immers dintre d'un model fracassat perquè respon a unes previsions demogràfiques caducades, i totalment insostenibles mediambientalment».

Al sud de la ciutat, els PAI que s'estan impulsant es reprodueixen com a espores. A la Font de Sant Lluís, entre els vials de la V-30, la V-31 i l'hospital nou de la Fe, s'impulsa un PAI que preveu ocupar 232.000 metres quadrats i la construcció de 2.328 pisos. Una operació urbanística que comportaria la construcció d'un nou barri sencer, així com d'un nou hospital privat per part de l'asseguradora Vithas. «No hi ha tanta demanda. Aquesta mena de plans responen al model de la bombolla immobiliària. I amenacen en ser l'excusa per reactivar plans pendents com ara l'ampliació d'altres vials que podrien afectar Castellar-Oliveral», critica la presidenta de l'Associació de Veïns de Castellar-Oliveral, Empar Puchades. «No podem hipotecar el territori amb l'argument que aquests PAIs contemplen inversions en dotacions», censura sobre el model urbanístic que s'ha dut a terme, en determinats casos, per l'executiu local.

Recreació del PAI del Grau projectat per l'Ajuntament de València| Regidoria d'Urbanisme

En direcció nord-oest, hi ha el barri de Malilla, una altra zona afectada per un PAI, que conjuntament amb l'actuació de la Font de Sant Lluís incorporaria 3.600 habitatges nous a una zona mancada de serveis públics, de dotacions i de teixit veïnal. «Els PAIs estan provocant la construcció d'adossats amb un nivell econòmic que no es correspon al barri», critiquen des de Construyendo Malilla, mentre observen en preocupació l'augment del preu de l'habitatge. «S'ha convertit en una zona idònia per a l'especulació urbanística», adverteixen.

Considerat per l'esquerra com el paradigma d'aquestes pràctiques especulatives, el mateix executiu progressista de València ha revifat el PAI del Grau. Un pla redissenyat, tot i seguir una línia continuista respecte el model del PP, que preveu 2.500 habitatges concentrats en 20 torres que oscil·laran entre les 35 i les 20 plantes per edifici, a excepció d'un que s'alçarà fins a les 45. «Aquest PAI no respecta la fisonomia pròpia dels poblats marítims, ni crea trama urbana, és a dir, teixit de barri. És un projecte que s'hauria d'emmarcar en una visió global del litoral de la ciutat: des del Cabanyal fins al parc de desembocadura, la Punta o Natzaret», indica Julio Moltó, president de l'Associació de Veïns de Natzaret, qui aposta per connectar amb teixit urbà el litoral marítim a través d'un carrer major, convertir el Saler en un bulevard i lligar el parc de desembocadura a l'Albufera través d'un corredor verd per La Punta.

«Agafant el lema d'aquella manifestació que vam guanyar amb el llit de Túria, ara reivindiquem un final del llit històric del Túria net, verd i amb eixida al mar per prevenir les inundacions que poden ser cada vegada més habituals a causa del canvi climàtic», reclama. I denúncia: «L'actual projecte del parc de desembocadura, fonamental per posar fi a la contaminació del riu, té elements que no compartim, com ara el sòl reservat per al Port de València». «No pot ser que enmig del parc hi haja infraestructures portuàries», posa el crit al cel des d'un barri històricament maltractat i estigmatitzat.

Exclusió, gentrificació i turistificació

Orriols, al nord de València, i la Coma, ubicat a la perifèria de Paterna, són altres barris que han estat oblidats. La Coma, de fet, ha patit aquest problema des de l'origen. «La idea de crear un barri a partir de la concentració d'habitatge social com a La Coma no ha funcionat. Sempre ha estat estigmatitzat. I s'ha condemnat als seus habitants -persones amb pocs recursos- a marxar de la zona si realment volien prosperar», lamenta Rosario Faet, presidenta de Crecer en la Coma. «Manquem de teixit comercial perquè els baixos dels edificis també acullen habitatges i la instauració de Centres d'Atenció Escolar Singular són perjudicials, ja que els alumnes de quart de primària donen matèries de primer per la seua situació d'exclusió social. Això s'ha d'acabar», demana, a banda d'exigir aturar el desnonament de les famílies joves que davant l'amuntegament en les cases van ocupar les que estaven buides. «Demanem a la Generalitat Valenciana una solució que no passe pel desallotjament», expressa.

