Societat

La València que expulsa el seu veïnat

El procés de turistificació continua obrint-se pas als barris tradicionalment degradats de València. Mentrestant, el preu del lloguer continua pujant i molts veïns es veuen obligats a abandonar les seues llars. La situació planteja el debat sobre quin model de ciutat es vol construir i amb quines ferramentes aconseguir-ho. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 13 d’octubre de 2017, Jesús Bellido va recollir un paper que havia entrat per baix de la porta de sa casa, al carrer Vicent Brull del Cabanyal. L'escrit indicava que la propietat de l’edifici, on vivien altres cinc persones, havia canviat de mans i que a partir d’aleshores havia d’ingressar el pagament del lloguer en altre compte bancari. A banda, a alguns dels inquilins se’ls va advertir que no hi havia intenció de renovar-los el lloguer. Però no a Jesús, que més d’un any després encara està esperant una carta certificada en la qual l’empresa que comprà l’edifici li explique que vol fer-lo fora de la casa en què viu des de fa 57 anys.

La nova propietària era l’empresa Barcelona Ocean View, que forma part del Grupo Vértice dedicat a la compra i rehabilitació d’edificis per després ficar-los en venda o lloguer. El mateix any, el Grupo Vértice també va comprar un edifici amb 28 vivendes al carrer Fra Pere Vives en el barri de la Saïdia, i de la mateixa manera va indicar als veïns que els seus contractes no es renovarien. La majoria s’han vist obligats a abandonar les seues llars, que una vegada rehabilitades ofereixen lloguers el triple de cars que els anteriors, entre els 600 i 900 euros.

El Grupo Vértice, dirigit per l’exresponsable d’inversions de Catalunya Caixa, Daniel Cruz Torres, ja va anunciar la seua voluntat de destinar 15 milions d’euros a les seues operacions a València. Les inversions en l’edifici del Cabanyal i el de Saïdia han sigut d'1,3 i 3,5 milions respectivament, i s’estan negociant d'altres. Enfront de les crítiques que reben sobre com la seua activitat contribueix a la gentrificació dels barris i l’expulsió del veïnat, l’empresa argumenta que la seua tasca és de “rehabilitació de la ciutat”, ja que els edificis que adquireixen “estan en molt males condicions”.

La plataforma veïnal Entrebarris encapçala la denúncia social contra aquest tipus d’agents inversors i les seues pràctiques, malgrat tot, perfectament integrades en la legalitat. Sílvia Cortés, portaveu de la plataforma, explica que quan aquestes immobiliàries compren edificis degradats per rehabilitar-los, “tots els inquilins passen a estar en mans de l’empresa”. Així doncs, relata que “en acabar-se el contracte de lloguer els fan fora”, i altres voltes s’aprofiten del desconeixement dels inquilins de manera que “no els donen un número de compte alternatiu per a així poder expulsar-los per impagament”. Quan ja s’han desfet dels inquilins, lloguen les vivendes a turistes o estudiants de rendes altes, encarint el preu del sòl en el barri.

Jesús Bellido, que no va considerar que una carta que entrava per sota la porta fora una comunicació fiable, va decidir dipositar el seu lloguer en el jutjat fins que el propietari decidira contactar amb ell. No és fins fa un parell de mesos que va rebre un fax de l’empresa demanant-li la documentació del seu contracte. En aquests casos, els únics inquilins totalment protegits són els que tenen contractes de renda antiga. En el cas de Jesús, el seu contracte és de renda antiga subrogat per sa mare i renovable anualment, cosa que no li assegura no ser expulsat. La pròxima renovació hauria de tindre lloc en febrer. “Buscar un pis de lloguer al barri és impossible”, admet Jesús. Després de 57 anys vivint al Cabanyal, hauria d’anar a viure a la perifèria valenciana, on el preu dels lloguers encara és accessible.

El preu del lloguer al districte de Poblats Marítims va pujar un 26% sols durant la primera meitat de l’any fins a situar el preu del metre quadrat en 10,16 euros. Segons les dades del Consell, l’oferta de vivenda de lloguer assequible al País Valencià amb un preu per davall de 500 euros al mes s’ha reduït en un 82%. A València, els barris més afectats són aquells on la turistificació i la gentrificació han tingut més impacte. És el cas del Cabanyal, Russafa o Ciutat Vella, però a poc a poc es van afegint altres com la Saïdia.

La modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans de 2013 aprovada pel PP al Congrés dels Diputats va permetre deslligar l’augment del preu dels lloguers de l’IPC, a més d’acurtar la prolongació dels contractes. Des d’aleshores, s’ha generalitzat la pujada dels preus a tot l’Estat espanyol fins al punt que fa temps que es parla d’una bombolla del lloguer. A ciutats com València, la gentrificació dels barris i la proliferació d’apartaments turístics no regulats ha contribuït a unflar encara més de pressa el preu de l'habitatge.

Per combatre la bombolla, el Consell ha començat a estudiar durant els últims mesos la creació d’un índex de preus per marcar de manera orientativa aquells que consideren “raonables” en funció de les característiques de la vivenda. En la primera fase del pla es pretén oferir ajudes i incentius fiscals a aquells arrendadors que accepten llogar al preu marcat per l’administració, però segons explicava el Director General de Vivenda de la Generalitat, Rafael Briet, la intenció és fer que els preus siguen vinculants, per la qual cosa estan negociant amb el Ministeri de Foment per aconseguir-ne l'autorització.

D’altra banda, la nova Llei de Turisme, Oci i Hospitalitat que entrà en vigor el passat juliol també estableix mesures que pretenen combatre els problemes d’habitabilitat derivats del turisme, basades a dotar els ajuntaments de major autonomia i competències. Entre altres, els permet elaborar els seus plans d’ordenació dels recursos turístics (PORT), delimitar zones turísticament saturades (ZAS) i regular els apartaments turístics en funció dels criteris dels seus plans d’urbanisme.