Si en la Coma els possibles desnonaments estan lligats a la situació d'extrema exclusió que pateixen els seus habitants, a Russafa -una zona de València- hi ha l'altra cara de la moneda amb els mateixos efectes. Arran de la rehabilitació i la millora dels seus carrers i les places, la zona s'ha convertit en un viver comercial i d'oci. Una situació que ha comportat l'alça dels preus i, segons denuncien des de Russafa Veïnal, l'expulsió del veïnat que hi residia des de fa anys. Dit d'una altra manera: Russafa s'ha gentrificat. «Aquest barri sofreix des de fa anys un procés de gentrificació i turistificació que es tradueix en un augment del preu del lloguer, l'expulsió del veïnat i la pèrdua del teixit social», assenyala Octavi Ruiz, de Russafa Veïnal.

Pancartes de la plataforma Veïnat en Perill d'Extinció contra els processos de turistificació i gentrificació d'alguns barris de València| Facebook Veïnat en Perill d'Extinció

«El barri no té cap pla especial de protecció, a pesar dels fenòmens de gentrificació i de turistificació que pateix. De fet, s'estima que hi ha uns 300 apartaments turístics legalitzats i uns 700 il·legals», afirma Ruiz. I reclama: «Per a frenar aquests processos, exigim al govern local, el qual no ha fet els deures encara, una regulació més intensa dels apartaments turístics i, especialment, declarar Russafa com a Zona Turísticament Saturada».

Tot i l'antecedent de Russafa, hi ha altres barris de València en els quals s'estan reproduint aquests fenòmens. «Arran de la rehabilitació engegada per l'ajuntament, hi ha una progressiva d'expulsió veïnal, això és, una substitució de la població més precària per altra de major poder adquisitiu, d'acord amb l'augment de l'habitatge i la mercantilització del barri», exposa Sílvia Cortès, d'Espai Veïnal Cabanyal. Des d'aquest col·lectiu, de fet, critiquen el Pla Especial del Cabanyal presentat per l'Ajuntament de Valencià, que recull zones residencials, edificis de cinc plantes contradictoris amb la fisonomia urbana del barri, contempla el desallotjament del centre Cabanyal Horta -que havien revitalitzat zones degradades a través de sòls urbans-, entre altres propostes que han sigut al·legades per la plataforma. «Ens oposem a la venda de les propietats públiques de l'Ajuntament de València i de la Generalitat Valenciana i la seua total conversió en habitatges socials per al veïnat més precari», apunta. I demana «la reconversió de la seua situació en contractes de lloguer social».

El Cabanyal, barri icònic de València per la seua idiosincràsia i per l'assetjament que va patir durant els successius governs del PP, no és l'únic. Altres barris ubicats al centre de la ciutat, com ara el Carme o Velluters també pateixen la pressió dels apartaments turístics i l'increment dels preus del lloguer. «En els darrers anys, Ciutat Vella està sofrint un fort procés de turistificació amb la proliferació d'hotels, apartaments turístics i negocis orientats al turisme», afirmen des de Veïnat en Perill d'Extinció, una plataforma instal·lada en aquest dos barris. «Les conseqüències d'aquests fenòmens són una forta pressió immobiliària i la pujada del lloguer, les quals comporten l'expulsió de part del veïnat», lamenta. «El tancament de comerços de tota la vida i el seu relleu per grans cadenes de supermercat o tendes turístiques són altres mecanismes d'expulsió. Necessitem una regulació restrictiva dels apartaments turístics i promoure de debò habitatge públic», demana.

Turistificació, gentrificació, el retorn de l'urbanisme depredador o la permanent amenaça contra l'horta es creuen en les lluites associatives de Ca Revolta, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Entrebarris, el Col·lectiu Veïnal d'Arrancapins; les laborals d'Intersindical; les humanitàries de Perifèrics; la verda d'Acció Ecologista Agró, o contra la contaminació per part de València per l'Aire. Un llarg llistat de batalles i reivindicacions que s'uneixen en una sola veu aquest dissabte als carrers de la capital del País Valencià. És la València que no està en venda.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.