Des de l’Ajuntament de València consideren que encara és massa prompte per comprovar com es desplega la llei i quin impacte té, però admeten que la falta de personal i recursos suposa un problema. Si bé els registres d’apartament turístics es va reduir en un 25%, la proliferació d’apartaments irregulars continua. Segons les dades del portal DataHippo, des de juliol han aparegut 1.390 pisos turístics més a la ciutat, el que fa una estimació total d’11.150. El 58% d’aquests estan localitzats en els districtes de Ciutat Vella, Extramurs, Poblats Marítims i l’Eixample, zones on la població local es veu cada dia més desplaçada.

Un dels problemes més greus que enfronta l’administració per regular aquesta situació és la falta de recursos i personal dedicat. La Generalitat Valenciana compta amb un cos de 13 inspectors, quatre d’ells a València i tots encarregats de controlar 60 hotels i 4.800 vivendes turístiques. Tot i que cada direcció territorial compta amb prop de 25 funcionaris per assistir-los en les tasques administratives, es troben totalment desbordats. Algunes propostes de grups com València en Comú passen per la creació d’un cos especialitzat d’inspectors de vivendes turístiques municipal, però per ara, l'única mesura aplicada ha sigut la signatura d’un acord entre la policia local i els inspectors de la Generalitat Valenciana per coordinar les actuacions contra els apartaments que no compleixen la normativa. Una altra proposta original que el grup morat ha plantejat per regular els impactes negatius de la turistificació és possibilitar a les comunitats de veïns el veto als pisos turístics en els seus edificis. 

Qüestió de model

Les xifres de desnonaments per lloguer ja superen als hipotecaris. Segons les dades que ofereix la PAH, al País Valencià es registraren 4.361 desnonaments en el primer trimestre de l’any, dels quals quasi el 60% eren per lloguer. El Pla Estratègic de Vivenda per a la ciutat de València parla de situació d’emergència d'habitatge per a les llars que viuen en règim de lloguer, que suposen un 14,5% del total a València.

Les polítiques de gestió del parc públic de vivenda resulten un eix fonamental per lluitar contra la situació d’emergència d'habitatge, però en aquesta matèria el conjunt de l’Estat espanyol està molt per darrere dels seus homòlegs europeus, ja que tan sols compta amb un 2,5% d’oferta de lloguer social enfront del 17% de França o el 30% d’Holanda. A la ciutat de València, el parc públic consta d’unes 1000 vivendes, però el fet que estiguen dividides entre diverses entitats públiques dificulta la creació d’objectius comuns i polítiques efectives.

L’empresa pública AUMSA té 600 d’aquestes vivendes i en el seu Pla 2018-2021 preveu invertir 26,6 milions d’euros en la construcció de 177 vivendes destinades a lloguer assequible, ubicades sobretot en Ciutat Vella i Moreres. D’altra banda, la regidoria de vivenda també preveu una inversió de 4,5 milions per rehabilitar 40 vivendes del Cabanyal per a lloguer social. No obstant això, AUMSA també promou altres projectes basats en dinàmiques que fomenten l’expulsió del veïnat. És el cas de “Llamosí”, una versió reduïda de residència universitària que l’empresa ha encetat al Cabanyal i que ofereix habitacions a 400 euros. Segons explica, es tracta d’un projecte de “rehabilitació i revitalització urbana” que busca atraure gent jove al barri.

Inversions d’aquest tipus poden contribuir a aturar la degradació del barri, però tenen un preu. L’esmentat Pla Estratègic de Vivenda alerta del risc que provoca un procés de gentrificació accelerada i l’expulsió dels habitants dels barris, una realitat que ja fa temps que assetja el Cabanyal. Silvia Cortés, d’Entrebarris, pensa que el problema “no són només els pisos turístics, sinó el model de ciutat i d’economia”. Per a la plataforma, l’objectiu és buscar un model sostenible que prioritze la gent que ja està assentada en els barris i evite que tots els serveis es dirigisquen al turisme.

Guillem Beltran, portaveu del col·lectiu Espai Veïnal Cabanyal, recorda que “l’Ajuntament és el gran propietari de vivenda” en aquest barri i que les prop de 200 vivendes de les quals disposa “s’estan utilitzant en menys quantitat del que es deuria” per a pal·liar la situació. Tot i això, Beltran també insisteix que no es tracta d’un problema únicament circumscrit al Cabanyal i que al cap i a la fi es tracta d’un model de ciutat que busca la rehabilitació dels barris degradats a través de la turistificació. “Convertir-los en barris de postal, museus sense vida”, indica.

Plantejaments de ciutat com el que Beltran denuncia suposen una crida per a grups inversors com el Grupo Vértice, responsables de fer fora a Jesús Bellido i els seus veïns. Però no són els únics que veuen en les llars de les persones una oportunitat de negoci. A pocs metres de la casa de Jesús, en el mateix Vicent Carrer Brull, el BBVA es va fer amb una finca on viuen sis famílies que el banc pretén expulsar. Sara Bermúdez, que viu allí amb el seu home i els seus quatre fills menors des de fa 15 anys, n'és una de les afectades. El passat dia 3 va aconseguir aturar el seu desnonament gràcies a la concentració que es va organitzar en sa casa junt amb la resta de veïns i veïnes del barri. “Som persones”, es veu obligada a recordar Sara, que denuncia que ningú no els dóna cap altra alternativa més que abandonar sa casa i el barri. “Tot allò que els destorba ho arreglen d’una puntada de peu”, resumeix.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.